2. Hi havia una vegada, al fons
d’una xicoteta vall, un
poblet on tots els seus
habitants viuen en pau i
harmonia, en un ambient
mooolt tranquil i assossegat
... que fa olor a felicitat!
3. Al poble la gent duu una vida rutinària, s’alçen al matí,
ixen de les seues llars per a anar al treballs o a l’escola,
queden amb els amics i, a poqueta nit, tornen a casa.
El seu ritme és tan antic que mai recorden haver-lo
alterat.
4. ... però amb una fam gegant, un monstre redó i punxegut, un
monstre llunyà i desconegut, un monstre poderós i rabiós, que duu
un exèrcit molt, molt, mooooooolt nombrós.
Vet aquí que un dia tranquil i
assolellat, un bon dia d’hivern,
de forma dissimulada, sense
que cap dels seus habitants se
n’adone, per terra i aire,
comença a entrar al poble
Coro, un monstre molt
xicotet...
5. Per a sobreviure, l’exèrcit de Coro necessita a tot hora aprofitar-se’n de la
VIDA, de tots els éssers vius... i especialment dels humans.
I sabeu com ho fan? De forma sigil·losa, de nit i de dia, ploga o neve, faça
fred o calor... A tot hora els monstres s’aprofiten dels humans, del seu
treball i de les seues festes, de les seues abraçades i tradicions, del seu
menjar i de les seues aficions... per fer-se cada volta més forts, cada volta
més nombrosos, cada cop més atrevits i més perillosos.
6. Quan els habitants del poble s’adonen
de la presència de Coro, veuen les
seues intencions i com es fa cada
vegada més fort, prenen una decisió que
mai abans havien pensat: es tancaran
tots a sa casa i així, sense el contacte
amb la VIDA, el monstre es morirà de
fam i marxarà.
Dit i fet, en un tres i no res,
tot el poble es tanca a les
seues llars, grans i menuts,
pares i mares, gats i
gossets... van acabar a casa
tots «tancadets».
7. Passen els dies i la gent segueix a casa... i el
monstre està fora, esperant que algú trague el
nas per la porta per començar a alimentar-se
d’ell. El setge al poble és total, tot tancat i
barrat, tot net i escurat... per evitar que el
monstre entre per les escletxes de portes,
finestres i teulats. La batalla és contínua, no hi
ha descans, el monstre no dóna treva i es va
enrabiant.
Malgrat ser molt forts i sacrificats, les mares i pares
de cada casa es van debilitant i el monstre segueix
com si res, esperant, a l’aguait, sempre atent a
qualsevol sorollet, a qualsevol distracció, a qualsevol
moviment... La situació comença a ser desesperada,
la gent està molt cansada, l’ambient és trist i fosc...
Ningú, dins a cada casa, sap què fer!!
8. Aleshores, dos germans avorrits, asseguts vora una
finestreta per veure el carrer, parlen entre ells del
que passa... i acaben ordint un pla molt arriscat i
venturós per véncer Coro.
A través d’Internet, un a un, van
explicant el seu pla, preparant la
seua estratègia i elegint el seu
moment.
Quan tothom està ben assabentat,
comença la lluita amb el monstre!!!
El primer que fan és comunicar-lo a les altres
xiquetes i xiquets... de totes les cases i xalets,
de la Serra a la vall del riu Sec... de la costa
fins al llac de l’oest!!!
9. La primera fase és no deixar-se
vèncer dins a casa, es fan forts,
ajuden la seua família i es
preparen per a una lluita llarga,
constant i dura.
Aleshores tots els xiquets
comencen a alimentar-se bé, a
menjar només allò precís i
saludable. Comencen tots els dies
fent exercici físic per estar forts i
desperts, ràpids i atents, àgils i
contents.
10. La segona fase és enfrontar-se al
monstre. Han pensat que com ell és tant
fort... no es podrà resistir a fer un repte
amb ells. Així, cada xiqueta i xiquet, a
cada casa i xalet, comencen a reptar al
monstre, a provocar que isca de la seua
comoditat.
Dit i fet, el monstre, avorrit com està i
famolenc com se sent, comença a acceptar
toooooootttssss els reptes proposats... i cada
vegada està més incòmode, cada vegada
més embolicat, cada vegada més enfadat... i
cada vegada més cansat. Ja l’han torbat!!!
11. L’última fase està llesta, Coro es
mostra desorientat i enfadat. Ara
cal la darrera acció, la definitiva, la
que el guanyarà i el farà marxar.
Aquella nit, tots els xiquets i
xiquetes se’n van prompte al llit, a
dormir... i a somniar!!!
Cadascú comença a somniaaaar i
somniaaaar..., i els tots somnis van eixint
de les casses per posar-se al cap de Coro
i el seu exèrcit, confonent-lo i torbant-lo
fins que perd el seny i la voluntat i, per on
han vingut, decideixen marxar!!!
12. … i aleshores s’obren les portes
de cada casa, criden als veïns i
ixen tots al carrer per celebrar
que el monstre ha desaparegut...
però no sabien perquè!!
Al dia següent els habitants del
poble, en llevar-se, escolten els
pardalets, veuen els coloms volant
pel cel, els moviments dels gats i
gossos són diferents, l’ambient de
l’aire és fresc, com abans...
13. ... i els conten el seu pla, tot allò
que han estat fent els darrers
temps per derrotar al monstre, i
com amb els seus hàbits, els seus
reptes i els seus somnis han fet
fora Coro i el seu exèrcit per
sempre més!!!
Quan s’alcen els xiquets, la gent
gran els explica què ha passat...
i els xiquets somriuen…
14. A partir d’aquell dia el poble recupera la normalitat... però ara
són més forts, estan més junts i s’ajuden més que mai!!! Això
ha derrotat Coro i farà que mai més tinga ganes de tornar!
15. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat,... que aquest conte s’ha acabat!!
Espero que us haja agradat... a vosaltres que sou els
protagonistes de veritat!!!
