1. Number 1 (Lavender Mist)
Boira de lavanda – Climent Greenberg
Jackson Pollock
1948 1912 –1956
Expressionisme abstracte
Jackson Pollock
Jackson Pollock
Mite de l’art
contemporani
La revista Time li va
posar el malnom de Jack
the Ripper
(Jack el Degotador)
Oli, esmalt i
221 x 300 cm
pintura d’alumini.
National Gallery of Art, Washington.

2. Nova York nou centre cultural i artísitc
durant la Segona
Guerra Mundial la
cosmopolita Nova
York desplaça a
París com a centre
cultural i artístic.
nombrosos artistes
avantguardistes
s’havien exiliat
(Gropius, Van der
Rohe, Kandinsky)
el cubisme de Picasso
i el surrealisme (Dalí) És en aquest moment que neix una
estaven triomfant forma d’expressió genuïnament
americana.
Amèrica deixa de ser sucursalista.

3. Action painting (pintura d’acció)
per Pollock, la pintura és una experiència vital
abandona la pintura de cavallet i
pinta quadres de grans
dimensions
cos i ànima s’involucren en
la execució del quadre
Dripping (degoteix)
Tècnica que consiteix en pintar
a partir d'esquitxos i regalims,
llençar pintura sobre la
superfície (tela) estesa a terra,
mitjançant pots foradats,
bastons xops de pintura, etc.

4. Tot el cos del pintor
entra en acció i la
pintura deixa de ser la
tradicional
conseqüència del
moviment de la mà.
Amb el llenç sobre el sol
del seu estudi, va
abandonar l’ús del
tradicional cavaller
Com es pot veure
l’obra es realitza
sense pla previ i
com el jazz, es va
fent al mateix temps
que s’interpreta

5. El procés creatiu
A Pollock li interessa més l’acció de pintar,
l’acte físic que no pas l’obra acabada.
Quan sóc dins del quadre no sóc
conscient del que faig. Només
després d’un temps de presa de
consciència veig allò que he volgut
fer... La pintura té vidaEl
pròpia.
pressupòsit bàsic és que l'inconscient s'apodera de l'artista i
produeix l'obra d'art.

6. Espectador coprotagonista
Jackson Pollock preferia titular ela quadres amb números
i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva
creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a
l’espectador
L’observador ha de crear, com a
segon artista, el seu propi quadre

8. no hi ha paleta
figuració trama de
reduïda de
importància línies
color (blanc,
de l’energia blau, groc, gris,
del traç, rosa i negre)
la violència
del gest
textures diferents
“horror vacui”
-por del buit-
“all-over” formats
espai totalment cobert, considerables
cap centre d’atenció 221 x 300 cm

9. És tanta la seva implicació en el procés que, fins i tot, deixa les
seves empremtes en el llenç.

10. profunditat misteriosa
donada per la superposició
de línies i de capes de pintura

11. Arshile Gorky D'origen armeni la seva obra s'inspira en
Cézanne, Picasso, Kandinsky i els surrealistes
(Miró)

12. Mark Tobey
Profund conreador de les
doctrines estètiques de
l'extrem orient ( especialment
de la doctrina Zen) se situa en
pintar en una condició d‘
"absència“ : la mà que traça
els signes obeeix a un impuls
motor que li arriba de la
profunditat de l'ésser.

13. Franz Kline
Oposat al microsigne de Tobey està el
macrosigne de Kline.
El signe negre que enfosqueix la
superfície blanca de la tela és una
projecció de l'inconscient, una taca de
culpa en la claredat de la consciència.

14. Mark Rothko
Amb els seus caps de color
tenia la intenció
d‘ambientar l'espectador, obrir
un espai a la seva imaginació.
Explora el potencial comunicatiu
del color.