1. LA CRISI DE LA DICTADURA
Fernanda Arigón
Tomàs García

2. Causes de la crisi:
· La crisi polít ica del règim
· L'auge de l'ant ifranquisme
· La mort del dict ador
A més cal afegir la incapacitat del franquisme
per adaptar-se a les demandes socials i al
context internacional.

3. La crisi política del règim
- Carrero Blanco nomenat president del govern l'any 1973.
- Assassinat Carrero Blanco per ETA en un at empt at a
Madrid.
- Fract ura cada vegada més gran ent re: immobilistes i
oberturistes.
- Sect ors més ult res → EL BÚNQUER (comandament s milit ars,
vells falangist es, polít ics del règim: José A.Girón i Blas Piñar).
Carrero Blanco
José A. Girón i Blas Piñar

4. - Luís Carrero Blanco va ser almirall abans de ser nomenat president
del govern franquist a (9 juny 1973 – 20 desembre 1973).
Subst it uit per ordre de Franco pel vicepresident del govern de
Carrero Blanco, Torcuat o Fernández Miranda (20 desembre 1973 – 31
desembre 1973) (paper import ant a l'accept ació de les cort s
democràt iques durant la Transició).
Subst it uit per Carlos Arias Navarro, que mant enia millors relacions
amb Franco.
Torcuat o Fernández Miranda amb Adolfo Suárez.

5. El cot x e en el que anava Carrero
Blanco
Carrer Claudio Coello nº104
Lloc on esclat à la bomba del cot x e de l'almirall Carrero Blanco

6. Obert urist es
“El Búnquer”

7. - Arias Navarro nou president l'any 1974.
- Objectiu: Unir obert urist es i immobilist es.
- Programa “espír itu del 1 2 de febr er o”
- El nou president va promet re:
· Nova llei municipal
· Augment del poder i del nombre dels procuradors a les Corts
· Reformes sindicals
· Nova llei sobre associacions polítiques
- Però, la ult radret a va forçar que el nou govern es posicionés
Vers l'immobilisme.
- Fracàs de l'int ent d'obert ura degut a:
· Incapacitat de democratitz ació del règim
· Descomposició interna del règim

8. L'auge de
l'antifranquisme
- 1971: Creació de l'Assemblea de Catalunya.
· Formada per l'oposició cat alana.
· “Lliber tat, amnistia i Estatut d'Autonomia”
Manifestació en favor de l'Amnistia celebrada a Vilafranca del Penedès el 17 de juliol de 1976

9. Assemblea de Catalunya
1 La consecució de l'amnist ia general dels presos i ex iliat s polít ics.
2 L'ex ercici de les llibert at s democràt iques fonament als: llibert at de reunió, d'ex pressió, d'asso
ciació – inclosa la sindical -, de manifest ació i dret de vaga, que garant eix in l'accés al poble al poder
econòmic i polít ic.
3 El rest abliment provisional de les inst it ucions i dels principis configurat s en l'Est at ut de 1932, com
a ex pressió concret a d'aquest es llibert at s a Cat alunya i com a via per arribar al pre ex ercici del dret
d'aut odet erminació.
4 La coordinació de l'acció de t ot s els pobles peninsulars en la lluit a democràt ica.
Carnet de l'Assemblea de Catalunya de l'any 1971

10. - 1973: Creix ement de la
conflictivit at social i cont est ació
polít ica.
· Auge protesta obrera i estudiantil.
· Grups d'oposició: creació de nous
organismes que reivindicaren la
democrat it zació del país.
Manifestació contra el règim franquista

11. - 1974: Creació de la Junta Democrática de
España.
· Constituïda a París per iniciativa del PCE.
· Integrada per: Comissions Obreres, part it s
d'esquerra, personalit at s de la dret a democràt ica.
· Programa:
- Formació d'un govern provisional.
- Implant ació d'un règim democràt ic.
- Amnist ia.
- Llibert at s polít iques i sindicals
- Legalit zació dels part it s polít ics.
Reunió de la Junta Democrática a París

12. - 1975: Creació de la Plataforma de Convergencia
Democrática
- Impulsada pel PSOE, UGT, PNV i altres sectors democratacristians.
- 1976: Fusió de la Junta i Plataforma → Coordinación
Democrática o Platajunta.
Reunió de la Platajunta

13. - Darrers anys de la dictadura:
· Int ensificació de la violència política.
· Increment dels at empt at s d'ETA.
· Nou terrorisme ultraesquerrà:
- FRAP (Frent e Revolucionario Ant ifascist a y Pat riót ico)
- GRAPO (Grupo Revolucionario Ant ifascist a Primero de Oct ubre)
· Resultat:
- Int ensificació de la repressió.
- 1974 → Ex ecució de Puig Ant ich (milit ant anarquist a).
- 1975 → Nou decret de llei ant it errorist a (inst auració d'Est at d'ex cepció
permanent ).
Diari Arreu, a la portada “L'última nit de Puig Anich”. La seva mort va ser l'última execució mitjançant el “GARROTE VIL“

14. La mort del dictador
- Ent re el 1974 i el 1975 va agreujar la malalt ia de
Franco.
- En aquest cont ex t va t enir lloc el Conflicte del
Sàhara:
· Territ ori cobejat pels paÏsos veïns.
· 1973: Els saharauís van crear el Front Polisario.
· Espanya accept à la seva descolonit zació.
· 1975: El rei Hassan II del Marroc organit zà la
Marxa Verda.
· Espanya claudicà i signà l'Acord de Madrid.
· L'abandonament d'Espanya inicià un conflict e
ent re el Marroc i el Polisario.
La Marxa Verda

16. - Franco va morir el 20 de
novembre de l'any 1975.
A primera plana dels diaris la mort de Franco. Al centre una foto de Franco al seu taüt

17. «Españoles: Al llegar para mí la hora de rendir la vida ante el Altísimo y comparecer ante
su inapelable juicio pido a Dios que me acoja benigno a su presencia, pues quise vivir y
morir como católico. En el nombre de Cristo me honro, y ha sido mi voluntad constante ser
hijo fiel de la Iglesia, en cuyo seno voy a morir. Pido perdón a todos, como de todo corazón
perdono a cuantos se declararon mis enemigos, sin que yo los tuviera como tales. Creo y
deseo no haber tenido otros que aquellos que lo fueron de España, a la que amo hasta el
último momento y a la que prometí servir hasta el último aliento de mi vida, que ya sé
próximo.
Quiero agradecer a cuantos han colaborado con entusiasmo, entrega y abnegación, en la
gran empresa de hacer una España unida, grande y libre. Por el amor que siento por
nuestra patria os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey
de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis
brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros
he tenido. No olvidéis que los enemigos de España y de la civilización cristiana están
alerta. Velad también vosotros y para ello deponed frente a los supremos intereses de la
patria y del pueblo español toda mira personal. No cejéis en alcanzar la justicia social y la
cultura para todos los hombres de España y haced de ello vuestro primordial objetivo.
Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus
regiones como fuente de la fortaleza de la unidad de la patria.
Quisiera, en mi último momento, unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos
para gritar juntos, por última vez, en los umbrales de mi muerte,
"¡Arriba España! ¡Viva España!".»
Testament de Francisco Franco Bahamonde

18. Panorama polític
després la mort de
Franco
Panorama polít ic dividit en t res:
IMMOBILISTES: Defenien la cont inuit at del règim dict at orial.
CARLOS ARIAS NAVARRO
REFORMISTES: Defenien el pas lent i progressiu cap a una
limitada democràcia. ADOLFO SUÀREZ
RUPTURISTES: Rupt ura amb la dict adura i const rucció d'un
estat democràt ic. ANTIFRANQUISTES (PSOE,...)

19. Tierno Galván (Partido Socialista
Popular)
Santiago Carrillo (PCE)

20. Paper de Joan Carles
de Borbó
Joan de Borbó → successor a la dict adura (segons la Llei de Successió) → va abdicar en
favor del seu fill (Joan Carles de Borbó) que va ser coronat .
Joan Carles de Borbó va decidir per dirigir Espanya cap a la democràcia (la seva dona,
Sofia, s'ho recomana. Un familiar de Sofia, el rei de Grècia, recolzà la dict adura grega i
aleshores per pressions populars va haver d'ex iliar-se i amb ell, Sofia)
JOAN DE BORBÓ
JOAN CARLES DE BORBÓ