1. LA PRÀCTICA ESPORTIVA DINS EL PROCÉS FORMATIU DEL NEN/A CURS DE FORMACIÓ ESPORTIVA FIGUERES, FEBRER DE 2010

2. “ EL DEPORTE NO POSEE NINGUNA VIRTUD MÁGICA, PUEDE DESPERTAR EL SENTIDO DE SOLIDARIDAD Y COOPERACIÓN COMO ENGENDRAR UN ESPÍRITU INDIVIDUALISTA”... “PUEDE EDUCAR EL RESPETO A LA NORMA COMO FOMENTAR EL SENTIDO DE LA TRAMPA. DEPENDE DEL EDUCADOR Y DE LA FORMA DE ENSEÑAR QUE SE FOMENTEN O NO LOS VALORES EDUCATIVOS QUE INDISCUTIBLEMENTE POSEE EL DEPORTE” Parlebas

3. LA PRÀCTICA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT AFAVOREIX EL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL DELS NENS I ELS JOVES .(Brustad 1996) TAMBÉ HI HA PERILL QUE L’ESPORT ES TORNI DES-EDUCATIU . (Martens 1996) POTENCIA L’AUTOESTIMA, EL SENTIMENT D’AUTOEFICÀCIA I LA COMPETÈNCIA .(Martens 1996) PERÒ Jafree y Wu (1996) LES NOIES QUE PARTICIPAVEN EN ACTIVITATS FÍSIQUES EXTRAESCOLARS ES SENTIEN MÉS COMPETENTS I AMB L’AUTOESTIMA MÉS ELEVADA. Escartí et al. (2004) ELS NENS QUE ES PERCEBIEN MÉS COMPETENTS TENIEN MÉS MOTIVACIÓ INTRÍNSECA. Balaguer, García Merita (1994) VAREN TROBAR UNA RELACIÓ POSITIVA ENTRE LA PRÀCTICA FÍSICA REGULAR I LA MILLORA DE L’AUTOESTIMA, L’ESTAT D’ÀNIM, L’ANSIETAT, LA DEPRESSIÓ, L’ESTRÈS...

4. QUIN ÉS EL NOSTRE OBJECTIU? FORMACIÓ COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA RENDIMENT MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA EXEMPLE

5. "Donar exemple no és la principal forma d'influir sobre els demés; és l'única manera" Albert Einstein

7. COORDINACIÓ VIDA FAMILIAR, ESCOLAR I ESPORTIVA IDEES DE COORDINACIÓ DE VIDA ESCOLAR I L’ENTITAT ESPORTIVA Classes de suport integrades dins l’organigrama del club. Adaptació dels entrenaments al calendari escolar Seguiment del rendiment acadèmic del jugador (“exigència” de treball i dedicació a la seva formació) ... O com a mínim l’interès de l’entrenador...

8. ENTRENANT PARES I MARES

10. Una pelea entre los padres obliga a suspender un partido de la categoría infantil ...Las madres de los jóvenes futbolistas protestaron y en un abrir y cerrar de ojos, se llegó a las manos, provocándose una pelea en la que no fueron pocos los padres que intervinieron...

11. LA REUNIÓ D'INICI DE TEMPORADA ESTRUCUTURA: 1- PRESENTACIÓ DEL CLUB (MISIÓ, VISIÓ I VALORS) 2- PRESENTACIÓ PERSONAL DE L’ENTRENADOR (I DEL COORDINADOR SI S’ESCAU). Experiència, objectius, complicitat formativa... 3- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ: Horaris d’entrenament, material, desplaçaments, calendari de competició, cuotes... 4- PRESENTACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I DEL CODI ÈTIC ( Cal saber les regles del joc: manques d’assistència, responsabilitats del jugador, responsabilitats dels entrenadors, responsabilitats de les famílies, responsabilitats del club...)

12. CAL APROFITAR PER FER UNA FORMACIÓ EN VALORS!! QUÈ ESPEREM DELS PARES/MARES? VALORAR EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC I LA SALUT ABANS QUE EL RENDIMENT ANIMAR I APLAUDIR TANT LES BONES JUGADES COM L’ESFORÇ APLAUDIM LES JUGADES DE L’EQUIP CONTRARI VALORAR LA TASCA DE L’ENTRENADOR I NO DONAR INSTRUCCIONS

13. RESPECTEM LES REGLES DEL JOC I LES DECISIONS DE L’ÀRBITRE PROMOURE EL RESPECTE I LES BONES RELACIONS AMB L’EQUIP CONTRARI CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES COL·LABORAR EN TASQUES DE SUPORT I ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP I DE L’ENTITAT Font: http://www.comptafinsatres.com/pdf/CF3_dossier_families.pdf

14. TIPOLOGIES DESINTERESSATS EXCESSIVAMENT CRÍTICS CRIDANERS “ ENTRENADORS ” SOBREPROTECTORS

17. RECURSOS PER A LA FORMACIÓ EN VALORS http://sportmagister.com http://webs2002.uab.es/valorsenjoc/ http: // www.juga-la.cat / cat / http: // www.comptafinsatres.com http: // observatoriesport.uab.cat / redirect.php?pagina=portada.php

18. EL TALENT... I LA SEVA PERVERSIÓ “ És una aptitud accentuada en una direcció, superant la mitjana normal, que encara no es troba del tot desenvolupada...és la disposició per sobre del normal, de poder i voler realitzar uns rendiments elevats en el camp de l’esport” Hahn(1988) L’esportista d’èlit neix o es forma? EXPERT “ algú experimentat, ensenyat a partir de la pràctica, habilidós, àgil, disposat; amb facilitat per rendir a partir de la pràctica” Durand-Bush i Salmela (1996)

19. PER QUIN MOTIU S’ESTABLEIX UNA DETECCIÓ DE TALENTS? La identificació del futur jugador de futbol en una etapa matinera assegura que els jugadors rebin un entrenament especialitzat que acceleri el seu desenvolupament . PROBLEMES!!!! 1- El fenomen de la compensació (hi ha molts camins per arribar a l'excel·lència) 2- La interacció entre l’herència i l’ambient. Molts factors depenen del genotip (fisiològics, motrius, d’adaptació...)... la resta, el 55%, depenen de factors socials i psicològics. 3- La predicció del rendiment, l’evolució de les aptituds i l’aprenentatge. (“falsos positius”/”falsos negatius”). 4- La promoció del talent a través de la coordinació del currículum. L’entrenament d’alt nivell ha d’anar coordinat amb les altres activitats de vida del nen i l’adolescent. 5- El “drop-out” o abandonament prematur de l’activitat. “mort esportiva”

20. LA FORMACIÓ DE TALENTS ESPORTIUS EN EL BÀSQUET Pedro Sáenz-López; Javier Giménez A partir d'entrevistes a jugadors, coordinadors, experts i entrenadors de bàsquet SOBRE? LES QUALITATS TÈCNIQUES, TÀCTIQUES, PSICOLÒGIQUES, DE CONTEXT, FÍSIQUES I ANTROPOMÈTRIQUES QUE HA DE TENIR EL TALENT EN EL BÀSQUET.

21. RESULTATS CONTEXT Perfil dels entrenadors de joves. Educar als pares. Motivar per sobre de rendir. Fomentar els estudis. TÀCTICA Desenvolupar la capacitat perceptiva i la capacitat de resoldre problemes en situacions reals de joc. PSICOLOGIA INDIVIDUAL Valorar la capacitat d’aprendre. Dissenyar tasques motivants i entorns agradables. QUALITATS FÍSIQUES Desenvolupar la velocitat i les accions explosives en els entrenaments, així com la coordinació i l’equilibri.

22. TÈCNICA Desenvolupar els fonaments bàsics, especialment el tir en situacions bàsiques. DADES ANTROPOM. Observar l’envergadura i l’alçada. NO descartar per el físic, valorar altres aspectes. PSICOLOGIACOL·LECTI Crear un entorn agradable en l’entrenament.

23. “ ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO PUEDE SER QUALQUIERA (...) NO SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR HAY QUE EDUCARLO (...) “EL ENTRENADOR TIENE UN GRAN PAPEL, DE IR EDUCANDO” entrenador 3

24. “ LO QUE DIFERENCIA A LOS QUE SON MUY BUENOS DE LOS QUE SON SIMPLEMENTE BUENOS ES QUE CON LA EDAD QUIEREN SEGUIR APRENDIENDO” entrenador 1 “ NO DESVINCULAR NUNCA LA FORMACIÓN TÁCTICA DE UNA FORMACIÓN TÉCNICA” experto 2

25. “ LA VELOCIDAD Y EL PRIMER PASO. LA CAPACIDAD DE REACCIÓN Y LA VELOCIDAD DE EJECUCIÓN PARA MÍ SON DOS CONCEPTOS A TENER EN CUENTA PARA QUE UN JUGADOR PUEDA JUGAR O TRIUNFAR EN ACB” entrenador 6 “ LOS BUENOS JUGADORES DE BALONCESTO TIENEN GRANDES BRAZOS I PIERNAS LARGAS NORMALMENTE” Coordinador 3

26. http://www.elperiodico.com/envN.asp?p=46&i=CAS&n=679200&h=100118

27. “ ...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A los diez años uno ya posee las cualidades, pero existen varias maneras de avanzar. Tomemos por ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época: Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18, Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria. Así, pues, suprimamos esos centros de formación donde meten a niños de 14 años para que se piquen con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar prohibido”. Michel Platini

28. CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS DEL NEN EN L’ESPORT DRET A FER ESPORT DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR DRET A ESTAR EN UN MEDI SA DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA DRET A UN TEMPS DE DESCANS DRET A NO SER UN CAMPIÓ

29. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde