Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya

PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DEL PAISATGE A CATALUNYA
Pere Sala i Martí. Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Institut d’EstudisCatalans, 5 de juliol de 2018
Foto: Anna Guardiola

Promogut pel Consell d’Europa
Aprovat a Florència l’octubre de l’any 2000
Promou la protecció, gestió i ordenació dels
paisatges europeus i organitza la cooperació en
paisatge
MARC INSTITUCIONAL I NORMATIU
Conveni europeu del paisatge (CEP)

(
Conveni europeu del paisatge (CEP)
Agricultura
Transport
Planejament
Energia
Turisme
P a i s a t g e
ACCIONS DE
CADA GOVERN
EL CONTEXTO DE APOYO
ACCIONS ATRIBUIBLES A TOTES LES ADMINISTRACIONS I
PER A TOTS ELS PAISATGES
ACCIONS
DE
COOPERACIÓ
ENTRE ELS
GOVERNS1.Reconèixer
el paisatge en la
legislació
2. Integrar el
paisatge en tota
l acció del govern
12. Cooperar
a Europa
3. Identificar
paisatges
4. Avaluar
paisatges
5. Establir
objectius de
qualitat
paisatgística
6. Protegir
paisatges
7. Gestionar
paisatges
8. Ordenar
paisatges
9. Seguir
l evolució dels
canvis
10. Promocionar la
educación y la
formación
EL CONTEXT DE SUPORT
10. Promocionar
l educació i la
formació
11. Augmentar la
conciència i el
reconeixement del
paisatge

Adhesió del Parlament
deCatalunya al CEP
(Desembre de 2000)
Creació de
l’Observatori del
Paisatge deCatalunya
(año 2005)
Llei 8/2005 de
protecció, gestió i
ordenació del
paisatge (2005)
Decret per al
desenvolupament de la
Llei del paisatge (2006)
Conveni europeu del paisaje

Consorci públic amb personalitat jurídica pròpia format per 52 institucions i
associacions i previst per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació
del paisatge de Catalunya.
Ens d’assessorament de l’Administració catalana i de sensibilització de la societat en
matèria de paisatge. És un centre d’acció i pensament en relació amb el paisatge.
OBSERVATORI DEL PAISATGE
A mig camí entre l’Administració pública i la societat civil, fet que afavoreix el
diàleg i la mediació entre múltiples punts de vista.

Generalitat de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Departament d’Economia i Coneixement
Departament d’Empresa i Ocupació
Departament de Cultura
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural
Departament de Governació i Relacions
Institucionals
Universitats
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Rovira iVirgili
Diputacions catalanes
Associacions municipalistes de Catalunya
ORGANIGRAMA DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
CONSELL RECTOR
Col·legis professionals
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Col·legi de Biòlegs de Catalunya
Col·legi de Geògrafs
Col·legi i Associació d’Enginyers de Forests de Catalunya
Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya
Col·legi de Geòlegs de Catalunya
Col·legi Oficial d’EnginyersTècnics Agrícoles de Catalunya
Ajuntament d’Olot
Fundació Catalunya-La Pedrera
Consell General de Cambres de Catalunya

Institucions i associacions científiques i de recerca
Societat Catalana d’Ordenació delTerritori; Societat Catalana de Geografia;
Institució Catalana d’Història Natural; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
Fundacions i associacions ecologistes, ambientals i agràries
DEPANA; Federació Ecologistes de Catalunya (EdC); Xarxa de Custòdia delTerritori; Fundació Natura
Entitats econòmiques i empresarials
Associació Empresarial de Publicitat; Consell General de Cambres de Catalunya;
Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província;
Foment de Treball Nacional; Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting;
Federació Catalana de Caça; Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC);
Gremi d’Àrids de Catalunya
Ens públics i consorcis públics i privats
Consorci Forestal de Catalunya; Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Sindicats
CCOO; UGT; Unió de Pagesos; Institut Agrícola Català de Sant Isidre; Joves Agricultors i Ramaders de
Catalunya (JARC)
Entitats excursionistes
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya; Centre Excursionista de Catalunya;
Unió Excursionista de Catalunya
Entitats educatives i ambientals
Consell Escolar de Catalunya; Unescocat
ORGANIGRAMA DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
CONSELLASSESSOR

OBSERVATORI DEL PAISATGE
Ens a mig camí entre l’Administració pública i la societat civil, fet que afavoreix el
diàleg i la mediació entre diversitat de punts de vista.
Una estructura petita, àgil i adaptable a cada situació i projecte, i que promou
l’esperit de cooperació.
Incubadora de projectes innovadors, més enllà del marc administratiu.
Representació d'amplis sectors de la societat (acadèmic, polític, social i econòmic).

Catàlegs de paisatge de Catalunya

“Els catàlegs de paisatge són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu
que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs
valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de
complir”.
Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge
CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA
Què són?

Catàleg de paisatge
DIRECTRIUS DEL
PAISATGE
Plan territorial parcial
Funció

Set catàlegs de paisatge que coincideixen amb els set plans
territorials parcials (2005)
Àmbit d’aplicació

Com traduir la filosofia del Conveni europeu del paisatge (CEP) en un instrument concret de
planificació territorial?
Alguns reptes inicials

Com superar la lògica clàssica sectorial i articular formes transversals i participatives de
treballar i de generar coneixement?
Alguns reptes inicials

www.catpaisatge.net
Eines de participació pública i ciutadana

134 paisatges, basats en
els trets propis i distintius
de cada lloc.
Les unitats no són només
àmbits de comprensió i
descripció del caràcter
d’un determinat paisatge,
sinó àmbits de gestió,
d’ordenació i
d’intervenció en el
paisatge
Mapa de gran utilitat per a
les polítiques culturals,
turístiques, energètiques
i educatives, a més de les
territorials.
RESULTATS (I): Mapa de les unitats de paisatge

Ecològics
Estètics
Històrics
Ús social
Productius
Simbòlics i identitaris
No tots els paisatges tenen el
mateix significat per a la
població.
Per altra banda, a cada paisatge
s’hi poden atribuir diferents
valors en funció de la persona
que el percep
RESULTATS (II):Valors del paisatge

Zones humides
Connectivitat ecològica
Valors ecològics
Arbres monumentals i vegetació singular
Biodiversitat dels mosaics agrícoles

Valors estètics
Estructures i patrons agrícoles
Conreus singulars
Singularitats del paisatge litoral
Contrastos cromàtics
Arquitectura ruralEspais d’aigua

Valors històrics
Escenaris d’episodis històrics
Patrimoni rural Patrimoni industrial relacionat amb l’aigua
Vil·les noucentistes Camins i traces d’arrel històrica
Elements construïts que marquen l’estructura del paisatge

Valors d’ús social
Espais d’oci i de producció dedicada al consum propi
Recorreguts i itineraris per interpretar el paisatge
Punts d’observació i gaudi del paisatge
Espais singulars molt freqüentats

Valors simbòlics i identitaris
Llegendes, contes i tradicions
Elements geomorfològics singulars Fons escènics emblemàtics
Espais que inspiren artistes Camins amb càrrega simbòlica
Fites visibles des de bona part del territori

Valors productius
Gran diversitat de conreus de secà i de regadiu (conreus arboris i herbacis de secà i regadiu, horta. etc.) i l’agroindústria associada
Explotacions silvícoles i altres aprofitaments del bosc Turime de sol i platja

Participació pública
RESULTATS (III): Punts d’observació i rutes

RESULTATS (IV): Dinàmiques en el paisatge

RESULTATS (V): Objectius de qualitat paisatgística i propostes

Metodologia
www.catpaisatge.net

Un nou catàleg: el Penedès

Eina fonamental tant per al coneixement
del territori, com per a la seva protecció,
gestió i ordenació; i pas previ necessari per
al desplegament de polítiques i projectes
de paisatge.
Publicació

Catálogo de paisaje
PlanTerritorial Parcial
Directrius del paisatge
Precisen i incorporen
normativament les
propostes dels objectius
de qualitat paisatgística
definides pels catàlegs de
paisatge en el
planejament territorial,
urbanístic i sectorial.
DIRECTRIUS DEL PAISATGE

Article 3.8
3. El desenvolupament urbà tindrà un tractament específic als
municipis que tinguin tallavents arbrats. Es tracta dels municipis
de Figueres,… i Serra de Daró. En aquests casos, els possibles
nous urbans s’integraran a les estructures preexistents
harmònicament i respectant la seva singularitat. En aquest
sentit, els plans d ordenació urbanística municipal hauran de
protegir i ordenar el patrimoni dels tallavents arbrats de més
interès paisatgístic.

PAHISCAT. Paisatge històric de Catalunya

Projecte pilot sobre l’evolució
històrica dels paisatges a
Catalunya a partir de la informació
dels catàlegs de paisatge.
Projecte elaborat juntament amb
experts de la UdL.
Enorme potencial que té la
dimensió històrica del paisatge per
proveir d’informació rellevant a la
gestió i ordenació futura del
territori.
L’objectiu de PaHisCat no és només
el d’entendre millor el passat, sinó
utilitzar aquest coneixement com
una eina de planificació i de
sensibilització.
PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA

PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA

No es tracta només d’identificar,
estudiar, datar, cartografiar i difondre
les traces del passat visibles en els
paisatges de Catalunya, sinó, sobretot,
donar pautes pel planejament territorial
i sectorial, en concret el cultural-
patrimonial

Orientacions per a una adequada implantació de l’energia
eòlica a Cataluña

La implantació eòlica
en el paisatge com una
estratègia per a sumar
valor al territori i per a
apropar-nos a nous
valors i a nous
significats, vinculats a
la contemporanïetat.
ENERGIA EÒLICA I PAISATGE
Objectius del manual

Ben dimensionats i
localitzats, els
aerogeneradors tenen
un gran potencial per
donar la volta a la
percepció que sovint té
la població d’espais
amb poc interès.
Fer partícips a les
comunitats i a les
institucions locals dels
processos de planificació i
gestió de l’energia eòlica.
Objectius del manual

Definició d’escenaris i alternatives

Definició de casos de paisatges quotidians

Mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya
[Pla de paisatge transfronterer de La Cerdanya]

MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA
Base del Pla de paisatge transfronterer de LaCerdanya

Impulsat per diversos agents del territori:
• Parc natural regional dels Pirineus Catalans
• Observatori del Paisatge de Catalunya
• Consell Comarcal de la Cerdanya
•Ajuntament de Llívia
• Comunitat de Comuns Pirineus –Cerdanya
Compta a més amb el suport de:
• Casa de la Generalitat a Perpinyà
• Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
• Diputació de Girona
• DREAL Llenguadoc-Rosselló-Midi-Pyrénées
• Departament dels Pirineus Orientals
I la implicació dels agents econòmics i de les entitats del territori.
Context institucional

Participació

Transfronterer
Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge

Transfronterer
Participat. Construït
col·lectivament entre
ajuntaments, actors i
ciutadans

Transfronterer
ciutadans
Posa l’èmfasis en el paisatge
quotidià

[Estructuras agrícolas de bocage]
[Canales] [Entrada desordenada]
[Tramos de carretera panorámica]
[Entrada arbolada con muros de piedra seca]
[Mas cerdà]

Transfronterer
ciutadans
Combina la informació
tècnica (útil per a la gestió i
ordenació), amb la divulgació
del caràcter del paisatge de
LaCerdanya
quotidià

Transfronterer
ciutadans
Propositiu, no merament
descriptiu.
Combina la informació
tècnica (útil per a la gestió i
ordenació), amb la divulgació
del caràcter del paisatge de
LaCerdanya
quotidià

Voluntat més projectual:
- Fons escènics que hem de preservar i no ocultar.
- Separador del continu urbà a potenciar.
- Estructures agrícoles que condicionen el planejament.
-Àrees més degradades que convé millorar.
- Miradors a potenciar.
- ...

[Entrada arbrada i amb murs de pedra seca]
[Entrada desordenada]
Millorar la qualitat dels accessos als nuclis urbans i rurals evitant-
hi elements discordants, i mantenint i recuperant el caràcter de les
entrades arbrades i amb murs de perda seca.

Document de divulgació
Mapa de paisatge
transfronterer
Punts d’observació del paisatge
Taller de formació en
adequació d’espais verds
Taller de formació en
poda i gestió de vergers
Aplicació de Wikipedra
a la Cerdanya nord
Coneixement
Web del Pla de paisatge
Document
d’orientacions per a
la gestió de vergers
Gestió
Ordenació
Formació
Divulgació
Sensibilització
Materials educatius per a les escoles
de la Catalunya nord
Diversitat d’accions

paisatgecerdanya.parc-pyrenees-catalanes.fr
Web del Pla de paisatge

Xarxa “Territoris pel paisatge”

Carta del paisatge del Berguedà
Carta del paisatge de la Vall deCamprodon
Carta del paisatge del Priorat
Carta del paisatge del Lluçanès
Carta del paisatge de la Conca de Barberà
Carta de paisatge de les Garrigues
Pla de paisatge de Cervera
Projecte deCandidatura Priorat-Montsant-Siurana
Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya
Consorci dels Aspres
Pla de paisatge urbà de Linyola
Pla de paisatge de LaGranadella
XARXA “TERRITORIS PEL PAISATGE”
Iniciatives de planificació i gestió del paisatge en l’àmbit local
Espai d’intercanvi, debat i
treball col·lectiu de les
diferents iniciatives locals
en gestió i planificació del
paisatge

WIKIPEDRA
El portal de la pedra en sec

Creix el valor de les
societats col·laboratives i
de la gestió col·lectiva del
paisatge, que es val de la
proximitat, la solidaritat,
l’experiència quotidiana, i
el contacte directe amb el
territori.
Base de dades col·laboratiu
sobre construccions de
pedra seca a Catalunya.
WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA
Concepte
Basat en l’intercanvi de
coneixements, en la confiança,
la reciprocitat i la cooperació
entre persones que tenen un
interès en comú: els paisatges
de la pedra seca.

Concepte

En set anys d’existència,Wikipedra
ha construït un inventari de 18.000
construccions.
Prop de 300 col·laboradors.
WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PIEDRA EN SECO
Algunes dades
Mitjana de 5 construccions
inventariades per dia.
wikipedra.catpaisatge.net

NovaApp i noves tipologies de construccions

Informació utilitzada, entre altres
usos, per:
- Preservació (BCIN, BCIL)
- Estudiosos de l’arquitectura de la
pedra seca.
- Professionals del sector educatiu
- Gestors del patrimoni cultural
- Urbanistes
- Sector turístic
Funcions

Incorporació en el SIG intern del Departament de Cultura

Incoporació en el SIGPAC i utilizat pel Departamento d’Agricultura

Incorporació en els mapes de Patrimoni de la Diputació de Barcelona

Ampliació a l’AltaCerdanya, Capcir i Conflent

Sensibilitzar
Compartir
Dinamitzar
comunitats
Catalogar i
preservar
arxiu.catpaisatge.net
ARXIU D’IMATGES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE

Fons propi de l’Observatori
Arxiu col·laboratiu
Col·laboracions amb escoles de
fotografia, universitats, etc.:
ARXIU D’IMATGES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE

Col·laborar i assessorar a les autoritats (a tots
els nivells) i a la societat catalana en matèria de
paisatge.
ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
Generar coneixement i metodologies, i promoure
l’intercanvi entre govern, acadèmia, professionals
i societat civil.
Representar i consolidar-se com un punt de
trobada entre amplis sectors de la societat
(acadèmic, polític, professional, social, cultural,
econòmic).
Fomentar la creació d’espais de diàleg,
mediació i cooperació entre el govern i la
societat civil i entre l’esfera pública i la privada.

Detectar i promoure el debat sobre temes
emergents (a través de seminaris, conferències,
publicacions, etc.).

Incloure prioritats paisatgístiques en l’agenda
política.
Promoure la formació, educació i campanyes
de sensibilització.

Làmina en format paper
Web
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: PAÍS,TERRITORI, PAISATGE

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: PAÍS,TERRITORI, PAISATGE

PUBLICACIÓ DEL MAPA DE LES UNITATS DE PAISATGE

Peedra seca
Arbres monumentals i singulars
Jardins
Paisatges sonors
Paisatges industrials
PREPARACIÓ: Els últims paisatges
DOSSIERS DIGITALS

VIDEO “EL PAISATGE ÉS DETOTS”
https://vimeo.com/155499513

política.
Consolidar-se com a centre de recerca i
documentació.

Fons amb més de 4.000 documents integrats en el
CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya.
Suport als treballs de recerca de professionals i
estudiants així com a les tasques de l’Observatori
del Paisatge.
Visites procedents principalment de Catalunya però
també de la resta d’Europa i d’Amèrica del Sud.
Conveni amb la xarxa europea CIVILSCAPE
(105 entitats i organitzacions de 31 països).
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE PAISATGE

política.
Consolidar-se com a centre de recerca i
documentació.
Supervisar iniciatives internacionals, i
cooperar amb institucions i organitzacions a tot
el món.

El paisatge de qualitat com a actiu de futur
PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DELS
PAISATGESA CATALUNYA
La introducció del paisatge en el planejament i a
les polítiques sectorials
Memòria i futur del paisatge: activar el
patrimoni
El paisatge com a motor pel món local
Paisatge, creativitat i sectors estratègics
Internacionalització des de la singularització

El paisatge com a agent de creació d’ocupació i
emprenedoria
Paisatge, ciutadania i valors
Posar en valor nous paisatges referencials
Paisatge, energia i canvi climàtic
La recerca i la innovació en paisatge com a valors
a l’alça
Educar, formar i comunicar
PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DELS
PAISATGESA CATALUNYA

OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA
www.catpaisatge.net
www.twitter.com/catpaisatge
www.facebook.com/catpaisatge

Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya

Semelhante a Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya (20)

Mais de Pere Sala i Martí

Mais de Pere Sala i Martí (17)

Último

Último (6)

Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya