Resum de la proposta de ponència d'estratègia política de Reagrupament per a l'Assemblea Nacional del 3 d'octubre de 2009 a Barcelona.

2. Resum de la proposta
de ponència política

3. 1.
La nació catalana:
context polític i
socioeconòmic actual

4. El dret a la independència dels
Països Catalans
Els Països Catalans són una
n a c i ó . E l s s e u s s e n y a l s
d’identitat (llengua, cultura,
història, tradicions, valors
compartits...) són la base que
explica la voluntat de ser una
nació, que només pot veure
garantida la supervivència amb
la constitució d’un Estat català
independent.

5. Els canvis mundials
Només disposant d’un Estat
propi Catalunya podrà fer
front, sense perdre la seva
i d e n t i t a t , a l e s g r a n s
t r a n s f o r m a c i o n s
demogràfiques, polítiques,
e c o n ò m i q u e s , s o c i a l s ,
tecnològiques i culturals que
s ó n p r ò p i e s d e l s c a n v i s
mundials dels temps actuals.

6. Els Països Catalans dins de l’Estat
espanyol i de l’Estat francès
L’ordenament jurídicopolitic
espanyol considera Catalunya,
País Valencià i Illes Balears com a
simples comunitats autònomes de
règim comú. La Franja de Ponent
ni tan sols està reconeguda com a
unitat administrativa diferenciada.
L’Estat francès tampoc reconeix
cap estatuts diferenciat a la
Catalunya Nord.

7. L’espoli fiscal
L’enorme dèficit fiscal que
pateixen els Països Catalans
condiciona la capacitat dels
respectius governs d’assolir un
n i v e l l d ’ i n v e r s i ó i d e
prestacions de serveis públics
que permetin cobrir de manera
satisfactòria les necessitats de
la seva ciutadania i de la seva
economia productiva.

8. La minorització lingüística i
identitària
E l s E s t a t s o n e s t r o b e n
actualment els Països Catalans no
assumeixen el plurilingüisme i
preveuen la preponderància
d’una comunitat lingüística
respecte a les altres. L’Estat
català és l’única eina que pot
garantir la identitat catalana
coma referent normalitzat
d’identificació col∙lectiva.

9. La Integració europea
Formar part de la Unió Europea és
un dels processos històrics més
importants que estem vivint. Fer‐
ho com a comunitat autònoma o
regió no reconeguda ens ha
impedit apropar‐nos al nivell dels
estàndards de països europeus en
qualitat democràtica, nivell
econòmic i tecnològic, en justícia
social i estat del benestar.

10. La globalització
L’economia catalana ha aprofitat el
procés de globalització econòmica
per ampliar els seus mercats
exteriors i augmentar el seu grau
d ’ o b e r t u r a a l m ó n , p e r ò
simultàniament, l’Estat espanyol ha
fomentat el desenvolupament d’un
model de creixement econòmic
especulatiu basat en la construcció i
els serveis de baix valor afegit.

11. La immigració
Catalunya sempre ha estat una
terra de pas i d’assentament.
Només un Estat propi permet
d e fi n i r e l m o d e l c a t a l à
d’incorporació a la societat
catalana de la nova immigració,
per tal d’aprofitar la gran
oportunitat que suposa per
enfortir i garantir el nostre
projecte nacional.

12. L’impacte dels mitjans de
comunicació audiovisuals
Totes les cultures del món reben
l’impacte dels nous mitjans de
comunicació audiovisuals. Les
nacions petites hi estan més
exposades perquè l’elaboració de
productes audiovisuals és cara i
exigeix mercats extensos. L’Estat
p r o p i c o m p e n s a a q u e s t a
inferioritat de les nacions petites.

13. La reducció a comunitat
autònoma de règim comú
El nou sistema de finançament no
resol el dèficit fiscal ni la manca de
recursos crònica de la Generalitat.
L’adhesió del Govern de la
Generalitat al nou sistema de
finançament és la demostració
que Catalunya només pot existir
en el marc espanyol com a
comunitat autònoma de règim
comú.

14. L’espoli fiscal i la triple crisi
econòmica
Els catalans patim una triple
crisi: la mundial, de caràcter
financer; l’espanyola, resultat
d e l a f a l l i d a d e l m o d e l
especulatiu; i la específicament
catalana, que suma a les dues
anteriors l’espoli fiscal.

15. La descapitalització i la baixa
competitivitat
Als Països Catalans hi ha sectors
industrials que no han pogut
renovar la seva base productiva
incorporant més tecnologia i valor
afegit a causa de la descapitalització
provocada per l’espoli fiscal. No
hem pogut impulsar els nous
sectors emergents a causa de la
falta de capitals, formació i recerca
necessàries.

16. La concentració oligopolística
causada per les privatitzacions
L’asfíxia de l’economia catalana
prové també de l’exclusió de les
nostres empreses dels sectors
estratègics. Un grup molt reduït
de grans fortunes han acabat
a c a p a r a n t l e s e m p r e s e s
petrolíferes, elèctriques, grans
bancs, telecomunicacions, etc.

17. L’exclusió de les empreses
catalanes dels sectors estratègics
L'exclusió de les empreses
c a t a l a n e s d e l s s e c t o r s
estratègics té conseqüències
greus per a la nostra economia.
L'obertura als mercats europeus
i globals exigeix empreses de
grans dimensions, que al seu
torn necessiten suport financer i,
fins i tots, diplomàtic.

18. Els funcionaris de l’Estat i el
poder econòmic
L a p r o m i s c u ï t a t e n t r e
interessos privats i funcionaris
públics escandalitzaria en
qualsevol país de tradició
democràtica.

19. Reconeixement de la llengua catalana
en el marc de l’Estat espanyol
L'Estat espanyol no reconeix la
i g u a l t a t d e l l e n g ü e s e n
l'administració central, ni reconeix
la territorialitat cultural a les
nacionalitats, a diferència d’altres
països plurilingües com Suïssa o
Bèlgica. No hi ha cap possibilitat
d'alterar aquesta situació amb una
reforma constitucional.

20. La llengua catalana i la
immigració
L’escassa cobertura legal per
protegir l’ús de la llengua catalana
impedeix la integració lingüística
de la immigració, cosa que no
s’esdevé en altres països, on
l’aprenentatge de la llengua pròpia
és una exigència que esdevé factor
d ’ a s s i m i l a c i ó d i n s d e l a
col∙lectivitat i garantia d’igualtat
d’oportunitats.

21. Les ràdios i televisions públiques
dels Països Catalans
La creació de les emissores de
ràdio i televisió públiques han
tingut efectes molt positius per a
la nostra llengua. L'oposició a la
l l i u r e d i f u s i ó d e t o t e s l e s
emissores en la nostra llengua a
tots els territoris prové de la por
dels poders espanyols a la
recuperació de la consciència
d'unitat dels Països Catalans.

22. El control polític dels mitjans de
comunicació públics
Els partits polítics intenten
c o n t r o l a r ‐ l a m i t j a n ç a n t l a
legislació i les concessions
a u t o n ò m i q u e s d ' e m i s s i ó .
Tanmateix, s'ha deixat de costat
la tasca decisiva de crear un marc
de comunicacions audiovisuals de
la nostra llengua i cultura a tots
els Països Catalans.

23. Els Estats generen identitat
Els Estats generen identitat
perquè proporcionen el prestigi
del poder, el reconeixement
d'arribar a un altre país, el marc
legal de les administracions i dels
mitjans de comunicació, de les
t r a n s a c c i o n s e c o n ò m i q u e s ,
l'etiquetatge i la publicitat.

24. Autonomia: pacte o concessió
L'Estat espanyol continua
considerant l'autonomia com
una concessió i no com un
pacte. Va escollir la via del
Tribunal Constitucional per
reduir l'autonomia catalana a
una comunitat de règim comú.

25. El fracàs del catalanisme
autonomista
El fracàs de la via autonomista ha
portat a la situació de desencís i
de desafecció de milers d’electors
sobiranistes de Catalunya, que
opten per l’abstenció o el vot en
blanc. La conseqüència és l'avenç
n o t a b l e d e l a b a s e s o c i a l
independentista dels darrers deu
anys.

26. Independència, gradualisme o
federalisme
“... (gradualisme i federalisme)...
aquestes opcions necessiten per
força una voluntat explícita per
part de l’Estat espanyol, cosa que
s ’ h a d e m o s t r a t i n e x i s t e n t .
Treballar per qualsevol opció que
no sigui la independència suposa
p e r p e t u a r u n a s i t u a c i ó
insostenible per a Catalunya.

27. Un procés pacífic
El dret internacional no permet
un Estat de retenir una nació
contra la voluntat dels seus
ciutadans. Per tant la clau per a la
independència és aconseguir que
la majoria dels electors expressi la
voluntat d'independència de
manera democràtica.

28. Un procés sense pertorbacions
econòmiques
Formar part de l'euro permet que
Catalunya es proclami Estat de la
Unió Europea sense pertorbacions
econòmiques. El Conveni de Viena
de 1978 estableix que els Estats
successors d'un Estat previ passin
ambdós a ser automàticament
m e m b r e s d e l e s i n s t à n c i e s
internacionals a les quals estava
adscrit l'Estat escindit.

29. La independència com a projecte
basat en l’interès comú
El nacionalisme català ha estat
sempre inclusiu i basat en la
voluntat de futur; en la voluntat
d e c o n s t r u i r u n a s o c i e t a t
c a t a l a n a m é s l l i u r e , m é s
pròspera, més justa i més culta
per a tothom.

30. Viabilitat econòmica de
l’Estat català
Amb un Estat català que no
patís la sagnia permanent del
dèficit fiscal, els catalans
podríem deixar de pagar
peatges, gaudir de millors
s e r v e i s s o c i a l s i
i n f r a e s t r u c t u r e s , i t e n i r
garantit el cobrament d’unes
pensions més altes.

31. 2.
La regeneració
democràtica de la
política catalana

32. Els partits catalans i el catalanisme com
a regeneracionisme de l’Estat espanyol
La concepció del catalanisme com a
força regeneracionista de l’Estat
espanyol ha esterilitzat l'actuació
política de Catalunya. La vella idea
que la missió de Catalunya era
modernitzar Espanya ha derivat en la
conversió de l'estabilitat de l'Estat
espanyol en un objectiu dels partits
catalans.

33. El sistema electoral català i
espanyol
En trenta anys d’autonomia, el
Parlament de Catalunya no ha estat
capaç de fer una llei electoral
pròpia, i es regeix per l’espanyola.
Aquesta llei electoral està pensada
a favor dels interessos de la
governació dels propis partits, fins i
tot posant‐la per davant dels
interessos de la governació del
país.

34. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Sistema electoral basat en llistes obertes ‐
així tothom pot saber a qui vota, i per tant
demanar‐li comptes si no fa bé la seva feina‐ i
districtes electorals reduïts.

35. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Limitació de mandats ‐la dedicació a la
política ha de ser transitòria, “persones que
temporalment es dediquen a la política, no
polítics professionals”.

36. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Limitació i publicitat dels sous de tots els
càrrecs electes i membres del Govern,
incloent‐hi les dietes i les percepcions per
pertànyer a consells d’administració
d’empreses i consorcis públics.

37. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Control i transparència en la despesa, fent
públic quines empreses i entitats són les
beneficiàries dels contractes, concursos i
ajuts atorgats per l’Administració Pública.

38. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Eradicació del nepotisme i el clientelisme.
Limitació de càrrecs.
Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint
l’acumulació de càrrecs.

39. Mesures per dur a terme la
regeneració democràtica
Sistema unificat d’elecció i promoció dels
empleats públics, independent de tot poder
polític i allunyat de tot interès particular

40. 3.
L’estratègia de la
proclamació unilateral
d’independència

41. El “dret a decidir” a països de
tradició democràtica
És impossible resoldre el
conflicte entre Catalunya i
Espanya de manera gradual.
En un moment donat cal
trencar amb la legalitat
espanyola, acollint‐nos a la
legalitat internacional.

42. La proclamació unilateral d’independència
pel Parlament de Catalunya
Per assolir la independència cal
aconseguir en unes eleccions al
Parlament de Catalunya una majoria
decidida a proclamar l’Estat català.
Això ha de desencadenar la
convocatòria d'un referèndum
vinculant perquè els ciutadans
r a t i fi q u i n l a p r o c l a m a c i ó d e
Catalunya com a Estat català dins la
Unió Europea.

43. 4.
La candidatura per a
les eleccions al
Parlament de
Catalunya de 2010

44. Una candidatura transversal per la
declaració unilateral d’independència
E l s c e n t e n a r s d e m i l e r s d e
manifestants del 2006 i 2007 han
de tenir qui defensi el dret a decidir
al Parlament de Catalunya amb
l ' e s t r a t è g i a d e “ d e c l a r a c i ó
unilateral de la independència”. I
l’extensa abstenció per desil∙lusió
s’ha de poder respondre amb
a l t e r n a t i v e s s o b r e t o t d e
regeneració democràtica.

45. El moviment per la independència
i la regeneració democràtica
A m é s d e l a C a n d i d a t u r a
Reagrupament Independentista es
proposa impulsar un moviment
que aplegui totes les persones que
volen aconseguir una majoria al
Parlament de Catalunya que
proclami la independència de
manera unilateral, al marge
d'adscripcions ideològiques.

46. Una falca per esberlar el
panorama electoral català
La finalitat de Reagrupament Independentista serà
guanyar la màxima representació del poble català
com a subjecte històric, per demostrar al món i a
l'Estat espanyol la voluntat d'independència dels
catalans.

47. Una falca per esberlar el
panorama electoral català
La seva actuació política al Parlament s'inscriurà en
l'estratègia per a la proclamació unilateral de la
independència i la regeneració democràtica, buscant
la màxima adhesió per part de la resta de forces
polítiques que comparteixin els nostres objectius.