1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
35 Any 4
15 de juliol de 2010
Publicació independent d’informació i opinió
Ja ve el Mamut!
El proper 7 de setembre, després del pregó de la Festa Major, tindrem el Mamut a la Pla-
ça de la Vila. No sabem com vindrà, però el tindrem. I el diumenge dia 12 a la tarda, el
darrer dia de la Festa, el portarem a passejar pels carrers de Viladecans, i li ensenyarem
com és ara aquesta ciutat que ell va conèixer tan diferent fa milers d’anys. I segurament
que aquesta passejada será una gresca considerable, que repetirem any rere any.
I aleshores, a partir d’aquí, anirem veient com el Mamut es va incorporant a la nostra
vida ciutadana, perquè sigui alguna cosa més que una bèstia que ens trobem només a la
Festa Major. A les escoles, a les entitats, en els diversos moments del nostre cicle festiu,
el Mamut ens hi ha d’acompanyar. De moltes i moltes maneres.
La Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”, amb l’eficaç suport de l’Ajunta-
ment, amb el patrocini de les empreses que hi han volgut col·laborar, i amb l’aportació
d’un munt de Mamutaires d’honor, ha treballat i continua treballant perquè tot plegat
sigui una bona eina per fer festa junts, i per sentir-nos més orgullosos de la nostra ciutat,
de les nostres festes, de la nostra vida col·lectiva. Sens dubte, podem sentir-nos-en ben
satisfets.
Així doncs, ens veiem el 7 de setembre a la Plaça de la Vila. I porteu el mocador de l’any
passat. N’hi haurà més, però porteu el que teniu, perquè la plaça sigui un mar groc i
negre. Bon estiu!
Sumari
Equip de redacció
2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van tro-
Anna Besora
bar el Mamut de Viladecans (5). Josep Mumany
M. Carmen Castellano
3 Els patrocinadors del Mamut i els mamutaires d’honor Maria Comas
Josep Ginjaume
4 Un any més, el Teatre al Carrer. David Álvarez Josep Lligadas
5 Per què l’Ajuntament de Viladecans no vol que de Cal Me- Miguel de la Rubia
Mercè Solé
nut en diguem Cal Menut? Josep Lligadas
6 ¿Por qué los empleados públicos y pensionistas? Rafa
Chocán La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
7 Estampes del segle XX: Quan tot el mal venia del nord. geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
José Luis Atienza
em a un amic o amiga vostres, feu-
8 La mirada aguda: Polyommatus bellargus – Blaveta. nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
9 Les nostres entitats: BFV - BMV Escola de bàsquet. Jose- signats i no sobrepassar les 40 ratlles
pa Guti o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
10 Històries viladecanenques: Manuel Clemente, “El Maes-
tro”. Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
13 Conèixer Viladecans: La Torre del Baró, un gravat del se- El nostre bloc:
gle XIX. Jaume Lligadas. http://puntviladecans.blogspot.com

2. Història de quan uns ardits i valents
exploradors van trobar
el Mamut de Viladecans (5)
– I el Mamut? -va preguntar amb interès la Sales. Tothom va tenir un esglai i la gent es va apropar al
– Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera voltant del Joan, preguntant
que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de – Així què ...?
Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la – L’has vist?
bromera”.
– On és?
– Què pregonen?
– Per què no el portes aquí?
– Els de Sant Climent, es pixen a la riera i els de
– Bé, sí, l’he vist –va dir el Joan mentre demana-
Viladecans es beuen la bromera.
va calma amb les mans esteses–. Però el Mamut no
– Que porcs! –va exclamar la Sales mentre es tapava vol baixar a la ciutat. No es refia de la gent, penseu
la boca en senyal de fàstic. que ha fet un salt en el temps molt gran, i ara tot li
– I a fe de Déu, que n’hi havia de bromera. És clar, és estrany, necessita sentir-se segur i que l’acollim
essent de la muntanya han de ser molt potents...! amb alegria. Ens costarà de convènce’l. De totes
Ja m’enteneu. Però de cop i volta m’he adonat que maneres, m’ha deixat fer-li una fotografia, perquè
som el que collim; i els de Sant Climent, per què són d’una manera o altra vol ser present a la nostra Fes-
famosos...? ta Major.
– Per les cireres! –va dir la Saleta contenta, contenta El Joan va treure una fotografia enorme on es veia
d’haver encertat. clarament la silueta d’un Mamut.
– I els de Viladecans? – Som-hi! Anem a penjar-la a la façana de l’ajunta-
Ningú no va contestar. ment. Va, ajudeu-me!
– Pels melons i les síndries! –va respondre el Joan. De seguida, dos nois de la colla dels diables de Vi-
– Doncs bé, després d’aquesta conclusió he pensat ladecans van llençar unes cordes des de dalt de la
que la bromera dels climentons no pot ser més que torre del rellotge de Can Modolell, van lligar la fo-
de Mamut. tografia gegant que en Joan li havia fet al Mamut,
i la van hissar ben amunt, perquè tothom veiés
el Mamut. Tot seguit, els grallers van començar a
tocar els compassos del Patatuf i tothom a la pla-
ça es va posar a ballar. I diuen, que van estar ba-
llant molta estona més, fins i
tot sevillanes, i que l’alegria,
malgrat no haver pogut por-
tar el Mamut de veritat, es va
apoderar dels viladecanecs i
viladecanenques, perquè ara
sabien que el Mamut existia,
i que tard o d’hora acabaria
entrant a la ciutat per portar
gresca i xirinola.
I hi ha qui diu que la festa
continua...
Josep Mumany
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Maig 2010 2

3. Els patrocinadors del Mamut
Unes quantes empreses de Viladecans han volgut fer aportacions importants perquè el Mamut arribi i
puguem fer festa amb ell. Per ara, són aquestes:
Els Mamutaires d’honor
El suport dels comerços, les associacions, les entitats de Viladecans. Per ara, els Mamutaires d’honor són aquests:
• Llibreria Els Nou Rals • Partit dels Comunistes de Catalunya
• Forn del Mig • Esquerra Republicana de Catalunya
• Modes Constanci • Cal Sei
• Hobbit Viatges • Centro Cultural Raíces de Andalucía
• Calçats Daniel • El rebost de Can Tries
• Viladecans Punt de Trobada • Parròquia de Sant Joan
• Grup Tres Torres • Associació de Pares del Centre Ocupacional
• Carns Nati Caviga
• AVAF (Associació de Viladecans d’Afectats de • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra
Fibromiàlgia i SFC) Norte
• Partit dels Socialistes de Catalunya • Agrupament Coral La Lira
• Convergència Democràtica de Catalunya • Càritas Interparroquial de Viladecans
• Iniciativa per Catalunya Verds • La Bodegueta
• Esquerra Unida i Alternativa
I el Mamut ha rebut un premi
Ho dèiem en el número passat, i aquí ho repetim, perquè és important. El
Mamut de Viladecans ja ha rebut un premi! Concretament, un accèssit dels
premis de l’aula de formació Joan Garcia Nieto, que atorga Comissions Obre-
res del Baix Llobregat, per a projectes que fomentin la cohesió social. Visca!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 3

4. Un any més, el Teatre al Carrer
E
l principi del mes de nits d’estiu, que ja va descobrir mirant uns homes que mengen
juliol és una data asse- algú tan important per al món foc fins arribar a la noia que ha
nyalada al calendari de del teatre com William Shakes- sentit un salt al cor amb la core-
Viladecans perquè sig- peare. ografia aèria de dos amants acrò-
nifica l’arribada del festival de El festival és una festa per a la bates. Des de l’Agrupació Cul-
Teatre al Carrer. Enguany, la tra- ciutat, això és clar. Però també tural Mossèn Cinto Verdaguer, i
dició s’ha mantingut, tot i que ha és una festa per al mateix teatre, agafant la petita part que ens toca
hagut d’escurçar la seva durada, perquè trenca la barrera física de com a portaveus de la gent del te-
i és que en dies com els que ens l’edifici, que separa l’actor i l’es- atre, volem agrair a tots aquells
toca viure és més important que pectador amb una línia clarament que fan possible que cada estiu la
mai continuar somrient, compar- delimitada en el prosceni. Aquest nostra ciutat visqui una festa com
tir una estona de diversió amb la any han estat vuit els espais de la aquesta. Als organitzadors, a les
gent del poble, i en definitiva, ciutat que s’han convertit en es- companyies, als col·laboradors, a
gaudir del començament de l’es- cenari de les diferents propostes tothom qui ha fet un cop de mà
tiu i de nits a la fresca, amanides creatives. Que el teatre no sigui per preparar-ho tot. I sobretot als
amb espectacles diversos de tots privat sinó públic, en el sentit que s’aturen a mirar què passa i
els àmbits del món de les arts es- més literal del mot, i que no es descobreixen que el teatre i tota la
cèniques. Des d’arreu d’Europa i representi en un lloc tancat, en- resta d’arts escèniques han envaït
de la resta del planeta, i fins i tot cotillat entre parets, sinó a l’únic la ciutat, perquè al cap i a la fi, són
de casa nostra, arriben a la nos- espai que tots compartim, és una qui dóna sentit a la festa. I això
tra ciutat companyies d’artistes bona notícia perquè s’apropa a es mereix un aplaudiment molt
disposats a presentar els seus persones que no hi estan vincu- fort, dedicat a qui habitualment
espectacles de dansa, acrobàcies, lades o que no tenen prou ganes té reservat el paper d’aplaudir. I
malabars, titelles, circ, música, per comprar una entrada i assis- també volem celebrar que tenim
i com a mare de tots plegats, la tir a una funció. Trencar les fron- un motiu més per estar orgullo-
bella art del teatre. En aquesta teres i sortir al carrer és només fer sos: la nostra ciutat està marcada
21a edició han estat 30 les com- justícia i reconèixer que el teatre al calendari dels assidus al teatre
panyies que han omplert de vida és un d’aquells ocells que, de tan a la fresca. Si no existeix cap dub-
els carrers de Viladecans amb macos, no han nascut per viure a te que el rei dels festivals espera
els seus muntatges. Hi ha hagut cap gàbia. fins al final de l’estiu i apareix a
lloc per a gent amb una destaca- Tàrrega, en més de vint ocasions
I un cop recuperats de la gresca,
da i consolidada trajectòria, però hem demostrat que ells marcaran
queden els records, que seran
també ha quedat espai per als el final de la temporada, però és
més intensos per a alguns, més
artistes més propers, i passat el a Viladecans on, un cop més, s’ha
romàntics per a d’altres, però
capvespre, les batucades ens han aixecat el teló.
divertits per a tots. Començant
fet ballar i ens han explicat algu-
pel nen que ha quedat embadalit David Álvarez
na cosa més sobre la màgia de les
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 4

5. Per què l’Ajuntament de Viladecans
no vol que de Cal Menut
en diguem Cal Menut?
E
l dimecres 11 de juny tin- perquè els propietaris eren els de
gué lloc la tercera de les Can Sala, tot i que, si mai la masia
sessions dels Capvespres s’havia anomenat així, aquest nom
de Ca n’Amat, aquestes ara està ben desaparegut. Però van
sessions de temes històrics i patri- creure que estava bé anteposar el
monials que a hores d’ara ja s’han nom dels propietaris al nom popu-
consolidat com un dels grans en- lar i fer aquest híbrid estrany que
certs de la programació d’activitats han fet. Aquesta decisió la va apro-
de la ciutat. var l’ajuntament, i ara, per abreu-
La cosa anava aquest dia de la pre- jar, en la sessió de l’11 de juny van
sència d’ibers i romans en aquestes fer servir només la primera part
terres. I va estar certament molt bé. d’aquest nom decidit pels respon-
Però en un determinat moment un sables del nomenclàtor. Resultat:
petit detall que, en els papers oficials, acabaran
em va dei- fent desaparèixer el nom propi i tra-
xar perplex dicional, el nom que ens ha arribat
i em va fer fins a nosaltres, per substituir-lo per
recordar un altre nom que en definitiva és un
una preo- nom inventat.
cupació que Jo crec que l’Ajuntament de Vilade-
em ronda, a cans es va equivocat molt en apro-
mi i a d’al- var aquest nom. La llengua, la par-
tres, des de la, no la decideixen uns tècnics que
fa temps. pensin que tal nom és més erudit
El detall va o que està catalogat en no sé quin
ser que una paper que han trobat. El nom de les
de les imat- coses el fa la gent. I a Viladecans la
ges dels llocs on s’havien trobat jaci- gent continuem existint. No som
ments d’aquelles èpoques antigues, una espècie extingida sobre la qual
estava indicada amb un rètol que ara puguin dictaminar historiadors
deia “Can Sala”, i amb aquest nom i antropòlegs. A Viladecans la gent
va parlar-ne el ponent. I estic segur continuem parlant, i som els vilade-
que molt pocs dels assistents van canencs i viladecanenques els que
poder identificar aquell lloc. Per- transmetem els noms.
què aquell lloc tots el coneixem com Per favor. Demano a l’Ajuntament
“Cal Menut”, no com “Can Sala”. de Viladecans que respecti el nostre
I per què posava “Can Sala”, doncs? patrimoni, i recuperi oficialment el
Doncs perquè els responsables del nom de la masia de Cal Menut. O
nomenclàtor de la ciutat van deci- dit d’una altra manera: per favor,
dir en un moment determinat que demano a l’Ajuntament de Vilade-
la masia no s’havia de dir “Cal Me- cans que no ens prengui els nostres
nut”, sinó que havia de portar el noms.
curiós nom compost de “Can Sala
– Can Menut”. Ho van decidir, crec, Josep Lligadas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 5

6. ¿Por qué los empleados públicos
y pensionistas?
A
nte los problemas que genera Dicen que “si debes mil euros al banco
la crisis, el gobierno de España tienes un problema, pero si le debes mil
reacciona congelando las pen- millones, el problema lo tiene el banco”.
siones y recortando un 5% el su- Pues eso es lo que está pasando en es-
eldo de los empleados públicos.
tos momentos. La deuda española es de
La crisis se inicia en el otoño de 2007 tal calibre que en caso de impago todo
cuando los bancos norteamericanos se el sistema financiero europeo puede
dan cuenta que sufren un impago im- entrar en default. Ante esta
portante en el mercado inmobiliario, las perspectiva, Sarkozy y
famosas subprime. Esto provoca que al- Angela Merkel exigen
gunos bancos entren en quiebra por fal- a Zapatero el sacrificio
ta de liquidez y se produce bancarrota del sistema de protec-
o default. El resto del sistema financiero ción social español y
mundial se contagia, el sistema financi- el ajuste del gasto del
ero mundial se desmorona. Estado. Zapatero cla-
En España se pincha la burbuja inmobi- va las rodillas a tierra
liaria. Bancos y cajas tienen que cortar y
el crédito para obtener liquidez ya que
tienen que devolver enormes cantida-
des de dinero en préstamos al exterior,
se corta el crédito a las empresas y par-
ticulares y se provoca una asfixia gene-
ral del sistema financiero español que
se traduce en un millón de parados en
un año y el goteo imparable del cierre
de pequeñas y medianas empresas, se
crea un bucle de paro, cierre de empre- ofrece en
sas, más paro, más cierre de empresas. sacrificio,
Este bucle todavía no se ha cerrado; sus para cal- mar la ava-
consecuencias, 4.600.000 parados en el ricia del Dios dinero al que todos sirven,
plazo de dos años y medio. Lo peor aún a empleados públicos y pensionistas. A
tiene que venir según los expertos. partir de ahora algo ha cambiado para
El Gobierno de España, para restar los siempre. El Mercado ya no sirve al Hom-
efectos de falta de liquidez, en vez de bre, el Hombre sirve al Mercado. ¿Quién
recortar gastos y ajustar presupuestos será el próximo?
se lanza a una carrera loca de gasto pú- Rafa Chocán
blico y en dos años y medio se pasa de
tener superávit a una deuda pública del
11.5 % del PIB.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 6

7. Estampes del segle XX/ 5
Quan tot el mal venia del nord
L
’anglès dels Beatles va en cotxes d’un altre món, perquè
trencar l’apropiació aquí la minoritària circulació era
ideològica de la lengua un monocultiu de 600, Dauphi-
española i el blindatge ne i 2 cavalls. A l’estiu passàvem
contra les influències estrange- pel costat de la carretera vorejada
res. Fins i tot el futbol volien que per enormes plataners i jugàvem
fos balompié, els penaltis, pena a qui veia primer marques de
máxima, i els córners, saques de cotxes i matrícules estrangeres.
esquina. Però no van tenir gaire Portaven turistes que volien sol
èxit. Als coles de Viladecans es i platja.
jugava a football, es llençaven pe- La nostra platja ha estat sempre
nalties, corners i i outs, encara que al mateix lloc, però semblava llu-
els nens amb bates a ratlles i pe- nyana, rere la frontera inacaba-
daços al cul dels pantalons curts, ble dels camps, tallada pel filat
no sabien que en realitat estaven invisible de l’autovia i tapiada
parlant anglès. Malgrat els esfor- pels càmpings. Els trajectes de la
ços amb les misses en català del Mohn esquivaven la platja perquè
senyor rector, el català era llengua lo seu eren Barcelona i les fàbri-
pagana, perquè hablar en cristia- ques. Autobusos sempre plens,
no, era hablar en castellano. Al bat- amb gent dempeus agafant-se
xillerat s’estudiava francès però amb les mans en alt d’unes bri-
no la Marsellesa, que podria con- des de cuiro que penjaven d’unes
tagiar l’aroma d’himne d’exiliats barres horitzontals. L’oci no ha-
i republicans, i els nostres esco- via arribat a la classe obrera, ja
lars havien de restringir els seus llunyans aquells 18 de Juliol dels
gustos musicals al Au claire de la cinquanta quan s’autoritzava que
lune, mon ami Pierrot. Als Herma- la gent anés a la platja pujada als
nos estudiava batxillerat un noi bolquets dels camions.
que vivia a l’Albarrosa, que era citado.. Fins i tot Nat King Cole
només va ser radiat quan va can- El turisme, el cotxe i la televisió
com viure a un estranger vedat
tar en un precari castellà Yo tengo van ser els primers brots d’una
de torres i tanques de xiprers re-
unos ojos negros quien me los quiere precària societat de consum aju-
tallats, i a més era andorrà. Ens
comprar. dada per un naixent narcisisme
explicava pel·lícules de les pel-
adolescent. El tabac americà, mi-
lícules franceses on segons ell la L’anglès va arribar amb la w
llor de contraban, va incorporar
Brigitte Bardot sortia nua amb del twist, una lletra estrafolària
el fum ros a la dieta, quan encara
pèls i senyals. Ens ho crèiem per- que no pintava res al diccionari
no donava càncer sinó que este-
què estava revestit amb l’autori- i amb el She loves you yeah, yeah,
nia certificats de persona adulta.
tat que li donava la seva doble yeah dels Beatles, que ens sona-
De contraban també venien els
nacionalitat, el seu posat formal va a silopsiu ye ye ye. Yeyé va
pantalons texans americans. Te-
i la doble avantatge de ser alt i convertir-se en un sobrenom pels
nir uns Levis del port era entrar a
portar pantalons llargs. nois amb melenes i les noies amb
la divisió d’honor de la moderni-
El català musicat havia començat minifaldilla fins a desaparèixer
tat. Però l’altre anglès que va sac-
a buscar aliances contra natura per sobredosi quan la Conchita
sejar la tradició va venir del nord,
tan impossibles com la de Salomé Velasco va cantar impunement
com Sigrid, la nòvia del Capitán
i Raimon cantant ex aequo “Se’n una chica yeyé. Perquè de l’altre
Trueno. L’anglès de les sueques.
va anar” en el Festival de la Can- costat de la frontera arribaven
noies yeah-yeah, que no s’assem- Les estrangeres. (Continuarà)
ción Mediterránea, però el castellà
dominava la ràdio del disco soli- blaven gens a la Velasco. Anaven José Luis Atienza
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 7

8. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Polyommatus bellargus – Blaveta
Maig 2010
La blaveta és una papallona petita, amb una envergadura d’uns 17 mm. El cos és pelut i ferm.
Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, car mentre que les ales dels
mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons.
Font Viquipèdia.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 8

9. les nostres entitats
H
ola, em dic “Qui- ta, promocionar el bàsquet al car-
rol”; sóc la mascota rer; crear la línia masculina igual
del bàsquet femení que la femenina, poder tornar al-
Viladecans Sports, gun dia a “Lliga Femenina 2”, ser
voldria explicar algunes de les un referent en l’àmbit social de la
experiències viscudes al llarg de ciutat.
dotze anys, des de la seva funda- El foment i la pràctica continua-
ció l’any 1998. da de l’activitat física i esportiva,
La fundació del club és una mica en el món actual, és una cosa ne-
complicada, lenta, treballosa; in- cessària, no només com a practi-
tentaré explicar, de la manera, cants, sinó també com a impul-
més senzilla possible, com va sors d’una activitat, que promou
començar tot: va començar amb amistat, i sentiments que passen
les categories base del “BC Vila- d’alterar-nos, a fer-nos somriu-
decans”, l’equip sènior es va fun- re, del pur cansament a la satis-
dar amb la plaça dels “Ex-alum- facció. Això aplicat a la infància,
nes Modolell “. Seguidament la i adolescència, comporta créixer
directiva del “CB Viladecans”, apreciant, per exemple, l’esforç
va cedir els drets de la resta dels i l’ajuda als teus companys. Tot
equips femenins. D’altra banda això ho demostren jugadores
els projectes en l’esport femení del club tan meravelloses com
són més difícils d’afrontar, ja que Josefina Choclan, Sonia Pascual,
les ajudes són escasses, i l’esport Sandra Gamboa, Judith Viñuela,
femení, a causa de molts tabús, Marta Soler, Miriam Solozábal,
sempre ha estat minoritari. La Anabel Jiménez, Jelena Krsmano-
primera idea era crear un club de vic, Paula Tarrasón, Mireia Del
bàsquet femení, però al llarg del Valle, etc. Fa un any vam tenir la
temps, amb l’escola de bàsquet dolorosa notícia de que el nostre
s’ha canviat... Sènior A no podria continuar a la
I ara em posaré seriosa, els objec- Lliga Femenina 2, dic dolorosa,
tius són molts: fomentar i pro- perquè tota la gent, que apreci-
mocionar l’esport a nivell escolar, ava molt a les nostres noies, va
crear una escola de bàsquet mix- plorar amb i per elles.
Josepa Guti
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 9

10. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Manuel Clemente, “El Maestro”
Va néixer el 1928 a El Saladar, po- a si mateix, com es socialitza… i
blet del municipi d’Almoradí, al com es va fent gran…
Baix Segura, provincia d’Alacant, Per ajudar-vos una mica… us
i es deia Manuel Clemente Marti- diré que durant la infantesa s’ar-
nez. Morí el 2005. rossegava i rodolava per terra, a
Amb el braç dret “podat a mo- l’adolescència i a la joventut es
nyó”, és a dir: sense, la cama es- desplaçava assegut en una cadira
querra pràcticament igual (però de prendre la fresca amb l’espat-
amb el monyó una mica més llera sota l’aixella, a les acaballes
gran), i l’altra cama menys de la de ser jove aconseguí posar-se
meitat de la de qualsevol perso- una pròtesi especial i aprendre a
na normal, patia de naixement la caminar amb ella, bo i sostenint-
malformació congènita anome- se amb un bastó, malgrat les feri-
nada focomèlia, que en els anys des que la pròtesi sempre li faria;
60 es féu famosa perquè la talido- podent sortir de casa, aprengué corbata tot sol i es feia el llit; com
mida donada a les embarassades el que hi havia tres cantonades qualsevol altra persona que ho
la provocava. En el seu cas, de més enllà de casa, i també, de fa, sí, només que amb la particu-
quatre extremitats, només tenia passada, va aprendre el que eren laritat de tenir una sola mà per
de bo el braç dret i mitja cama. les barreres arquitectòniques, fer-ho. Evidentment, per segons
Tingué tres germans i dues ger- cosa que l’animà a aprendre a quines coses depenia totalment
manes més, tots ells molt ben pujar escales. Anar amb cadira dels altres i, en aquest sentit,
plantats; les germanes guapíssi- de rodes tan sols ho va fer durant pare, mare i germans sempre fo-
mes. els mesos d’una convalescència ren encomiables.
En acabar la guerra, tota la fami- quan tenia 74 anys. De madur, va Els seus aprenentatges sempre fo-
lia va ser expulsada, per “rojos”, aprendre a conduir cotxe, de pri- ren autodidactes. No anà gairebé
de la terra que conreaven i la casa mer un 600 i després un “Talbot- a escola perquè ni podia ni n’hi
que habitaven de molts anys en- Horizon” acondicionats a la seva havia per a ell. El seu viure va
rere, perquè el contracte de venda mitja cama i únic braç. ser una lluita contínua per apren-
havia estat d’aparaulament sense Conduint ell, jo vaig aprendre el dre i no dependre a ser possible
signar, en ser analfabeta la part que era la Vega Baja del Segura de ningú, i aprendre qualsevol
compradora. De res no valgueren i el Baix Vinalopó, la verdura a cosa per poder-la servir a qualse-
els testimonis. De resultes: misè- la brasa, l’amanida de capellans, vol. Volgué ser mestre.
ria més que crua i, finalment, de- l’arròs amb crosta, l’arròs caldós No el deixaren, oficialment, ser
sarrelament i emigració per po- amb rap i mero, el cocido de pelo- mestre; però ell acabà essent mes-
der sobreviure. Així les gastaven tas... entre d’altres coses. tre. Aconseguida la mobilitat mí-
la postguerra i el franquisme, i Jo vaig conèixer el Tío Manolo, nima i fet l’ensenyament primari
aquest era el tracte que rebien els a les primeries de l’any 1983, a pel seu compte, abans de fer els
“desafectos”. La Mata, un poblet mariner poc trenta anys començà el batxille-
Amb un petit esforç d’imagina- més avall de Guardamar del Se- rat, també pel seu compte, amb la
ció, us podeu fer càrrec de quina gura. S’estava pelant una taronja intenció de fer Magisteri a l’Esco-
pot ser la infantesa, la joventut amb ganivet quan ens feren les la Normal. En un sol any en va fer
i la vida d’una persona com el presentacions. Amb això vull dir tres de cursos, però fent cinquè es
Manolo. De petitó, com menja, que menjava tot sol, com tam- va assabentar que mai no el dei-
com juga, com camina, vull dir… bé es dutxava i rentava tot sol, xarien exercir i ni tant sols entrar
es desplaça, com es renta, com fa s’afaitava tot sol amb navalla, no a la Universitat, no únicament
amics, com interioritza els altres i es menjava les ungles-se sinó que per estar-ne exclosos els pobres,
se les tallava, es feia el nus de la sinó, també, per raó de la seva in-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 10

11. validesa… en conseqüència, ja no
acabà el batxillerat superior. I és
que la ideologia del franquisme
era, en origen, una mena de ma-
ridatge entre el nacionalcatolicis-
me integrista i aquell nihilisme
“nietzschià” capaç de proclamar
sense compassió la destrucció
dels febles que impedeixen viu-
re. Equivalent a: “No podia ser
mestre perquè patia un càstig
diví que el feia impresentable
als ulls de nens i nenes i, a més a
més, no hauria pogut escriure a
la pissarra”.
Però fou mestre, perquè no esta-
va disposat a acceptar que a nin-
gú més li succeís el que a la seva S’estigué a Viladecans sis anys. fila! com gaudia tenint tothom
família li succeí per ignorància. Millor dit, sis anys, menys sis pendent d’ell! quin plaer per als
A Rafal, poble també de la Vega mesos i un dia que els passà a la germans Clemente, juntets! Per-
Baja, on havia anat a parar tota la presó Model de Barcelona. què, tot sigui dit, és de saber que
família després de ser foragitats el sistema els va permetre saltar-
Perquè aquest senyor que, recor-
d’El Saladar, dotzenes d’infants se una rígida norma interna que
deu-ho, només tenia un braç i
passaren per les seves sessions impedia a dos parents estar a la
mitja cama fou condemnat, jun-
anomenades de repàs i dotzenes mateixa cel·la, i van col·locar ple-
tament amb el seu germà Pepe,
d’hortolans, analfabets adults, gats en Pepe i en Manolo, malgrat
en Consell de Guerra Sumaríssim
aprengueren no sols a llegir i que és de sospitar que ho degue-
(43-IV-61) per delicte de Rebel·lió
escriure, sinó fins i tot a com- ren fer per no haver-se d’ocupar
Militar, en estar provat –traduei-
pletar els estudis primaris, amb d’aquell disbarat de situació i
xo de la sentència– que “a la seva
les classes que donava a ca seva. d’aquell home que només tenia
habitació hi tenia dues octavetes i un
Feu, també i sobretot, de precep- una mà. Quin goig per la mare,
altre escrit de distribució clandesti-
tor de nebots i nebodes que, per l’esposa i els fills d’en Pepe el po-
na”, trobats en un registre de la
lliure, s’examinaven exitosament der anar a celebrar, a Barcelona,
policia governativa i “coneixia i
a Múrcia. la diada de la Mercè... entre bar-
havia sovintejat la companyia d’al-
L’Ajuntament, per iniciativa po- guns dels altres processats”. rots!
pular dels seus ex alumnes, ha El molt desagraït d’en Manolo,
En aquest sumari, els condem-
donat el seu nom a un carrer. A però, que abans d’entrar a aquell
nats de Viladecans varen ser set.
les plaques hi posa: Manuel Cle- esplèndid trull, no era comunis-
Juntament amb els germans Cle-
mente Martinez “El maestro”. ta, malgrat que s’havia manifes-
mente, ho foren també Antonio
Aquest home també fou de Vi- Garrido, Manuel Linares, Silves- tat més d’un cop, a les tertúlies
ladecans. L’any 1959 vingué a tre Báez, Andrés Barroso i Joan de Cal Sastre, a favor de Fidel
viure al carrer Major 55, on hi vi- Masgrau, el que l’any 1979 va ser Castro i de les mogudes de la Re-
via el seu germà Pepe, per fer de alcalde del primer ajuntament volució Cubana de l’any anterior,
preceptor, com deia, de les seves democràtic del postfranquisme. quan tornà a casa se’n va fer, de
nebodes, i a estudiar el batxille- D’altres llocs en varen ser quatre: comunista, i el seu germà Pepe
rat pel seu compte. El meu germà Felipe Cruz, José Ramos, José també. Vista l’experiència de
Josep també assistia, juntament Vela i Adrián Real. les octavetes, Radio España In-
amb altres, a classes de repàs. En dependiente, estación “Pirenai-
No us caldrà, crec jo, fer cap
Manolo, el llatí, el va aprendre, ca”, i el seu locutor en Jordi Solé
esforç d’imaginació per veure
curiosament, de mossèn Joaquim Tura, es convertiren en la princi-
aquest perillós delinqüent, ene-
Palomera, vicari de la parròquia pal font d’informació i formació,
mic del poble, tancat a la garjola
de Sant Joan i fundador de l’es- tant d’ells com de tants d’altres,
durant sis mesos, a la IV Galeria
coltisme a Viladecans, que anava comunistes o no, que isolats polí-
de la presó del carrer Entença de
personalment a ca seva a donar-li ticament al llarg dels anys 60, so-
Barcelona: com es movia! com
les lliçons. miavan la revolució. La tele, amb
fruïa entre tants! com seguia la
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 11

12. fins que el capvespre els la vida, la comunió natural i espon-
feia tornar. tània amb el poble i el seu treball,
L’any 65 tornava al seu la capacitat de fer-s’ho tot sol en els
altre poble, a Rafal, a assumptes pràctics de la vida, aixì
continuar ensenyant a la com la modèstia provinent de la con-
“seva” escola, a malgua- tentació interior. Tots aquests valors
nyar-se la vida i conti- seran per a tu, en totes les situacions
nuar fent classes a anal- de la vida, un fonament ferm per a
fabets adults, de repàs la convivència amb els homes, per
a menuts, a donar a co- una autèntica capacitat productiva i
nèixer, explicar i llegir, a per a la teva felicitat interior”. (“Re-
la seva cultura de l’espectacle, i qui era capaç d’escoltar, sistencia y sumisión. Cartas del
les interferències radiofòniques, qui eren Azorin, el seu veí del Vi- cautiverio”, publicat a Editorial
feren entrar en crisi, tant a la Pi- nalopó, el seu venerat Quevedo i Sígueme).
renaica com a la revolució. el seu enamorat Machado; a ense- Llàstima que el “tío Manolo” no
S’hi estigué tres anys més a Vi- nyar que la llibertat és el domini s’hi estigués més anys a Vilade-
ladecans. D’aquells anys recor- del voler; que és responsabilitat i cans. Quan els anys 80 tornà a
dava, agraïdament, mossèn Joa- deure; que també és esforç i lluita Catalunya, ho féu a Barcelona,
quim Palomera que ja abans de per sortir de la ignorància, com a treballar en una administració
ser empresonat li havia donat la d’aquell “no saber” del seu avi de finques i a casa d’una altra
classes de llatí, recordava agra- que acabà foragitant la família de neboda, per guanyar-se el dret a
ïdament i joiosament també, a la finca d’El Saladar i d’aquella a percebre una pensió de jubilació.
en Jaume Puig, “el Gravador”, la que la revolució cubana li cla- La reforma relativa als temps de
de la cantonada del carrer Sant và una estacada amb la campa- cotització prèvia, truncaren les
Josep, que havia estat trotskista nya d’alfabetització del gener de seves expectatives i acabà jubi-
del POUM a la guerra i resistent l’any 1961, i que ell, de manera lant-se, després de 12 anys, amb
a l’ocupació alemanya de França massa entusiasta, havia defensat una pensió assistencial. Tornat a
durant la II Guerra Mundial, i a les tertúlies de Cal Sastre de Vi- Rafal, continuà fent classes de re-
es guanyava la vida al seu taller ladecans. pàs a nens que s’endarrerien en
fent, entre altres, totes les meda- Me’l vaig estimar molt aquest els seus estudis, fins entrats els
lles de la Mare de Déu de Mont- home, perquè a més a més de seus 70 anys.
serrat que aquells anys es venien ser l’oncle preceptor de la meva Morí als 77 anys el març del 2005,
a l’abadia i fora d’ella. Recorda- companya i esposa Alejandra, el fent els seus exercicis de gimnàs-
va, deia, com el “Gravador” ve- tracte amb ell i les seves xerrades, tica consistents en pujar i baixar
ient-lo arribar sovint a les tardes, em varen anar infonent i refor- reculant dos esglaons de l’escala
a poc a poquet amb el seu bastó çant tot un seguit de valors que de ca seva, diàriament, durant
a la cantonada dels carrers Major quedan reflectits perfectament en una hora, a fi de poder continuar
i Sant Josep, sortia cridant a ple una de les reflexions de Dietrich sortint de casa fins dues cantona-
pulmó: “Vámonos Manolo, vámo- Bonhoeffer, que he llegit recent- des més enllà, per poder-se tro-
nos a tomar el fresco, que estoy harto ment, que el teòleg alemany ajus- bar amb algú i deixar ben palès
de tanta Virgen i tanto aire viciado” ticiat pels nazis l’abril de 1945, que la força de la voluntat impli-
i amb el seu biscúter descapota- feia el dia del bateig del seu fillol, ca idea i sentiment.
ble se l’enduia a fer un volt a les a la manera de carta de salutació L’enterrament i funeral d’aquest
platges de Castelldefels o el Gar- i regal: “Els valors terrenals perma- comunista, el concelebraren tres
raf. I allà me’ls tens, en Jaume el nents… que trobaràs en el teu pare, capellans. Portat a espatlles al
trotskista i Manolo l’estalinista, són la senzillesa i la salut, la vida cementiri, fou acomiadat cantant,
oxigenant-se i fent petar la xer- espiritual recollida, però polifacètica, tothom, la Internacional.
rada, lliurement i amistosament, l’alegria pels béns més modestos de
Andreu Comellas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 12

13. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
La Torre del Baró,
un gravat del segle XIX
A
quest mes, en aquest es-
pai que us oferim el Grup
Viladecans. La Torre del Barón.
Tres Torres, us trancri-
vim un article publicat Las poblaciones que en Cataluña se levantan á orillas del Mediter-
al setmanari “La Ilustración” del ráneo, forman en su mayoria un encantador contraste. Las pulcras
dia 24 d’abril de 1881. El text ens viviendas de la época contemporánea, rodean el torreón vetusto, que
parla de la Torre del Baró i ve signat recuerda las precauciones, en luengos siglos adoptadas, contra las al-
per l’escriptor, brodador, puntaire i garadas sarracenas y las piraterias.
excursionista Josep Fiter i Inglès. Al pié de esos bellos grupos, en la parte de Levante, coronados por
Aquest article ja l’havia transcrit, las páginas de piedra que nos legaron otras generaciones, se enclava
però només parcialment, l’histori- hoy la férrea via, que á doquiera lleva con la velocidad la vida de la
ador local Josep Eixarch Frasno, en civilización y el espíritu del progreso. Dentro de poco acontecerá lo
el seu llibre “Les arrels històriques mismo, allende las laderas del Llobregat, la actividad del tráfico hará
de Viladecans”. Nosaltres us n’ofe- cobrar mayor aliento á aquellas comarcas, que, fervientes adoradoras
rim la transcripció íntegra, així com del trabajo y de la humana industria, se aplican á obtener los más
el gravat que l’acompanya i que és pingües productos de su cultivado suelo. Nos referimos al trayecto de
d’autoria desconeguda. Barcelona á Villanueva, que atravesando el cauce del antiguo Rubrica-
tus, y costeando el oleaje por los difíciles pasos de Garraf y la Falcone-
ra, dará á conocer las pintorescas bellezas de aquella comarca y hará
simpáticos en alto grado esos conjuntos de diversas épocas, á que nos
referíamos ántes, y que, entre otros, constituyen Castelldefels y Vila-
decans. Allí los almenados muros, las torres de atalaya, aislados ya ó
empotrados en modernos edificios, hacen vislumbrar los transcurri-
dos siglos, y no parece sino que los pueblos modernos se levantaron
con los restos de feudales monumentos.
Por demás animado es el camino que desde San Boy, apenas vadea-
do el Llobregat, conduce á Viladecans, Alamos y sauces, crecen, con
prodigiosa abundancia, y el zumbido del aire, entre su poblada y ju-
guetona hojarasca, parece repetir los ecos más lejanos; la yerba de bri-
llantes matices alfombra el camino, y á entrambas laderas se muestra
potente el cultivo del hombre, que transforma en feraz riqueza lo que
fueron olvidados terruños.
Apenas se vislumbra el pueblo, resalta el antiguo castillo, inmensa
mole de piedra, comparada con los límites de las otras moradas. Actu-
almente se le conoce por casa Viala ó la torre del Baró; siendo digno de
encomnio, el celo que por su conservaci-
ón muestra el actual propietario.
Sorprende el viajero, la fachada, que en
gran parte y en su conjunto respetaron
las modificaciones de posteriores siglos.
Coronado de almenas, échase de ver la
carencia de torres laterales asaz adopta-
das en tales fortalezas; mas la disposici-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 13

14. ón de sus muros, rebajados de la vadizo puente. La disposición de ja, obispo de Barcelona, dato que
parte central y remontada en los sus ventanas en los pisos superi- nos prueba que en aquella época
ángulos, les da la apariencia de ores, no puede ser más acertada, pertenecia a los antiguos condes
pujantes torreones. Y, si los siglos sobresaliendo en el último dos soberanos de nuestra ciudad. En
respetaron en su construcción ladroneras para la defensa. el siguiente siglo tiénese noticias
aquella casa señorial, lo propio Nótase en el estilo de las abertu- de un Guillermo de Viladecans,
sucede en los materiales de que ras sobrada diversidad, pues la que seria señor de aquel domi-
se forma, pues sólo en su parte talla de sus arcos es bastante va- nio, apellido con posterioridad
inferior resistieron los brillantes riada, demostrando la inagotable transcrito entre los que constitu-
tonos de la cal, dejando al resto fantasia del artista. Debajo de sus yeron Cortes en Catalunya.
del edificio el negruzco color de antepechos, ábrense en los mu- El actual castillo reemplazaria se-
la piedra, que tanto contribuye á ros, partiendo de lo interior del guramente al ántes mencionado,
sostener en su verdadero carácter castillo, simétricos agujeros para y repetimos que por su conjunto
los antiguos monumentos. la defensa, que contribuirian en puede significarse del siglo XV,
El contorno de aquella fábrica hacer inexpugnable la fortaleza. citándose algunas veces durante
es severo y elegante, sus líneas Escasas notícias históricas pode- los sitios por Barcelona sufridos
contribuyen no poco a imprimir- mos indicar de la misma. La casa desde 1640 á 1714.
le un aspecto de grandiosidad, y se consagra, ya de muy antiguo,
en sus detalles échanse de ver las quizás desde sus principios, á la Hem trobat també, en aquesta matei-
concepciones delicadas del siglo labor de los adjuntos terrenos, xa publicació barcelonina de setem-
XV. La parte baja ha sido objeto y es indudable que bajo su pro- bre, octubre i novembre de 1883, un
de algunas reparaciones, supri- tección creceria la villa, denomi- anunci del farmacèutic de Viladecans
miendo las molduras de los ven- nada de-cans, en el siglo XII, en Sr. Guinart, promocionant les seves
tanales, que se abren á ambos la- cuya época fue, con el castillo, miraculoses fórmules magistrals, i
dos de la puerta de entrada, cuya empeñada por cincuenta libras que reproduïm a la pàgina anterior.
estructura da á entender que en de plata obrada por Ramon Be-
otros siglos le daria acceso un le- renguer IV, á Guillermo de Tarro- Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 14