Tema 4 de Geografia de segon de batxillerat.

1. INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. BARCELONA
ALUMNES DE 2K i 2L:
Laia Colldecarrera i Óscar Vélez (1)
Elisabeth Lozano i Laura Miñarro (2)
Andrea Ariet Gallego (3)
Verónica Chillagana Lema (4)
Alejandro Lozano Romero (5)
i Mario Mas Palacios (6)
Corregit pel professor Rafael Palomero Caro
Primavera del 2013
TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT
(Geografia. Ed. Vicens Vives)
1

2. 2
Video: Pare (Serrat, 1983, amb lletra). 2:43 m
1. ELS PAISATGES VEGETALS

3. La gran biodiversitat de la península Ibèrica s’explica per tres factors:
- Situació: Espanya es troba situada a la zona de contacte de dos grans
dominis vegetals: mediterrani i atlàntic (Canàries pertany al domini
macaronèsic, de caire tropical).
- Efecte refugi: la Península va servir per acollir espècies en les èpoques
glaciars. També van emigrar els animals que van creuar el desert d’Àfrica i
l’estret de Gibraltar. Animals i plantes es van adaptar al medi peninsular i van
formar en alguns casos noves espècies i subespècies.
- Presencia de sistemes muntanyosos: els nombrosos sistemes muntanyosos i
la Meseta reprodueixen en altitud la gradació vegetal que es dóna el nord i
sud d’Europa.
3
1.1. La biodiversitat al territori espanyol

4. 1.2. L’acció antròpica
És el canvi que ha patit
el paisatge natural per
la intervenció de
l’esser humà:
- Substitució dels
boscos per camps de
conreu
(el 43% del territori
espanyol és per
activitats agràries).
- El 10% del territori
està ocupat per àrees
urbanes i per
infraestructures i
equipaments
4

5. 5

6. 1.3. Paisatges vegetals
Hi ha quatre tipus de
paisatges vegetals:
1.Paisatge vegetal
oceànic
2.Paisatge vegetal
mediterrani
3.Paisatge vegetal de
les Canàries
4.Paisatge vegetal de
muntanya
6

7. 7

8. 1.3.1. Paisatge vegetal oceànic
- Ocupa la zona de clima
atlàntic (Galícia, la
Serralada Cantàbrica
entre altres i zones
d’alta muntanya).
- Espècies típiques del
bosc temperat oceànic:
el roure i el faig, de
fulla caduca (el faig a les
zones més humides).
- Per damunt dels 1600-
2000 m creix un matoll
propi: la landa (brucs,
ginebres, ginestes). 8

9. 1.3.2. Paisatge vegetal mediterrani
- Ocupa la major part de
la superfície peninsular.
- Al bosc mediterrani o
bosc escleròfil (preparat
per a dures condicions
de calor i sequera), les
espècies més
importants són l’alzina i
l’alzina surera (de fulla
perenne).
- Hi ha extenses zones
de matollar degradat
(màquies, garrigues i
estepes).
9

10. 1.3.3. Paisatge vegetal de les Canàries
La vegetació es
escassa, encara que
hi ha una gran
varietat d'espècies,
amb nombrosos
endemismes
producte de la
insularitat i de
l’encreuament
d’influències
europees, africanes
i sud-atlàntiques.
10

11. 11

12. 1.3.4. Paisatge vegetal de muntanya
- La vegetació es
distribueix en pisos
d’altitud segons les
temperatures i les
precipitacions.
- Al Pirineu es
localitza el
paisatge vegetal
alpí.
12Pisos de vegetació al Pirineu

13. A les altres muntanyes peninsulars hi ha boscos
caducifolis (a la zona atlàntica) o perennifolis (a la
zona mediterrània), i, per damunt, arbustos i
prats.
13
Sierra de Gredos (Sistema
Central) i riu Tiétar

14. 1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis
• Els incendis forestals són una de les causes principals de
destrucció dels paisatges vegetals.
• Causes :
- La sequedat dels estius mediterranis (dèficit de precipitacions i
altes temperatures).
- L‘abandonament de les explotacions agràries no rendibles ha fet
augmentar les zones boscoses i ha provocat la disminució de la
població i de les activitats rurals.
• L’augment de segones residències ha fet créixer el risc
d’incendis.
• Durant anys, es van substituir boscos caducifolis per pins i
eucaliptus, per la qual cosa els incendis també afecten a zones
de clima oceànic.
• El 97 % dels incendis forestals a Espanya són provocats per
l’acció humana. 14

15. 2.1. La contaminació
• La contaminació és una de les conseqüències més negatives
de les activitats ambientals i socials dels humans. Aquesta es
produeix a causa de la introducció en un medi d’una
substància que és perjudicial per a la salut, la seguretat o el
benestar de la població.
• Es pot classificar segons dos factors:
-Segons els medis que afecta.
-Segons el tipus d’agent
contaminant ambiental.
15
2. REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES
ACTIVITATS ECONÒMIQUES

16. SEGONS ELS MEDIS QUE AFECTA:
Contaminació atmosfèrica: Els contaminants
principals provenen de processos de combustió en
activitats industrial i de transport, generació
d’energia elèctrica o evaporacions de dissolvents, i
emissió de gasos
que han originat
un forat a la capa
d’ozó.
16

17. Contaminació de l’aigua: (rius, mars i aqüífers).
Generalment és ocasionada per abocaments i
residus industrials, i per aigües residuals no
sanejades.
17

18. Contaminació del sòl: Es causada per l’aplicació
de pesticides, filtracions o trencament de
canalitzacions d’aigües residuals i el vessament
de productes industrials.
18

19. SEGONS EL TIPUS D’AGENT
CONTAMINANT AMBIENTAL:
• Contaminació química: implica la
introducció de substàncies potencialment
perilloses per a la salut i per a l’entorn al
sòl, a l’aire, a l’aigua o als aliments.
Exemple: pesticides agrícoles.
• Contaminació radioactiva: Derivada de la
dispersió de materials radioactius
utilitzats en centrals nuclears,
instal·lacions mèdiques... Exemple: urani
enriquit. 19

20. Contaminació
acústica:
provocada pel
soroll que
emeten les
fàbriques, els
mitjans de
transports o
certes activitats
d’oci.
20

21. 21
- Contaminació tèrmica: es produeix quan un
procés provoca una alteració en la temperatura del
medi de manera perjudicial.
- Contaminació electromagnètica: és la produïda a
partir de les
radiacions generades
per equips electrònics
i instal·lacions
elèctriques.

22. Contaminació lumínica: resplendor de llum
difosa al cel nocturn, produïda pel sistema
d’enllumenat a les ciutats, pels vehicles i per
altres infraestructures.
22

23. Contaminació visual: abundància i desordre
d’elements que deterioren les qualitats
estètiques d’un paisatge.
23

24. La contaminació per tant, genera danys
greus i atempta contra la salut i la qualitat
de vida de la població humana, dels animals
i de les plantes i, a més, deteriora el nostre
planeta.
24

25. 2.2. El canvi climàtic
Canvi climàtic: modificació que pateix el clima
en relació amb el pas del temps i globalment.
25

26. • Un dels agents
més influents són
els éssers humans.
• Per referir-se a
aquest canvi
climàtic provocat
pels éssers
humans també
s’utilitza el terme
canvi climàtic
antropogènic.
26

27. L’EFECTE HIVERNACLE I L’ESCALFAMENT GLOBAL
Efecte hivernacle:
l’energia solar
escalfa el sòl
terrestre, el qual
torna a l’espai
exterior una part
d’aquesta energia,
mentre la resta és
retinguda pels gasos
de les capes
superiors de
l’atmosfera i en
provoca
l’escalfament.
27

28. L’ESCALFAMENT GLOBAL I ELS
OCEANS
• L’augment global de
la temperatura
provoca el desglaç de
les zones àrtica i
antàrtica i de les
glaceres terrestres.
• Amb la pujada de la
temperatura global,
l’aigua dels oceans
tendeix a expandir-se
i a reduir la seva
capacitat d’absorció
de CO2
. 28

29. ABAST DEL CANVI CLIMÀTIC
La natura, per si mateixa, també provoca episodis
d’escalfament global i de canvi climàtic, però des de fa
un temps la causa essencial és l’acció humana i el ritme
accelerat de canvis, que impedeix a la natura no tan sols
la regeneració natural dels gasos sinó l’adaptació als
canvis.
29

30. 2. 3. L’empremta ecològica
- Indicador de
sostenibilitat que
resumeix, per a cada
individu, quina és
l’àrea necessària per
produir els recursos
que utilitza i per
assimilar els residus
que genera.
- Objectiu: avaluar
l’impacte sobre el
planeta d’una
determinada manera
de viure. 30

31. Necessitat d’establir-hi
algun tipus de regulació
Pobresa
Pèrdua de biodiversitat
Deteriorament mediambiental
31
3. RESPOSTES PER A LA
SOSTENIBILITAT

32. 1972: Informe Els límits del creixement.
Denuncia de l’espoliació de les societats
occidentals sobre el medi natural.
1972: primera reunió mundial sobre el medi
ambient (113 països).
32
3.1. La conferència d’Estocolm i el
desenvolupament sostenible
A partir d’aquesta reunió, el 1987:
Informe Brundtland

33. Gràcies a l’informe Brundtland:
Comissió Mundial del Medi
Ambient
Definició del desenvolupamnent
sostenible
33

34. Cimera de Rio (1992)
Declaracions de
principis i propostes
d’actuació
34
3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21
Conveni sobre el
Canvi Climàtic
Conveni sobre la
Diversitat Biològica
Agenda 21

35. 35

36. Altres conferències
Cimera
d’Aalborg,
1994
Conferència
de Kyoto
(Japó), 1997
Conferència de Bali
(Indonèsia), 2007
Conferència
de
Johannesburg
(Sud-àfrica),
2002
Conferència de
Copenhaguen
(Dinamarca), 2009
36

37. 3.3. L’ecologia i els moviments
ecologistes
CONSCIÈNCIA
ECOLÒGICA
MOVIMENT
ECOLOGISTA
GRUPS
CONSERVACIONISTES
37

38. 4. SOLUCIONS PER LA SOSTENIBILITAT
4.1. L’educació
ambiental
Objectiu: hem de prendre
consciència de que
- pertanyem a un entorn,
- en depenem totalment i
- hem de prendre decisions
que assegurin el
manteniment correcte del
medi ambient.
38

39. 4.2. El consum responsable
39
Per evitar el deteriorament del medi ambient , hem de canviar els nostres hàbits
quotidians, escollint productes que no comportin tant impacte ambiental i
social: consumir menys i de manera més racional.

40. 4.3. El reciclatge
40
La producció més gran de residus a obligat a desenvolupar diversos tractament : la
reducció, la reutilització, el reciclatge i la recuperació energètica.

41. 4.4. La banca ètica
41
Entitat financera, també coneguda com banca social, que combina els beneficis
ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals, però se’n diferencia
per la seva finalitat social i la transparència de les seves actuacions.

42. 4.5. L’agricultura ecològica
42
Conreu basat en la utilització òptima dels recursos
naturals sense fer servir llavors transgèniques.
Objectius: mantenir la fertilitat del sòl, produir aliments lliures de
Residus químics, mantenir la diversitat genètica de l’ entorn,
obtenir aliments orgànics i conservar la fertilitat del sòl.

43. 5. EL PAISATGE: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I DE CONSERVACIÓ
Hi ha determinats paisatges que necessiten una protecció
especial bé perquè es tracta d’espais naturals de gran valor o
perquè tenen un patrimoni cultural molt ric.
43
Parc Nacional
d’Aigüestortes i
l’estany de Sant
Maurici

44. 5.1. El valor del paisatge
El paisatge és la fisonomia externa d’un territori. És un producte
social, projecció de la cultura sobre un espai determinat.
El Conveni Europeu del Paisatge insta per definir els seus propis
objectius de qualitat per a les politiques d’ordenació i
planificació territorial.
44
Picos de Europa

45. 5.2. Espais naturals protegits
- Parcs nacionals o regionals. Àrees amb ecosistemes
poc alterats i valors ecològics, estètics, educatius i
científics grans. Cal tenir-hi una atenció preferent. No
s’hi poden realitzar activitats econòmiques.
- Parc naturals. El seu valor natural és compatible amb
les activitats humanes però d’una manera regulada i
equilibrada.
- Reserves naturals. Espais on es procura una
protecció d’ecosistemes especial per la seva raresa,
fragilitat, importància o singularitat.
45

46. 5.3. Espais protegits a Espanya
Espanya és un dels països europeus amb més diversitat
d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals: el 54 % de les
espècies que hi ha a Europa es troben a Espanya.
A Espanya existeixen 150 parcs (14 nacionals) i 50 paisatges
protegits.
Espanya aporta el 20 % dels LIC (Llocs d’Importància
Comunitaria) a Europa.
Video: España verde (1 min.) http://www.youtube.com/watch?v=fDXMlBnsMiM
46

47. 5.4. Mesures de politica ambiental
La legislació espanyola obliga a fer un estudi (avaluació
d’impacte ambiental) previ a la construcció d’una gran obra
publica per analitzar les conseqüències mediambientals.
Algunes empreses estan obligades a realitzar auditories
ambientals (informes per descriure la influència que tenen sobre
el medi ambient i propostes de solucions a possibles problemes
de contaminació).
47Parc Natural del Teide

48. 6. PAISATGE I MEDI AMBIENT A
CATALUNYA

49. 6.1. Els parcs de Catalunya
Per preservar el medi ambient d’algunes zones, les
administracions estableixen mesures de protecció.
Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici. Únic
parc nacional de
Catalunya.
49

50. 50

51. 6.2. Pla d'espais d'interès natural
(PEIN)
• Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN): zones del
territori català que cal protegir (llei de la
Generalitat de Catalunya del 1985).
• S'escullen els territoris per ser representatius de
la diversitat mediambiental de Catalunya, amb
l'objectiu de garantir la biodiversitat de
Catalunya.
51

52. Dades del PEIN
(2007)
 165 espais.
 10.402 km2
.
(quasi la meitat,
espais
marítims).
52

53. Dins del PEIN també s'inclouen les
zones delimitades en la Xarxa Natura
2000):
- ZEPA: Zones d'especial protecció de les
aus.
- ZEP: Zones d'especial conservació.
Cap de Creus Pedraforca
53

54. 6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya
• Conveni Europeu del Paisatge del 2000: el
paisatge és un element essencial per al benestar
individual i social, la protecció, gestió i
plantejament del qual comporten drets i deures
per a tothom.
54

55. A Catalunya es crea l’Observatori del Paisatge:
- Objectiu: assessorar l’Administració en l’impuls de mesures
per la protecció del paisatge i en la gestió d’un
desenvolupament sostenible que faciliti l’ordenació territorial.
- Catàlegs de paisatge (un per cada vegueria): mostren com és
el paisatge, quins factors el condicionen, com evoluciona i què
s’ha de fer per preservar-lo.
Vídeo: “El respecte pel territori és una qüestió de
mentalitat”. Entrevista a Joan Nogué, president de
l’Observatori de Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=1SD6YSp34T0
Vídeo: Imatges del PN d’Aigüestortes i Sant Maurici (del
programa de TV3 El Paisatge Favorit de Catalunya)
http://www.youtube.com/watch?v=4g-B5xX_b0g
55