1. El catalanisme Conservador

2. El Catalanisme Tradicionalista I
● Durant la implantació de l'Estat liberal bona part
del clero català s'havien arrenglerat amb el
carlisme tenint posicions integristes i
antiliberals.
● Durant la Restauració i després de que la
Santa Seuu hagués fet públic el suport a Alfons
XII una part del clero va abandonar aquests
plantejaments per cercar un espai dins del
liberalisme corservador. Va tenir un paper el
vigatanisme (moviment cultural i intel·lectual
impulsat pels membres d'institucions
eclesiàstiques de la ciutat de Vic).

3. El Catalanisme Tradicionalista II
● L'apropament del clero català al catalanisme consevador va ser
liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep
Morgades en un intent de cristianitzar un moviment que havia
iniciat des de posicions laiques.
● Aquest grup va dotar-se d'un organ de premsa, el setmanari la
Veu del Montserrat. De les seves iniciatives va destacar dues
campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat
(1881) i la restauració del monestir de Ripoll (1893) també
l'exigencia que els bisbes fossin catalans
Jaume Josep
Collell Morgades

4. El Catalanisme Tradicionalista
● La tradició vigatana va entreoncar amb
Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El qual
va defensar un catalanisme d'arrels
cristianes. L'any 1892 va publicar La
tradició catalana defensava que l'esperit de
Catalunya residia en la família, la propietat
i la religió, refusava tot plantejament de
canvi social, presentava una Edat Mitjana
idealitzada com a model de valors que
calia aplicar al present i defensava una
estratègia regionalista allunyada de l'acció
política. En conseqüència, el clero, per tal Josep Torras i Bages
de regenerar la societat catalana, havia de
ser protagonista principal en la tasca de
cristianització d'un model social degradat
per la industrialització.

5. La formació de la Unió Catalanista I
● La campanya contra el projecte de Codi
Civil va mostrar la necessitat d'organitzar
més i millor el moviment catalanista.
● La Lliga de Catalunya va proposar la
fundació d'una nova entitat que
coordinés tots els grups catalanistes
comarcals.
● El 1891 es va constituir la Unió
Catalanista l'objectiu era que fos una
federació de tots els grups, centres,
associacions, ateneus i publicacions i
Cartell de la Unió
que propagués les idees regionalistes i Catalanista
portés a terme la realització d'un
programa comú per a tots els grups
catalanistes.

6. La formació de la Unió Catalanista II
● La Unió va tenir un suport important a la
Catalunya rural, la qual cosa entroncava amb
la voluntat de donar més participació a les
organitzacions comarcals i de sostreure-les de
l'hegemonia barcelonina que fins aquell
moment havia tingut el catalanisme.
Propietaris mitjans, també comerciants,
professionals liberals i intel·lectuals formaven
la seva base social. La seva militància directa
era escasa, però la seva estructura,
fonamentada sobre la federació d'entitats
Cartell de la Unió
proporcionava una gran amplitud geogràfica Catalanista 1901
que afavoria la difusió de les seves iniciatives.
● La nova organització va tenir un paper important en el
desvetllament de la consciència catalanista i el triomf de les tesis
que posaven l'èmfasis en l'obtenció d'un ampli autogovern per a
Catalunya.

7. Les Bases de Manresa I
● Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a
Manresa (1892) d'una assemblea de delegats amb
l'objectiu d'aprovar un programa polític que va rebre el
nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El
document anomenat Bases de Manresa recollia els
principis del catalanisme polític i posava l'èmfasi en el
paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política
espanyola.
● L'estructura de les Bases eren de disset articles i definien
un poder regional que reposava plena sobirania de
Catalunya. Les competències de l'Estat central quedaven
força limitades, i s'hi atorgaven competències absolutes al
poder català en matèria legislativa, educació justícia, ordre
públic, encunyació de moneda, etc. S'hi proclamava
l'oficialitat de la llengua catalana, els càrrecs públics a
Catalunya només fossin exercits per catalans i s'hi
declarava voluntari el servei militar.

8. Les Bases de Manresa II
● El seu caràcter arcaïtzant es palesa en la defensa del
restabliment d'antigues institucions com l'audiència reial i
les corts, que haurien de ser elegides per sufragi
corporatiu, i la vinculació de Catalunya amb Espanya per
mitja d'un pacte d'aquestes institucions amb la Corona.