A grans trets podem diferenciar dos branques estilístiques, una de referents provinents de Belles Arts que reprodueix els dogmes més tradicionals i un altre que explora les possibilitats que aporta la càmera, es a dir, que explora les possibilitats que el nou mitja proporciona. Amb plantajaments més puristes de caracter documentalista.
2. pictòrics
BODEGÓ o NATURA MORTA: Gènere que deriva de la pintura i consisteix
en la fotografia d’elements inanimats i preparats ( composició, llum,
colors...)
RETRAT: Es basa en la representació humana, de cos complert o en plans
menors. D’aquí deriven dos Subgèneres: l’Autoretrat i el NU
PAISATGE: Representació d’exteriors, tant naturals com urbans. D’aquí
deriven altres Subgèneres com: Fotografia de viatge (també considerada
com a reportatge, tot depèn a què se li dóna importància, o de retrat
familiar...)
18. La fotografia aporta el gènere fotogràfic per excel·lència:
REPORTATGE: Permet enregistrar imatges amb temps breus per
memoritzar una situació determinada en un entorn contínuament variable
en el temps. Consisteix en una sèrie d’imatges que tracta del mateix tema
(documental).
Robert Capa
21. Carecterístiques fotoperiodisme:
El fotoperiodisme comparteix els principals trets diferencials del
periodisme. D’aquesta manera es pot dir que el fotoperiodista utilitza la
càmera com el periodista ha fet servir la ploma, la màquina d’escriure i,
ara, l’ordinador, per copsar la realitat i fer-la arribar al seu públic.
Principals carecterístiques són:
Actualitat: El contingut de les imatges del fotoperiodisme ha de reflectir un
fet actual.
Objectivitat: El fotoperiodisme ha de fugir per definició de qualsevol
manipulació de la imatge prèvia o posterior a la seva realització.
Qualitats estètiques: Al fotoperiodisme coinci deixen la voluntat periodística
de reflectir la realitat amb la capacitat del artista plàstic d’evocar sensacions i
sentiments mitjançant les seves imatges
