Per passar a classe

1. Grècia
L’antiguitat clàssica
arquitectura

3. Tres etapes
Període hel·lenístic
(del 323 aC fins al 31 aC)
Orientalització i atomització dels centres artístics.
Període clàssic
(del 475 aC fins al 323 aC)
Moment de màxima esplendor.
Període arcaic
(finals del segle VIII aC fins al 475 aC)
Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.

4. Període arcaic
(finals del segle VIII aC fins al 475 aC)
• Inici: primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC.
• Aparició de les grans «polis» (Atenes a l’Àtica i Esparta al Peloponès).
• Colonització: la cultura grega s'estén pel Mediterrani.
• Pren molts elements culturals provinents d’altres pobles (egipcis, mesopotamis, assiris).
• Època de comerç, navegació, alfabet, moneda i les primeres lleis escrites.
• Inici de les Guerres Mèdiques i caiguda de la ciutat de Milet.
• Poemes èpics: Homer amb la Il·líada i l’Odissea.
• En Filosofia pas del mite al logos o pensament racional.
• Filòsof: Tales de Milet. (primer en predir un eclipsi de Sol i de dibuixar el mapa de la
Terra).
• Final de les Guerres Mèdiques.

5. Període clàssic
(del 475 aC fins al 323 aC)
• Inici: Finals Guerres Mèdiques. Guerres mèdiques i derrota dels perses en les batalles
de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC).
• Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes es converteix en la més gran de
totes les «polis» gregues implantant la Democràcia.
• Guerra del Peloponès (431-404 a C) i hegemonia d’Esparta (404-371 aC).
• Regnat d’Alexandre el Gran i conquesta de l’Imperi persa.
• Època dels grans artistes: (segle V aC = Miró, Policlet i Fídies), ( Segle IV aC =
Praxíteles, Escopes i Lísip).
• Moment dels historiadors: Herodot (dedica vida a explicar Guerres Mèdiques).
• Moment dels grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes
(comèdies).
• Filòsof: Sòcrates, Plató i Aristòtil.
• Hipòcrates fundà l’escola de la medicina científica.
• Final: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i conqueridor dels perses.

6. Període hel·lenístic
(del 323 aC fins al 31 aC)
• Inici: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i fragmentació de l’imperi
• La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos
regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient
• Van prosperar noves ciutats:
Alexandria – Egipte.
Pèrgam– Àsia Menor
Il·la de Rodes
• Influències mútues entre les cultures orientals i grega.
• S’acaba la sobrietat clàssica.
• Final: Amb el començament de la dominació romana

8. Algunes característiques generals

9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ANTROPOCENTRISME
Com diu Protàgores, «l’home com a eix central de la cultura grega».
L'ésser humà és el centre i la principal font d’inspiració. És per això
que el temple grec no és colossal ni monumental; està fet a la mida de
l’home.
Desapareix el colossalisme i
monumentalitats de l’art
mesopotàmic i egipci.

10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ANTROPOMORFISME
En escultura es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de
perfecció que combina bellesa física i equilibri espiritual.

11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
RECERCA de la BELLESA
La bellesa és un altre tret essencial en l’art
grec, ja que consideraven que tot allò que
no era bell era pecaminós.
Calia aconseguir que tota obra d’art assolís
la bellesa màxima, i la bellesa màxima és
la suma d’ordre, de proporció, d’equilibri,
de simetria; en definitiva, de raó
matemàtica.
En el Temple, els ordres (dòric, jònic i
corinti), posen de manifest aquesta
concepció raonada de la bellesa grega.
Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest
l’harmonia i proporcionalitat en relació a
l’ésser humà.
Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lísip

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
NATURALISME
En l’escultura es buscava la representació de la natura i de l’ésser humà dins
ella, encara que normalment de FORMA IDEALITZADA.

13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
EQUILIBRI AMB LA NATURALESA
L’equilibri de l’espai arquitectònic amb la naturalesa. Els grecs, més que arquitectes, són considerats
escultors d’espais. Les seves construccions es trobaven integrades en l’entorn i l’espai exterior tenia, per a
ells, una gran importància a causa d’una clara voluntat de contemplació, d’aconseguir plaer estètic.

14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ARTISTA AMB CONSIDERACIÓ SOCIAL
Consideració social de l’artista: arquitectes i escultors passen de ser uns simples artesans a tenir una consideració
social “Artista”.

15. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
PLAER ESTÈTIC
Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per ser contemplat.

16. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
POLICROMIA
Les obres arquitectòniques escultòriques estaven originalment
policromades. Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la
construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS,
VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.

17. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
GRAN INFLUÈNCIA EN LA CIVILITZACI´Ó OCCIDENTAL
L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en el
RENAIXEMENT, BARROC i NEOCLÀSSIC.

18. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
MARBRE COM A PRINCIPAL MATERIAL CONSTRUCTIU
El material que utilitzaven sempre per a les seves obres era el marbre. Consideraven que potenciava la
bellesa: després del segle V aC. era el material noble per excel·lència.
El marbre Pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont
Pentèlic al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica.
El marbre del Partenó provenia del Pentèlic, zona muntanyosa del nord-est d’Atenes.

19. Característiques arquitectòniques

20. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Sistema constructiu ARQUITRAVAT

21. Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals
(entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

22. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Principals elements constructius: les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un
element de suport i estètic.

23. Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Altres tipus de suport : Les CARIÀTIDES

24. Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport).
Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

25. Ordres arquitectònics

26. ORDRES ARQUITECÒNICS
La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:
DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.

27. El trobem des del segle VII aC.
És l’estil més SOBRI.
Crepidoma en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilòbat (el superior)
Columna: sense basa, descansa directament
sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i
capitell dividit en tres parts (collarí, equí
i àbac), sense decoració.
Entaulament: arquitrau llis, fris que
alterna tríglifs (motllures verticals) i
mètopes (espais quadrangulars amb relleus
esculpits), i cornisa simple que sobreïx.
Coberta a dues aigües que es converteixen en dos
frontons decorats amb escultures.
ORDRE DÒRIC

28. entaulament
columna
estereòbat
capitell
Fust
amb
estries
d’arest
a viva
acroteri
cornisa
estilobat
equí àbac
arquitrau
vCoberta a dues aigües
fris
tríglif mètopa
timpà
vfrontó
ORDRE DÒRIC

29. fust amb
estries
d’aresta
viva
capitell
arquitrau
fris
tríglif
cornisa
Ordre dòricmètopes
estereobat
tríglif
mètopes
fust amb estries
d’aresta viva

30. Temple d’Hefest . Atenes.

31. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

32. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

33. Temple d’Apol·lo (540 aC) Corint.

34. Partenó (447-432 aC) Atenes.

35. Mètopes del Partenó (447-432 aC) Atenes.

36. Temple de Posidó, Cap Súnion (449-445 aC) Atenes.

37. S’inicia en el segle VI a.C.
Més esvelt i ric en ornamentació.
Columna: base formada per dos toros i una
escòcia, fust acanalat i sense èntasi, i capitell
decorat amb dues volutes en espiral.
Entaulament: arquitrau format per tres bandes
horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions,
amb decoració contínua de relleus o pintures;
i cornisa.
ORDRE JÒNIC

38. volutes
Fust amb
estries
d’aresta
roma
base
tor / toros
escòcia
ORDRE JÒNIC

39. Temple d’Atenea Niké (449-421 aC) Atenes.

40. Erectèon (421 aC) Atenes.

41. fulles d’acant
floró
ORDRE CORINTI

42. El trobem des del segle IV a.C.
És una variant de l’ordre jònic amb algunes
diferències: Fust més esvelt i capitell
decorat amb caulicles i fulles d’acant.
fulles d’acant
floró
ORDRE CORINTI

43. Temple de Zeus Olímpic. Atenes.
(Començat al segle VI aC, va ser acabat en
època de l’emperador Adrià (al segle II)

44. Temple de Zeus Olímpic. Atenes.
(Començat al segle VI aC, va ser acabat en
època de l’emperador Adrià (al segle II)

45. ARQUITECTURA RELIGIOSA
EL TEMPLE

46. Zeus Júpiter
déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de
la justícia, déu suprem
Hera Juno deessa del matrimoni
Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols
Demèter Ceres
deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis
als homes
Hèstia* Vesta deessa de la llar familiar i pàtria
Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa
Ares Mart déu de la guerra
Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers
Atena Minerva
deessa de la guerra, de la saviesa, de la
intel·ligència i dels artesans.
Àrtemis Diana
deessa de la caça i els boscos, la virginitat i
els parts, lluna
Apol·lo Apol·lo
déu de la bellesa, la música, les arts, la raó,
l'endevinació i el sol
Hermes Mercuri
missatger dels déus, déu del comerç i dels
lladres, guia els morts als inferns
Dionís* Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre
Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels
dotze déus olímpics, els més importants del panteó
grec.
L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per
Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat
era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre
coberta de núvols. La ciutat sobresortia per
damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren
considerades les portes del cel.
Mont Olimp
Panteó grecoromanes

47. pronaos
opistòdom
nao o cel·la
Les columnes
sempre eren
de nombre
parell (dues,
quatre, sis i
vuit).
Generalment
als costats
laterals, el
nombre de
columnes era
igual al doble
més una del
nombre de la
façana.
perípter
teulada a dos vessants
hexàstil
tetràstil
octàstil
dístil
amfipròstil
arquitravat
estereòbat
TEMPLE
La casa de la divinitat
planta rectangular

48. Tholos d’Atena Pronaia. Delfos.
Segle IV aC
Tholos = Temple circular

49. El Partenó
Acròpolis d’Atenes
Iktin, Cal·lícrates i Fídies
447–434 aC. (Primer classicisme)

55. Pèricles
(495 aC - 429 aC)
L’Acròpolis d’Atenes
Atena
Atenea Niké
Propíleus
Erectèon
amb la Tribuna de les Cariàtides
Partenó
Acròpolis d’Atenes

56. pronao
hekatòmpedos
Atenea
Pàrtenos.
Còpia romana
d’una Atenea
de Fídies
Perípter octàstil
opistòdom
nao
A Nashville, Tenesse (EUA), hi ha una reconstrucció
completa i detallada del Partenó.

57. Correccions òptiques: Per evitar la
sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.
En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.
L'amplada de les
mètopes disminueix
progressivament i de
manera quasi imperceptible
a partir del centre. Les
mètopes dels laterals són
més amples.
L'estilobat no és
uniforme, sinó que els
angles se situen 11 cm.
més baix que el mig. El
mateix s'esdevé amb
l'arquitrau. Aquesta
curvatura servia per
augmentar l'estabilitat de
l'edifici.
Intercolumnis diferents:
la distàncies que
separen les columnes
no són iguals; també
estan lleugerament
inclinades cap al centre i
cap a l'interior.
El fust té
l’èntasi per
aconseguir una
millor sensació
estètica i visual,
ja que confereix
més harmonia al
fust i fa la
impressió de
major esveltesa a
les columnes.

58. Lord Elgin, ambaixador
anglès a l’Imperi turc,
va dur a terme el
despullament
sistemàtic, a gran i
desordenada escala, de
les escultures del
Panteó i les envià a
Gran Bretanya.
Actualment formen part
de la col·lecció del
British Museum.
Marbres del Partenó.Fídies
Marbres d’Elgin. British Meseum

59. FRONTÓ ORIENTAL
Naixement d’Atenea
de Fídies
FRONTÓ OCCIDENTAL
Lluita d’Atenea amb Posidó de Fídies

62. fris
tríglif
cornisa
mètopes
Centauromàquia

64. 160 m. de fris
continuat
Processó (cada quatre anys) que
es feia per donar gràcies a la
deessa Atenes
Fris interior del Partenó
Baix relleu amb una gran varietat de cossos en repòs i
moviment.
Cànon, mesura,
equilibri... tot està
sàviament calculat.
L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin
el “pèplum”.

65. Escana del pèplum
Mestres de
cerimònia i
donzelles

66. En total hi ha 360 personatges (143 genets, 220 animals i 10 carros)
El 70 % del
fris està
dedicat a la
cavalcada.
carros
carros
genets
portadors d’àmfores
magistrats
magistrats
músics
músics
portadors
d’ofrenes
portadors
d’ofrenes
mestres de
cerimònia i
donzelles
ciutadans
déus
déus
pèplum
animals conduïts al
sacrifici
animals conduïts al
sacrifici

67. Marbres del Partenó. Fídies
Museu de l’Acròpolis. Atenes

71. Atenea Niké / Victòria Àpetra
Acròpolis d’Atenes
Cal·lícrates
449–421 aC. (Primer classicisme)

73. Tetràstil amfipròstil
d’ordre jònic.
Ordre jònic
arquitrau
Fris amb relleus continuats
amb representacions de lluites
entre grecs i perses
volutes
fust (estries d’aresta roma)
capitell
base motllurada
Victoria
descordant-se
les sandàlies

75. Erecteòn
Acròpolis d’Atenes
Filocles (possiblement)
421–406 aC. (Primer classicisme)
És la representació jònica de la casa d’Erectèon segons Homer.
Erectèon fou un antic heroi fundador d’Atenes.
Fou dedicat als déus Atena, Posidó, Hefest i als herois Erecteu i Cècrops

76. En l’Erectèon res no és
racional ni simètric
A llevant cos rectangular
amb façana jònica hexàstil
La façana occidental
amb una pseudocolumnata jònica
de quatre mitges columnes a l’exterior,
que es converteixen en pilars a l’interior.
Olivera
Petit i lleuger pòrtic sud
amb les Cariàtides
El pòrtic nord, amb
columnes jòniques

79. Cariàtide
diu la faula que les
Cariàtides
representen
donzelles de Cària,
Àsia Menor, que en
ser fetes presoneres,
foren condemnades a
realitzar aquesta
feina tan feixuga.

80. Temple de Posidó
Cap Súnion
449–445. (Primer classicisme)

83. Altar de Zeus
Pèrgam (actualment Bergama, Turquia)
Pergamonmuseum, Berlín
180 aC. (període hel·lenístic)

84. Maqueta i planta de l’Acròpolis de
Pergam.
L’altar de Zeus era una de les més
impressionants estructures de
l’Acròpolis de Pèrgam.
Ubicació de l’altar.
Pèrgam és avui la ciutat de
Bergama, a Turquia.
Pergamonmuseum de Berlín
Pergam

86. Edifici monumental de caràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada
commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest
monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates/celtes)

87. planta de forma quasi quadrada
(38,6 x 36 m.)columnata
jònica
Altar
(ales) cossos laterals
que enquadren
ampla i elevada
esglaonada
Monumental (proporcions gegantines)
alt relleu
(gigantomàquia)
columnata
jònica
pati
podi
(7 m. d’alt)

88. Alt relleu amb el tema
de la Gigantomàquia
figures que es
retorcen
dramàticament
més de 100 m. de
longitud
molt volum
escultòric
2,5 m. alçada
lluita entre déus i
gegants
molt moviment i
gran tensió
musculatures en
tensió
expressions
turmentades
"pathos"
fort efecte de
clarobscur

89. Alt relleu del pòdium: 2’30 x 120 metres.

91. Un musculat Zeus lluita amb força contra tres gegants.

92. Nike corona Atenea mentre que ella agafa
pels cabells un dels gegants. Gea, la mare
dels gegants, li demana clemència.

94. ARQUITECTURA CIVIL
EL TEATRE

95. Teatre d’Epidaure
Santuari d’Epidaure
Policlet el Jove
330 aC. (final període clàssic / període hel·lenístic)

97. La ciutat d’Epidaure al
Peloponès es va fer famosa
perquè hi havia el santuari
d’Asclepi, déu de la medicina
que guaria els malalts. Lloc de
pelegrinatge, durant el segle IV
aC. el culte va créixer i, aquest
santuari era visitat per molts
malalts.
Santuari d’Asclepi
Asclepi, déu de la medicina
El teatre
està situat
al sud-est
del santuari
d'Asclepi

98. L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot
sentir perfectament el que es diu a l'escenari.
Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la
càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca.
aforament de 14.000
espectadors.

99. orchestra
Càvea (30 grades)
pàrodoi
dotze
escales
radials
vint-i-quatre
escales radials
diathoma
icosàedre
2/3
Seients d'honor amb
respatller i braços que se
situaven dins el cercle de
l'orquestra
20,30 m de diàmetre
Càvea (20 grades)

101. koilon o càvea
segon nivell
passadís o diathoma
orchestra
proskénion
skene
Pàrodoi
trenta grades
primer nivell
auditori (theatron)
Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.
skene
proskénion
pàrodoi
ultrasemicircular
càvea
orquestra

102. Antígona, Èdip Rei, Electra,
Èdip a Colonos…
Sòfocles
(497-406 a. C.)
La Orestiada
Esquil
(525-456 a. C.)
Tragèdia i
Comèdia
Medea, Adromaca, La dona
Troiana…
Eurípides
(485-406 a. C.)
Aristòfanes
(448-380 a. C.)
Meneandre

103. Teatre romà
Gràcies als nous
materials constructius*
es construeix un sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes
* Maó i morter “opus ceamenticum”

104. Fou construït en el segle IV aC. i va ser remodelat posteriorment
entre els anys 342 i 326 aC. Tenia un aforament de 17. 000
espectadors.
El teatre tenia per als grecs una
funció educativa. Veien en la
tragèdia una manera de purificar-se
dels seus defectes humans.
A Atenes, en un primer moment, el
teatre era gratuït; després es va fer
pagar una entrada simbòlica per
sufragar les despeses i l’estat
destinava uns diners del pressupost
a pagar l’entrada als ciutadans sense
recursos.
Tothom podia assistir al teatre, tret
dels esclaus; tanmateix, la presència
de les dones no era gaire ben vista,
sobretot en les representacions de
comèdies, a causa de la seva
temàtica més descarada i el seu
llenguatge al·lusiu i obscè.
Teatre de Dionís
Atenes
)

105. Teatre de Dionís al peu de l’Acròpolis

106. Teatre de Delfos.

107. ARQUITECTURA CIVIL
altres edificacions

108. Àgora
Espai obert, lloc de reunió, centre polític, cívic,
social i comercial d’una ciutat grega. Estava
envoltada dels edificis públics.

109. Estoa
Pòrtic de planta rectangular amb
sostre a dues aigües sostingut per
columnes. Envoltaven l’àgora i els
carrers del voltant per protegir la
gent de les incidències
meteorològiques i acollir els
comerços.
Estoa d’Àtal II
Fou construïda per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que
havia rebut de la ciutat àtica.

110. Palestra
Palestra d'Olímpia
La paraula palestra (palaistra) prové de palh (pale) lluita'. Consisteix en una
arena quadrada envoltada d'un pòrtic que desemboca a un seguit de sales de
descans, d'entrenament, banys i vestidors. Les sales de conferències fan
veure que també s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.

111. Estadi
Estadi d'Olímpia.
Espai destinat a les competicions atlètiques. Era d’estructura
rectangular amb grades o cavea aprofitant el desnivell del
terreny