Cribratge, diagnòstic i orientació terapèutica dels pacients en edat pediàtrica afectes d'hipoacúsia.

1. HIPOACÚSIA A L’ESCOLA DE PRIMÀRIA
Dr. Josep Soteras Ollé.
Adjunt del servei d’ORL.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de
Lleida.
Lleida, 16 de febrer de 2017

2. INTRODUCCIÓ
• Definició d’hipoacúsia
Disminució de la percepció auditiva.
• Classificació de la hipoacúsia
1. Segons la intensitat.
2. Segons la topologia.
3. Segons el moment d’aparició.

3. INTRODUCCIÓ
• Segons la intensitat, seguint les normes de
American National Standars Institute (ANSI,
1969).
1. Normo audició: el llindar d’audició tonal no sobrepassa els 20 dB HL en
la gama de freqüències conversacionals.
2. Hipoacúsia lleu: Per llindars auditius situats entre 20 i 40 dB HL.
3. Hipoacúsia moderada: La pèrdua auditiva se situa entre 40 i 70 dB HL.
4. Hipoacúsia severa: La pèrdua auditiva se situa entre 70 i 90 dB HL.
5. Hipoacúsia profunda: En aquest cas, la pèrdua auditiva supera els 90 dB
HL.

5. INTRODUCCIÓ
• Segons la topologia les hipoacúsies es
classifiquen en:
1. Conductives.
2. Neurosensorials .
3. Mixtes.
• Segons el moment d’aparició:
1. Pregones.
2. Perilinguals.
3. Postlocutives.

6. Segons la localització de la lesió:
• Hipoacúsia de transmissió: pèrdua auditiva provocada per
alteracions a nivell de l'orella mitjana i/o de l'orella externa.
• Hipoacúsia de percepció o neurosensorial: pèrdua auditiva
provocada per alteracions a nivell de l'orella interna i/o la
via auditiva:
– coclear (orella interna)
– retrococlear (via auditiva)
• Hipoacúsia mixta: pèrdua auditiva provocada per alteracions
a nivell de l'orella externa i/o l’orella mitjana i orella
interna.
• Trastorns del processament auditiu central: disfunció
auditiva provocada per alteracions a nivell de les vies
auditives centrals i/o corticals

7. Segons el moment d'aparició
• Hipoacúsia prelingual o prelocutiva: quan es
produeix durant la gestació o al llarg del
primer any de vida.
• Hipoacúsia perilingual o perilocutiva: quan es
produeix al voltant del període de l'adquisició
del llenguatge (1-4 anys).
• Hipoacúsia postlingual o postlocutiva: quan es
produeix un cop el llenguatge oral ja està
instaurat.

8. EPIDEMIOLOGIA
La OMS diu que la incidència de hipoacúsia és
de 5/1000 nounats.
1 a 3/1000 en hipoacúsies moderades a severes.
1/1000 en hipoacúsies severes a profundes.

9. • La hipoacúsia neurosensorial congènita és la
deficiència sensorial més freqüent: tres
vegades més que la síndrome de Down, sis
més que l’espina bífida o cinquanta vegades
més que la fenilcetonúria.
• El 80% de las hipoacúsia infantils són
congènites i aproximadament un 20% es
desenvolupen en els primers anys de la vida.

10. • Però la prevalença de la hipoacúsia permanent
continua creixent durant la infància i arriba a
una taxa del 2,7 per mil abans dels 5 anys
d’edat i del 3,5 per mil en l’adolescència. Per
cada 10 nens amb hipoacúsia congènita,
similars pèrdues auditives es desenvolupen en
altres 5 a 9 nens abans dels 9 anys.

11. ETIOLOGIA
• 50-60% de las hipoacúsies congènites són
hereditàries.
• Un 30% d’aquestes són sindròmiques (hi ha un
600 sd.) destaca el Sd de Pendred que és
autosòmic recessiu. Un 70 % són aïllades.
• La mutació més rellevant és la del gen GJB2
(conexina 26).

12. ETIOLOGIA
• Un 35-40% de les sordeses infantils són
adquirides:
1. Per infeccions, especialment el CMV.
2. Tòxics.
3. Altres agents, 20% prenatal, 20 % part i 60%
en els primers anys de la vida.
• 10-20% són de causa desconeguda.

13. % estimat de causes de hipoacúsia
congènita
Altres causes
Genètiques
43%
CMV inaparent
11%
CMV aparent
10%
Mutació GJB2
20%
Pendred
3% Ambientals
13%
13 sindròmiques
30 no sindròmiques
Morton i cols 2006.

14. Els factors de risc del Joint Committee
on Infant Hearing (JCIH) 2007 són
1. Sospita d'hipoacúsia i/o retard en l'adquisició del llenguatge .
2. Història familiar de sordesa permanent a la infantesa.
3. Estada a la UCI durant més de 5 dies o ventilació assistida o oxigenació amb
membrana extracorpòrea o medicació ototòxica o hiperbilirubinèmia amb criteris
d'exsanguinotransfusió.
4. Infecció congènita per citomegalovirus, herpes, rubèola, sífilis o toxoplasmosi .
5. Anomalies craniofacials .
6. Estigmes associats a una síndrome que inclogui sordesa.
7. Síndromes associades a hipoacúsia progressiva o d'instauració tardana:
neurofibromatosi, osteopetrosi, síndrome d'Usher, etc.
8. Alteracions neurodegeneratives (síndrome de Hunter, etc.) o neuropaties
sensomotores (atàxia de Friedreich, síndrome de CharcotMarie-Tooth, etc.)
9. Infeccions postnatals amb cultiu positiu, associades a hipoacúsia (meningitis, herpes
virus, varicel·la).
10. Traumatisme cranioencefàlic que requereixi hospitalització.
11. Quimioteràpia.

15. CRITERIS DE RISC PER AL DÈFICIT
SENSORIAL AUDITIU
Nounats (0-28 dies)
1. Ingrés a la UCI de 48 hores o més.
2. Estigmes o altres troballes associades a
síndromes que incloguin sordesa.
3. Història familiar de sordesa permanent a la
infantesa.
4. Anomalies craniofacials.
5. Infeccions congènites com citomegalovirus,
herpes, toxoplasmosi, rubèola o sífilis.

16. CRITERIS DE RISC PER AL DÈFICIT
SENSORIAL AUDITIU
Infants (29 dies-2 anys)
1. Sospita d’hipoacúsia per part dels pares o cuidadors. Retard en l’adquisició del llenguatge o en
el desenvolupament.
2. Història familiar de sordesa permanent a la infantesa.
3. Estigmes o altres troballes associades a síndromes que incloguin sordesa.
4. Infeccions postnatals associades a sordesa nerurosensorial, incloent-hi la meningitis
bacteriana.
5. Infeccions congènites com citomegalovirus, herpes, toxoplasmosi, rubèola o sífilis.
6. Indicadors neonatals: hiperbilirubinèmia amb indicacions d’exsanguinotransfusió, hipertensió
pulmonar
persistent associada a ventilació mecànica i condicions que requereixin oxigenació amb
membrana extracorpòrea.
7. Síndromes associades a hipoacúsia progressiva, com ara neurofibromatosi, osteopetrosi i
síndrome d’Usher.
8. Alteracions neurodegeneratives (síndrome de Hunter) o neuropaties sensomotores (atàxia de
Friedreich, síndrome de Charcot-Marie-Tooth).
9. Traumatisme cranial.
10. Otitis serosa persistent o recurrent, mínim durant tres mesos.

17. Neuropatia auditiva
És un desordre descrit no fa gaires anys,
caracteritzat per l’afectació retrococlear o neural
de la via auditiva. És poc freqüent i afecta l’1-2%
dels nens amb sordesa. Es caracteritza perquè
els nens tenen pèrdua auditiva amb una
comprensió de la paraula més afectada del que
caldria esperar segons els seus llindars auditius
per audiometria tonal.

18. Criteris de risc per a la
neuropatia auditiva
• Ingrés a UCI .
• Hiperbilirubinèmia amb criteri d’exsanguinotransfusió.
• Meningitis bacteriana.

19. Programa de detecció precoç de la
hipoacúsia neonatal.
• Objectius del programa és testar al menys al 95%
del nounats.
• Fer un retest al mes al 100% dels nens que no
han passat la primera prova.
• Derivar a la fase diagnòstica els nens que no
passin el retest.
• Derivar a menys del 4% dels nounats a la fase
diagnòstica (això ens dona un control de qualitat).
• Diagnosticar als 3 mesos.
• Iniciar tractament als 6 mesos.

20. Edats d’aplicació del cribratge

21. Mètode d’exploració de la sordesa
En la primera visita es fa una anamnesi acurada per identificar els nadons que
compleixen algún dels factors d’alt risc de patir un dèficit sensorial auditiu,
segons els criteris del Joint Committee on Infant Hearing per a nounats i
infants . Cal recordar que un 6-8% d’aquests nens tindrà algun grau de dèficit
auditiu. A l’hora de l’anamnesi cal tenir present que la sordesa no sempre
s’instaura immediatament després de la noxa causal (per exemple, en el cas
de les infeccions intrauterines en què la hipoacúsia es pot produir fins i tot
passat el primer any de vida) i que la hipoacúsia de causa familiar (que és la
més freqüent) pot aparèixer en el moment del naixement o bé ser
d’instauració progressiva o tardana.

22. Cribratge auditiu per a
infants de 7-9 mesos
Es durà a terme en nens a qui no s’ha realitzat
cribratge auditiu, nens amb antecedents de
risc de patir sordesa d’instauració tardana o
progressiva (segons el Joint Comittee on Infant
Hearing, infants de 29 dies a 2 anys) i sempre
que hi hagi una sospita d’hipoacúsia.
Per dur a terme aquest cribratge cal basar-se en
una anamnesi i en la prova de reacció al so
(basada en la prova d’Ewing).

23. Anamnesi en el cribratge d’alteracions
auditives en l’infant de 7-9 mesos
• Els sorolls forts (cops, timbres, sirenes, petards, etc.)
desperten o espanten l’infant?
• L’infant s’anticipa a l’aproximació d’una persona que no veu?
• L’infant respon a sorolls ambientals fluixos (veu de la mare,
zing-zing, joguines musicals,etc.)? Intenta localitzar-los o
agafar-los? Riu?
• L’infant balboteja?
• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?
• L’infant ha patit qualsevol malaltia o tractament susceptible
de causar hipoacúsia? ( tractament amb «Fàrmacs
susceptibles de causar hipoacúsia»o bé «Infeccions
postnatals susceptibles de causar hipoacúsia».)
• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

24. PROVA DE EWING
Té com a objectiu avaluar si l’infant de 7 mesos mostra una
bona capacitat de reacció i atenció a certs estímuls sonors
d’intensitat relativament fluixa.
Es pot fer entre els 7 i els 9 mesos d’edat, a tots aquells
infants dels quals no es tingui coneixement de cap alteració
de la motricitat, de la capacitat d’atenció, de l’audició o de la
visió. La limitació de l’edat de realització ve donada pel grau
de desenvolupament neurològic de l’infant: és en aquesta
època que la maduresa de l’infant ja ens permet de captar la
seva atenció mitjançant el contacte visual, contacte que
rarament es perd a causa de sorolls o moviments ambientals;
aprofitant aquesta situació, es valoren les seves reaccions al
so.

25. PROVA D’EWING
El material necessari per realitzar aquesta prova és
el següent:
• Una joguina musical (ha d’emetre sons a una intensitat de 35
dB, disposar d’un espectre ampli de freqüències i ha de ser
manejable i petita).
• Una campaneta (amb so pels volts dels 2.000 Hz de
freqüència).
• Un mocador de paper.
• La nostra pròpia veu.
• Una joguina per captar i mantenir l’atenció de l’infant (senzilla,
manejable i adequada a l’edat).

26. PROVA D’EWING

27. Passa la prova
Es considera que l’infant passa la prova si té una reacció clara
a tres o més dels cinc diferents sons emesos. S’han de
considerar les dues orelles per separat (és a dir, es podria
donar el cas que l’infant passés la prova en una orella i no en
l’altra).
En una sospita d’hipoacúsia (reacció a menys de tres sons a
cada orella) realitzarem:
a) otoscòpia: encara que no sempre és de fàcil interpretació,
orienta i ajuda a descartar altres processos.
b) timpanometria (si està disponible).

28. Criteris de derivació (infants de 7 mesos)
Si l’infant no passa la prova d’Ewing (reacció
clara a tres o més sons a cada orella, en dues
exploracions fetes amb tres o quatre setmanes
d’interval).

29. Cribratge auditiu per a
infants de 18 mesos
Anamnesi per a infants de 18 mesos
• L’infant respon a qüestions senzilles efectuades sense
gesticulacions i adequades a cada edat? (“dóna’m
una nina”, “agafa la cullera”, ”on és la mama?”)
• L’infant respon al timbre de la porta i al telèfon?
• L’infant contesta quan se’l crida des d’una altra
habitació?
• L’infant emet sons articulats i melòdics? Ha començat
a parlar?
• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?
• Té algun dubte sobre l’audició del seu fill?

30. En una sospita d’hipoacúsia (tres o més
respostes sospitoses), es practica una
otoscòpia i una timpanometria (si està
disponible) per descartar l’existència d’una
otitis serosa. En cas d’existir una otitis serosa
es faran el tractament i seguiments adients.

31. Criteris de derivació dels infants de 18
mesos
• Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia
(tres o més, depenent del grau de sospita que
impliquin), un cop descartada l’existència
d’otitis serosa.
• Casos amb otitis serosa mantinguda durant
més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia
(retard en l’adquisició del llenguatge
o hipoacúsia).

32. Cribratge auditiu per a
infants de 2 anys
Anamnesi en l’infant de 2 anys
• L’infant respon normalment a qüestions senzilles sense mirar els llavis ni
observar gestos (ordres com «apaga el llum», «dóna’m el cotxe », «digues
adéu» i preguntes com «quants anys tens?»).
• L’infant respon al timbre de la porta i al telèfon?
• L’infant contesta quan se’l crida des d’una altra habitació?
• L’infant ha començat a parlar? Diu paraules senzilles i habituals? Construeix
frases de dues paraules?
• És un infant molt introvertit, distret o agressiu?
• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?
• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

33. En una sospita d’hipoacúsia (tres o més respostes
sospitoses) i sempre que hi hagi un retard en l’adquisició
del llenguatge, valorat amb la prova de
desenvolupament psicomotor, s’ha de practicar
una otoscòpia i una timpanometria (si està disponible)
per descartar l’existència d’una otitis serosa.
En cas d’existir una otitis serosa es faran el tractament
i seguiment adequats.

34. Criteris de derivació d l’infant de 2
anys
• Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia
(tres o més, depenent del grau de sospita que
impliquin), un cop descartada l’existència
d’otitis serosa.
• Casos amb otitis serosa mantinguda durant
més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia
(retard en l’adquisició del llenguatge
o hipoacúsia).

35. Cribratge auditiu per a
infants de 3-4 anys
Anamnesi en l’infant de 3 a 4 anys
• L’infant té un llenguatge adequat a la seva edat?
• L’infant crida excessivament quan parla?
• Quan li parlem, contesta repetidament amb un “què”?
• L’infant apuja sistemàticament el volum de la televisió?
• És un infant amb un comportament molt introvertit, distret o
agressiu?
• L’infant té problemes d’aprenentatge a l’escola, d’integració o
de relació? Quins?
• L’infant pateix refredats freqüents o otitis?
• Té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill?

36. Criteris de derivació dels infants de 3-4
anys
. Diverses respostes sospitoses d’hipoacúsia (tres
o més, depenent del grau de sospita que impliquin),
un cop descartada l’existència d’otitis serosa.
. Casos amb otitis serosa mantinguda durant
més de tres mesos i que ocasioni simptomatologia
(retard en l’adquisició del llenguatge,
hipoacúsia, trastorns del comportament o en
l’aprenentatge escolar).

37. PREGUNTES PER SOSPITAR HIPOACÚSIA EN
ADOLESCENTS.
1. Tens algun problema d’audició amb el us de telèfon.
2. Tens dificultats per seguir una conversa quan hi ha dues persones que
parlen alhora?
3. Es queixa la gent per que poses el volum del televisor molt alt?
4. Deus d’esforçar-te per comprendre una conversa?
5. Has notat que no hi sents bé en ambients sorollosos?
6. Demanes tot sovint que la gent et repeteixi el que et diu?
7. Et sembla que moltes persones parlen amb la boca tancada o sense
claredat?
8. Comprens malament el que et diuen i respons de forma equivocada?
9. Et costa més de comprendre la parla de les dones i els nens?
10. La gent s’emprenya per que no entens el que et diuen?

38. CONSEQÜÈNCIES DE LA HIPOACÚSIA
Es tracta de la deficiència més freqüent de l'ésser humà i les seves
repercussions en la infància provoquen un problema greu .
L'audició i el llenguatge estan íntimament relacionats. Al llarg dels
primers anys de vida es desenvolupen les àrees corticals de
processament i reconeixement del llenguatge i l'audició normal és
una condició indispensable perquè això es realitzi .
La màxima plasticitat cerebral per al reconeixement dels codis
auditius es produeix des del naixement fins el primer any de vida .
Convé remarcar que les hipoacúsies moderades poden comportar
que l’infant perdi el 50% de la conversació normal diària en
determinades circumstàncies relacionades amb l'entorn. El
diagnòstic tardà està associat amb el retard en l’adquisició del
llenguatge i això ocasiona problemes en la lectura i adquisicions
escolars.

39. PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA
La prevenció primària consisteix a realitzar actuacions
dirigides a educació sanitària, que contemplin el consell
genètic en casos de predisposició familiar, un bon control de
l'embaràs, una bona assistència perinatal, tenir cura dels
tractaments amb la utilització imprescindible d'ototòxics,
immunitzacions preventives, quimioprofilaxis, així com evitar
els factors predisponents ambientals (ambients sorollosos).

40. PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA
En la prevenció secundària, l'eina bàsica és el cribratge auditiu
neonatal universal. En l'àmbit del Protocol d'activitats preventives i
de promoció de la salut a l’edat pediàtrica (Infància amb salut) , es
du a terme la prova de reacció al so (basada en la prova d'Ewing)*,
prova de cribratge que es realitza entre els 7 i els 9 mesos, i les
exploracions auditives adients segons l’edat, sobretot en els casos
dels infants amb indicadors de risc d'hipoacúsia tardana. Segons la
literatura consultada i l'evidència científica, l'edat mitjana de
detecció sense cribratge està entre els 20 i els 36 mesos . En canvi,
l'edat de detecció amb cribratge auditiu se situa en els 2 mesos de
vida. Els beneficis que s'obtenen en els resultats a llarg termini
d’una detecció, diagnòstic i intervenció precoços justifiquen la seva
aplicació .

41. PREVENCIÓ DE LA HIPOACÚSIA
La prevenció terciària és el tractament precoç i
el seguiment dels casos identificats.

42. TÈCNIQUES OBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
• TEOAES: Són sons d'escassa intensitat generats per
l'activitat fisiològica de les cèl·lules ciliades externes de la
còclea, els quals es poden enregistrar en el conducte auditiu
extern. Les OEA no mesuren llindars auditius, sinó que
confirmen o neguen la presència d'un mecanisme necessari
per tenir una audició dins la normalitat. Les OEA són
inexistents en cas de pèrdues auditives superiors a 25-35 dB.
Només explora la integritat de les cèl·lules ciliades externes.
No detecta les sordeses d'origen retrococlears (neuropatia
auditiva).

43. TÈCNIQUES OBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
• PEATC són el registre de les variacions de potencial que
generen diferents parts de la via auditiva (de la còclea fins al
tronc cerebral) en resposta a estímuls sonors (clics). Només
informen sobre les freqüències agudes (2-4 KHz) i que el seu
resultat pot estar interferit per la patologia de les orelles
mitjanes (otitis).
• PEAEE provocades per tons continus modulats en amplitud,
que s'obtenen a diferents freqüències d'estimulació. Per mitjà
de càlculs matemàtics complexes s'aconsegueix representar-
les en un audiograma. La seva concordança amb els llindars
obtinguts per audiometria tonal és alta, sempre i quan es
realitzin de manera acurada .

44. TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
Es tracta d'una bateria de proves
audiomètriques que permeten un millor
estudi i coneixement de la pèrdua auditiva,
tipus i grau, així com de la morfologia de la
corba audiomètrica. Requereix de la
col·laboració del subjecte valorat. En funció de
l'edat i grau de col·laboració, s'utilitzen
diferents procediments i eines per realitzar
l'exploració.

45. TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
Audiometria observacional o de distracció: es presenten tons
modulats (warble) de diferents freqüències i intensitats.
S'observen les respostes del nadó, com ara: canvis en el ritme
respiratori, excitació nerviosa, reflex de moviment
d'extremitats, reflex cocleopalpebral, reflex de succió, etc. La
franja d'edat en què es realitza aquesta prova és de 0 a 6
mesos d'edat.

46. TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
• Audiometria de resposta d'orientació condicionada (VRA): és una prova
per valorar les capacitats auditives mitjançant l'observació del
comportament amb un condicionament o reforç visual. S'envien tons
modulats (warble) a diferents freqüències i intensitats i s'entrena l’infant a
un condicionament fins aconseguir una resposta condicionada. La franja
d'edat en què es realitza aquesta prova és de 6 mesos fins a 2 anys d'edat.

47. TÈCNIQUES SUBJECTIVES DE
DIAGNÒSTIC
Audiometria de participació o lúdica: l’infant fa una tasca
lúdica davant un estímul acústic amb l'objectiu de cercar el
seu llindar auditiu a les diferents freqüències explorades. La
franja d'edat en què es realitza aquesta prova és de 2 anys fins
a 3 a 4 anys d'edat, quan l’infant pot realitzar la prova com un
adult.

49. CAS Nº 1
Y H B.
Nen nascut a l’octubre de 2007. Marxa al Marroc al 2010 i no
torna a Catalunya fins el 2014.
Els pares refereixen retard en el llenguatge.
El seu pediatre el deriva al ORL:
Paciente que regresa de Marruecos después de 4 años, y
ahora acude por que refiere que el niño no habla bien. , no se
expresa bien, y da la impresión que no escucha bien.( El niño
no entiende ni catalán ni castellano)
examen físico sin alteración.

50. Nen de 7 anys de edat.
Sense antecedents d’otitis de repetició.
Amb antecedents familiars de retard en el llenguatge en un
germà de 9 anys.
Otoscòpia

52. Es demana un TC de mastoides que es normal.
Es protetitza al nen.

53. CAS Nº 2
Juan Carlos.
Nen nascut al febrer de 2007.
Derivat al ORL per sospita d’hipoacusia al desembre de 2010.
Paciente de 3 años de edad, con sospecha de hipoacusia. ( padre
sordera congénita), se deriva para valoración audición.
És un nen amb antecedents patològics de OMA i familiars de
hipoacusia.
Otoscopia: OME.
Es practica adenoidectomia i TVB.
Es demanen PEATC amb aparició d’ona V a 90 dB i 100 dB.

54. Audiometria tonal

55. Es protetitza el nen

56. Hi ha bona evolució al començament.
Estancament posteriorment.
Es remet a HSJD per implant coclear a meitats
de 2013.
Implant coclear al desembre de 2014.
Molt bona evolució. Llenguatge entenedor.

58. CAS Nº 3
• Alvaro nen de 2 anys d’edat, Informació sanitària: nen de 26 mesos que
presenta trastorn en l'adquisició del llenguatge amb timpanometria plana
a orella dreta i corba baixa a l'esquerre , agrairia valoració d’audició.
• Otoscòpia:
• PEATC: ona V a 40 dB a les dues oïdes.

60. Es practica adenoidectomia i DTB

61. CAS Nº 4
• M, nen d’onze anys remès per sospita de hipoacúsia
unilateral.
• Antecedents meningitis pneumocòccica als 7 mesos.
• Otoscòpia:
• PEATC: absència d’ona V a l’oïda dreta i a 20 dB a l’esquerra

63. CAS Nº 5
Susana, nena nascuda el març de 2014.
Screnning auditiu correcte al naixement.
Sospita de pèrdua auditiva segons els pares a partir de l’any d’edat.
Antecedents familiars de hipoacùsia.
Otoscòpia:

64. CAS Nº 5
• PEATC: presència d’ona V només a 100 dB. A
les dues oïdes.
• Audiometria:

65. Es protetitza

66. CAS Nº 6
• R, nen nascut al juny de 2010.
• TEOAES absens al nàixer.
• PEATC: ona V a 60 dB a OD i a 40 dB a OE.

67. Audiometria

68. • Acudeixen de nou a gener de 2015 per sospita de hipoacúsia desde fa uns
dos anys.
• Otoscopia:
• PEATC: ona V a 70 dB a OD i a 60 a OE.

69. Audiometria

70. • Sospita de Sd. de EVA.
• Es sol·licita TC de mastoides i RM que són
informats com a normals.
• Audiometria

71. Audiometria Rayan amb pròtesis

72. CAS Nº 7
L, nena de 2,5 anys nascuda al 2007 a Xina.
Sospita de hipoacusia segons la família.
Otoscopia:
PEATC: ona V a 80 dB a les dues oïdes.

73. Audiometria

74. Es protetitza.

75. Tc mastoides

77. CAS Nº 8
• Pau, nen que va néixer al 2002.
• Remés per dificultat en l’aprenentaje per
sospita d’augment de la seva hipoacusia.
• Antecedents: meduloblastoma de cervellet
(2008) operat i amb tractament posterior amb
Cysplatí que es va substituir per Carboplatí per
ototoxicitat. Radiat posteriorment. Meningitis.

79. Es protetitza

80. CAS Nº 9
• Arnau, va néixer al 2001, els pares noten que
al 2006 el nen no hi sent bé, es remès al HSJD
on es diagnostica de HNB moderada i s’indica
protetitzar al nen.
• Els pares no ho creuen convenient fins l’any
2012.

82. Es protetitza

83. CAS Nº 10
• X, nena nascuda al 2009 i enviada per retard a
la parla a l’any 2012.
• No hipocúsia segons la família.
• No antecedents de interès.

84. Otoscòpia

85. Es practiquen uns PEATC amb aparició d’ona V a
70 dB a OD i 60 a OE.
Es coloquen TVB.

86. Es demanen uns nous PEATC amb aparició d’ona V a 30
dB a OD i 40 dB a OE. Es sol·licita audiometria

87. CAS Nº 11
• A, nena nascuda a 2007, remesa per que els
pares noten que no hi sent bé per l’oïda
esquerra després d’un CVA a l’any 2012.
• No retard a l’adquisició del llenguatge.
• Otoscòpia:

88. Audiometria.

89. • A l’any 2014 remesa de nou per sospita de
hipoacusia unilateral esquerra.

90. Se solicitan PEATC

92. • Se realiza estudio con TC de mastoides y RM
que son informados como normales.

93. CAS Nº 12
• J M, nascut al juny del any 2000.
• Antecedents, gran prematur de 1010 gm de pes,
ventilació mecànica durant 11 dies. Sepsis per
càndida albicans. RM compatible amb
meningoencefalitis per càndida. Convulsions
neonatals. Tetraparesia espàstica.
• Diagnosticat als 2 anys de Hipoacúsia moderada
mixta amb component neurosensorial més
important a la OD.
• TVB als dos anys per OMA.

96. CAS Nº 13
• Esther, nena nascuda al 2002.
• La nena diu que no hi sent bé per la OD desde
fa molt de temps.
• Antecedent de TC al 2008.
• Otoscopia

97. Audiometria

98. PEATC

99. • TC de mastoides : normal.
• RM de Cais normal.
• Es protetitza.

101. CAS Nº 14
• Andrea, nena de 14 anys enviada per males
notes a l’escola.
• Antecedents: mare diabètica, prematura amb
un pes de 2350 gm.
• Otoscopia

102. Audiometria.

103. Es protetitza

104. RESUM
SOSPITAR HIPOACÚSIA

105. MOLTES GRÀCIES.