PAT en revisió

1. PATPATPla d'acció tutorialPla d'acció tutorial
Actualització deActualització de
setembre de 2014setembre de 2014
Pàgina 1 de 88

2. Taula de continguts
1. Introducció........................................................................................................................................3
2. Organització tutorial.........................................................................................................................5
2.1. Funcions del tutor.....................................................................................................................6
2.2. Els àmbits d’actuació del tutor..................................................................................................7
2.2.1. Amb l’alumnat del grup....................................................................................................8
2.2.2. Amb el professorat del grup..............................................................................................8
2.2.3. Amb la família...................................................................................................................8
3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i de grup.............................................10
3.1. L’obtenció de dades de l’alumnat...........................................................................................10
3.2. L’atenció individualitzada.......................................................................................................11
3.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes..............................................11
3.4. L’orientació acadèmica i professional.........................................................................................13
3.5. La relació amb les famílies.....................................................................................................20
4. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivell........................................................................20
5. Coordinació dins dels departaments i seminaris............................................................................21
6. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO i Batxillerat....................................21
7. Avaluació del PAT...........................................................................................................................22
8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció tutorial...............................................23
9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria...............................................................24
10. Annexos........................................................................................................................................67
10.1. Pla d'acollida del tutor..........................................................................................................67
10.2. Models d’entrevista...............................................................................................................78
10.2.1. Model d’entrevista inicial amb pares, mares i/o representants legals...........................78
10.2.2. Entrevista curricular amb pares i/o representants legals...............................................79
10.2.3. Model d’entrevista disciplinar amb pares, mares i/o tutors legals................................80
10.2.4. Models d’entrevista amb pares, mares i/o representants legal per canvi de grup:........81
10.3. Full de compromisos.............................................................................................................82
10.4. Graella de seguiment d’un alumne per part del / de la tutor/a..............................................83
10.5. Guia de l’alumne/a d’ESO....................................................................................................83
10.6. Guia de l’alumne/a de Batxillerat.........................................................................................86
Pàgina 2 de 88

3. 1. Introducció
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), en el preàmbul assigna a la societat
catalana la voluntat de proporcionar a les noves generacions la millor educació; concepte
que la Llei concreta en la idea col·lectiva de donar oportunitats educatives a tothom durant
tota la vida i en el propòsit individual de cada persona de dur a terme lliurement el seu
projecte de vida. En el mateix preàmbul, la Llei estableix que el dret de totes les persones
a l’educació s’ha de garantir al llarg de tota la vida i, per fer-ho, convé fer atenció a totes
les facetes del desenvolupament tant personal com professional.
Per la seva banda, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius
posa en relleu la necessitat d’un lideratge fort i distribuït de les direccions per a l’exercici
de la seva autonomia pedagògica desenvolupada en torn del projecte educatiu de centre.
Per a l’ús d’aquesta autonomia pedagògica i per a l’organització dels currículums, aquest
decreten el seu article 15.1 atribueix a l’acció tutorial la finalitat de contribuir, en
col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en
aspectes que diferencia de forma expressa entre, l’intel·lectual, l’emocional i el moral.
A més a més, en l'article 15.2, el Decret 102/2010 dóna orientacions sobre la funció que
ha de tenir una Planificació de l’Acció Tutorial (PAT):
• La planificació de l’acció tutorial determina els aspectes organitzatius i funcionals
de l’acció tutorial i els procediments de seguiment i d’avaluació
• La planificació de l’acció tutorial ha d’esdevenir un referent per a la coordinació del
professorat i pel desenvolupament de l’acció educativa.
En conseqüència, el decret determina que l’activitat docent implica impartir els
ensenyaments propis de l’àrea a través del seguiment i l’orientació del procés
d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats
educatives que presenten els alumnes.
En virtut d'això, durant l’escolarització de l’alumnat es fa necessària la coherència i la
continuïtat de l’acció tutorial, a partir de la qual l'institut de l'Arboç concreta els objectius i
les activitats que es duen a terme en relació amb:
• L’orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat.
• La cohesió i dinamització del grup classe.
• La coordinació de l’activitat educativa entre els membres dels equips docents.
• La comunicació del centre amb les famílies de l’alumnat.
• La col·laboració en aspectes organitzatius del centre.
I cal afegir-hi que, per tal d’afavorir el procés de formació integral de l’alumnat, en l’acció
tutorial es considera també el desenvolupament, conjuntament amb les famílies, dels
aspectes següents:
• Desenvolupament personal: autoconeixement, organització del temps d’estudi i de
Pàgina 3 de 88

4. lleure, valors i cura de la imatge, autogestió de les emocions i afectivitat,
autoregulació i hàbits de vida.
• Orientació escolar: procés d’aprenentatge, opcionalitats, avaluació i autoavaluació i
perspectives de futur, entre d'altres.
• Orientació acadèmica i professional: itineraris acadèmics i professionals, situació
de l’entorn, món laboral i presa de decisions…
Així, i en conseqüència amb l’article15.2 d i e de l'esmentat decret, s’assenyala com
actuació mínima de l’acció tutorial, la gestió de la informació i l’orientació de caràcter
personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant percepcions maniquees lligades
al gènere; i sempre vetllant per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en
les activitats del centre.
En aquest sentit i d’acord amb l’article 38.1 del Decret 102/2010, de 3 d’agost,
d’autonomia de centres educatius i, en concordança amb la Llei d’educació, s’estableix
que la tutoria i l’orientació de l’alumnat forma part i esdevé una part imprescindible de la
funció docent. A més a més, matisa que tot el professorat del claustre d’un centre públic
ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.
En virtut d’aquesta visió de la tutoria com a part pròpia de la funció docent, l’article 40.1 b i
c del mateix decret apunta que la coordinació del personal docent ha de dirigir-se a
millorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat i a millorar
els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació. Aquesta és la raó per la
qual, el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, dedica tot el capítol 5 a l’acció tutorial
i determina les següents especificitats:
"L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament
personal dels alumnes, el seguiment del seu procés d’aprenentatge i l’orientació escolar,
acadèmica i professional per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de
decisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin un
major i millor creixement personal i integració social."
Pàgina 4 de 88

5. 2. Organització tutorial
En l’educació secundària obligatòria a cada grup d’alumnes de cada nivell d’escolarització
se li assigna un professor de l’equip docent corresponent, el qual esdevé el tutor del
conjunt.
La tutoria, com a funció pròpia de la docència, ha de contribuir al desenvolupament
personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, com bé
indica el ja esmentat article 15 del Decret 102/2010, d’autonomia de centres, i per tant,
aquesta acció docent ha de tenir garantit l’espai i el temps específic per treballar el
currículum de manera que afavoreixi l’aprenentatge i el desenvolupament de l’autonomia i
la formació integral de l’alumne.
D'aquesta manera, cal treballar la tutoria com a un conjunt d’activitats educatives
interrelacionades i destinades a assolir les competències següents:
• L’aprendre a ser un mateix; amb confiança, responsabilitat, humilitat, seguretat,
autoconeixement, constància i autoestima.
• L’aprendre a ser autònom; a partir de la cura d’un mateix i de l’entorn, de participar i
orientar-se en la presa de decisions en l’espai i el temps.
• L’aprendre a aprendre; amb hàbits de treball, pautes d’estudi, capacitat d’esforç,
disciplina, atenció, reflexió, escolta activa, pensament divergent, crític i creatiu).
• L’aprendre a comunicar-se; a partir de l’expressió de les pròpies emocions,
sentiments, necessitats i idees, capacitat de conversar en grup per construir, tenint
en compte la comunicació verbal i la no verbal.
• L’aprendre a conviure en democràcia; a partir de les relacions amb els altres, el
treball de cooperació, la comprensió i interacció amb la realitat social, el sentiment
de pertinença, el valor i respecte per les diferències.
El treball d’aquestes competències forma part de la planificació de l’acció tutorial i respon
al criteri de coherència curricular i al d’ajustament metodològic, didàctic i de l’avaluació
dels aprenentatges dels alumnes. Aquesta planificació de l’acció tutorial representa una
manera de treballar del centre i és inclosa en el disseny i organització d’activitats que
contribueixen al creixement i al desenvolupament integral i complet de la persona.
Així, l’acció tutorial emmarca el conjunt d’actuacions que tenen lloc a l'institut de l'Arboç i
es fa necessari, doncs, planificar i treballar aquestes competències en el marc d’una
tutoria grupal; de la mateixa manera que cal organitzar la tutoria individualitzada com a
eina de centre per potenciar l’acompanyament i l’orientació de l’alumnat, durant els tres
trimestres que conformen cada curs escolar.
Per als alumnes de nova incorporació, l’organització del centre planifica un seguiment
més sovintejat, que inclou sessions de tutoria individualitzada d’acollida i un control
exhaustiu durant tot el període lectiu.
La prevenció de l’abandonament escolar és també una prioritat de l’acció tutorial de
Pàgina 5 de 88

6. l'institut de l'Arboç. En aquest sentit, la tutoria, com a part de l’acció docent, dóna resposta
a la diversitat de ritmes, nivells i estils d’aprenentatge; i a les diferents situacions
personals mitjançant la detecció precoç de les dificultats i les potencialitats dels alumnes.
Així mateix, promou la continuïtat dels alumnes vers les diverses opcions dels estudis post
obligatoris existents d’acord amb les seves possibilitats i interessos.
L’acció tutorial, a més a més, incorpora elements que permeten la implicació i l’autonomia
dels alumnes en el seu procés educatiu. En aquest sentit, contribueix al desenvolupament
d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la vinculació dels alumnes en la dinàmica del
centre, tot fent possible que, aquest, esdevingui eix de la formació integral de l’alumnat.
D’acord amb el projecte educatiu, l'institut de l'Arboç concreta els aspectes organitzatius i
funcionals de l’acció tutorial, així com els procediments de seguiment i d’avaluació, que
han d’esdevenir el referent per a la coordinació dels professors i per al desenvolupament
de l’acció educativa i té en compte el conjunt de l'etapa educativa.
És mitjançant la tutoria que es planifica la implicació i la col·laboració de les famílies i es
promou la corresponsabilitat i la participació activa en el procés educatiu dels seus fills;
orientant-les i aportant pautes per a l’acompanyament i el seguiment escolar en l'entorn
familiar.
Per aquesta raó, el tutor de l’alumne i la família han d’establir els acords i compromisos
adequats per a dur a terme les mesures educatives segons les característiques i
necessitats de l’alumne.
2.1. Funcions del tutor
Tal i com preveu l'article 56 del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual
s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària el tutor d’un grup
d’alumnes és el responsable de garantir que la proposta educativa del centre, tal i
com està dissenyada en el projecte curricular, esdevingui una realitat per a cadascun
dels alumnes del grup. Així, les funcions del tutor d’un grup d’alumnes són les
següents:
• Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb
la intenció de descobrir les dificultats i les necessitats educatives especials,
articular les respostes adequades i cercar els assessoraments i suports oportuns,
amb l’ajut de l’equip docent i l’assessorament psicopedagògic.
• Orientar l’alumnat a l’hora de l’elecció de les matèries optatives.
• Coordinar l’acció tutorial realitzada pel professorat que imparteix docència en el
seu grup d’alumnes.
• Realitzar les sessions de tutoria adreçades al seu grup d’alumnes i proposades
en el PAT.
• Coordinar el procés d’avaluació un cop escoltada la Junta d’avaluació.
Pàgina 6 de 88

7. • Adoptar decisions relatives a la promoció de l’alumnat d’un curs al següent,
escoltant la Junta d’Avaluació.
• Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, el
respecte pel medi ambient, la col·laboració a la seva sostenibilitat, la inserció en
l’entorn sociocultural i natural i l’educació en valors.
• Afavorir en l’alumnat l’autoestima personal i ajudar-lo en la superació dels
fracassos en els processos d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altre tipus.
• Contribuir a l’establiment de relacions fluïdes amb la família de l’alumnat i
facilitar la connexió entre el centre educatiu i les famílies.
• Fer de mediador en les situacions de conflicte .
• Col∙laborar en els processos d’escolarització i atenció educativa a aquell
alumnat que procedeix de contextos socials i culturals marginats.
• Tenir cura, juntament amb el secretari del centre, de vetllar per l’elaboració dels
documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació
corresponent als pares o als representants legals dels i de les alumnes.
• En cas de canvi de grup -ordinari, Programa Intensiu de Millora- elaborar amb
l’equip docent un informe de petició de canvi de grup i lliurar-lo a la coordinació
pedagògica per tal de fer-ne la valoració a la Comissió d’Atenció a la Diversitat
(CAD). En cas d’aprovar-lo, el tutor, amb la col·laboració del psicopedagog,
informarà els pares o els representants legals de la proposta i a continuació la
posarà en coneixement de l’alumne.
• En cas de necessitat d’intervenció de l’EAP, del psicopedagog o dels serveis
socials, caldrà omplir els fulls de demanda i lliurar-los a la coordinació
pedagògica.
2.2. Els àmbits d’actuació del tutor
El tutor lidera el grup i gestiona les relacions que s’hi estableixen. La seva intervenció
té una influència decisiva en la dinàmica del grup i en la creació de condicions
favorables pel creixement adequat i autònom de tots els alumnes en el seu grup de
referència.
És bàsic que el tutor estigui implicat en el seguiment del procés de progrés de tots
els alumnes del seu grup, que supervisi i decideixi quin currículum s’ofereix als
alumnes, siguin quines siguin les seves necessitats, que vetlli per la coordinació
entre tots els docents que intervenen en l‘activitat pedagògica del grup i que serveixi
d'enllaç amb les famílies.
Pàgina 7 de 88

8. Així, l’exercici de les funcions assignades al tutor comporta l’establiment de relacions
amb tot l’alumnat del grup classe, amb el professorat que hi imparteix alguna àrea i
amb la família.
2.2.1. Amb l’alumnat del grup
El tutor esdevé una eina fonamental pel que fa al coneixement i el seguiment del
procés d’aprenentatge de cada alumne i, en general, del seu progrés en el seu
desenvolupament integral. A més a més, disposa d'una hora setmanal d’atenció
individualitzada, que els alumnes han de conèixer.
Aquesta hora de reunió setmanal d'atenció individualitzada ha de servir per:
• Conèixer millor situacions concretes -tant a nivell personal com acadèmic-
que afecten l'alumnat.
• Establir uns vincles que permetin el diàleg i la confiança entre la figura del
tutor i l'alumnat.
2.2.2. Amb el professorat del grup
El tutor és el primer canal de traspàs d'informació entre els alumnes i el conjunt de
professionals que imparteixen docència i/o que estan vinculats al seu grup. És en
aquest marc que el tutor ha de:
• Informar de les característiques del grup i de la situació personal de
cadascun dels de les alumnes. L’equip docent de nivell es reuneix un cop
per setmana i aquesta és una de les seves finalitats.
• Coordinar l’acció tutorial amb el coordinador de nivell.
• Seguir l’evolució dels aprenentatges del grup classe.
• Presidir i coordinar les actuacions de la junta d’avaluació i la resta de
reunions dels professors del grup.
• Redactar els acords de les reunions i lliurar l’acta a coordinació
pedagògica.
• Gestionar els plans individualitzats dels alumnes de la tutoria i coordinar-ne
l'avaluació.
2.2.3. Amb la família
Com ja s'ha fet esment, és fonamental que el tutor estableixi un diàleg fluid amb
cada família de la seva tutoria. En aquest sentit el tutor ha de:
• Informar a la família de manera immediata i per via telefònica, de qualsevol
falta lleu o greu comesa pel seu fill.
Pàgina 8 de 88

9. • Informar la família de les qüestions que afecten el grup classe i/o a cada
alumne en concret. Per fer-ho és interessant que el tutor disposi de les
adreces de correu electrònic de la família per tal d'agilitzar aquesta
comunicació.
• Comunicar les faltes d’assistència injustificades a les famílies.
• Lliurar a l’alumnat el butlletí de notes en acabar cada trimestre.
• Mantenir entrevistes amb les famílies. Cada tutor disposa en el seu horari
setmanal d’una hora destinada a rebre les visites de les famílies. Com a
mínim, cada curs hi ha d’haver una reunió entre el tutor i cadascuna de les
famílies dels alumnes del grup que aquest tutoritza.
• Participar a l’inici de curs de la reunió general dels tutors i tutores amb les
famílies de cada grup. La finalitat és la de presentar els objectius i les
perspectives del curs.
• Col·laborar en les activitats formatives complementàries i extraescolars
promogudes pel centre i per l’AMPA.
Pàgina 9 de 88

10. 3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i
de grup
Els objectius que en relació amb el seu àmbit tutorial tots els docents responsables d'un
grup han de plantejar assolir satisfactòriament quan s'inicia cada curs escolar són:
• Conèixer com s’organitza el centre, presentar el professorat i donar-ne a notar tota
la informació necessària a l'alumnat.
• Aconseguir la formació integral de cada alumne de la seva tutoria.
• Conèixer i actuar sobre les dinàmiques de grup, tant a nivell educatiu com a nivell
emocional, que afecten la seva tutoria.
• Saber organitzar el temps de treball a la sessió de tutoria tant a nivell individual
com a nivell col·lectiu.
• Orientar l'alumnat de forma adequada i emprar tots els recursos de que es disposi
per tal d'afavorir la tria que més s'adeqüi a les seves aptituds i/o interessos.
3.1. L’obtenció de dades de l’alumnat
El traspàs d'informació entre primària i secundària és un aspecte fonamental per tal
de garantir la millor resposta educativa a l'alumnat que s'incorpora a l'institut de
l'Arboç i procedeix d'un centre de primària.
És el tutor de sisè de primària qui ha de lliurar tota la informació sobre cada alumne
al centre de secundària quan aquest s'hi matriculi. A més a més, des de l'institut de
l'Arboç es mantenen reunions amb cadascun dels tutors dels centres de procedència
de l'alumnat i es duu a terme el seminari d'intercanvi d'experiències primària
secundària, sobre el qual es farà una referència més acurada a l'apartat 3 d'aquest
PAT.
Els professionals en qui s'hagi delegat aquesta funció per part de la coordinació
pedagògica i per part del servei d'orientació del centre són els responsables
d’assistir a les reunions i fer el traspàs de tota la informació necessària a l’equip
docent que correspongui.
A més a més, l’EAP facilita la informació necessària que s'escaigui sobre l’alumnat; i
n'elabora els informes que els equips docents puguin necessitar.
En acabar el curs, cada equip docent es reuneix per valorar els possibles canvis
d’alumnat d’un grup a un altre o bé per configurar grups nous o la integració o sortida
d'alumnes del Programa Intensiu de Millora (PIM). En aquest sentit, és
responsabilitat del tutor traspassar la informació que cregui pertinent a l’equip
docent.
Finalment, cal fer esment a que quan un alumne es matricula a l'institut de l'Arboç i
Pàgina 10 de 88

11. és provinent d'una altre àmbit territorial, hi ha un traspàs d’informació amb el centre
de procedència d'aquest.
3.2. L’atenció individualitzada
Els tutors dels grups d’ESO disposen de tres hores setmanals per dur a terme l’acció
tutorial. Una d’aquestes hores es dedica a la tutoria del grup classe i les altres tenen
l'objectiu de fer un seguiment individual i d’atenció a les famílies.
Les actuacions que concreten l’atenció individualitzada a l’alumnat són:
• Revisió d’informes de les escoles de procedència.
• Creació i actualització de la fitxa de dades individuals.
• Entrevistes personals amb alumne i/o amb la família.
• Informació individual respecte de les diferents sortides acadèmiques o
professionals.
• Adequacions curriculars individuals recomanades pels diferents departaments i
amb suport i amb l'assessorament del psicopedagog del centre.
• Derivació, quan s'escaigui, a l'atenció del psicopedagog del centre.
3.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes
El coordinador d’ESO és qui programa les sessions de tutoria, en disposa les
informacions de caire orientatiu i, mitjançant els coordinadors de nivell, fa arribar a
cada tutor les activitats programades. Aquestes dinàmiques es desenvolupen a raó
d’una hora setmanal i hi ha de participar tot el grup. Tanmateix, el tutor pot
seleccionar els continguts i les activitats que durà a terme i pot establir-ne la
seqüència en funció de les característiques del conjunt i de les inquietuds concretes
que aquest tingui.
Al marge de qüestions puntuals i esporàdiques que es puguin plantejar en la
dinàmica del curs, o d’interès general o d’actualitat, les qüestions que es treballen de
forma prioritària en les sessions de tutoria són:
Pel que fa a l’orientació personal:
• Interessos.
• Valors.
• Personalitat.
• Autoestima.
• Presa de decisions.
• Aptituds.
• Relacions personals.
Pàgina 11 de 88

12. • Hàbits saludables en l’alimentació.
• Consciència i respecte per l'entorn i pel centre.
Pel que fa a l’orientació educativa:
• Disseny del propi currículum.
• Hàbits d’estudi.
• Informació del sistema educatiu i plans d’estudi.
• Preparació de les sessions d’avaluació.
• Comentari de les avaluacions i estratègies per millorar els resultats.
Pel que fa a l’orientació professional:
• Sortides acadèmiques.
• Sortides professionals.
• Interessos i aptituds amb relació a l’entorn laboral.
A més a més, cada sessió de tutoria de grup s’organitza en diferents apartats que
engloben activitats que es poden agrupar sota els següents títols:
• Coneixement sobre l'actualitat del centre.
• Detecció i discussió de les vivències del grup.
• Traspàs d’informació del grup.
• Informacions i notícies d’interès general de la comunitat educativa.
• Activitats i dinàmiques previstes en el calendari.
• Revisió d’agendes a 1r i 2n de l’ESO.
• Comentari del full d’incidències setmanal.
La metodologia que s’utilitzi depèn del grup, del tutor i de la sessió corresponent. Val
a dir què es lliuren activitats i qüestionaris que inviten l'alumne a la reflexió personal,
o a practicar tècniques de dinàmica de grups, procurant que l’alumnat tingui la
màxima participació possible.
Finalment, aquesta planificació només pretén ser una guia orientativa; cada tutor pot
plantejar les sessions com millor cregui per adaptar-se a les característiques
concretes del seu grup i estimular al màxim la participació i la integració de l’alumnat
al grup classe i al centre.
Pàgina 12 de 88

13. 3.4. L’orientació acadèmica i professional
L’orientació esdevé una eina bàsica per tal d'aconseguir oferir una resposta
educativa de qualitat als alumnes i requereix continuïtat i seguiment per part dels
equips docents de l'institut de l'Arboç i, especialment, entre les diferents etapes
educatives. Així mateix, l’orientació educativa, per poder-se desenvolupar en tota la
seva dimensió marcada per la transversalitat, compta amb una visió de lideratge
pedagògic de la direcció del centre, compartida amb un equip de docents dels
diferents àmbits curriculars que conformen el projecte educatiu de centre.
L’acompanyament personalitzat del procés d’aprenentatge i d’escolarització de
l’alumne s’ha de considerar com un eix de la formació. D’acord amb aquest
plantejament, l'institut de l'Arboç implementa estratègies organitzatives dins el seu
projecte educatiu per fer de l’orientació educativa una eina bàsica per atendre la
diversitat i la singularitat de l’alumnat.
D'aquesta manera, orientar un procés d’escolarització demana una planificació i
coordinació del conjunt de les accions que conformen un centre educatiu. Aquesta
és la raó per la qual la responsabilitat de l’orientació educativa i de la tutoria és de tot
l’equip docent.
Les actuacions de tutoria i d’orientació responen a criteris ajustats als nivells de
l’etapa i, també, a plantejaments adequats als nivells i ritmes d’aprenentatge de
l’alumne, que de forma seqüencial l’ajudin en el seu procés d’autonomia, en la seva
maduresa personal i integració social. Això demana una intervenció educativa de
conjunt i continuada que es recull en aquesta planificació de l’acció tutorial i dóna
resposta a una manera de treballar, de fer i de ser de l'institut de l'Arboç projectada
vers el desenvolupament integral de l’alumnat.
3.4.1. Aspectes generals de l’orientació: La Coordinació Primària Secundària
L’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumne és el resultat d’un procés orientador
continuat al llarg de la seva escolarització. Aquest resultat es determina pel grau
de planificació, de coordinació i d’avaluació que de la tasca orientadora en fan les
direccions i l’equip docent dels centres en els que l’alumne cursa les etapes
educatives obligatòries. El conjunt d’aspectes pedagògics que reforcen
l’acompanyament de l’ alumne reverteix en la seva formació integral.
Aquesta és la raó per la qual l’assoliment d’un acompanyament reeixit de l’alumne
i del grup classe té a veure amb les estratègies d’aula -de clima, de gestió i
dinàmica- i d’aprenentatge -metodològiques, didàctiques, d’avaluació- que el
professorat i el centre dissenyen per donar resposta a la singularitat de nivells,
estils i ritmes d’aprenentatge de la persona.
El treball pedagògic compartit i la continuïtat educativa entre etapes és un factor
d’èxit i de qualitat educativa. En virtut d'això, l'institut de l'Arboç planifica la
coordinació primària secundària d’acord amb un plantejament de continuïtat i de
coherència pedagògica entre etapes. Per aquest motiu estableix amb els centres
Pàgina 13 de 88

14. d'educació primària un seguit de sessions de treball per donar coherència a
aspectes com ara: el disseny i la planificació de la tutoria, el currículum, la
metodologia i l’avaluació com a base sòlida per assolir l'esmentada transició a
nivell educatiu.
Aquesta dinàmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenen
del seu estil docent i educatiu, com el coneixement i el sentiment de pertinença en
el centre per part de l’alumnat i de la família. Amb aquesta finalitat, la coordinació
pedagògica de l'institut de l'Arboç i de les escoles d’on procedeix cada alumne
planifiquen la realització d’aquestes sessions de coordinació per oferir una
orientació sòlida en el procés educatiu i l’itinerari formatiu més adient per
cadascun d'ells.
Els continguts de la coordinació entre l’etapa de primària i la de secundària
inclouen la planificació de l’orientació educativa en el centre i es distribueixen en
tres grans blocs:
1. El primer bloc fa referència a:
• La concreció i desenvolupament del currículum; objectius, competència,
continguts claus, estratègies didàctiques, metodològiques i avaluació
formativa.
• L’organització i funcionament de centre al servei de l’acció orientadora i
del plantejament d’escola inclusiva. En el moment de la transició dels
alumnes -a punt de finalitzar el curs de 6è de primària- s'intensifica la
coordinació amb aquests altres aspectes més concrets del segon bloc.
2. El segon bloc es refereix a:
• Coneixement de l’alumne; nivells competencials, desenvolupament
personal i social i situació familiar.
• Treball conjunt d’escola i institut per elaborar les activitats de reforç dels
alumnes que les requereixin. Aquesta tasca vindrà facilitada per la
coordinació continuada d’orientació que es fa entre els centres.
• Realització d’entrevistes per concretar les adequacions metodològiques i
didàctiques que l’equip docent haurà d’aplicar per acompanyar el procés
d’aprenentatge de l’alumne. Així doncs, s'organitzen sessions de diàleg
entre els tutors del darrer cicle de l’educació primària i els tutors del
primer curs de l’educació secundària obligatòria de l'institut de l'Arboç, de
les quals també hi participa la persona que s'encarrega de l'orientació i el
responsable designat per la coordinació pedagògica, entre d'altres.
3. Una vegada els alumnes de nova incorporació ja han promocionat a 1r
d’ESO s’atenen als continguts d’aquest tercer bloc:
• Seguiment del procés d’adaptació a l’institut, tant pel que fa a aspectes
de desenvolupament personal i social com de les estratègies didàctiques
Pàgina 14 de 88

15. adequades per al seu rendiment educatiu.
A tall de síntesi, la coordinació entre primària i secundària es construeix a partir
d’aquests tres moments i sobre els diversos continguts pedagògics que integra
cadascun dels blocs; i es planifica d’acord amb el nombre d’escoles de primària
que té adscrites l'institut de l'Arboç.
En aquesta transició l’escola ha de lliurar -en una trobada planificada i amb els
professionals que sigui necessari- el traspàs de tota la informació al centre de
secundària. De forma molt especial, la d’aquells alumnes amb necessitats
educatives especials i amb talents superiors.
D'aquesta manera, l'institut de l'Arboç sol·licita cada curs als centres de primària
una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne i l’informe individualitzat, amb la
informació que es considera convenient per a la millor incorporació de l’alumne a
la nova etapa educativa. Una de les dades rellevants que l’escola ha de facilitar
als centres per afavorir la incorporació de l’alumne és la dels resultats de la prova
oficial de les competències bàsiques.
3.4.2. La tutoria i l’orientació a 1r i 2n d’ESO: El full de seguiment acadèmic
L’ orientador, conjuntament amb el coordinador pedagògic, o la persona amb qui
delegui la direcció del centre, és qui dóna a conèixer als tutors de 1r d’ESO la
informació del traspàs de primària a secundària.
L’equip d’assessorament i d’orientació psicopedagògica intervé en aquesta tasca
en els casos dels alumnes amb els quals hagi exercit les seves competències
professionals -designades a la Resolució comunicada de 20 de febrer de 2012, de
la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que estableix el procediment a
seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessorament
psicopedagògic (EAP)- per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de
l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat amb
necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o
socioculturals desfavorides.
Aquesta activitat de recollida d’informació es desenvolupa amb la màxima previsió
i programació anticipada atès que el seu objectiu principal és que l’equip de
professors ajusti la seva activitat docent a les característiques del grup classe.
El coneixement d’aquesta informació per part de l’equip tutorial es treballa amb
l’equip docent assignat per a 1r d’ESO amb la finalitat de preveure i consensuar
metodologies d’aula per atendre la singularitat de cada alumne. El professorat de
l’especialitat d’orientació educativa dinamitza aquesta tasca pedagògica.
La coordinació entre tutors i docents, tant a 1r d’ESO com a 2n d’ESO, ha de
servir també per a prendre mesures específiques per als alumnes que ho puguin
necessitar. És l’exemple d’alumnat que pugui comptar amb l’oportunitat de cursar
un Programa Intensiu de Millora (PIM), d’alumnat amb altes capacitats o alumnes
amb dificultats d’aprenentatge que requereixin estratègies ajustades a les seves
característiques.
Pàgina 15 de 88

16. En tots els casos, l’equip docent és qui ha de prendre aquesta decisió -d’acord
amb la família- abans d’iniciar el curs, encara que en alguns casos pugui també
valorar-se la necessitat de les mesures un cop iniciat el curs.
La recollida i constància d’aquestes decisions i aplicació de mesures de grup i
individuals es recull mitjançant el full de seguiment acadèmic prescrit en l’art.25 de
l’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària
obligatòria.
Així doncs, el full de seguiment acadèmic registra i inclou les observacions,
decisions i mesures realitzades en referència al procés d’aprenentatge de
l’alumne, i el seu contingut ha d’actualitzar-se periòdicament d’acord amb
l’evolució d’aquest procés. Aquest document també recull els compromisos
adquirits pel tutor, la família i per l’alumne.
Una vegada finalitzat cada curs de l’etapa educativa, els tutors han de compartir el
full de seguiment acadèmic per tal d’ajustar i enriquir a les decisions, acords i
pràctiques pedagògiques aplicades per atendre les necessitats educatives de
cada alumne.
També cal tenir present que la tutoria a 1r i 2n d’ESO té com a objectiu principal
motivar l’alumne i implicar la seva família en el procés d’aprenentatge. Per això
l’assignació de la tutoria requereix una atenció especial dins l’organització i
funcionament del centre. El coneixement de l’alumne que es deriva d’aquesta
tasca de tutoria ha de servir per a l’enriquiment de l’aprenentatge des de l’àrea
curricular, des de l’aula, dins o fora del centre educatiu.
3.4.3. La tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO: El document orientador
L’objectiu principal de la tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO és guiar l’alumne cap a
la responsabilitat de la presa de decisions.
En aquest punt, el procés orientador construït a partir de la coordinació primària
secundària, planificat i coordinat en els dos primers cursos de l’ESO, ha permès a
l’alumne l’autoconeixement com a referent essencial per a la seva decisió i, per
tant, té a veure amb la percepció que l’alumne té de les seves capacitats i
possibilitats personals.
La tutoria a 3r i 4t d’ESO ha de permetre la detecció i anàlisi de les habilitats i
potencialitats de l’alumnat. Així, els tutors d’aquests cursos recullen dels equips
docents -incorporant la informació dels fulls de seguiment- l’aprenentatge de
l’alumnat i les estratègies didàctiques emprades en el treball específic de les
àrees. Aquesta informació permet planificar de forma seqüenciada activitats de
tutoria encaminades a la concreció de l’itinerari formatiu de l’alumne.
El pas de 3r d’ESO a 4t d’ESO és de major concreció per la tria de les matèries
optatives i hipotètics itineraris. Així, el tutor i l’orientador -com a referents
principals del procés orientador que ha rebut l’alumne- conjuntament amb la
Pàgina 16 de 88

17. família, ajudaran l’alumne en la tria d’aquest itinerari de 4t d’ESO.
Amb aquest objectiu, l'institut de l'Arboç proporciona als alumnes la informació
suficient i l’orientació necessària per triar les opcions més adequades al seu
procés d’aprenentatge, d’acord amb les ofertes acadèmiques i professionals
existents, tant durant l’escolarització com en l’accés a estudis o en activitats
posteriors. En aquest sentit cal que l’alumne conegui els programes de
diversificació curricular com a mesura d’atenció a la diversitat.
Amb l’aval del treball global de centre i entre etapes educatives, en finalitzar 4t
d’ESO, l'institut posa a disposició de la família un Document Orientador -com
preveu art. 17 de l’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació
secundària obligatòria- per a l’alumne sobre les opcions més adequades per al
seu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seu
contingut no pot ser prescriptiu.
Aquest document orientador conté els aspectes més rellevants de l’aprenentatge
competencial de l’alumne al llarg de l’etapa educativa -competències i nivells de
competència- i, a partir d’aquestes dades, concreta l’orientació i la continuïtat per
al seu projecte personal.
Per tal de poder desenvolupar el document orientador de l'alumnat, l'encarregat
de coordinar aquesta tasca a l'institut de l'Arboç dictaminarà les sessions de
tutoria de 4t d'ESO que seran necessàries, quina en serà la seva metodologia de
treball i en proposarà dates concretes a l'equip docent.
3.4.4. Especificacions per a l’orientació acadèmica i professional
L’orientació acadèmica i professional complementa de forma gradual
l’aprenentatge competencial de l’alumne, i per aquesta raó cerca donar resposta
tant a la projecció professional com a la continuïtat formativa de l’ alumnat.
Els objectius d’aquesta orientació, com a eina de millora de l'alumnat des de la
perspectiva acadèmica, social i de l'orientació professional, són:
• Perfilar i concretar l’itinerari formatiu de l’alumnat d’acord amb les seus
coneixements, habilitats i actituds.
• Detectar els interessos i/o expectatives acadèmiques i professionals a través
d’eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal.
• Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent ús de fonts
d’informació que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadèmics i
professionals.
En virtut d'aquests objectius, per dur a terme activitats d’orientació acadèmica i
professional l'institut de l'Arboç té en compte les següents orientacions:
• Donar prioritat a l’orientació educativa com a eix del Projecte Educatiu de
Pàgina 17 de 88

18. Centre, el compromís de la direcció i la dinamització i participació en equip
dels altres professionals.
• Transformar les intencions educatives en propostes concretes a partir
d’estratègies metodològiques planificades.
• Desenvolupar activitats d’ensenyament aprenentatge que condueixin a
resultats relacionats amb les competències professionals.
• Relacionar les competències bàsiques amb les professionals.
• Motivar l’alumne vers un perspectiva de formació al llarg de la vida.
• Millorar les expectatives de les famílies envers els estudis dels seus fills.
• Planificar de forma gradual les actuacions dins l’etapa educativa
• Avaluar el grau d’assoliment de les activitats i la identificació dels aspectes a
millorar i la proposta d’accions de progrés
A més a més, en aquest treball de projecció acadèmica i professional cal comptar
amb els agents educatius de l’entorn i, de manera molt especial, amb la
participació dels referents familiars.
Les activitats d’orientació acadèmica i professional a 3r i 4t d’ESO tenen la
finalitat d'ajudar els alumnes a la concreció dels itineraris formatius més adequats
a les seves potencialitats i ajustats als seus objectius professionals futurs.
En aquest sentit, l'aprovació del III Pla General de la Formació Professional a
Catalunya 2013/2016 contempla el desenvolupament d’un sistema integrat
d’informació i orientació professional que contindrà un protocol d’orientació i una
xarxa d’informació i orientació. Entre els objectius d’aquest protocol d’orientació hi
ha el de donar a conèixer els serveis d’orientació existents integrant-los dins del
sistema i implantar una metodologia bàsica en el servei d’orientació professional.
A tall de resum i pel que fa a qüestions concretes, entre 3r i 4t d’ESO es treballa
l’orientació acadèmica i professional a les sessions de tutoria de grup i mitjançant
sortides específiques amb el suport de l'equip d'orientació del centre. A més a
més, i si és necessari, es fa una atenció individualitzada per garantir la millor
orientació de l'alumnat.
A nivell de BAT, els estudiants disposen d’un conjunt d’informacions -gràcies a la
documentació que es facilita des del centre i a les activitats específiques que es
realitzen amb aquest propòsit- sobre les sortides que hi han un cop acabada
l’etapa postobligatòria: universitat, cicles formatius, món laboral, etc. Els tutors i el
coordinador de BAT són els encarregats de fer arribar aquestes formacions a
l’alumnat.
Pàgina 18 de 88

19. 3.4.5. Criteris de centre per a l’assignació de la tutoria
La direcció de l'institut de l'Arboç, a l’hora d’assignar professorat, dóna prioritat a
la tutoria i l’orientació com a tasques i accions que afavoreixen les competències
de l’alumne i l’èxit educatiu.
A banda de la tutoria grupal, l’organització de la tutoria individual afavoreix
l’acompanyament personalitzat de l’alumne. En aquest cas, tot professor del
centre pot ser designat tutor individual.
Les activitats que el professorat dissenya, per a l’assoliment d’aquest objectiu,
han d’afavorir l’autoanàlisi, la reflexió i l’autoavaluació sobre el procés
d’aprenentatge personal, acadèmic i professional que permetrà anar perfilant el
seu projecte singular de vida.
Els instruments que ajuden a afavorir aquest objectiu són les eines
d’acompanyament enteses com estratègies mediadores per afavorir
l'autoorientació i la presa de consciència dels aprenentatges i de l’evolució
personal de cadascun dels alumnes. Aquestes eines es divideixen en dos grans
grups:
1. D’aprenentatge i d’avaluació formativa inherents als models didàctics
competencials i orientadors, dins de les àrees (fitxes de reflexió sobre
l’aprenentatge; pautes d’interrogació; rúbriques; carpetes d’aprenentatge).
2. De tutoria afavoridores de l'autoconeixement, la reformulació i definició
d’accions de canvi i millora tant pel que fa a l’evolució personal com
relacional i cívica (els projectes de millora personal, itineraris d’orientació
acadèmica i professional).
3.4.6. Recursos a l’abast per a l’orientació acadèmica i professional
El Departament d’Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors i
orientadors dels serveis i centres educatius.
El web Estudiar a Catalunya1
informa de l’oferta formativa a Catalunya i de les
vies per accedir a les diferents opcions ocupacionals. També facilita suggeriments
d’activitats, models i eines per al treball intel·lectual i l’autoconeixement.
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), dins la secció Currículum i
Orientació> Orientació educativa conté materials, enregistraments d’experiències
de centre i fonaments teòrics de l’orientació educativa.
El Saló de l’Ensenyament, les Fires i els Salons comarcals dels municipis
ofereixen la informació actualitzada de l’ àmplia oferta d’estudis i formació
ocupacional presencial i a distància de forma personalitzada.
1Enllaç web: http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar
Pàgina 19 de 88

20. 3.5. La relació amb les famílies
El professorat no només programa i guia els processos d’aprenentatge de cada
estudiant sinó que l’orienta en el desenvolupament de la seva personalitat i en la
configuració d’un itinerari de vida, i ho fa en estreta relació amb la família de cada
alumne.
Una bona relació amb les famílies incideix positivament en l’acció tutorial. La finalitat
de les diferents accions que es realitzen pretén millorar aquesta relació. Amb aquest
objextiu, durant les primeres setmanes de curs es fan diverses reunions amb les
famílies de cada nivell d'ESO i de Batxillerat. L’equip directiu informa del
funcionament general del centre i tot seguit cada tutor informa de manera col∙lectiva
dels trets bàsics del grup classe. En aquesta reunió es lliura a cada família un díptic
informatiu sobre diferents aspectes del funcionament centre que els ha de ser útil.
En el marc del temps dedicat a l’exercici de la funció tutorial, el tutor organitza les
entrevistes amb les famílies i amb l’alumnat, aquestes durant la seva hora setmanal
d’atenció individualitzada.
A l’hora de planificar les entrevistes es tenen en compte alguns aspectes
organitzatius: horari laboral de la família, horari del tutor, canal per sol∙licitar i
convocar l’entrevista o calendari d’entrevistes, entre d'altres. Totes les famílies del
centre han de ser convocades un mínim d’una vegada al curs i caldrà arxivar els
acords adoptats en previsió de consultes posteriors.
És responsabilitat de la tutoria comunicar a les famílies qualsevol esdeveniment
important que afecti els seus fills. És el tutor qui sol∙licita la intervenció
psicopedagògica, un cop consultat l’equip docent, la CAD i les famílies.
Finalment, i com ja s'ha especificat anteriorment, cal agilitzar la comunicació institut-
família, i per fer-ho és important afavorir aquest feedback mitjançant l'ús del correu
electrònic.
4. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivell
El professorat es reuneix periòdicament, tant per programar accions conjuntes que
afecten diverses àrees, com per avaluar i fer el seguiment dels alumnes d‘un mateix nivell.
A tot efecte, atès que no n’hi ha prou amb la junta d’avaluació trimestral, setmanalment hi
ha fixades reunions dels equips docents, per tal de poder fer un seguiment més acurat
dels grups i de cada alumne en particular.
A més a més, mitjançant aquestes reunions s’afavoreix el treball en equip per part dels
docents i es coordinen les accions a dur a terme sobre l’alumnat. Així mateix, aquestes
reunions potencien que el tutor pugui exercir la seva funció de mediador entre l’equip
docent i tots els professionals relacionats amb l'entorn educatiu.
Així doncs, a l’horari de tots els professors implicats en cada nivell, sempre i quan
l’organització del centre ho permeti, s’hi contempla una hora setmanal dedicada a la
reunió de coordinació d’equip docent.
Pàgina 20 de 88

21. 5. Coordinació dins dels departaments i seminaris
Els caps de departament, designats per la direcció del centre, es reuneixen amb la
coordinació pedagògica i la direcció de forma periòdica pel tal de rebre les informacions i
les indicacions que després hauran de trametre a la resta dels membres del departament
o seminari didàctic.
Cada setmana, el professorat d’un mateix departament o seminari es reuneix durant una
hora amb el corresponent cap de departament. En aquestes reunions es tracten aspectes
molt diversos relacionats amb el currículum, l’organització i el treball intern de cada
departament, l’acció tutorial, etc.
Així mateix es determinen també les estratègies i les actuacions que es consideren més a
per afavorir l’aprenentatge de les matèries de l’àrea per a cada grup. Es posen en comú
les actuacions pedagògiques individuals i es preparen les activitats metodològiques i les
adaptacions curriculars que es consideren més adients, segons les indicacions i/o
demandes dels equips docents.
6. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO
i Batxillerat
De forma setmanal té lloc una reunió en la qual hi estan convocats i hi participen el
director, el cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el secretari de l'institut, el coordinador
d’ESO, el coordinador de Batxillerat i el coordinador d’activitats i serveis. En aquesta
reunió es duen a terme les accions següents:
• Transmissió d’informacions als equips docents i recollida de les seves opinions i
decisions.
• Tractament d’aspectes relacionats amb el dia a dia del centre.
• Treball de qüestions relacionades amb la pràctica educativa des de les diverses
àrees.
• Organització del calendari escolar i previsió d’activitats.
De la mateixa manera, les coordinacions d’ESO i de Batxillerat disposen d’una hora a la
setmana per a transmetre aquestes informacions, mitjançant la qual tambe es fa la
planificació de les tutories amb els coordinadors de nivell en el cas de l’ESO i amb els
tutors en el cas del Batxillerat. Finalment, els tutors seran els responsables de trametre la
informació a l’alumnat.
Pàgina 21 de 88

22. 7. Avaluació del PAT
En l’avaluació del PAT intervenen els diferents sectors que configuren la comunitat
educativa de l'institut de l'Arboç i cadascun valora la resolució dels objectius, les
actuacions i els procediments que es volen aconseguir. Al final de curs s’avaluen els
resultats anuals per tal de replantejar la programació del PAT de cara al curs següent.
Dins de l’avaluació es tenen en compte:
• El grau d’adequació dels plantejaments generals del PAT a les necessitats i els
interessos generals de l’alumnat del centre.
• El desenvolupament de les activitats i de les dinàmiques planificades per a cada
nivell.
Així doncs, l’avaluació de l’acció tutorial i del PAT inclou els tres moments propis de
l’avaluació:
1. Avaluació inicial: obliga a recollir un seguit de dades que afecten cadascun dels
grups d’alumnes, els alumnes en concret, el professorat i les famílies. A partir
d’aquí es va configurant l’elaboració i sobretot el desplegament d'aquest
document. És en aquest estadi inicial que s'hi ha de situar la detecció de
necessitats que fa que el Pla d’Acció Tutorial sigui definit com a flexible i obert i
que s'adapti a les necessitats concretes de cada nivell i de cada individu.
2. Avaluació formativa: es realitza una avaluació continuada al llarg de tot el
procés de desplegament del PAT amb la finalitat d’introduir canvis en qualsevol
dels aspectes avaluats, fent d'aquest un document viu i d’acord amb les
necessitats de l’etapa i del centre.
3. Avaluació final: és la que ens permet fer una reflexió complerta i acurada que
garanteix poder recollir tota una sèrie de dades amb la finalitat de tenir una visió
de conjunt dels resultats per poder fer els canvis pertinents pel curs següent.
Pàgina 22 de 88

23. 8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció
tutorial
Pàgina 23 de 88

24. 9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria
Les sessions de tutoria han de servir per tal de resoldre aspectes interns de l’aula –
disposició, acollida, disciplina i seguiment del curs a nivell individual i col·lectiu, entre
d’altres-, i per desenvolupar activitats d’aprenentatge a nivell transversal que siguin útils a
l'hora d'oferir la millor resposta educativa a l'alumnat.
En aquest sentit, el Pla d’Acció Tutorial de l'institut de l'Arboç, estableix tres subtipus
d'activitat depenent de l'orientació i els objectius que aquesta tingui, i en són els següents:
1. Orientació personal: Interessos, valors, personalitat, autoestima, presa de
decisions, aptituds, mediació, hàbits saludables i respecte amb el medi ambient,
entre d'altres.
2. Orientació educativa: Disseny del currículum, hàbits d’estudi, informació del
sistema educatiu i plans d’estudi, preparació de les sessions d’avaluació i
estratègies de millora de resultats, entre d'altres.
3. Orientació professional: Sortides acadèmiques i professionals i interessos i
aptituds relacionats amb l’entorn l’aboral.
A més a més, les activitats de tutoria també varien segons el nivell a que s'adrecen. Així,
el PAT estableix una distinció per curs, tot i que existeixen un seguit de propostes
d'activitat que s'efectuen a nivell transversal, com es mostra a la següent taula:
Transversals 1r d'ESO 2n d'ESO 3r d'ESO 4t d'ESO
Orientació
educativa
Presentació del
curs (9.1.1)
Elecció de delegat
(9.1.2)
Preavaluacions,
avaluacions i
postavaluacions
(9.1.3)
Hàbits en l'ús
de l'agenda
(9.2.1)
Tècniques
bàsiques
d'estudi (9.2.2)
Treball en
equip i
dinàmiques de
treball (9.2.3)
Aprenguem a
treballar a la
biblioteca
(9.2.4)
Preparació
d'exàmens
(9.3.1.)
Tècniques
bàsiques
d'estudi (9.3.2)
Hàbits
d'Estudi:
qüestionari i
reflexió (9.4.1)
Programa
d'orientació de
l'institut de
l'Arboç
(3.4.3 / 3.4.4)
Pàgina 24 de 88

25. Orientació
personal
Assetjament i
ciberassetjament
(9.1.4)
Convivència i
solidaritat (9.1.5)
Marató TV3 (9.1.6)
Xerrades Mossos
Esquadra:
Seguretat
ciutadana
(9.1.7)
Xerrades Mossos
Esquadra:
Atenció viària
(9.1.8)
Xerrades Salut
(9.1.9)
Sexisme 1:
gènere i
sexisme (9.2.5)
Dieta
saludable: fem
un bon
esmorzar
(9.2.6)
Reduïm l'ús
del paper
d'alumini
(9.2.7)
Com estic?
(9.2.8)
Sexisme 2:
relacions de
parella i amor
romàntic
(9.3.3)
Dieta
saludable:
fem un bon
esmorzar
(9.3.4)
Relacions
familiars
(9.3.5)
Tots contra el
tabaquisme
(9.3.6)
Sexisme 3:
Violència de
gènere (9.4.2)
Programa
Delegats en 3D
(9.4.3.)
Sexisme 4:
Assetjament
escolar i
perspectiva de
gènere (9.5.1)
Programa
d'educació
financera a les
escoles de
Catalunya -
EFEC (9.5.2)
Orientació
professional
El full de
seguiment
acadèmic
(3.4.2)
El full de
seguiment
acadèmic
(3.4.2)
El document
orientador
(3.4.3)
El document
orientador
(3.4.3)
Per tal facilitar la tasca al tutor, els apartats 9.1, 9.2, 9.3, 9.4 i 9.5 serviran per concretar
les activitats a desenvolupar a les sessions de tutoria i com a marc de referència i suport
orientatiu de treball en l'acció tutorial. La seqüència d'activitats s'ordenarà seguint
l'exemple del quadre superior -per curs, per subtipus d'activitat i per nivell d'orientació al
que fa referència.
Cal fer esment també a que l'apartat d'informació relacionada amb l'orientació professional
de l'alumnat està inclòs en els punts 3.4.2 i 3.4.3 d'aquest Pla d'Acció Tutorial.
9.1. Activitats de tipus transversal
9.1.1. Presentació del curs
Objectius de l'activitat
▪ Conèixer el centre i el seu organigrama -1r d'ESO- i l'organització del curs.
▪ Facilitar la informació necessària per iniciar el curs.
Temporització
La sessió inicial de curs. Dos hores en el cas de 1r d'ESO i una a 2n, 3r i 4t d'ESO.
Pàgina 25 de 88

26. Document de mostra
• El primer dia de classe els tutors de 1r d’ESO aniran cridant els alumnes per grups i
després cada tutor els acompanyarà a la seva aula. La resta dels alumnes -2n, 3r i
4t d’ESO- miraran les llistes i pujaran a la seva aula, on els esperarà el tutor. Les
llistes es trobaran en un lloc ben visible del pati central de l’edifici.
• El tutor passarà llista i anotarà les faltes d’assistència al Llistat d'alumnes i
incidències que s'haurà facilitat prèviament. Cal que els tutors tinguin present que
aquest llistat ha de romandre a la taula del professor i que s’ha de canviar abans
d’iniciar la primera sessió de cada setmana, ja que esdevé eina fonamental pel
control de tot tipus d'incidència que es pugui ocasionar.
• Tot seguit, el tutor ha de:
1. Els tutors de 1r d'ESO: sol·licitar els documents de tasques d'estiu als
alumnes.
2. Donar els horaris generals del grup i l’assignació individual d’optatives (a
1r, 2n i3r d’ESO).
3. Facilitar els horaris als alumnes de PIM (1r i 2n d'ESO), USEE, AA i AO.
4. Penjar al suro de l’aula els horaris, llistats individuals d’optatives, normativa
de la biblioteca, full setmanal de deures, calendari mensual d'exàmens i
altres informacions que el tutor consideri convenient.
5. El tutor (preferentment a primer cicle d'ESO) haurà de fer una elecció
provisional d'alumne responsable d'apuntar els deures/exàmens al full que
s'haurà de penjar al suro de l'aula.
6. Distribuir provisionalment els alumnes a l'aula i apuntar-ho al Full de
distribució d'alumnes a l'aula perquè així en quedi constància i per tal que
tots els docents ho puguin respectar ja des del primer dia.
7. A més a més, es poden presentar els professors que els alumnes tindran a
les diferents àrees.
• També és important que els tutors comuniquin algunes qüestions relacionades amb
la normativa del centre i incloses al document Decàleg de la convivència, com:
1. Els alumnes no poden sortir al passadís entre classe i classe.
2. Els alumnes no poden anar al lavabo durant el transcurs d’una sessió i entre
classe i classe, excepte en casos justificats.
3. Els alumnes només poden menjar al patí exterior.
4. Cal respectar les aules i l’edifici. Tot desperfecte degut a un mal ús i/o
negligència serà pagat per l’alumne.
Pàgina 26 de 88

27. 5. No es pot menjar xiclet.
6. S’han d’utilitzar sempre les prestatgeries annexes a consergeria per tal de
guardarmotxilles i bosses. Cal comunicar a l’alumnat que s’hi ha instal·lat
una càmera de vigilància per tal d’evitar qualsevol furt.
7. Els alumnes no poden portar telèfon mòbil. Cal que recordin que, en cas de
necessitat,el centre ja disposa de telèfon.
8. Els alumnes disposen d’un Boc’n Roll per tal d’embolicar-hi l’entrepà. Tots
els alumnes de 1r d’ESO en rebran un. Els alumnes dels altres cursos que
en necessitin el poden comprar a secretaria per 3 euros aproximadament.
9. Els tutors -preferentment els de 1r d'ESO- hauran de comunicar als alumnes
la normativa disciplinària que afecta l'esbarjo.
10.El tutor pot facilitar les dades del centre –telèfon i adreces- perquè els
alumnes les anotin a l’agenda, que trobaran a l'aula.
9.1.2. Elecció i Funcions del delegat
Objectius
• Conscienciar l'alumnat sobre la importància de conèixer les funcions del
delegat.
• Afavorir l'elecció reflexiva de l'alumne que compleixi els requisits que
estableixen les funcions.
• Afavorir la presa de decisions col·legiades de forma consensuada.
Temporització
Dues sessions de tutoria: la primera per explicar quins són els àmbits d'actuació del
delegat i la segona per elegir-lo.
Documents adjunts
• Acta d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Pla d'acollida del
tutor.
• Funcions i procés d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Pla
d'acollida del tutor.
9.1.3. Preavaluacions i avaluacions
Objectius
Pàgina 27 de 88

28. • Reflexió sobre els resultats obtinguts.
• Presa de consciència referent a les mancances i cerca d'estratègies de millora.
Temporització
Les sessions de tutoria immediatament posteriors a les sessions de preavaluació i
d'avaluació.
Observacions
És important la cerca d'acords i el seguiment d'aquells alumnes oper tal d'afavorir
les seves possibilitats d'èxit educatiu. En aquest sentit, és necessari establir un fort
vincle de cooperació amb les famílies i amb els professionals del centre que poden
actuar com a orientador i interlocutor vàlid.
9.1.4. Assetjament i ciberassetjament
Objectius
• Conèixer els diferents tipus d'assetjament que existeixen.
• Conscienciar l'alumnat sobre la necessitat de fer un bon ús de l'entorn virtual.
• Facilitar les eines perquè l'alumnat detecti i denunciï les activitats que poden ser
considerades assetjament.
Temporització
Una sessió de tutoria.
Seqüenciació de la dinàmica:
Font: xtec/internet segura
a. Es projectarà l’aula el film "A internet, controles?" i, al finalitzar-lo s'hi
reflexionarà oralment.
b. En volem (i hem de) saber més!
• Comentem les conclusions del film.
• Concloem que n’hem de saber més: què és el ciberassetjament entre iguals i
com podem respondre-hi (I TU, QUÈ HI POTS FER?)
• Acabem la sessió recordant els i per acabar, 10 idees per pensar-hi
Informació de suport
I TU, QUÈ HI POTS FER?
1. Què és el ciberassetjament entre iguals?
Pàgina 28 de 88

29. Quan una alumne/a és maltractat/da repetidament i al llarg del temps per part
d’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eines tecnològiques parlem de
ciberassetjament.
Les relacions amb els companys poden ser molt gratificants; de fet amb ells hi
estem bé, i compartim i aprenem moltes coses importants de la vida. Però a
vegades, volent o sense voler, ens fem mal i això genera infelicitat, malestar i
patiment.
Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat
amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és
sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre
iguals.
Actualment, es parla dels joves com a nadius digitals perquè se suposa que
coneixeu com utilitzar les TIC i totes les avantatges que la telefonia mòbil i,
sobretot, Internet us proporcionen. Internet us permet ampliar coneixements i us
facilita la comunicació i la relació amb molts altres joves. Tanmateix, no sempre
sou conscients de la transcendència que poden tenir els vostres actes a través
d’Internet i com poden arribar a afectar la vida dels vostres companys.
Mitjançant els telèfons mòbil, a través dels xats i les xarxes socials, i
sobretot de les plataformes de difusió de continguts d’Internet (webs,
blocs, ...) es donen situacions de xantatge, vexacions, insults, es difon
informació difamatòria…
Sovint comença com una broma, sense mala intenció, que es va escalant de
mica en mica. Es tracta d’adonar-se que algú hi pot prendre mal, i que entre tots
podem evitar-ho. Així aconseguirem que es respectin els nostres drets i els drets
dels altres. Així aconseguirem viure millor i ser més feliços.
Heu de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències
greus, tant per qui les fa com per qui les rep, però també pels qui ho contemplen
o en tenen coneixement i no fan res per evitar-ho.
Per això hem de tenir clar quins són els nostres drets i les nostres
responsabilitats.
2. Els nostres drets
Totes les persones tenim DRET a ser ben tractades.
En aquest centre i a tot arreu:
• Tinc dret a ser jo mateix i NINGÚ no em tractarà de manera injusta pel meu
aspecte, ni per les meves idees, ni per la meva manera de ser...
• Tinc dret a ser feliç i NINGÚ no m’ha d’insultar, no s’ha de burlar ni riure’s de
mi, ni ferir els meus sentiments...
• Tinc el dret a ser respectat i NINGÚ no ha de malparlar, ni escampar rumors
sobre mi...
• Tinc el dret a gaudir de les relacions socials i NINGÚ no m’ha d’excloure, ni
m’ha d’impedir participar de les activitats de grup...
Pàgina 29 de 88

30. • Tinc el dret a la privacitat de les meves dades i NINGÚ no ha de difondre-les ni
suplantar la meva identitat
• Tinc dret a sentir-me segur i NINGÚ no m’ha de fer cap tipus de xantatge
manipulant informacions o imatges meves.
Tots aquests DRETS han de ser respectats en qualsevol circumstància.
3. … i les nostres responsabilitats
Totes les persones tenim la RESPONSABILITAT de tractar bé els altres.
En aquest centre i a tot arreu:
• Tinc la responsabilitat de tractar de manera justa els altres i JO no discriminaré
ningú pel seu aspecte, ni per les seves idees, ni per la seva manera de ser...
• Tinc la responsabilitat de col·laborar per fer del centre, i de qualsevol altre
espai, un lloc segur i JO no he d’agredir, ni amenaçar, ni intimidar, ni atemorir els
altres...
• Tinc la responsabilitat de no ferir els sentiments dels altres i JO no he d’insultar,
burlar-me’n ni riure de ningú...
• Tinc la responsabilitat de respectar els altres i JO no he de malparlar ni
escampar rumors sobre ningú...
• Tinc la responsabilitat d’establir bones relacions socials amb els altres i JO no
he d’excloure, ni impedir participar ningú de les activitats de grup...
• Tinc la responsabilitat de respectar el dret a la privacitat dels altres i JO no he
de difondre dades, ni materials, ni manipular-los, ni suplantar la identitat de
ningú...
• Tinc la responsabilitat de respectar les propietats dels altres i JO no he de fer
cap tipus de xantatge a partir de la manipulació d’informacions o imatges dels
altres.
Tinc la RESPONSABILITAT de protegir els meus drets i els drets dels altres
4. De què parlem?
Quan un noi o una noia (o un grup) agredeix, utilitza eines tecnològiques com el
mòbil, Internet o vídeoconsoles per a difondre xafarderies, informació
difamatòria, insultar, vexar, fer xantatge, o per excloure’l intencionadament de les
activitats d’un grup.... en definitiva, per a maltractar un company o companya
estem parlant de ciberssetjament.
A continuació trobareu una relació d’algunes de les manifestacions més
freqüents del ciberassetjament.
• Enviar continuadament missatges ofensius o insultants, amenaçants i/o
intimidatoris
• Difondre rumors a través d’Internet
• Robar contrasenyes i suplantar la identitat per difondre materials o
informacions, per participar en xats o en jocs en línia
Pàgina 30 de 88

31. • Induir a compartir informació confidencial i difondre-la a través d’Internet (dades
personals, informació íntima...)
• Excloure algú intencionadament d’un grup en línia
• Enviar programes brossa: virus, software espia...
• Col·lapsar la bústia amb enviament massiu de correus
• Subscriure a llistes de pornografia, llocs webs de joc en línia..
• Gravar i penjar a Internet vídeos d’assetjament físic de manera que quedin
exposats a tothom
• Gravar i enviar activitats sexuals amb el mòbil o la webcam i enviar-ho a la
parella o als amics amb la intenció de molestar i denigrar intencionadament
• Utilitzar un blog personal per a parlar malament d’una persona
• Manipular fotografies, converses, correus electrònics i difondre aquests
materials
• Realitzar i/o participar en enquestes a Internet que tenen com a objectiu
denigrar alguna persona
5. Ets víctima de ciberassetjament?
Quan una persona és maltractada se sent vulnerable, confosa i espantada; a
vegades se sent avergonyida i culpable. El cert és que pateix una situació injusta
de la qual difícilment se’n pot sortir tota sola.
Si te n’assabentes que algú està fent coses desagradables i ofensives que et fan
sentir malament utilitzant alguna eina tecnològica, com ara que algú:
• ha gravat i penjat imatges teves sense el teu consentiment en un web o en una
xarxa social
• t’ha etiquetat en una foto de manera insultant
• t’ha enviat sms o correus ofensius o insultants
• t’ha negat l’accés a un fòrum o en un xat
• t’ha insultat o vexat en un espai virtual
• està difonent informació falsa sobre tu
et pot semblar que el millor és no dir res, però això no atura el ciberassetjament.
Sobretot no t’ho callis. Explicar els “fets” i com “t’has sentit” t’ajudarà. Parla-ho:
? Amb els teus pares
? Amb el tutor o a un professor amb qui tinguis confiança
? Treu el tema a tutoria i fes que se’n parli
? Directament al cap d’estudis o al director
? I si no pots parlar-ho directament, demana a un amic que t’hi acompanyi, fes
que algú ho expliqui en nom teu o denuncia la situació per escrit.
• No et culpabilitzis del que t’està passant. Ningú no es mereix ser
Pàgina 31 de 88

32. ciberassetjat.
• En el cas que el ciberassetjament es produeixi a través del mòbil, no descartis
canviar de número de telèfon.
• Evita accedir a determinats espais virtuals i si en algun d’aquests llocs algú
et maltracta, bloqueja’l i/o tanca l’ordinador.
• Intenta mantenir la calma i no respondre a les provocacions: respondre de la
mateixa manera pot agreujar la situació.
• Fes saber a qui t’assetja que el que està fent et molesta i demana-li, sense
agressivitat ni amenaces que deixi de fer-ho.
• Comunica a qui t’assetja que les conductes de ciberassetjament poden ser
considerades un delicte i es poden denunciar.
• Escriu un diari amb els incidents, si creus que et pot ajudar a explicar millor
els fets i guarda les proves (correus, sms, imatges...).
• Denunciar el que t’està passant no és ser un covard, ben al contrari és una
manera intel·ligent d’actuar.
Dir-ho no és “xivar-se”, és defensar el teu dret a estar bé.
6. Ets testimoni d’una situació de ciberassetjament?
Hi ha companys que són espectadors, coneixen la situació de ciberassetjament i
callen i no fan res. Les raons del silenci poden ser molt diferents, de vegades és
per vergonya, una altra possibilitat és que tinguin por de passar a estar ells en el
punt de mira del ciberassetjador, o bé perquè no saben què fer per aturar-ho o
evitar-ho, però pot ser que en gaudeixin En algunes situacions, més sovint del
que seria desitjable, alguns espectadors fins i tot s’afegeixen a la ciberagressió,
és a dir, no només encobreixen el ciberassetjador sinó que difonen els
fotomontatges, els rumors... que els fa arribar.
El fet de ser espectador de situacions de ciberassetjament també té
conseqüències per a un mateix:
• Encara que a vegades pots pensar: “no va amb mi”, “jo no m’hi embolico” i
coses així, ser testimoni d’una ciberagressió i no intervenir ni informar
ningú, suposa esdevenir-ne còmplice i a la llarga t’insensibilitza davant de la
violència.
• És normal sentir rebuig i, fins i tot, por davant de situacions d’abús i de
maltractament, però no ens han de deixar indiferents. Demostrar obertament
que aquella situació no ens agrada la pot aturar, sobretot si no ho fas tu
sol. De vegades només cal que algú comenci.
• Potser també fem veure que no sabem res per por o per no buscar-nos
problemes. Hem d’actuar amb intel·ligència i valorar si podem donar suport
o ajudar directament a la víctima, o si és millor anar a buscar l’ajuda d’un
professor o professora.
• Si coneixeu algun company o companya que és víctima de ciberassetjament li
heu de fer costat. Ningú no es mereix ser assetjat de cap manera.
Defensar els drets dels altres també és defensar els teus drets i treballar
Pàgina 32 de 88

33. per millorar la convivència.
7. Ets dels que ciberassetgen?
Si ets un noi o una noia que estàs embolicat en aquest tipus de conductes,
segurament tens un problema.
Quan una persona maltracta i/o abusa d’una altra, sovint ho fa perquè no es
troba bé amb ella mateixa. Si és el teu cas, hauries de buscar què et passa i
per què necessites “ficar-te” amb d’altres persones, especialment si són més
dèbils que tu.
És molt important que pensis bé en què és el que et genera tan malestar que
no pots controlar-te i necessites maltractar altres persones per mitjà de la força.
De vegades agredim o abusem d’algú perquè ens sentim enfadats, ferits o
espantats i no sabem com expressar els nostres sentiments amb paraules;
llavors “descarreguem” la nostra ràbia o neguit sobre algú altre. Així ens podem
sentir valents, forts i poderosos, però això no soluciona res, ja que continuem
tenint el problema.
La violència, tot i ser indirecta, no és la millor manera de resoldre
conflictes, la única cosa que produeix és més violència.
És important que també valoris les conseqüències d’aquestes actuacions sobre
la persona a la que estàs agredint i sobre tu mateix.
Si en algun moment has pensat que Internet dóna la possibilitat de fer coses que
no gosaries fer cara a cara perquè ningú no ho veu i ningú no sabrà qui és
l’autor pensa que l’anonimat no existeix: de tot el que passa a Internet en
queden senyals.
Si per un moment t’atures a pensar com se sent la persona a la que fem mal,
segurament no ho faries.
Sortir d’aquesta situació no sempre és fàcil. Valora la possibilitat de demanar
ajuda als pares o al tutor o tutora. Encara que no t’ho sembli, aquesta és una
actitud ben intel·ligent.
Hem d’aprendre altres maneres de resoldre els problemes i de relacionar-
nos. Hem de trobar maneres que satisfacin a tothom. Així augmentarem també
el nostre benestar.
Les persones felices no necessiten fer mal als altres per sentir-se millor.
8. I per acabar, 10 idees per pensar-hi
1. L’assetjament a través del mòbil o d’Internet no és una broma. En una
broma riu tothom; si hi ha algú que es molesta, s’espanta o pateix, ja no és una
broma. El ciberassetjament vulnera els drets de les persones i això no fa riure.
2. Ningú no es mereix ser ciberassetjat. Es diu que “hi ha gent que s’ho
busca”, però això només és una excusa per justificar la ciberagressió i quedar
bé. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte.
Pàgina 33 de 88

34. 3. Si t’insulten, difonen rumors, pengen fotos o vídeos sobre tu a través del
mòbil o d’Internet, és millor no tornar-s’hi. Respondre de la mateixa manera
empitjora la situació. Cal trobar maneres positives de resoldre els conflictes.
4. No només ciberassetgen els nois. Tant les noies com els noies tenen
conductes d’assetjament mitjançant el mòbil o a través d’Internet.
5. Els nois i les noies que són ciberassetjats no són covards. Quan un noi o
noia, o bé un grup, intimida una persona mitjançant el mòbil o Internet, és molt
difícil fer-hi front perquè no es coneix l’agressor i no es respecta la intimitat; cap
lloc ni cap moment són segurs. Els covards són els que necessiten amagar-se
en l’anonimat per sentir-se forts.
6. Anar-ho a dir al professor o als pares no és “xivar-se”. Patir o ser
testimoni d’una situació de ciberassetjament i dir-ho a un adult és defensar els
drets d’una persona que necessita ajuda i això és ser solidari, intel·ligent, honest
i responsable.
7. Hem d’ajudar els nois i les noies que són ciberassetjats. Sovint estan
tristos, sofreixen durant molt de temps i són infeliços perquè pateixen una
situació injusta.
8. Si es coneix algú que té conductes ciberassetjadores no s’ha de col·laborar
amb ell difonent allò que ens pugui enviar, ben al contrari, s’ha de buscar la
manera d’aturar aquesta situació. Si no es pot o no se sap com fer-ho, és
important informar la víctima i, si és necessari, es pot demanar l’ajuda d’un adult.
Un espectador esdevé còmplice quan no intervé ni denuncia les
agressions.
9. Sancionar els nois i les noies que maltracten els altres és necessari,
però també cal ajudar-los. És important facilitar que els nois i noies trobin
maneres positives de relacionar-se. Per això als instituts es treballa per millorar
la convivència.
10. La víctima necessita ajuda, però també els nois i les noies que
ciberassetgen; sovint no se senten bé amb ells mateixos. Tots necessitem
aprendre maneres positives de resoldre els conflictes per millorar la convivència i
ser més feliços.
Recomanacions específiques
• Protegeix-te amb un bon antivirus, un bon tallafocs i altres mesures tècniques.
Alguns programes maliciosos poden posar-te en risc de patir alguna mena de
ciberassetjament. No t’oblidis d’actualitzar sovint les versions.
• Mai no responguis e-mails que et demanin el teu nom d’usuari i la teva
contrasenya, ni els introdueixis en pàgines que no siguin de confiança.
• La contrasenya d’e-mail i la del teu mòbil són personals. No les diguis als
teus amics. Tampoc utilitzis contrasenyes fàcils com dates assenyalades o noms
que tinguin relació directa amb tu.
• Sigues sempre respectuós i tolerant amb les opinions dels altres en blocs,
fòrums o xats.
• Respecta la “netiqueta” (les normes bàsiques per relacionar-se bé a Internet)
Pàgina 34 de 88

35. • No responguis a un missatge que et molesti o que t’afecti. Moltes vegades
és una bona tàctica no respondre a la provocació i ignorar l’assetjador.
• Bloqueja la gent que et molesti en el xat, o l’adreça de qui t’envia correus
ofensius.
• Sigues prudent amb la utilització de la webcam: apaga-la sempre que no la
utilitzis i fes-la servir sempre amb gent que coneguis personalment.
• Fes recerca a Internet sobre tu mateix de tant en tant i tingues cura de la
informació que tu mateix publiques. Busca també el teu número de mòbil i el teu
e-mail.
• No pengis les teves fotos a Internet; ja saps que hi ha persones
malintencionades que poden fer-ne un mal ús.
• Per protegir la teva intimitat recorda’t d’esborrar periòdicament l’historial, les
galetes i els arxius del teu ordinador.
• Si et connectes des de l’institut o des d’un lloc públic (biblioteca,
cibercafè...) estigues atent i no marquis cap casella en la que posi “recordar la
contrasenya” i assegura’t de tancar totalment la sessió en acabar.
• Si reps amenaces a través del mòbil o d’Internet no esborris les proves.
• Utilitza Internet de manera responsable i no dubtis en demanar ajuda als
mestres o als pares si tens algun problema.
9.1.5. Convivència i solidaritat
Objectius
• Fomentar els valors de la convivència i la solidaritat entre l'alumnat.
• Afavorir la participació activa a l'aula i en les activitats que ofereix el centre.
• Conscienciar sobre les diferències socials i econòmiques que existeixen en el
nostre entorn.
Temporització
Nombre de sessions de tutoria variable depenent de l'activitat i el nivell sobre el qual
es treballi.
Informació sobre la dinàmica
La Coordinació d'Activitats i Serveis de l'Institut de l'Arboç projecta cada curs durant
el mes de desembre un seguit d'activitats que han de servir per. Aquestes activitats
prenen com a marc de referència i objectiu afavorir la relació i el coneixement de les
necessitats de l'entorn de l'alumnat i fomentar la resposta activa i la solidaritat davant
d'aquest tipus de casuístiques.
Aquesta dinàmica s'adapta sempre i es treballa de forma concreta a cada cicle.
Pàgina 35 de 88

36. 9.1.6. Conferències divulgatives de la Marató de TV3
Objectius
• Sensibilitzar l'alumnat sobre la temàtica tractada per la Marató de TV3.
• Fomentar la participació activa de l'alumnat en projectes solidaris.
Temporització
Una sessió de tutoria.
Informació sobre la conferència
Cada nova edició de La Marató de TV3 va precedida d'una campanya de
sensibilització i difusió sobre les malalties que centren el programa. Així, els mesos
previs a la celebració de La Marató, professionals de la salut imparteixen
conferències divulgatives sobre les malalties objecte del programa a cada tutoria de
l'institut de l'Arboç.
Com a suport de les sessions, la Fundació de la Marató edita un vídeo divulgatiu que
inclou testimonis de malalts i d'experts mèdics per fer més entenedores les
explicacions sobre les malalties que aquests professionals realitzen.
9.1.7. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra de l'Àrea Policial del Baix
Penedès
Objectius
• Conscienciar l'alumnat de les conseqüències que poden comportar les conductes
risc entre els adolescents.
• Promoure i adquirir un model d'interacció social que transmeti valors i actituds
relacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte.
Temporització
Una/dues sessions de tutoria
Informació sobre la conferència
Amb l’objectiu d’informar, alertar i conscienciar dels perills, les activitats il·lícites i les
situacions de risc de les quals els menors poder ser víctimes potencials; el cos de
Mossos d’Esquadra, ofereix un seguit de conferències que s'adeqüen a les franges
d'edat i a aspectes d'actualitat sobre que aquest es pretén treballar.
La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestes
Pàgina 36 de 88

37. conferències amb l'Àrea Policial del Baix Penedès dels Mossos d'Esquadra.
9.1.8. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona sobre mobilitat
segura
Objectius
• Conscienciar l'alumnat sobre el perill que representen i les conseqüències que
poden comportar les conductes risc en la conducció de vehicles.
• Afavorir i adquirir un model de mobilitat sostenible que transmeti valors i actituds
relacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte.
Temporització
Una/dues sessions de tutoria.
Informació sobre la conferència
L’educació per a la mobilitat segura té una llarga tradició a Catalunya. No es tracta
d’aprendre un seguit de normes i senyals de trànsit per circular millor; es tracta de
promoure un canvi de mentalitat i d’adquirir un model de mobilitat sostenible que
transmeti valors i actituds de civisme, tolerància i respecte davant la ciutadania.
Des dels Mossos d'Esquadra, s’està donant una empenta a les accions educatives
per reduir l’accidentalitat. Fer sessions de mobilitat segura a l’institut és una forma
d’incidir en els comportaments dels joves, ja sigui com a conductors (de bicicleta,
ciclomotor o altres), com a ocupants de vehicles o com a vianants, respecte al
trànsit. A tal efecte, s’ha creat un currículum on hi ha una activitat diferent per a cada
curs, durant tot el cicle escolar, i així els joves no repeteixen cap activitat. A tés, les
activitats que es fan són complementàries a les que poden realitzar les policies
locals.
La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestes
conferències amb el cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona.
9.1.9. Xerrades sobre salut
Objectius
• Conscienciar l'alumnat sobre els perills que les conductes de risc poden tenir per la
salut.
• Conèixer els recursos que l'alumnat té a l'abast a l'hora d'aconseguir suport davant
de les diferents situacions que, relacionades amb la seva salut, el poden inquietar.
Pàgina 37 de 88

38. Temporització
Una sessió de tutoria
Informació sobre les activitats
Gràcies a la bona coordinació entre el CAP de l'Arboç i la coordinació de Salut de
l'institut de l'Arboç, periòdicament es duen a terme xerrades sobre qüestions
relacionades amb la salut que esdevenen d'interès per tal de conscienciar a
l'alumnat sobre conductes de risc i les conseqüències que aquestes poden
comportar.
Així, la Coordinació de Salut de l'institut de l'Arboç es reuneix amb els responsables
del CAP de l'Arboç cada inici de curs per tal de fer la planificació i d'organitzar les
xerrades que es duran a terme.
9.2. Activitats concretes per a 1r d'ESO
9.2.1. Hàbits en l'ús de l'agenda
Objectius
• Conèixer com s'organitza l'agenda escolar.
• Conscienciar els alumnes sobre la importància d'apuntar les activitats que
encomanen els docents.
• Afavorir que l'agenda serveixi com una eina més per la comunicació amb la
família.
• Planificar el temps de treball i estudi.
• Planificar la preparació dels exàmens.
Temporització
Una sessió de tutoria per l'activitat i un espai de cada sessió perquè el tutor en
pugui fer la revisió.
Informació sobre la dinàmica
L'agenda escolar de l'alumne és una eina fonamental perquè pugui gestionar i
organitzar millor el seu treball i, per tant, cal potenciar el seu ús tant per part de
l'alumne com per part del professorat i de les famílies.
Per tal de fomentar-ne el seu ús, esdevé interessant que el tutor plantegi al grup
classe per què serveix l'agenda i que n'apunti les respostes. Quan això s'hagi
completat, la segona pregunta ha de fer referència a quins creuen els alumnes que
són els avantatges de fer un ús correcte de l'agenda. És convenient que l'alumnat
Pàgina 38 de 88

39. plasmi per escrit aquestes reflexions.
Finalitzada aquesta part de la dinàmica, només cal escollir un alumne encarregat
d'apuntar les activitats i les proves que marquen els docents al full d'activitats
setmanal i al calendari mensual d'exàmens (documents adjunts al dossier d'acollida
del tutor), que hauran de restar exposats a l'aula.
9.2.2. Tècniques bàsiques d'estudi
Objectius
• Valorar la importància dels hàbits de treball intel·lectual i dels exercicis de
memorització de l'estudi.
• Identificar i utilitzar les tècniques de tractament de la informació que millor
s'adaptin a cada necessitat concreta.
• Utilitzar i aplicar de forma específica les tècniques d'estudi en diferents
contextos i amb diferents finalitats.
• Acostumar-se a treballar les tècniques de recepció de la informació oral i
escrita i les tècniques de memorització de la informació significativa.
• Millorar la capacitat que l'alumne té per llegir fluidament i la seva capacitat
d'expressar-se tant oralment com per escrit amb rigor i precisió.
Temporització
Quatre sessions de tutoria. El tutor, depenent de la naturalesa i de les necessitats de
cada grup, pot optar per completar la dinàmica fent ús de sessions seguides de
tutoria o bé pot optar per espaiar-les en el temps.
Informació sobre la dinàmica
La dinàmica es divideix en diferents apartats concrets, que es realitzaran de forma
individual i que són els següents:
1. LA LECTURA ATENTA
• Abans de fer un resum, un esquema, un comentari, un mapa conceptual, etc,
d'un text caldrà, lògicament, entendre'l.
• Una comprensió absoluta del text és imprescindible per poder estudiar i fer els
exercicis que se'ns demanin. Una lectura en dues fases ens serà de gran
utilitat:
◦ Lectura d'aproximació: és una lectura del text sencer que ens permetrà
Pàgina 39 de 88

40. captar-ne el sentit global i marcar els mots o passatges que no entenguem
per a un posterior aclariment.
◦ Lectura d'aprofundiment: és una segona lectura que ens permetrà
assegurar la comprensió del text. És el moment de consultar diccionaris,
enciclopèdies o diferent informació a Internet. Hem d'assegurar-nos que:
▪ Determinem les idees principals, les idees secundàries i els exemples.
▪ Determinem quines són les parts del text, que no sempre coincideixen
amb els paràgrafs.
2. EL SUBRATLLAT
El seu objectiu és destacar la informació essencial per comprendre un text i és
una bona manera de començar a estudiar.
• Hem de subratllar les idees fonamentals i, encara millor, només les paraules
clau d'aquestes idees.
• Cal subratllar sempre durant la segona o tercera lectura del text, mai durant la
primera lectura.
• No s'han de subratllar les idees repetides.
• No s'han de subratllar els fragments que no s'entenen.
• Si s'abusa del subratllat, perd la seva utilitat.
2.1. Activitats
1. Llegeix el text i esbrina de què tracta:
Pedra sobre pedra
Els arquitectes actuals continuen admirant, després de dos mil anys, els gran
edificis públics de l'antiga Roma. Cada un d'aquests edificis tenia una finalitat
diferent.
Construïen temples en llocs elevats, generalment als afores, per al culte religiós.
I com que veneraven molts déus, miressis cap a on miressis sempre tenies un
Pàgina 40 de 88

41. temple a la vista.
Ja al centre de la ciutat, construïen altres grans edificis, dedicats a la diversió. Els
ciutadans més cultes podien anar al teatre, en els quals es representaven obres
compostes pels grans poetes. Si buscaven més acció, disposaven dels
amfiteatres, on el públic assistia amb passió a les lluites dels gladiadors. I si els
agradava la sang, els quedava el circ, on tenien lloc carreres frenètiques de
cavalls que feien passar una bona estona a rics i pobres, grans i menuts.
I, finalment, les termes, uns acollidors edificis especialment preparats per als
banys, on els clients podien no només rentar-se, sinó també passar una tarda
agradable conversant i relaxant-se de piscina en piscina.
Tema del text:
2. Torna a llegir el text i subratlla'n les idees més importants.
3. Subratlla els mots clau d'aquest text. Després, respon copiant els mots que
has subratllat.
Per reconèixer els polígons
regulars cal observar amb atenció
la forma que tenen. D'una banda,
has de saber que tenen tots els
costats iguals, és a dir, que cada
un dels seus costats té la mateixa
mesura. L'altra característica
fonamental és que tenen tots els
angles iguals.
De què tracta el text? Escriu-ne el
tema.
Quins dos trets tenen els
polígons regulars?
4. Busca en cada text el tema i subratlla'n les idees importants:
Els prefixos són partícules que
s'afegeixen al principi d'alguns
mots per formar-ne de nous.
Així, el mot superheroi s'ha
format anteposant el prefix
super- al mot heroi.
Un dels elements que fan que els
poemes “sonin bé” és la rima. La
rima és la coincidència de sons
que tenen dos o més mots a partir
de la vocal tònica.
Hi ha rima consonant quan
Pàgina 41 de 88

42. Els prefixos aporten algun tret
de significat al mot a què
s'anteposen. Per exemple:
ante- afegeix el significat
d'“anterior, abans de” al mot
sala quan junts formen el terme
antesala.
coincideixen les vocals i les
consonants a partir de la vocal
tònica. És la rima que percebem
més fàcilment.
La rima, però, també pot ser
assonant quan, a partir de la
síl·laba tònica, només coincideixen
les vocals.
Tema del text: Tema del text:
5. El text següent tracta dels viatges en les naus antigues. Subratlla'n les idees
més importants.
Bon viatge! O potser no?
Antigament, els viatges amb vaixell resultaven molt durs. No tenien res a veure
amb els d'ara. Els preparatius començaven mesos abans de fer-se a la mar,
quan els mariners reparaven el vaixell. Per exemple, tapaven amb fusta i brea els
forats que pogués tenir el buc; també cosien les veles que estaven esquinçades i
netejaven a fons la bodega, per eliminar-ne insectes i rosegadors.
Just abans de salpar, carregaven els queviures a la nau, que incloïen animals
vius perquè després els anaven matant i cuinant a poc a poc. Era una manera de
disposar sempre de carn fresca. També hi carregaven barrils d'aigua i de vi.
Un dels animals preferits per als viatges llargs era el porc. Els navegants sabien
aprofitar fins a l'últim trosset del pobre porc. Per descomptat, se'n menjaven la
carn, i la sang, una vegada quallada, també es convertia en un plat exquisit. En
reservaven part de la pell per reparar les veles; el greix servia tant per encendre
el foc de la cuina com per greixar les corrioles; els ossos llargs, una vegada secs,
podien servir com a ferramentes, i fins i tot els ossets de la columna vertebral
eren utilitzats per jugar al joc de l'osset.
Durant les travessies llargues, els mariners s'enfrontaven amb múltiples perills.
Per començar, estaven exposats a les tempestats en alta mar i a la falta de vent.
A vegades emmalaltien d'escorbut per no menjar verdures i fruites fresques, i
això provocava que els caiguessin les dents i, fins i tot, que morissin. Però
Pàgina 42 de 88

43. probablement el que més por els feia era la fam i la set, perquè si el viatge era
massa llarg i no podien fer escala en algun port, tenien la mort assegurada.
3. EL RESUM
• Abans de fer un resum, haurem de llegir i subratllar el text.
• És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització, perquè tracta
d'expressar de manera senzilla i breu el contingut d'un tema.
• Ha de ser breu. Només cal incloure-hi les idees més importants del text
deixant de banda els detalls anecdòtics o secundaris. Malgrat això, no és una
enumeració d'idees, aquestes han d'estar relacionades entre si formant un text
nou. Un resum està ben fet quan s'entèn el seu significat sense conèixer el text
originari.
• S'ha de resumir utilitzant els nostres mots, sempre que això sigui possible. Per
tant, no cal copiar directament allò que deia el text originari.
3.1. Activitats
1. Llegeix el text següent i, després, completa les activitats.
Els principals fenòmens atmosfèrics són les precipitacions i el vent. Les precipitacions són
les diverses formes en què l'aigua cau de l'atmosfera a la superfície terrestre. Pot ser en
forma de pluja, de neu o de granís.
El vent és el moviment de l'aire d'uns punts de la Terra a uns altres. En alguns llocs, els
vents tenen noms propis; per exemple, en les zones de costa els vents que bufen del mar
a la terra durant el dia i de la terra al mar durant la nit reben el nom de brises.
2. Redacta'n un resum.
3. Llegeix el text següent atentament. Subratlla'n els mots clau i proposa un títol
escaient que aporti informació sobre el contingut del text.
La població mundial s’estabilitzarà cap a l’any 2300 en uns 9000 milions d’éssers humans,
sempre que la taxa de fertilitat es redueixi a dos fills per dona, dels 2,7 en què se situa
Pàgina 43 de 88

44. actualment, segons va anunciar ahir l’ONU en l’última projecció sobre el creixement de la
població mundial, que per primera vegada es fa tan a llarg termini.
Actualment hi ha 6300 milions de persones a la Terra, amb una expectativa de vida cada
vegada més alta, cosa que a més planteja nombroses demandes als planificadors socials.
«La bona notícia és que les famílies cada vegada són més petites, de manera que és
probable que ens estabilitzem en 9.000 milions. Però els 3.000 milions addicionals sobre la
població actual apareixeran en els pròxims cinquanta anys, o sigui que hem de continuar
ajudant les dones perquè tinguin el nombre de fills desitjat, que segons ens diuen és de
dos», va explicar Joseph Chamie, director de la Divisió de Població de les Nacions Unides.
Si la taxa actual de fertilitat es mantingués, la població mundial es dispararia a 24.4000
milions de persones el 2150, va advertir l’ONU. «Hi hauria 100 persones per metre quadrat
i tot el món seria com Hong Kong», va il·lustrar Chamie. Es tractaria d’una allau
insostenible d’éssers humans i, sobretot, de gent gran, ja que la mitjana del planeta és
avui de 26 anys i el 2300 serà de 50. En aquests moments, un 10% de la població mundial
té més de 60 anys, mentre que aquest percentatge passarà al 38% el 2300. Si les
projeccions de l’ONU s’acaben complint, Europa es quedarà molt endarrerida pel que fa al
percentatge de la població mundial, que l’any 1950 era del 25% i en aquests moments és
del 12%. Si es manté la baixa fertilitat del Vell Continent, el 2300 un 7% escàs dels
pobladors de la Terra seran europeus.
El Periódico (10 de desembre 2003)
4. Digues si els enunciats següents són certs o falsos d'acord amb el contingut del
text anterior:
• Actualment, la mitjana d'edat de la població mundial és de vint-i-sis anys.
• L'ONU anuncia que regularà l'índex de creixement de la població.
• Si augmentés la població mundial com fins ara, la situació no es podrà
sostenir.
• Es preveu que durant els pròxims cinquanta anys la població mundial
disminuirà.
4. L'ESQUEMA
• Abans de fer un esquema, haurem de llegir i subratllar el text. Així com també
haurem d'haver-lo entès bé i haver seleccionat les idees principals.
Pàgina 44 de 88

45. • És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització i el seu objectiu
és estructurar les idees principals d'un text o una lliçó, permetent-nos veure
amb un sol cop d'ull l'ordre i la importància d'aquestes.
• No podem pretendre que tota la informació que sabem d'un tema hi estigui
inclosa. Cal emprar mots o frases molt curtes, telegràfiques.
• N'hi ha de diferents tipus: d'arbre o de claus, de nombres o lletres i de
guionets. L'elecció d'un tipus o un altre, dependrà de les preferències personals
i del tema que estem treballant. Per exemple:
Esquema numèric
1. Idea principal
1.1. Idea secundària
1.2. Idea secundària
1.2.1. Detall
2. Idea principal
2.1. Idea secundària
2.1.1. Detall
2.1.2. Detall
Esquema de claus
4.1. Activitats
1. Elabora un esquema de qualsevol tipus amb la informació del text següent:
Els adjectius tenen gènere: poden ser masculins o femenins; per exemple, bell és
masculí i bella, femení. Els adjectius també tenen nombre: estan en singular o en
plural; per exemple, simpàtica està en singular i simpàtiques està en plural. I, per
últim, els adjectius tenen grau: grau positiu, grau comparatiu i grau superlatiu; per
exemple, amable està en grau positiu, tan amable com està en grau comparatiu i
Pàgina 45 de 88