1. La
castanyeta

2. Fa molts i molts anys, hi havia una
castanya molt entremeliada, que

5. -I aquest home que dius,
es passarà tota aquesta
nit tocant les
campanes?.- li va
preguntar la castanyeta
amoïnada – Amb el que
pesa? vols dir que no es
cansarà molt?
-És ben cert això,
petita, però i què
podríem fer
nosaltres?- es va
preocupar l’avi.

6. podríem ajudar!!
M’han dit a
l’escola que
nosaltres som
un fruit amb
molt valor
energètic i
vitamines, -va
exclamar la
castanyeta.
- Sí, és veritat!

7. - He pensat que
podríem anar al
poble i ajudar-lo
amb tota la nostra
energia!!- va dir
entusiasmada.
-Bé, castanyeta
tot això està molt
bé, però... com
penses arribar al

8. En aquell mateix
moment va apareixer
una dona amb unes
faldilles i uns mitjons
molt gruixuts, una
camisa i un mocador
al cap amb una
cistelleta i un bastó,
que venia a buscar
bolets.

9. -Avi, avi!! I si li demanem a
aquella dona que ens ajudi?
-Doncs, no és mala idea- va
respondre l’avi.
Totes les castanyes de
l’arbre es van començar a
moure
amb molta energia per
tal de cridar l’atenció
d’aquella dona.

10. La dona que es
deia Maria va
veure com l’arbre
es movia tot
i que no feia
vent.
Es va apropar i
les va veure tan boniques allà
dalt que va començar a picar una
branca d’aquell arbre amb el seu
bastó, i van començar a caure
castanyes dins del seu cistell.

11. havia un ametller i
la Maria va decidir
agafar un grapat
d’ametlles per
acabar d’omplir el
cistell.

12. va baixar al poble i
es va trobar al veï
que aquella nit
havia d’estar
repicant les
campanes.
-Bona tarda tingui,
senyora. Què
potser a anat al
bosc?- Li va
preguntar el veï.

13. castanyes que potser
calentetes ens poden
anar bé per passar la
nit.
-Quina sort que té!!
Diuen que les
castanyes son molt
energètiques, i
calentetes li ajudaràn a
passar el fred millor. Jo
aquesta nit he d’anar a
tocar les campanes, i

14. potser podria compartir les
castanyes amb el seu veï.
-Bé, si vosté vol, jo li puc
calentar unes quantes i
portar-li al campanar
aquesta nit.- li va oferir la
dona.

15. -De debó?- es va
assombrar l’home.
- I tant que sí, li diré a la
meva amiga i al seu marit
que m’acompanyin i li
portarem, així ens
quedarem una estoneta
amb vostè i li farem
també companyia.
-Molt bé, doncs, ens
veiem aquesta nit!- li va
respondre el veí tot

16. acceptar el convit, i veient que
portava un bon grapat
d’ametlles, es va oferir a
perparar uns panellets amb
aquets fruits.
L’ametlleta es va ficar molt
contenta perquè li semblava
molt bona idea convertir-se en
un deliciós panellet.

17. Així doncs, aquella mateixa nit la
dona i la seva amiga van agafar
amb molt bon propòsit les
castanyes torrades i els panellets
i van anar cap a la plaça de
l’església a celebrar la nit de Tots
Sants.

18. Vet aquí, que un veí del poble
les va veure, i els hi va
preguntar què feien tan tard
a la plaça del poble. I quan li
van explicar, li va semblar
tan bona idea, que va anar
correns a totes les cases del
poble a veure qui volia
participar.

19. Tot el poble es va unir a la
festa, i des d’aleshores, a la
dona li van dir “la
Castanyera”, i cada nit de
Tots Sants, tots els pobles es
van copiar aquella bona idea
i, per aquesta raó, mengem
canstanyes torrades i
panellets ben bons
acompanyats de bons amics i
familiars.

20. Fi