Una exposició basada en recerques de batxillerat (2016-2017). Aquesta mostra presenta les normatives internacionals bàsiques en relació al dret d’asil, exposa el nombre de desplaçaments que ha provocat la guerra de Síria, i analitza la resposta d’Europa davant l’arribada de les persones sirianes desplaçades. Igualment, recull pòsters de sis treballs de recerca de Batxillerat que han abordat, des de diferents temàtiques i amb diferents objectius, la crisi del refugi. Bibliografia: http://portalpaula.org/ca/exposicio-refugi-bibliografia/

1. LA CRISI DEL REFUGIUna exposició basada en recerques de Batxillerat (2016-2017)
Una exposició de: Amb el suport de:
Consulta la bibliografia
de l’exposició a
www.portalpaula.org

2. EL DRET D’ASIL
Declaració Universal dels Drets Humans
(ONU, 1948)
ARTICLE 1
Totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets.
ARTICLE 2
Totes les persones tenen els drets i les llibertats proclamats
a la Declaració sense cap distinció per raça, color, sexe,
idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole,
origen nacional o social, posició econòmica, naixement o
qualsevol altra condició.
ARTICLE 14.1
En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil,
i gaudir-ne, en qualsevol país.
Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats
(ONU, 1951)
ARTICLE 1.2
La persona refugiada és aquella «que a causa de temors fundats de ser perseguida
per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions
polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa dels
esmentats temors, no vulgui acollir-se a la protecció d’aquest país; o aquella persona
que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència
habitual, no pugui o, a causa dels esmentats temors, no vulgui tornar-hi».
Drets inclosos en la Convenció de 1951
(ACNUR, 2018)
No-devolució.
No-càstig per l’entrada irregular al país.
Feina digna i remunerada que garanteixi un salari
d’acord amb les necessitats.
Llibertat de circulació dins del territori del país
d’acollida, si bé al principi del procés estaran sota
tutela de les autoritats per a la identificació
i l’atenció.
Habitatge digne.
Educació gratuïta i de qualitat per als infants.
Assistència mèdica en les mateixes condicions
que els ciutadans del país receptor.
Llibertat de religió.
Accés als tribunals, que implica drets
com ara la presumpció d’innocència.
Obtenció de documents d’identitat i de viatge
que els permetin ser identificades i acreditar
la seva situació de persones refugiades.

3. ALEMANYA
POLÒNIA
LETÒNIA
LITUÀNIA
ESTÒNIA
CROÀCIAESLOVÈNIA
BÈLGICA
FRANÇA
REGNE UNITIRLANDA
ESPANYA
PORTUGAL
LIECHTENSTEIN
ITÀLIA
DINAMARCA
PAÏSOS BAIXOS
HONGRIA
ESLOVÀQUIA
ISLÀNDIA
GRÈCIA
XIPRE
MALTA
BULGÀRIA
ROMANIA
FINLÀNDIA
ÀUSTRIA
REPÚBLICA TXECA
SUÈCIA
NORUEGA
33.110
17.415
14.270
11.150
14.145
1.105
20.065
10.540
435
85
180
220
5
35
75
240
484.920
110.380
1.950
1.505
14.400
76.520
800
31.780
3.515
3.980
19.685
3.185
41.020
610470
455
TOTAL
DE LA UNIÓ
EUROPEA
889.675
La proporció de persones sirianes que es desplacen a Europa és minoritària.
En concret, l’any 2016, el nombre de persones sirianes que fan peticions inicials d’asil
suposen un 0,02% en relació al total de la població europea (Eurostat, 2017).
Peticions inicials d’asil d’origen sirià
(de 2011 a 2016)
LUXEMBURG
SUÏSSA
Arran de
la guerra de Síria,
la població siriana,
juntament amb l’afganesa,
esdevé la major població
forçosament desplaçada
del món
5,5 milions
de persones
s’han desplaçat
fora de les fronteres
de Síria, principalment
a cinc països veïns
6,3 milions
de persones
s’han desplaçat dins
de les fronteres de Síria
TURQUIA
JORDÀNIA
LÍBAN
EGIPTE
IRAQ
2.823.987
1.005.503
230.836
648.836
116.013
SÍRIA
5.500.000
6.300.000
GUERRA DE SÍRIA i DESPLAÇAMENTS

4. LA RESPOSTA D’EUROPA
ESTABLIMENT
DE PUNTS CALENTS
O HOTSPOTS
Els hotspots són instal·lacions
establertes a les fronteres exteriors
de la UE a Grècia i a Itàlia per a la
recepció, identificació i registre inicials
de persones sol·licitants d'asil i d'altres
persones migrants que arriben a la UE
per via marítima.
Human Rights Watch (HRW) ha explicat
que, des de l’entrada en vigor de l’acord
entre la UE i Turquia, aquestes
instal·lacions s’han convertit en centres
de règim tancat, on les persones
refugiades i migrants romanen
detingudes.
A més, tant aquesta organització com
l’European Council on Refugees and
Exiles (ECRE) hi han identificat riscos de
vulneració de drets humans fonamentals.
En concret, HRW ha alertat que els tres
centres que va visitar el maig del 2016
eren insalubres i estaven greument
superpoblats; que no separaven les
instal·lacions per a dones solteres
de les instal·lacions per a homes adults
no relacionats i que, en tots tres,
les dones havien denunciat assetjament
sexual freqüent.
EL REPARTIMENT
PER QUOTES
En dues resolucions del juliol i el setembre del 2015, la majoria
dels estats membres de la UE es comprometen a acollir un total
de 160.000 persones desplaçades, reubicades des d’Itàlia i Grècia,
en un període de 2 anys (fins al setembre del 2017) (Consell de la UE,
2015).
D’acord amb la mida de la població i de l’economia, la taxa d'atur
i la pressió migratòria, a cada país se li assigna una quota mínima
de persones desplaçades, que pot ampliar.
Quan s’acaba el termini establert per complir el compromís, el setembre
del 2017, de les 160.000 persones que s’havia compromès a acollir,
la UE només n’ha acollit el 17,3% (27.695), i Espanya, el 13,5%
(1.257 persones) (Comissió Europea, 2017).
L’ACORD
AMB TURQUIA
El 18 de març del 2016 els estats membres de la UE
signen un acord amb Turquia, pel qual totes les persones
migrants que arribin a les costes de la UE de manera
irregular (amb una sol·licitud considerada infundada
o sense haver sol·licitat asil) seran internades en centres
fins que puguin ser retornades a Turquia.
L’acord posa en evidència contradiccions dels estats
membres de la UE:
• Substitueix el terme «persones refugiades» per
«persones migrants» per tal d’evitar aplicar el marc
legislatiu sobre el refugi, i afavorir la consideració
de migrants irregulars, clandestins.
• Vulnera la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats,
el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta de Drets
Fonamentals de la Unió Europea i altres textos legals.
• Explicita que la manera de convertir la UE en una
«Europa fortalesa» és l’externalització de les fronteres
a tercers països, com ara Turquia.
• Estableix que Turquia adoptarà totes les mesures
necessàries per evitar l’obertura de noves rutes
de migració il·legal des del seu territori.
• Implica l’obertura de rutes cada vegada més difícils
i perilloses que són fora del marc legal i, sovint,
controlades per màfies.
• Dona una capa de legitimitat internacional a un país
com Turquia en un moment en què les violacions
de Drets Humans hi són evidents.
Hotspot a Lesbos.
ALEMANYA
ÀUSTRIA
BÈLGICA
BULGÀRIA
CROÀCIA
ESLOVÀQUIA
ESLOVÈNIA
ESPANYA
ESTÒNIA
FINLÀNDIA
FRANÇA
HONGRIA
ISLÀNDIA2
IRLANDA
LETÒNIA
LIECHTENSTEIN
LITUÀNIA
LUXEMBURG
MALTA
NORUEGA
PAÏSOS BAIXOS
POLÒNIA
PORTUGAL
REPÚBLICA TXECA
ROMANIA
SUÈCIA
SUÏSSA
XIPRE
TOTAL
Font: Comissió Europea1. No inclou al voltant de 8.000 persones que encara s’han de reubicar en virtut de la Primera Decisió del Consell ni 54.000 persones que la UE s’ha compromès a acollir en virtut de l’acord amb Turquia.
2. Els països en blanc no havien compromès un nombre de places.
8.451 persones
efectivament
reubicades d’Itàlia
19.244 persones
efectivament
reubicades de Grècia
0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000
Reubicacions des d’Itàlia i Grècia (4 de setembre 2017)
27,695 persones
reubicades
98.255 persones
per reubicar
Persones efectivament reubicades d’Itàlia
Persones efectivament reubicades de Grècia
Compromís legalment previst en les decisions del Consell1
Total de persones efectivament reubicades

5. Es podria concloure que, segons la informació obtinguda, es compleixen algunes
accions del Pla de l’ACNUR, però encara se n'han de millorar altres. Pel que fa a les
accions que tracten la divulgació d'informació i la conscienciació de la població (en
especial, del voluntariat dels camps de refugiats), no estan sent efectives, ja que s'ha
pogut observar la manca de coneixement sobre el tema. Tampoc s’ha aconseguit
l’adhesió de Grècia a la Convenció per reduir els casos d'apatrídia (1961).
L’ACNUR no podrà actuar correctament fins que no rebi ajuda dels Estats, ja que necessita
un marc jurídic on desenvolupar les seves accions. Si aquests Estats no es veuen obligats
a actuar, si el fet de no garantir la seguretat de les persones desplaçades no representa
cap conseqüència per a ells, les mesures de l’ACNUR seran sempre pal·liatives.
Els nens i les nenes apàtrides als camps de refugiats de Grècia
INFANTS INVISIBLES
OBJECTIU
Descriure la percepció del voluntariat sobre l’efectivitat
de les mesures proposades per l’ACNUR per acabar
amb l’apatrídia als camps de refugiats de Grècia.
METODOLOGIA
Qüestionari per Internet respost per 24 persones voluntàries
i entrevistes a 3 persones voluntàries i 1 cooperant catalans a
Grècia, que havien col·laborat en un total d’11 camps de refugiats
grecs (predominantment, Katsikas i Nea Kavala) durant l’any 2016
i/o 2017. La majoria realitzava activitats de lleure; una minoria
assumia funcions de coordinació o repartiment d’aliments.
• El cooperant entrevistat afirma que, al principi,
quan Grècia era un país de pas, no hi havia cap
mena de seguretat en el registre, i que, al final de
2015, quan es van tancar les fronteres i es va
crear un campament il·legal a Idomeni, el registre
també era molt difícil. Després de l’acord amb
Turquia, diu, es marquen unes directrius per al
registre a Grècia, i qualsevol menor que entra al
país és registrat automàticament.
• En el cas que s’hagin perdut documents
d’identitat necessaris per al registre, unes
voluntàries afirmen que l’ACNUR entrega una
«cartolineta» identificadora. El cooperant
apunta que les persones desplaçades que eviten
el registre a Grècia ho fan per poder dirigir-se a
un altre Estat de la UE sense que (en aplicació
de la Convenció de Dublín) les retornin al país on
les van registrar per primer cop.
• El cooperant entrevistat concreta que el registre
d’un nadó no es fa individualment, sinó com a
unitat familiar, ja que la majoria de persones
desplaçades es troben en procés de reubicació
a un altre país i, si no, hi hauria el perill que el
nadó es quedés a Grècia.
D’acord amb la Convenció sobre l'Estatut
dels Apàtrides (1954), una persona apàtrida
és aquella que no és reconeguda com a
nacional de cap país, segons la seva
legislació; tot i que la Declaració Universal
dels Drets Humans (Article 15) estableix
que tota persona té dret a una nacionalitat
i que no es privarà ningú, arbitràriament,
de la seva nacionalitat ni del dret a canviar-la.
La llei siriana no permet que les mares
transmetin la nacionalitat.
El Pla d’Acció Mundial per Acabar amb l’Apatrídia (ACNUR , 2014)
inclou algunes mesures relacionades amb les persones refugiades
apàtrides.
• Acció 2. Assegurar que cap infant neixi apàtrida.
• Acció 3. Eliminar la discriminació de gènere en les lleis
de nacionalitat.
• Acció 6. Concedir l’estatut de protecció als migrants apàtrides
i facilitar-ne la naturalització.
• Acció 7. Garantir el registre de naixements per prevenir l’apatrídia.
• Acció 9. Treballar perquè tots els Estats s’adhereixin
a les convencions de l’ONU sobre l’apatrídia.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Escola Proa (Barcelona).
RESULTATS
Coneixement de l’apatrídia per part del
voluntariat abans d’arribar als camps
Coneixement del procés de registre
per part del voluntariat
Percepció del voluntariat sobre
si la informació proporcionada a
les dones embarassades és correcta
sobre les persones que participen
en el registre d’un nadó
si durant el registre la família compta
amb l’assistència d’un o una intèrpret
No
12,5%
Sí
12,5%
Ns/Nc
75%
No
8,3%
Sí
20,8%
Ns/Nc
70,9%
Ns/Nc
71,4%
Mare i pare
9,5%
Familiars, ACNUR
i govern grec
9,5%
Familiars i ONG 4,7%
Familiars i ACNUR
4,7%
No
37,5%
Sí
62,5%
No
85,8%
Sí
14,2%
CONCLUSIONS

6. DRETS HUMANS
Dret a l’educació de les persones refugiades
METODOLOGIA
Observació sobre el terreny
durant l’estiu de 2017.
Al camp d’Al Baqa’a, qüestionari
escrit respost per 20 estudiants
de 10 a 17 anys, i entrevista a 6.
Entrevista, també, a 1 director
d’escola bressol, 3 docents,
1 treballador de Save the Children,
1 treballador de l’UNRWA
i diverses famílies. Al camp d’Al
Zaatari, acompanyada de dos
policies, entrevista a 1 director
d’escola, 1 docent, 1 estudiant
i 2 alumnes d’una escola
no formal, així com 1 treballador
d’UNICEF i 1 de Save the Children.
A una escola no formal d’Amman,
entrevista a 6 alumnes, el
director, 1 docent sirià i 1 docent
jordà.
Jordània és el 6è país del món que més persones refugiades acull; tot i que, si es compara amb la mida de la població,
és el 2n país amb major proporció de persones refugiades (ACNUR , 2017). Un 28% dels i les habitants del país
són persones refugiades (ACNUR i OOPS – UNRWA, 2017), majoritàriament de Palestina (73 %) i Síria (24 %).
El dret a l’educació s’analitza seguint l’esquema de les 4 A (Tomasevski , 2001).
OBJECTIU
Comparar la situació
del dret a l’educació
per a les persones
palestines refugiades
al camp d’Al Baqa’a
i les persones sirianes
refugiades al camp
d’Al Zaatari, a Jordània.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat).
Disponibilitat (Availability)
Escoles
i distribució
de l’alumnat
• 12 escoles.
• 1.500 estudiants per escola.
• 40-50 alumnes per classe.
• Curta distància de l’habitatge a l’escola.
• Accés a la universitat amb els mateixos
requisits que les persones nacionals.
• 12 complexos escolars: 29 escoles. El nombre de
centres de preescolar i secundària són insuficients.
• 637 estudiants per escola.
• 30-40 alumnes per classe.
• Dins del camp (5,2 km2
), només hi ha un complex
escolar per districte, de manera que sovint hi ha una
llarga distància de l’habitatge a l’escola.
Finançament
educatiu
• Finançament de l’OOPS - UNRWA.
• Finançament públic.
• Finançament i planificació d’UNICEF.
• Algunesescolesnoméssónfinançadesperaltrespaïsos.
Condicions
de treball
del professorat
• Professorat palestí i jordà.
• Nombre suficient de docents.
• 48 h a la setmana.
• 300-450 dinars jordans.
• Manca de formació.
• Només professorat jordà. Professorat assistent sirià.
• El nombre de docents depèn de l’escola.
• 48 h a la setmana.
• 300-400 dinars jordans. El professorat assistent cobra
20 dinars jordans/hora.
• Manca de formació.
Condicions
de la
infraestructura
per a cada
escola
• Edificis adequats.
• +11 aules.
• Electricitat. Falten recursos de calefacció i
aire condicionat.
• Un pati d’esbarjo.
• Un menjador.
• Un laboratori.
• Una biblioteca.
• Una aulaTIC.
• Cap gimnàs.
• Manca de banys.
• Sense aigua potable.
• Manca de necessitats bàsiques per a
l’educació infantil.
• No gaire bona infraestructura.
• Caravanes amb sostres de lona.
• 20 aules.
• L’electricitat està racionada (per alt cost). No hi ha
recursos de calefacció ni aire condicionat.
• Cap pati d’esbarjo.
• Cap menjador.
• Cap laboratori.
• Cap biblioteca.
• Cap aulaTIC.
• Cap gimnàs.
• 12 banys.
• Amb 2 dipòsits d’aigua potable.
• Manca d’àrees per a l’educació infantil.
• Mala infraestructura.
Accessibilitat (Accessibility)
Eliminació de la
discriminació
• Accés per a estudiants de diversos
orígens.
• 6 escoles per a nois i 5 escoles per a
noies.
• Accés exclusiu per a estudiants sirians i sirianes.
• 16 escoles per a noies i 13 escoles per a nois.
• Manca d’accés a l’educació secundària.
• Prohibició de professorat sirià.
Barreres
jurídiques i
administratives
• Sense barreres jurídiques ni
administratives.Tothom s’hi pot
matricular, gràcies a l’OOPS - UNRWA i al
fet que disposen de la ciutadania jordana.
• Amb barreres jurídiques i administratives: certificats
de naixement i targetes de servei.
Assequibilitat
de l’educació
• Educació assequible: gratuïta.
• L’OOPS-UNRWAproporcionallibresdetext.
• Manca de política específica i
pressupostos fixos per a l’OOPS –
UNRWA, i absència de recursos financers
per a les escoles públiques.
• Educació assequible: gratuïta.
• UNICEF ho proporciona tot.
• Sense transport.
Acceptabilitat (Acceptability)
Diversitat
a les aules
• Hi ha diversitat: alumnat palestí, jordà,
sirià i iraquià.
• Els infants amb discapacitat són
acceptats.
• No hi ha diversitat: només alumnat sirià.
• Manca de serveis per a infants amb discapacitat
física. Els infants amb discapacitat psíquica són
acceptats.
Currículum
i horari
• 5 hores diàries per a tot l’alumnat.
• 45 minuts per lliçó.
• Sistema del currículum jordà.
• Arts i música centrades en les nenes.
• Manca d’excursions.
• Sense activitats extraescolars.
• Garantia de certificats.
• 4horesdiàriesperanenesi3horesdiàriesperanens.
• 30 minuts per lliçó.
• Sistema del currículum jordà.
• Sense educació física.
• Sense excursions.
• Activitats en parcs públics d’UNICEF i Save the
Children.
• Garantia de certificats.
Entorn • L’entorn d’estudi no és bo: camp
superpoblat. Hi ha manca d’atenció
personalitzada.
• Estudiants entrevistats parlen de casos
d’assetjament escolar.
• L’entorn d’estudi no és bo: clima sever. El camp es
troba al mig del desert, de manera que és massa
calent a l’estiu i massa fred a l’hivern.
• Estudiants entrevistats parlen de casos de mestres
que peguen alumnes.
• Acausadelaguerrasiriana,hihainfantsambtraumes
psicològics.ONGofereixensuportpsicosocial.
Assistència • Un 56% de l’alumnat entrevistat ha vist
entre 2 i 5 membres de la seva classe
abandonar els estudis.
• Un 50% dels infants en edat escolar no estan
matriculats a l’escola.
• Una gran quantitat d’infants abandonen els estudis.
Adaptabilitat (Adaptability)
Ajust a les
necessitats
de les persones
refugiades
• Sistema de doble torn per ajustar-se a les
necessitats de les persones refugiades i
aprofitar els espais.
• Escoles per a adults.
• Manca d’ajudes mèdiques.
• Sistema de doble torn per ajustar-se a les necessitats
de les persones refugiades i aprofitar els espais,
centrat en la protecció de les noies.
• Programes de protecció infantil.
• Escoles no formals.
Problemes
actuals:
treball infantil
i matrimoni
precoç
• El treball infantil i el matrimoni precoç són
presents al camp.
• Eltreballinfantilielmatrimoniprecoç(mésfreqüent
queaAlBaqa’a)sónmoltcomuns.Esconcebencoma
solucionsalapobresaqueafrontenlesfamílies.Toti
queaJordànial’edatmínimapertreballarsón16anys,
noésfàcilaplicar-laperlasituaciód’il·legalitatdels
infants.Lamajoriatreballenenlavendaambulantola
recollidad’escombraries.Hihamatrimonisdenoies
menorsde15anysambhomesadults.
Desert on s’ubica el camp d’Al Zaatari. Camp d’Al Baqa’a. Escola no formal.
RESULTATS
La situació
del dret a
l’educació per
a les persones
refugiades
El dret a l’educació es pot considerar
quasi totalment cobert.
• S’acompleixen els objectius més bàsics de
l’educació.
• Però, a causa de la situació de pobresa i
superpoblació, no s’està aconseguint una educació
de qualitat.
El dret a l’educació no s’ha implementat plenament.
• S’han aconseguit els objectius de gratuïtat i obligatorietat.
L’educació no està totalment disponible o accessible.
• L’educació de qualitat encara és un repte important.
• Lesescolesnoformalshanestatunagransolucióperals
infants, però no poden certificar formalment l’educació.
Propostes
de millora
El repte de l’educació de qualitat es pot millorar amb:
• Un major suport financer.
• L’acollida de persones refugiades palestines
a altres països per reduir el grup de persones
refugiades palestines que viuen a Jordània.
El dret a l’educació es pot aconseguir amb:
• El desenvolupament d’instal·lacions i serveis al camp,
com ara l’electricitat i el transport.
• La destrucció de les barreres jurídiques i administratives.
CONCLUSIONS
PERSONES PALESTINES
REFUGIADES
(Camp Al Baqa’a)
PERSONES SIRIANES
REFUGIADES
(Camp Al Zaatari)

7. LA JEFFERSON VILLAGE
D’institució militar a allotjament d’acollida
METODOLOGIA
Observació sobre el terreny.
Entrevistes a 5 habitants,
1 treballadora i 1 voluntari.
Alemanya és el 9è país del món que més
persones refugiades acull (ACNUR, 2017). I
Síria és, amb diferència, el país d’origen amb
més peticions inicials d’asil.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017.
L’any 2016, les persones de 18 a 25 anys són les que més peticions inicials realitzen i les
de més de 65 anys, les que menys. Un 73,8% de totes les peticions inicials les realitzen
menors de 30 anys. El percentatge masculí sempre és superior al femení, excepte en la
franja de més de 65 anys. Gairebé 2/3 de les peticions inicials les han fet homes.
Hessen
Alemanya
RESULTATS
La Jefferson Village (JV) és una residència construïda als anys cinquanta
per als familiars dels soldats americans destinats a Darmstadt, que hi van
ser fins al 2008. L’octubre de 2015, la ciutat se’n va apropiar per raons
humanitàries, i la va destinar a l’acollida de persones refugiades
assignades a l’estat d’Hessen. El Departament d’Assumptes Socials i
Prevencions de Darmstadt en gestiona la supervisió i el manteniment amb
dues entitats privades: Kooperation Asyl i Büro für Sozial und Wohnberatung.
Els dos països d’origen més representats a la JV també són els més
representats entre les persones que van demanar asil a Alemanya de 2013
a 2016: Síria i Afganistan.
La JV és un allotjament a llarg termini. Els habitants reben un pis amb
calefacció i la prestació que, segons el cas, determini la llei. S’hi ofereixen
els serveis següents:
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat (Barcelona).
OBJECTIU
Descriure el funcionament
d’una antiga institució militar
convertida en un centre
d’acollida per a persones
refugiades a Alemanya.
Síria, República
d’Aràbia Saudita
38%Altres
17%
18%
13%
Afganistan
Irak
4%Iran
3%Eritrea
2%Albània
2%Paquistan
2%Nigèria
1%Rússia
Peticions inicials d’asil per país d’origen
(2016)
Total
peticions inicials
durant l’any 2016:
722.370
0-4
4-6
6-11
11-16
16-18
18-25
25-30
30-35
35-40
40-45
45-50
50-55
55-60
60-65
65+
0 50.000 100.000 150.000 200.000
78.192
27.668
60.699
52.434
42.393
169.853
101.560
69.449
45.503
28.187
19.010
11.679
7.145
4.456
4.142
Edat
Peticions d’asil
Salut
• Cada dues setmanes,
s’ofereixen visites amb un
psiquiatre.
• Cada dilluns s'ofereixen visites
amb una terapeuta
especialitzada en estrès
posttraumàtic.
Llengua
• Hi ha un gran nombre de
persones voluntàries que
ofereixen cursos d’alemany a la
JV, però l’oferta es va reduint
perquè els habitants prefereixen
assistir a acadèmies oficials.
Cultura
• Cada setmana es fa una reunió
on un treballador social explica
costums, lleis i altres aspectes
del país i de la cultura
d’Alemanya.
Oci
• Hi ha cursos de psicomotricitat per als
habitants més joves.
• L’associació Save me impulsa un projecte
per plantar arbres i plantes d’arreu del
món amb l'objectiu de fer més bonica i
agradable la JV.
• L’antiga església és una sala d’estar amb
diferents espais.
Seguretat
• Un equip controla les persones que
entren i surten de la JV i de les cases i
que, entre els habitants, no sorgeixin
conflictes greus.
Protecció
• L’antiga clínica dental és un habitatge
només per a dones que han viscut
traumes profunds, com per exemple
abusos sexuals al seu país d'origen,
durant el trajecte o a Alemanya.
Cases de la JV.
Construcció i plantació que els habitants
han fet amb el voluntariat de l’associació
Save me.
Cartell a l’antiga clínica dental,
reconvertida en un habitatge exclusiu per
a dones que han viscut traumes profunds.
Exterior de l’antiga discoteca, que ara es fa
servir com a magatzem de mobles donats
per voluntariat, associacions i altres
institucions (bàsicament, guarderies, escoles
i instituts). La direcció de la JV té previst
arrencar el nom de la discoteca, «Escape»
(‘escapar’, en anglès), que consideren molt
inapropiat per la situació dels habitants.
Peticions inicials d’asil segons edat i sexe
(2016) Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017.

8. PREJUDICIS
Per què no acollim?
OBJECTIU
Identificar prejudicis vers
les persones refugiades
d’infants catalans de 10 a 12 anys.
METODOLOGIA
El treball inclou un qüestionari per Internet
a 160 persones (la majoria, residents a
Catalunya d’entre 15 i 20 anys) per
determinar els rumors més estesos sobre
les persones refugiades. La recerca se
centra en una investigació-acció
participativa en què, després d’entrevistar
un treballador de CEAR que desenvolupa
activitats de sensibilització vers les
persones refugiades adreçades a infants,
l’autora experimenta, en quatre grups de
dues escoles de Sant Esteve Sesrovires,
una proposta didàctica per identificar
prejudicis vers aquestes persones entre
infants de 10 a 12 anys. Les activitats 1 i 2
es basen en activitats dissenyades pel
Consell Comarcal Vallès Occidental
(2008), i l’activitat 3, en una maleta
pedagògica de CCAR (2016).
Activitat 3
Els infants han de dibuixar
una persona refugiada,
una africana, una europea
i una musulmana. També
han de dibuixar el seu
besavi, que en principi va
viure l’època de la Guerra
Civil espanyola, per debatre
que ell va ser o podria haver
estat un refugiat.
El racisme i la xenofòbia són sinònims de rebuig cap a les
persones migrants i refugiades, a qui una part de la població
veu com una amenaça que associa a il·legalitat, inseguretat
o, fins i tot, terrorisme.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires).
Activitat 1
Els infants han de triar un seient per seure al tren:
al costat d’un home negre, una dona musulmana, una
àvia caucàsica o un home xinès.
PERSONA REFUGIADA
Activitat 2
Els infants han de relacionar la descripció de dues noves alumnes fictícies amb
les fotografies de tres nenes, tenint en compte que una descripció està
estereotipada com l’amiga perfecta, i l’altra, com una amiga amb certes dificultats.
La nena A és alta i molt llesta, així que si no
enteneu alguna cosa li ho podeu preguntar.
Viu a una masia amb la seva mare. Li agrada
anar molt ben vestida, i és molt simpàtica.
A la nena B l’haureu d’ajudar una mica.
Li costa llegir i entendre el català. És una mica
tímida però molt riallera. Viu a un pis de Martorell
amb els seus pares i els seus dos germans petits.
36% 6% 12% 12%
3%
31%
• To de pell fosc
• Cabells rinxolats de colors
foscos
• Tristesa i solitud
• Passa fred i sed perquè
no té diners
• Carregant amb bosses
• Bots plens de persones
refugiades
• Guerra i bombes
• Vivint en tendes de campanya
• Camp de refugiats amb tanques
• Síria
• ONG i cases d’acollida
PERSONA AFRICANA
• To de pell fosc
• Cabells rinxolats de colors
foscos
• Vestida amb parracs de roba
o roba estripada
• Precarietat (no té aigua)
• Vivint en cabanyes
• Treballant amb animals
• Cansada i trista
PERSONA EUROPEA
• To de pell clar
• Cabells llisos de colors clars
• Ben vestida
• Feliç
• Luxe (avions, consoles, mòbils...)
• Vivint en cases grans
Besavi
• “Com el meu avi”
• Persona normal
• Com l’europeu però més vell
• To de pell clar
• Cabells de colors foscos
• Ben vestida
• Feliç
• Precarietat
• Vivint en tendes de campanya
PERSONA MUSULMANA
0 5 10 15 20
Entre les persones refugiades poden infiltrar-se terroristes, si més no augmenten la violència al país d’acollida
Si volem que deixin de venir, haurem d’aixecar més tanques
Les acullen i elles s’aprofiten de les ajudes que els donen, mentre que la gent que està a l’atur no en rep
Elscampsderefugiatssónllocssegurs.Ésmillorqueesquedinallàinoposinenrisclasevavida
A Espanya, no hi caben més persones refugiades. Hauran de buscar altres països
Tothom vol venir a la Unió Europea, i això ha provocat una crisi de refugiats i econòmica
Si acollim algunes persones refugiades en vindran encara més, ja que provoquen un efecte crida
Europa perdrà la seva identitat i cultura, ja que les persones refugiades tenen altres costums i religions
Primer venen soles, i després porten tota la seva família
Els infants refugiats baixen el nivell educatiu i redueixen la qualitat de l’ensenyament
Tot i que són persones refugiades, tenen telèfons, aparells electrònics i roba de marca
Un cop ha passat la guerra no tornen mai al seu país natal
Resultats del qüestionari per Internet
7,34%
3,20%
3,34%
3,34%
5,98%
4%
6,68%
8,66%
20%
16%
12,7%
8,64%
Àvia caucàsica
• Per poder-la ajudar.
• Sembla agradable.
• Així tindré algú amb qui parlar.
• Em dona més seguretat que
la resta.
• És una persona normal com jo.
• Sembla
inofensiva.
Home negre
• Sembla una bona persona.
• Semblen dolents, però són simpàtics.
• És a prop de la porta.
24%
Els és
igual Musulmana
10%
Dona musulmana
• Sembla simpàtica.
• No és tan dolenta
com sembla.
Àvia
40%
Home xinès
• Com que està
llegint no em
molestaria.
Xinès
11%
15%
Negre

9. SÍRIA, TAN LLUNY, TAN APROP
La implicació de la societat civil al Camp de Tarragona
METODOLOGIA
Entrevistes a regidors i regidores
i personal tècnic dels consistoris
o membres d’entitats locals
dels municipis d’Alcover, Almoster,
Cambrils, Montbrió del Camp, Reus,
Salou i Tarragona. Per a la resta
de localitats, cerca de dades a
Internet i als diaris municipals.
Entrevistes a 1 fotoperiodista
i 4 persones voluntàries del Camp
de Tarragona que han estat
testimonis de la situació de
les persones sirianes refugiades
a Grècia.
RESULTATS
Diverses vegades, la iniciativa de la societat
civil ha mobilitzat les administracions
locals, i molts ajuntaments s’han manifestat
aptes per acollir persones refugiades i
oferir-los ajudes econòmiques i educatives.
CONCLUSIONS
L’any 2016, de les 136 localitats
del Camp de Tarragona, 30 (un 22%)
han dut a terme alguna acció solidària,
activitat de sensibilització o donació
a gran escala per millorar la situació
de les persones sirianes refugiades.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus).
OBJECTIU
Identificar la resposta
de les institucions locals
a la mobilització ciutadana
dels municipis del Camp
de Tarragona en suport
a les persones sirianes
refugiades.
Accions solidàries amb ONG i altres organismes
de suport a les persones refugiades.
Activitats de sensibilització i/o educació
per al desenvolupament.
Donacions a gran escala per a l’ajuda humanitària.
Municipis que formen part de la Xarxa de
Ciutats-Refugi o que s’han declarat compromesos
i/o aptes per a l’acollida de les persones refugiades.
Falset
Almoster
Reus
Cambrils
La Selva
del Camp
Mont-roig
del Camp
Vila-seca
Valls
Salou
Vandellòs
i l’Hospitalet de l’Infant
Tarragona
Creixell
La Nou
de Gaià
La Riera
de Gaià
El Catllar
Santa Coloma
de Queralt
El Vendrell
Roda de Berà
La Masó
Torredembarra
Capçanes
Altafulla
Calafell
Alcover
Montblanc
La Conca de Barberà
L’Alt Camp
El Baix
Penedès
El Priorat El Baix Camp
El Tarragonès
Riudoms
Prades
Castellvell
del Camp
Montbrió
del Camp

10. BENVINGUDA?
El dret d’asil en la crisi de la Mediterrània
OBJECTIU
Recopilar testimonis
de persones sol·licitants
d’asil i persones voluntàries
en la defensa del dret d’asil
a la Mediterrània.
METODOLOGIA
Elaboració d’un diari personal
i documental (febrer-octubre de
2017), que inclou reculls de premsa
sobre la crisi del refugi a la
Mediterrània i el testimoni en
primera persona de concerts, actes
i altres activitats realitzades a
Catalunya al voltant d’aquesta crisi.
El dietari també recull les vuit
entrevistes que l’estudiant realitza
a 5 persones voluntàries
d’organitzacions que treballen
per a les persones refugiades,
3 treballadors i treballadores
d’entitats i institucions que actuen
en aquest àmbit i 1 demandant
d’asil a Suècia. En concret, es
tracta d’un noi iraquià de pare
i mare sirians que intenta obtenir
l’estatus de refugiat a Suècia.
De petit va fugir de la guerra de
l’Iraq i, de jove, de la guerra de Síria.
Voluntari de Proactiva Open Arms“”
“Cal ajudar-los a rentar-se, a eixugar-se, vénen
amb la roba xopa i la majoria amb hipotèrmia. (…)
Dins de les barques es barreja la gasolina sense
refinar que fan servir per al motor amb l’aigua
salada, i això es converteix en un líquid que els
corroeix la pell. (...) Pot ser que portin no setmanes,
mesos sense menjar correctament.
”
Voluntari de Stop Mare Mortum
“Les migracions han existit sempre i sempre
existiran. Pots posar més fronteres i fer més difícil
que la gent migri; però, al final, si la situació que
tenen on viuen és pitjor del que plantegem els
Estats europeus, que són fronteres, tanques..., ells
continuaran marxant.
Les lleis sempre podrien estar més ben fetes,
podrien ser més justes del que són; però, si
realment s’apliquessin tal com estan escrites, avui
en dia hi hauria moltes menys desigualtats de les
que hi ha.
”
Voluntàries a títol individual
“Les persones refugiades surten de diferents
països, però no totes tenen el camí lliure per obtenir
la protecció internacional. Els motius de fugida
augmenten, però els criteris polítics per a la
concessió de l’asil són cada cop més restrictius.
[Els joves afganesos] s’escapen de tot, però no
abandonen la dèria de passar a Europa com sigui,
perquè les seves famílies els han donat tot el que
tenen per assegurar que, almenys ells, tinguin un
futur millor lluny del seu país.
”
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Viladecavalls (Viladecavalls).
RESULTATS
Voluntària a títol individual
“La intenció de col·laborar institucions i entitats encara és molt
teòrica. (...) Si hi hagués aquesta coordinació, la tasca seria més
fàcil i completa. (...) L’ajut i les possibilitats hi són, però sense la
mediació de la gent local els que arriben no ho tenen fàcil. (...)
Per a mi, l’activació de la societat civil és l’autèntic canvi
d’aquesta Europa que no ens agrada.
”
Demandant d’asil a Suècia
“Vaig fugir perquè mentre estudiava a la universitat el règim
em volia reclutar per anar a l’exèrcit; però jo em negava que em
matessin i em negava a matar per no morir. Pensava que en venir
a Europa tot seria diferent, però no és cert. Cada dia inventen
noves lleis per dificultar les nostres vides.
Vaig passar per Turquia i després vaig arribar en pastera a Grècia.
Vaig haver de creuar camps de mines, l’exèrcit sirià, l’exèrcit turc,
la policia turca, el mar... i, després de tot això i un cost de $8.000,
arribo aquí i no hi ha cap solució a aquesta crisi. Durant el viatge
he mirat la mort a la cara més d’un centenar de cops.
Em van reubicar a Suècia de manera aleatòria. No hi estic bé,
aquí. Fa dos mesos que hi he arribat i no tinc cap tipus de permís.
(...) No soc ningú. (...) Si han de trigar molt a atorgar-me l’estatut
del refugiat, prefereixo que me’l deneguin i poder marxar a un altre
país. Estic cansat de tenir una vida aturada. Una vida que no és
meva sinó dels polítics europeus que no volen solucionar aquest
problema.
Vull demanar a la gent que es posi en la nostra posició i així,
potser, canviarà alguna cosa. Ningú no vol deixar la seva vida
enrere. Per tant, s’ha de pensar que, si no estiguéssim obligats
a marxar, no ho faríem pas.
”