O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

La Guerra Civil Espanyola

4.461 visualizações

Publicada em

Presentació digital sobre les causes i fases de la Guerra Civil Espanyola.

Publicada em: Educação
  • Seja o primeiro a comentar

La Guerra Civil Espanyola

  1. 1. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936 – 1939 DEL SOMNI DE LA LLIBERTAT AL MALSON DE LA DICTADURA
  2. 2. ELS ORIGENS DE LA GUERRA “Les causes de la guerra i la revolució que han assolat a Espanya durant trenta dos mesos, són de dos ordres: de política interior espanyola; de política internacional. Les dues es recolzen mútuament, de tal forma que, faltant una, l’altra no hagués estat prou per desencadenar tanta calamitat” Manuel Azaña, president de la República. “Causas de la guerra civil Española” Ed. Crítica, 1986, pàg. 21
  3. 3. CAUSES INTERNES · Resistència a les reformes republicanes per part de les classes dominants: l’oligarquia agrària i financera, l’exèrcit i l’altra jerarquia eclesiàstica. · La propietat de la terra i la reforma agrària. · Les nacionalitats. · El paper de l’església Catòlica. · L’ensenyament. · La reforma militar. · La irrupció de les masses a la vida política.
  4. 4. CAUSES EXTERNES · Conjuntura internacional crítica: L’expansionisme feixista que amenaça la pau internacional. La política d’apaigavament de les democràcies occidentals vers el III Reich. La creixent importància de la URSS a la política europea.
  5. 5. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA Victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 fa crèixer el temor de les classes dominants a una radicalització de les reformes sectors de l’exercit, encapçalats pel general Mola comencen a conspirar per enderrocar el govern.
  6. 6. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA falangistes, carlins, sectors de la CEDA, monàrquics, l’alta jerarquia eclesiàstica i l’oligarquia agrària i financera donen suport al colp d’estat la insurrecció es produeix el 17 de juliol de 1936, l’endemà, Franco arriba al Marroc per encapçalar les tropes africanes
  7. 7. LA SUBLEVACIÓ MILITAR FEIXISTA · Arran el fracàs del colp d’estat Espanya queda dividida en dos zones: Bàndol feixista: 1/3 del territori (a destacar les mines de Huelva), més de la meitat de les forces d’ordre públic, i les tropes més especialitzades de l’exèrcit Bàndol republicà: les grans ciutats, indústries i les reserves d’or del Banc d’Espanya, però carència militars (només un 20% dels oficials es mantigueren fidels a la Republicà).
  8. 8. LES FASES DE LA GUERRA 1. La lluita per Madrid (juliol 1936 – març 1937) El pas de l’estret fou decisiu per consolidar les posicions a Andalusia i dominar ràpidament Extremadura. Els insurrectes es llançaren a la presa de Madrid, mitjançant la confluència de les tropes de Mola pel Nord i de Franco pel Sud, tanmateix Mola fou aturat a Somosierra i Franco es va desviar pe conquerir Toledo, prenent l’Alcazar, un èxit propagandístic. En novembre es va reprendre l’ofensiva sobre la capital, el govern republicà fou evacuat a València i es va crear una Junta de Defensa de Madrid, comandada pel general José Miaja. Les milícies populars, les brigades internacionals i l’armament soviètic fou decisiu pe aquesta victòria republicana. En aquest període els republicans obtingueren una gran victòria a Guadalajara, imposant-se als voluntaris italians però no fou ben aprofitada. El bàndol insurrecte va conquerir Donostia, Irun i Màlaga. La Generalitat va intentar recuperar les Illes Balears, però malgrat conquerir Eivissa, Cabrera i Formentera, l’expedició va fracasar en intentar la conquesta de Mallorca, defensada pels italians. Només Menorca restà fidel a la República.
  9. 9. LES FASES DE LA GUERRA 2. El front Nord (abril – novembre 1937) L’exèrcit franquista va dirigir els seus objectius cap Astúries, Cantàbria i Biscaia pel seu valor econòmic i la riquesa minera i siderometal·lúrgica. Fou en aquest front on la Legió Condor alemanya va bombardejar Gernika. El mes de juny les tropes franquistes conqueriren Bilbao i decretaren la fi de la autonomia basca. Prèviament a l’ofensiva sobre Bilbao, el general Mola va morir, deixant a Franco com a màxim cap dels insurrectes. L’exèrcit republicà va llançar la contraofensiva de Brunete (Madrid) i Belchite (Aragó) però varen fracassar. Les tropes franquistes, amb forta presència dels voluntaris italians, prengueren Santander al mes d’agost, i Astúries al mes d’octubre, controlant d’aquesta manera tot el litoral Nord d’Espanya.
  10. 10. LES FASES DE LA GUERRA 3. El front de l’est (desembre 1937 – abril 1939) A finals de 1937 el govern republicà només controlava la façana mediterrània. Les forces republicanes llançaren en desembre del 37 una ofensiva sobre Terol conquerint-la, però el setge posterior de les tropes franquistes va fer que aquests la recuperaren el febrer del 38, continuant l’ofensiva i conquerint Vinaròs, partint d’aquesta manera la zona republicana en dos. Només la forta resistència va aturar l’ofensiva franquista. La resposta republicana fou creuar l’Ebre per sorpresa, començant així una de les batalles més terribles de la guerra, pel número de baixes i la duresa dels combats. El mes de novembre del 38 els republicans travessaren de nou el riu, però ara per retirar-se. La derrota era ja només qüestió de temps.
  11. 11. LES FASES DE LA GUERRA 3. El front de l’est (desembre 1937 – abril 1939) A desembre de 1938 Franco va encetar l’ocupació de Catalunya, en poc més d’un mes les seves tropes arribaren a la frontera francesa. Milers de persones hagueren d’abandonar el país per la por a les represàlies. En març de 1939 es va produir un cop d’Estat dins de la República, el general Casado amb suport d’anarquistes, socialistes i republicans va sublevar-se contra el govern de Negrin per intentar signar una rendició honorable amb Franco. Només els comunistes varen resistir fins el final. El 28 de març les tropes insurrectes entraven en Madrid. Finalment, l’1 d’abril de 1939, Franco va fer públic l’ultim part de guerra.
  12. 12. MODELS POLÍTICS ENFRONTATS BANDOL REPUBLICÀ · Els mecanismes de control de l’estat van estat desbordats pel desencadenament d’una revolució social. El poder efectiu va passar als comitès dels partits i els sindicats. · Molt lentament l’Estat va anar recuperant el control de la situació. · Fins el final hi hagué conflictes polítics i militars interns sobre com afrontar la situació (especialment entre anarquistes i comunistes). BANDOL INSURRECTE · Dictadura basada en el comandament militar i polític del general Francisco Franco. · Creació d’un estat autoritari inspirat en el feixisme, sota un règim de partit únic (FET-JONS) i un marcat component catòlic i tradicional. · Derogació de les reformes polítiques i socials desenvolupades pels governs republicans.
  13. 13. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ GOVERN GIRAL ( juliol – setembre 1936) Pèrdua de poder del govern en benefici dels comitès dels partits i sindicats. Entrega d’armes al poble, creació de les milícies antifeixistes. Revolució social dirigida pels comitès: col·lectivitzacions i incautacions. Repressió vers els dretans i l’església per part de grups d’exaltats sense control del govern. Participació de la dona a les milícies i a les activitats de guerra. Proliferació de publicacions intel·lectuals antifeixistes
  14. 14. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ GOVERN LARGO CABALLERO setembre 1936 – maig 1937 Integrat per la majoria de les forces del bàndol republicà (des de socialistes fins anarquistes) Inici de la recuperació del control del territori Militarització de les milícies i creació de l’Exèrcit Popular Successos de maig del 37 a Barcelona, amb la derrota dels anarquistes i el POUM
  15. 15. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ GOVERN NEGRIN maig 1937 – març 1939 Centralització política i augment del poder del Partit Comunista Concentració de l’esforç militar i creació del ministeri de Guerra Discrepàncies entre els partidaris de la negociació amb Franco i els de la resistència fins el final. 13 punts de Negrin.
  16. 16. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ Els 13 punts del president Juan Negrín 1. La independència d’Espanya. 2. Alliberar-la dels militars estrangers. 3. República democràtica amb un govern de plena autoritat. 4. Plebiscit per determinar l’estructura jurídica i social de la República. 5. Llibertats regionals sense minva de l’unitat espanyola. 6. Consciència ciutadana garantida per l’Estat. 7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor. 8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semi-feudal. 9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors. 10.Millorament cultural, físic i moral de la raça. 11.Exèrcit al servei de la nació, lliure de les ingerències de partits i tendències. 12.Renuncia a la guerra com instrument de política nacional. 13.Ampla amnistia pels espanyols que vulguin reconstruir i engrandir el país.
  17. 17. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA REPUBLICANA ENTRE LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ FI DE LA GUERRA Azaña dimiteix com a president de la República en febrer del 39, el substitueix Diego Martínez Barrio. Colp del General Casado contra el govern de Negrin, intents de negociació amb Franco. Només Negrín i els comunistes n’eren partidaris de resistir fins al final. El final de la guerra va comportar l’exili de centenars de milers de persones.
  18. 18. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA CAP A L’ESTAT AUTORITARI UNITAT POLÍTICA I MILITAR DE FRANCO Inici de la guerra poder del sublevats concentrat en la Junta de Defensa Nacional 1 d’octubre de 1936, Franco és nomenat “Generalísimo” i cap d’estat. Estarà assistit per la “Junta Técnica del Estado” Decret d’unificació abril del 37. Creació del partit únic FET-JONS Gener 1938, formació del primer govern amb la participació de tots els sectors polítics implicats en la insurrecció.
  19. 19. Thanks to the Thousands of souls who follow Our movement in defence of civilization And thanks to all those Who hear this where to spread they all over the world Country, religion, family this is our faith and dream Viva España!
  20. 20. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA CAP A L’ESTAT AUTORITARI BASES SOCIALS I POLÍTIQUES Oligarquia terratinent i burgesia financera Sectors de la classe mitja urbana i petits propietaris agrícoles de formació catòlica i tradicional Recolzament de l’església catòlica als insurrectes que defineix la guerra com a Croada a la “Carta Colectiva del Episcopado Español” Recolzament dels intel·lectuals feixistes a publicacions com “Jerarquía” o “Vértice” Participació de les dones en feines assistencials mitjançant la “Sección Femenina” i l’ “Auxilio Social”
  21. 21. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA ZONA FRANQUISTA CAP A L’ESTAT AUTORITARI REPRESSIÓ I CONTRAREVOLUCIÓ Repressió vers els militants dels partits i sindicats del Front Popular, militars republicans i membres de la maçoneria Contrarevolució social basada en els principis de propietat, ordre i religió. Promulgació del “Fuero del trabajo” per regular les relacions laborals segons el model feixista. Derogació de les reformes de la II República (reforma agrària, divorci, ensenyament laic, matrimoni civil…) Control de l’ensenyament segons els postulats nacional-catòlics.
  22. 22. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA SOCIALS Les víctimes de la guerra, els ferits, la repressió arribaren al milió. Difícil convivència entre vençuts i vençuts. El règim sempre va establir aquesta distinció. Anulació de les conquestes socials i polítiques de la República. ECONÒMIQUES Destrucció d’infraestructures, obres públiques, poblacions i carreteres. Ramaderia i agricultura greument afectades. Pèrdua de mà d’obra. Endeutament: l’Espanya Republicana amb l’URSS (or de Moscu); l’estat franquista amb Itàlia i Alemanya. POLÍTIQUES Implantació d’una dictadura de caire feixista, recolzada per les potències de l’Eix, la qual cosa provocarà l’aïllament internacional després de la II Guerra Mundial. CULTURALS Mort de figures destacades de la literatura: Lorca (a mans dels feixistes), Maeztu (pels republicans) Carcel i/o exili per molt altres: Miguel Hernandez, Antonio Machado, Buñuel, Sanchez Albornoz…

×