Conferència a la Universitat de Girona, en el marc del Cicle "El paisatge com a recurs territorial per a la innovació i la competitivitat de les empreses" (22 de novembre de 2012). Conferencia en la Universidad de Girona, en el Ciclo "El paisatge com a recurs territorial per a la innovació i la competitivitat de les empreses" (22 de noviembre de 2012) Conference at the Girona University, in the Seminar "El paisatge com a recurs territorial per a la innovació i la competitivitat de les empreses" (22 Nobember 2012)

1. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,
futur
Pere
Sala
i
Martí.
Coordinador
de
l’Observatori
del
Paisatge
de
Catalunya
Girona,
22
de
novembre
de
2012

2. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

3. Font:
Observatori
del
Paisatge
de
Catalunya
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
La
gran
diversitat
i
riquesa
dels
paisatges
de
Catalunya
constitueix
un
patrimoni
col·∙lectiu,
una
expressió
de
la
història
i
un
reflex
de
la
identitat
que,
a
més,
genera
un
fort
sentit
de
pertinença
entre
la
població

4. 1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
A
la
llarga,
els
paisatges
que
mantinguin,
reforcin
i
desenvolupin
llur
identitat
i
personalitat
tenen
més
possibilitats
de
prosperar
que
els
que
les
hagin
perdudes,
ja
siguin
urbans
o
rurals.

5. 1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
El
Priorat
és
un
exemple
de
comunitat
intel·∙ligent
que
ha
sabut
reinventar-­‐
se
i
apostar
per
la
qualitat
d’un
territori,
expressada
a
través
d’un
paisatge
harmònic
i
ben
endreçat
basat
en
la
producció
agrícola
(vi,
oli...)
Foto: Rafael López-Monné

6. 1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
Representants
polí-cas
Propietaris
de
les
vinyes
Denominacions
d’origen
Mitjans
de
comunicació
Organitzacions
i
associacions
culturals
i
socials
Experts
Ciutadans
La
societat
civil
és
l’autèntica
protagonista
d’aquesta
extraordinària
transformació
Foto: Rafael López-Monné

7. La
projecció
internacional
només
reeixirà
si
s’emfasitza
la
singularització
del
territori
en
el
seu
conjunt
i
la
dels
seus
diversos
territoris
d’excel·∙lència
Foto: Jordi Puig
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització

8. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

9. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
La
qualitat
del
paisatge
és
un
símbol
de
la
maduresa
i
del
nivell
cultural
d’un
país
(Holanda,
Noruega,
Suïssa,
Provença,
Toscana,
Escòcia...)

10. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
La
imatge
que
projectem
com
a
país
està
intrínsicament
unida
a
la
qualitat
dels
nostres
paisatges,
tant
si
són
rurals
com
urbans

11. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
La
qualitat
del
paisatge
incrementa
la
qualitat
de
vida
de
la
ciutadania,
i
el
seu
benestar

12. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
Paisatges
significatius
i
amb
personalitat
reforcen
el
sentiment
de
pertinença
de
la
comunitat
i
incrementen
l’autoestima
pel
lloc
(Priorat,
Vall
de
Camprodon,
Girona
ciutat,
Sant
Cugat
del
Vallès...)
Foto: Jordi Puig

13. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
El
paisatge,
en
un
món
globalitzat,
esdevé
un
factor
de
competitivitat.
En
el
context
actual,
on
el
territoris
competeixen
entre
ells
per
singularitzar-­‐se,
la
qualitat
del
paisatge
i
de
l’entorn
és
un
factor
de
competitivitat,
decisiu
per
a
l’atracció
d’empreses
innovadores
i
de
mà
d’obra
qualificada

14. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
La
producció
local
de
qualitat
està
lligada
a
paisatges
de
qualitat.
Aquests
paisatges
productius
també
contribueixen
a
la
projecció
del
país
al
món.
La
producció
de
qualitat
i
l’excel·∙lència
no
són
possibles
en
un
país
mediocre,
banal
i
desendreçat).

15. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
Slow
Food
Pirineus
D.O.
Terra
Alta

16. 2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat

17. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

18. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
La
qualitat
i
singularització
del
paisatge
té
impacte
en
sectors
tan
diversos
com
el
cinema,
la
publicitat,
la
moda,
la
gastronomia,
el
disseny...
Aquests
sectors
usen
el
paisatge
i
els
seus
valors
inherents
per
transmetre
una
idea,
un
concepte,
un
producte...

19. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
Moltes
de
les
polítiques
turístiques
més
reeixides
i
amb
plenes
garanties
de
pervivència
en
el
futur
giren
a
l’entorn
de
polítiques
de
promoció
i
preservació
del
paisatge
(ja
sigui
natural,
rural
o
urbà).
El
turisme
de
qualitat
fuig
dels
paisatges
mediocres,
malmesos
i
homogeneïtzats
Foto: Jordi Bas

20. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics

21. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
Ha
arribat
l’hora
que
les
enormes
potencialitats
que
presenta
el
paisatge
siguin
compartides
per
sectors
econòmics
diferents
Foto: Jordi Puig

22. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics

23. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
No
circumscriure
només
la
creativitat
a
sectors
econòmics
emergents,
sinó
també
al
fet
de
repensar
aquells
paisatges
que
han
estat
abandonats
perquè
el
model
econòmic
i
les
formes
de
vida
que
els
van
generar
han
deixat
d’existir,
com
els
agroforestals
Foto: Jordi Bas

24. 3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
Nous
aprofitaments
del
bosc

25. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

26. 4.
Paisatge
i
món
local
Consens
creixent
entre
les
autoritats
locals
sobre
com
el
paisatge
pot
contribuir
al
desenvolupament
local
(en
termes
d’autoestima,
d’identificació
amb
el
lloc,
de
qualitat
de
vida,
o
de
desenvolupament
econòmic,
entre
d’altres),
especialment
aquells
paisatges
amb
més
personalitat

27. 4.
Paisatge
i
món
local

28. Pla
de
paisatge
transfronterer
de
la
Cerdanya
4.
Paisatge
i
món
local
Pla
de
paisatge
transfronterer
Plan
d’aménagement
paysager
et
transfrontalier

29. 4.
Paisatge
i
món
local
S’obren
grans
oportunitats
en
l’àmbit
de
la
cooperació
público-­‐privada
(empreses,
fundacions,...)
per
a
la
conservació,
millora
i
recuperació
del
paisatge
a
través
de
sistemes
de
mecenatge
(Fundació
de
Catalunya
La
Pedrera,
Fundació
Benetton,
publicació
del
Catàleg
de
paisatge
del
Camp
de
Tarragona...)

30. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

31. 5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
Alguns
paisatges
varen
esdevenir
paisatges
icònics
ja
fa
dècades,
fins
i
tot
segles
(Montserrat,
Pirineus...).
Són
paisatges
que
tenen
un
alt
valor
cultural
i
simbòlic
i
segueixen
exercint
la
seva
funció,
però
no
són
suficients

32. 5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
Arreu
del
país
estan
despuntant
i
emergent
nous
paisatges
que
poden
esdevenir
models
de
referència
(aiguamolls
del
delta
de
l’Ebre
i
de
l’Empordà,
Terra
Alta,
Zona
Volcànica
de
la
Garrotxa,
districte
tecnològic
22@,
Priorat,
Sant
Adrià
de
Besòs...)
Priorat
Sant
Adrià
del
Besós
Districte
tecnològic
22@
(Barcelona)
Delta
de
l’Ebre
Garrotxa
Terra
Alta

33. 5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
Amb
l'ajut
del
disseny,
del
projecte,
i
de
la
gestió,
hem
de
ser
capaços
de
convertir
els
paisatges
anodins
–però
quotidians-­‐,
en
paisatges
de
referència
amb
els
quals
la
població
se
senti
identificada
i
amb
els
quals
pugui
dialogar

34. 5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials

35. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

36. “(…)
Reconeixem
que,
a
tot
arreu,
el
paisatge
és
un
element
important
de
la
qualitat
de
vida
de
les
poblacions,
tant
en
els
mitjans
urbans
com
en
els
rurals,
tant
en
les
zones
degradades
com
en
les
de
més
qualitat,
tant
en
els
espais
singulars
com
en
els
quotidians”.
“(…)
Volem
respondre
a
la
voluntat
pública
de
gaudir
de
paisatges
de
qualitat
i
de
tenir
un
paper
actiu
en
la
seva
transformació”.
“(…)
Estem
convençuts
que
el
paisatge
és
un
element
fonamental
del
benestar
individual
i
social
i
que
protegir-­‐lo,
gestionar-­‐lo
i
planificar-­‐lo
impliquen
drets
i
responsabilitats
per
a
tothom.”
Preàmbul
del
Conveni
europeu
del
paisatge
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors

37. 6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
Els
valors
dels
paisatges
poden
contribuir
a
la
reconfiguració
i
transició
cap
a
un
nou
model
de
valors
col·∙lectius
que
han
de
ser
promoguts
i
reforçats
(cohesió,
solidaritat,
cooperació,
integració,
tradició
i
innovació,
tranquil·∙litat,
bellesa...)

38. WIKIPEDRA,
el
portal
de
la
pedra
seca
a
Catalunya
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors

39. WIKIPEDRA,
el
portal
de
la
pedra
seca
a
Catalunya
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors

40. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

41. 7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
•
Disseny
i
manteniment
d’espais
verds
El
paisatge
genera
oportunitats
econòmiques
i
és
un
agent
de
creació
d’ocupació
en
sectors
com
ara:
•
Promoció
de
l’agricultura
periurbana
•
Operadors
turístics
del
paisatge
•
Gestió
d’espais
rurals
de
qualitat
•
Serveis
professionals
qualificats
en
paisatgisme
•
Ordenació
del
territori
i
integració
paisatgística
•
Restauració
d’espais
degradats
•
Formació
i
educació
en
el
paisatge
Foto: Jordi Bas

42. Així
com
en
sectors
creatius
emergents
com
ara:
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
•
Publicitat
•
Moda
•
Gastronomia
•
Disseny
•
Cinema
•
La
memòria
del
territori

43. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

44. 8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
El
paisatge
és
un
indicador
de
primer
ordre
per
captar
l’efecte
del
canvi
climàtic,
imaginar
escenaris
de
futur
i
dissenyar
estratègies
d’adaptabilitat
i,
alhora,
de
lluita
contra
aquest
canvi,
molt
especialment
a
través
de
l’ús
generalitzat
d’energies
renovables

45. 8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
Taller
Internacional
Landscape
and
Climate
Change
(UdG,
Observatori
del
Paisatge)

46. Quins
efectes
tindran
aquests
canvis
en
els
nostres
paisatges?
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
Com
es
transformaran
els
paisatges
agroforestals
?
Quins
són
els
efectes
en
el
paisatge
de
la
irrupció
dels
conreus
energètics?
Com
es
transformaran
les
façanes
fluvials
urbanes
i
naturals?
Quins
seran
els
efectes
en
els
paisatges
litorals
(dunes,
closes,
ús
social,
influència
en
el
turisme...)?
Quins
són
els
elements,
espais
i
fons
escènics
que
cal
tenir
en
compte
en
el
desenvolupament
de
les
energies
renovables?
Com
es
pot
reinterpretar
la
planificació
urbana
i
periurbana
i
l’arquitectura
de
la
ciutat
i
prepar-­‐se
pel
nou
context?

47. 8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
Adaptation
to
climate
change
in
the
agricultural
system
Irene
Bianchi,
Veronica
Leoni,
Montserrat
Luque
Garrofé,
Giovanni
Ondradu,
Joao
Vaz
Dos
Santo
Continguts:
www.catpaisatge.net/cat/jornades_canviclimatic.php

48. La
presència
d’aerogeneradors
genera
controvèrsia.
Molt
sovint,
les
zones
amb
les
millors
condicions
de
vent
coincideixen
amb
els
llocs
d’exposició
visual
i
de
significació
simbòlica
majors
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge

49. Avui
comptem
amb
prou
coneixements,
experiència
i
tecnologies
de
tota
mena
com
per
encabir
adequadament
en
el
paisatge
els
nous
artefactes
inherents
a
aquestes
noves
energies
(seguint
les
experiències
de
Dinamarca,
Escòcia,
Québec
o
Austràlia)
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
Esquema representatiu
de dins la guia

50. Avui
comptem
amb
prou
coneixements,
experiència
i
tecnologies
de
tota
mena
com
per
encabir
adequadament
en
el
paisatge
els
nous
artefactes
inherents
a
aquestes
noves
energies
(seguint
les
experiències
de
Dinamarca,
Escòcia,
Québec
o
Austràlia)
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge

51. Ben
dimensionats
i
emplaçats
en
àrees
marginals,
polígons
industrials
i
comercials
amb
ben
poc
interès,
o
espais
situats
entre
infraestructures,
els
aerogeneradors
podrien
capgirar
la
percepció
que
sovint
té
la
població
d’aquests
espais,
aportar-­‐hi
valors
–
estètic
i
identitari–
o
esdevenir
fins
i
tot
nous
factors
d’atracció
econòmica
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge

52. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

53. 9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
La
recerca
en
paisatge
reforça
el
potencial
per
a
l’emprenedoria
i
la
creació
d’ocupació
esmentades
anteriorment

54. 9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
Explosió
i
consolidació
de
nombrosos
grups
de
recerca
en
paisatge
a
Catalunya
en
els
últims
anys
(UB,
UAB,
UPC,
UdG,
UPF,
URV,
UIC,
CREAF),
innovació
científica
i
increment
de
la
interdisciplinarietat

55. 9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
Capacitat
per
exportar
recerca
d’excel·∙lència
i
metodologies
qualificades
en
àmbits
diversos
(projectació
i
ordenació
dels
paisatges
urbans
i
quotidians,
ecologia
del
paisatge,
paisatge
i
qualitat
de
vida,
percepció
del
paisatge,
patrimonialització
del
paisatge,
comunicació
del
paisatge)

56. 9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
Emergeixen
nous
reptes
globals
(competitivitat,
canvi
climàtic,
cooperació,
etc.)
que
la
recerca
en
paisatge
està
afrontant
conjuntament
Foto: Jordi Bas

57. A
Catalunya
s’han
generat
metodologies,
idees,
conceptes
sobre
paisatge
que
s’estan
exportant
i
aplicant
a
diferents
àmbits
geogràfics
(resta
de
l’Estat,
Europa,
Amèrica
Llatina,
Quebec...)

58. CATPAISATGE
2020.
País,
paisatge,futur
1.
Internacionalització
des
de
la
singularització
2.
Viure
i
produir
en
un
entorn
de
qualitat
3.
Paisatge,
creativitat
i
sectors
estratègics
4.
Paisatge
i
món
local
5.
La
creació
de
nous
paisatges
referencials
6.
Paisatge,
ciutadania
i
valors
7.
Paisatge,
ocupació
i
emprenedoria
8.
Canvi
climàtic,
energia
i
paisatge
9.
La
recerca
com
a
valor
a
l’alça
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

59. Cal
saber
transmetre
a
les
generacions
futures
els
valors
naturals
i
culturals
propis
del
paisatge.
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació
Foto: Pep Sau

60. 10.
Paisatge,
educació
i
comunicació
No
n’hi
ha
prou
en
educar
en
el
paisatge:
cal
també
saber
comunicar
el
valor
de
l’educació
en
el
paisatge.
La
comunicació
és
una
peça
clau
de
les
societats
contemporànies
i,
en
aquest
sentit,
cal
aprofitar
l’enorme
valor
comunicatiu
del
paisatge,
autèntic
portador
de
missatges
fàcilment
desxifrables
pel
conjunt
de
la
ciutadania.
Intercanvi.
Àlex
Amengual,
2010

61. Encara
no
som
prou
conscients
de
l’enorme
potencial
que
tenen
les
xarxes
socials
en
l’educació
i
comunicació
en
el
paisatge
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

62. El
cinema,
la
fotografia,
la
pintura,
la
literatura...
tenen
un
important
paper
en
l’educació
dels
valors
del
paisatge
i
també
de
la
sensibilitat
vers
el
paisatge.
Així,
eduquen
en
la
capacitat
de
captar
matisos
i
contrastos,
d’emocionar-­‐se...
Les
descripcions
de
Josep
Pla
han
contribuït
a
bastir
l’imaginari
paisatgístic
de
la
plana
altempordanesa.
Joan
Miró
va
pintar
en
diverses
ocasions
Mont-­‐roig
del
Camp.
El
paisatge
de
la
zona
li
servia
d’inspiració.
El
director
de
cinema
Àlex
Amengual
utilitza
el
paisatge
i
els
seus
valors
per
transmetre
una
història.
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

63. 10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

64. Més
exemples:
Luoghi
di
valore
Iniciativa
de
la
Fondazione
Benetton
Studi
Ricerche.
Es
demana
als
participants
que
identifiquin
llocs
de
la
província
de
Treviso
que
siguin
importants
per
a
ells,
que
tinguin
una
càrrega
simbòlica
i
emocional.
L’objectiu
és
millorar
el
coneixement
del
punt
de
vista
de
les
persones
i
comunitats
que
viuen
i
treballen
a
la
zona
i
fomentar
la
participació
de
la
societat
per
tal
que
prenguin
consciència
dels
seus
paisatges
i
de
la
responsabilitat
que
tenen
a
l’hora
de
preservar-­‐los
i
gestionar-­‐los.
Amb
les
fotografies
i
descripció
que
entreguen
els
participants
es
realitza
una
exposició
i
sessions
de
debat.
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

65. Són
poques
les
experiències
d’educació
formal
del
paisatge
en
l’escola.
La
principal
experiència
a
Catalunya
és
el
projecte
per
a
l’educació
secundària
obligatòria
Ciutat,
Territori,
Paisatge.
Làmina
en
format
paper
Web
10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

66. 10.
Paisatge,
educació
i
comunicació

67. www.catpaisatge.net
www.twitter.com/catpaisatge
www.facebook.com/catpaisatge
CATPAISATGE
2020
País,
paisatge,
futur
Foto: Jordi Bernadó