Activitats 2015/16

1. A
Memòria d’activitats
15/16
III Cicle d’Economia i
Territori
Tavernes de la Valldigna

2. 123456780101112131415161718
L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
col•labora un any més amb la Universi-
tat Politècnica en el Cicle d’Economia que
s’organitza al nostre poble. Aquestes jor-
nades suposen una via per a mostrar als
nostres veïns i veïnes les eines i recursos
de què disposem per tal de donar resposta
a les necessitats i les demandes en l’àmbit
d’ocupació, formació i emprenedoria. Des
de l’equip de govern som plenament cons-
cients que la situació econòmica encara és
molt precària per a molts sectors econò-
mics valencians. Per això, pensem que és
necessari donar suport a aquests cicles de
conferències per tal d’aportar solucions
en positiu per a continuar ajudant els em-
presaris, autònoms, emprenedors i tots
aquells que hi estiguen interessats.
Nosaltres apostem per la reactivació de
la indústria de la nostra àrea, per tal que
torne a brollar l’economia, tot solucio-
nant els problemes del PGOU per a po-
der millorar i crear-ne de noves. Cal ser
conscients que es tracta d’actuacions
que donaran fruit a llarg termini.
Aquest objectiu és un dels nostres pilars
bàsics de la tasca de govern, així com la
participació ciutadana, que ens permet
conéixer de primera mà els problemes
i les opinions dels vallers en qüestions
que ens ocupen a tots, com ara les aju-
des socials, en què intentarem que es
mantinga la quantitat de diners inver-
tits en aquesta legislatura i ampliarem
els serveis creant un centre integral de
majors.
Hem avançat molt en matèria de sane-
jament de les arques municipals i també
en transparència, però en volem més.
Quant al cicle d’economia, que ha estat
un èxit novament, hem d’agrair als po-
nents dels tallers i les conferències la
seua participació. Sense cap dubte, han
mostrat una nova visió de l’economia
valenciana als ciutadans de Tavernes,
com també han demostrat els seus tre-
balls i estudis en aquesta especialitat.
Salutació de l’alcalde de Tavernes de la
Valldigna, Jordi Juan
15/16

3. Una vegada acabat el tercer cicle d’Econo-
mia i Territori a Tavernes, cal estimar que
ha estat novament un èxit i s’ha consoli-
dat com una de les activitats destacades
que organitza la Regidoria de Foment Lo-
cal i Promoció Econòmica.
Aquest equip de govern té la ferma vo-
luntat de fomentar l’activitat econòmica
i l’emprenedoria en la ciutat; per eixa
raó no parem de treballar per a donar
solucions als problemes econòmics que,
encara hui, ens amenacen. Assessorar
i ajudar els emprenedors, autònoms i
qualsevol altre veí que ho necessite, per
tal d’afavorir la creació de noves empre-
ses és, cada vegada més, una tasca fona-
mental d’aquest equip.
L’aposta pel treball conjunt amb la Uni-
versitat Politècnica de València, en el
seu Campus de Gandia, i amb el Cercle
Euram Safor, afavoreix la qualitat dels
ponents i dels seus tallers i conferèn-
cies. Aquesta col•laboració dóna un
valor afegit a les sessions i jornades del
Cicle i fa que el treball fet tinga una ma-
jor repercussió tant a escala local com
comarcal.
Per tot açò, des d’ací vull expressar el
meu suport al projecte del Cicle d’Eco-
nomia i Territori a Tavernes. Pel que a
mi respecta, done les gràcies a tots els
que han assistit i participat en les ses-
sions del tercer cicle i us anime a seguir
donant suport a aquesta iniciativa en el
quart, que ara comença.
Salutació de l regidor de Promoció Econòmica,
Josep Llàcer
15/16
123456780101112131415161718192021222324

4. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
1ª sessió
Coordinadora del Banc
de Tems de Gandia
Presenta: Noe Alberola,
Regidora de Benestar
Social
Modera: Pau Pérez, del
Cercle Euram
Dijous, 24 de setembre
de 2015
20h. Casa de la Cultura
de l’Ajuntament de
Tavernes de la Valldigna
Els Bancs de Temps.
Una proposta des de l’economia
social i cooperativa.
15/16
4

5. La Casa de la Cultura de Tavernes va aco-
llir la primera sessió del III Cicle d’Econo-
mia i Territori. L’acció va tractar sobre el
projecte “Els bancs de temps: una expe-
riència d’economia social i cooperativa”,
una iniciativa impulsada per la regidora
de Serveis Socials i Cooperació, Noèlia
Alberola, en col•laboració amb la regido-
ria de Foment Local, de Josep Llàcer, i que
compta amb l’ajut de la Coordinadora del
Banc de Temps de Gandia i del Cercle Eu-
ram de la Safor.
Els bancs del temps estarien emmarcats
dinsdeleseconomiesnomonetaritzades;
els diners no hi intervenen, sinó les hores,
i només s’aplica a coses puntuals i que no
entren en conflicte ni en competència
amb professionals. Un exemple que po-
dria explicar-ho: no demanes que et pin-
ten tota la casa, pots demanar ajut per a
repassar una paret o arreglar uns escros-
tonaments i, a canvi, rebre, per exemple,
una ajuda en un tema concret escolar del
teu fill; no ser el professor particular a
canvi de pintar la casa. És una de les coses
que més s’ha remarcat i, de fet, en locali-
tats on ja està en pràctica, cas de Gandia
o Bilbao, no s’ha donat cap conflicte.
En resum, són serveis fets a canvi d’uns
altres serveis i s’intercanvia el temps
dedicat perquè siga tornat amb un altre
temps. No hi ha moneda per a fer paga-
ment, són les hores, el temps de dedicació
que s’intercanvia entre les persones.
LaregidoradeServeisSocials,NoèliaAl-
berola, manifestava que “es tracta d’un
projecte que vol donar resposta a les
necessitats de les persones a partir de
l’ajuda mútua. És una forma de fomentar
la cooperació i la solidaritat, i que millo-
ra la qualitat de vida d’estes persones.
Tot sense crear cap impacte negatiu en
el comerç local”.
Els bancs de temps són una proposta
més per a millorar la vida de les perso-
nes. De segur que a Tavernes de la Vall-
digna i a altres llocs de la nostra comar-
ca la proposta tindrà repercussió.
Són serveis fets
a canvi d’uns
altres serveis i
s’intercanvia el
temps dedicat
perquè siga tornat
amb un altre temps.
15/16
123456780101112131415161718192021222324

6. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
2ª sessió
Presenta: Josep Llàcer,
Regidor de Promoció
Económica,
Modera: Pau Pérez,
Cercle Euram de La Safor
Dijpus, 29 d’octubre de
2015
20h, Saló de Plenaris de
l’Ajuntament de Tavernes
de la Valldigna.
Jornada contactem amb el CES
jove
Presentació de nous projectes
empresarials
15/16
6

7. La segona sessió del III Cicle d’Economia i
Territori, organitzada per l’Ajuntament de
Tavernes, tingué com a objectiu que els jo-
ves empresaris contactaren amb el Centre
Empresarial de la Safor (CES) Jove. Més de
80 persones hi van participar i el CES Jove
va treballar l’associacionisme empresarial
i va explicar les seues funcions i activitats.
L’acte va comptar amb una sessió
de networking empresarial, en què
la idea era crear una xarxa de joves
emprenedors per tal d’establir una
comunicació entre empreses i crear
sinergies positives per a l’economia.
També s’hi van presentar dues noves
empreses locals instal•lades al Viver
d’Empreses de l’Ajuntament, una d’op-
timització de despesa en telecomunica-
cions i seguretat, i una altra de turisme
accessible.
El regidor de Foment Local, Josep Llà-
cer, va animar els nous emprenedors
a seguir avant amb els seus projectes.
L’Ajuntament te voluntat de col•laborar
en les activitats que ofereix el CES Jove i
de donar suport a les empreses locals de
nova creació.
L’acte va comptar amb
una sessió de networking
empresarial, en què la
idea era crear una xarxa
de joves emprenedors per
tal d’establir una comu-
nicació entre empreses i
crear sinergies positives
per a l’economia.
15/16
7

8. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
3ª sessió
A càrrec de Vicent
Cucarella, economista
Presenta: Jordi Juan,
Alcalde de Tavernes de
la Valldigna i diputat
autpnòmic
Modera: Pau Pérez,
Cercle Euram de La Safor
Dijous 3 de desembre de
2015
Casa de la Cultura de
Tavernes de la Valldigna
El finançament valencià
De la submissió al canvi necessari
15/16
8

9. La tercera sessió del III Cicle d’Economia i
Territori tingué lloc a la Casa de la Cultura
de Tavernes de la Valldigna i va resultar
molt interessant per als assistents, ja que
va tractar un tema vital per als interessos
dels valencians: el finançament. Va estar
impartida per Vicent Cucarella, econo-
mista i tècnic d’investigació de l’Institut
Valencià d’Investigacions Econòmiques
i un dels experts elegits per les Corts Va-
lencianes per a redactar l’informe sobre el
finançament valencià.
L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, dipu-
tat membre de la Comissió d’Hisenda de
les Corts Valencianes
va iniciar l’acte creant
el marc cognoscitiu
del tema del dia, o siga,
explicant que hi ha co-
munitats amb PIB ma-
jor o menor que la mi-
tjana espanyola i, dins
d’aquests dos grups, es
poden considerar dos
subgrups segons reben
de l’Estat més o menys
del seu PIB, per a arri-
bar a una conclusió: el
País Valencia es l’única
autonomia que, amb un
PIB menor que la mitja-
na (un 12% menys), rep
de l’Estat menys del que aporta. En al-
tres paraules, som una autonomia pobra
i, damunt, la que menys rep de l’Estat en
finançament.
A partir d’aquestes premisses, Vicent
Cucarella, d’Alzira, i que com deia es
quasi veí de Tavernes per estiuejar a la
nostra platja de sempre, va anar desfu-
llant tot un conjunt de realitats que els
valencians majorment desconeixen i
que els partits que han governat Espan-
ya sempre han obviat. I ens refrescava
la memòria quan ens deia que des del
mateix moment de la transferències a la
nostra autonomia ja es va produir un in-
frafinançament que s’ha anat agreujant
al llarg dels anys, encara que ell sempre
prenia les dates a partir de l’any 2002,
“quan totes les autonomies assoleixen el
sostre competencial i així podem com-
parar sense cap problema i, a més, totes
les dades són oficials”.
El panorama que feia veure als assis-
tents era desolador, perquè som un país
cuer, estem a la cua de pràcticament tot:
de finançament, d’inversions de l’Estat,
de renda per càpita i,
el que es pitjor, no hi
hagut gens de voluntat
política des de Madrid
de revertir la situació,
i -com ell deia- pot ser
perquè els partits que
han manat ací, el PP i el
PSOE, mai no s’han en-
frontat als seus partits
a Madrid, “i quan han
passat el port d’Alman-
sa han deixat de pensar
com a valencians per a
ser nomes fidels a les
consignes dels partits”.
Vicent Cucarella va ex-
plicar el concepte de deute històric, és
a dir, la suma acumulada any rere any
del que hem deixat de percebre els va-
lencians si Madrid ens haguera finançat
amb acord amb la mitjana espanyola, i
no per davall com ha fet sempre i fa en-
cara. Eixa quantitat la xifrava en 14.000
mil milions d’euros des de principis dels
anys 2000, però indicava que pot arri-
bar als 20.000 mil milions si hi sumem el
deute històric anterior a eixe anys, des
del mateix inici de la nostra autonomia.
El panorama
que feia veure
als assistents era
desolador, perquè
som un país cuer,
estem a la cua de
pràcticament tot:
de finançament,
d’inversions de
l’Estat.
15/16
9 222324

10. Sempre en els llocs de cua
l’autonomia valenciana,
desmuntant clarament el
topic del Llevant feliç.
15/16
10 222324
I remarcava que eixa quantitat és la mei-
tat del deute actual que té el País Valen-
cià, 40.000 mil milions, un deute que s’ha
anat produint per l’infrafinançament que
patim des de Madrid i que ha fet que la
Generalitat no puga ni pagar els serveis
bàsics que reconeix la Constitució, com la
sanitat, l’educació i els serveis socials.
Cucarella es va acompanyar en la seua
explicació per gràfics comparatius basats
en les xifres oficials de l’Estat i que resul-
taven demolidors: autonomies riques que
reben de l’Estat més del que aporten, des-
ajustos del 25% entre comunitats a l’hora
de rebre fons de l’Estat i en inversions...
això sí, sempre en els llocs de cua l’auto-
nomia valenciana, desmuntant clarament
el topic del Llevant feliç. “Som una auto-
nomia pobra” va ser una frase repetida
moltes vegades al llarg de la xerrada, però
Madrid, quant a finançament, ens tracta i
ens aporta com si fórem la més rica d’Es-
panya.
Com a resum de la situació, Vicent Cuca-
rella deixava ben clar que, si en lloc del se-
gle XXI fórem al segle XIX, la situació del
País Valencià quant al finançament “seria
colonial”.
La nota negativa la van donar els partits
de l’oposició: cap regidor de l’oposició en
una conferencia organitzada per l’Ajun-
tament com a institució de la qual formen
part. Malgrat el consens de les Corts Va-
lencianes, que, per unanimitat, han apro-
vat dirigir-se al govern de la nació per a
exigir un canvi del model de finançament,
i que la impartia un dels experts triats
pels seus partits en les Corts Valencianes,
coautor de l’informe que es va aprovar en
les Corts i es va remetre al govern de Ra-
joy.
Ara, sempre podran assabentar-se del
tema comprant el llibre de l’autor “El fi-
nançament valencià.

11. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
4ª sessió
A càrrec de Gersón
Beltrán, geògraf
presenta: Josep Llàcer,
Regidor de Promoció
Econòmica.
Modera: Cercle Euram
Dimecres 3 de febrer de
2016
Centre Social Braç
Treballador de Tavernes
de la Valldigna
Geomarquèting
Per a promocionar el teu negoci
en internet
15/16
11

12. Un total de 26 persones participaren en la
quarta sessió del III Cicle d’Economia i Te-
rritori celebrada al Braç Treballador sota
el títol “Geomàrqueting. Per a promocio-
nar el teu negoci en Internet”.
La xerrada, impartida pel geògraf Ger-
son Beltran, es va explicar com posicio-
nar-se les empreses en Google i Face-
book, cosa que cal fer basant-se en el
concepte de geomàrqueting, una ferra-
menta de gran potencial per a fomentar
el desenvolupament de les persones,
els negocis i els territoris en Internet. El
posicionament en Internet és un factor
clau per a l’augment de les vendes i la vi-
sibilitat dels negocis. El taller va generar
valor a la ciutadania de Tavernes per a
millorar la seua capacitat de projecció i
venda.
Entre els assistents els alumnes del Ta-
ller d’Ocupació de Tavernes, membres
d’ACEPLAT i diversos empresaris locals.
Entre els assistents
els alumnes del Taller
d’Ocupació de Tavernes,
membres d’ACEPLAT i
diversos empresaris locals.
15/16
12

13. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
4ª sessió
A càrrec d’Alejandro
Roda, director de fires
de Fira València
Dijous 28 d’abril de
2016
Saló de Plens de
Tavernes de la Valldigna
Com organitzar fires d’èxit
Els casos de Forinvest i
Gastrónoma
15/16
13

14. La cinquena sessió del III Cicle d’Economia
i Territori va comptar amb la presència de
representants del teixit comercial i em-
presaris local i diversos membres d’asso-
ciacions per a escoltar el director de fires
de Fira València, Alejandro Roda. L’acte va
comptar també amb la presència del coor-
dinador del Cicle, Pau Pérez, i del regidor
de Foment Local, Josep Llàcer.
Alejandro Roda va explicar com Fira
València va nàixer ja fa vora 100 anys
gràcies a l’impuls de molts empresaris
valencians que es van unir amb l’objec-
tiu de mostrar els seus productes i obrir
nous camins de comercialització, un fet
que va servir també per a fomentar l’as-
sociacionisme i millorar la competitivi-
tat de les empreses.
El director de fires de Fira València va
subratllar el que considera pilars fona-
mentals per a organitzar un certamen.
Primer que res tindre una oferta, segon
comptar amb el suport dels mitjans de
comunicació, i ara hi ha Internet i les
xarxes socials, que fan que la informació
aplegue molt més lluny i més ràpid; en
tercer lloc, cal tindre una demanda, uns
clients i pensar en el perfil dels visitants
de la fira i les associacions i, finalment, la
formació i la informació.
Es van exposar dos exemples de fires
que són ara mateix un model d’èxit: “Fo-
rinvest. El millor espai de networking
financer empresarial del país” i “Gastró-
noma. El gran esdeveniment de la gas-
tronomia”. Uns exemples que Roda va
fer servir per a explicar que les fires me-
nudes es poden fer grans mentre vagen
assolint objectius per a ser referents.
Roda ho deixava ben clar: “L’èxit és de
tots els sectors, dels empresaris, dels
mitjans de comunicació i de la societat
en general: tots contribuïm a l’èxit”.
Fa nàixer ja fa vora 100
anys gràcies a l’impuls
de molts empresaris
valencians que es van
unir amb l’objectiu de
mostrar els seus productes
i obrir nous camins de
comercialització,
15/16
14

15. III Cicle d’Economia i
Territori a Tavernes de la
Valldigna
4ª sessió
A càrrec de Vicent
Llorens Martí, Director
General del Consorci
València 2007
Dijous 9 de juny de 2016
Saló de Plens de
Tavernes de la Valldigna
La Marina de València
Un espai urbà des de l’economia i
la societat
15/16
15

16. L’Ajuntament de Tavernes va cloure ahir
el III Cicle d’Economia i Territori amb la
xerrada “La Marina de València. Un espai
urbà des de l’economia i la societat”.
L’acte va començar amb una interven-
ció del regidor de Foment, Josep Llàcer,
que va fer un resum dels temes desen-
volupats en aquest tercer cicle, mentre
que Pau Pérez va presentar el ponent,
Vicent Llorens Martí, director general
del Consorci València 2007, xeraquer i
geògraf, un dels impulsors de tot el canvi
urbanístic a Gandia, d’on és funcionari.
Vicent Llorens va indicar que la Marina
Reial es pública, amb un 20% de l’Ajun-
tament, el 40% de la Generalitat i el 40%
l’Estat espanyol, i es va mostrar partida-
ri de capgirar tota la mala gestió dels
recursos públics causada pels governs
anteriors.
Va fer relació del que ha estat la Mari-
na Reial (l’antic port de València davant
els poblats marítims, que s’ha convertit
en la zona més degradada socialment i
urbanísticament de la capital) amb una
forma de governar del PP que va dur a
unadespesade319milionsperaunúnic
esdeveniment: l’America’s Cup, sense
cap previsió de què s’ha de fer després
amb la infraestructura.
Segons va indicar, sembla que la gran
operació era degradar més i més enca-
ra el territori amb l’excusa de tombar-hi
totes les construccions i fer de nou un
gran projecte immobiliari a benefici de
les principals empreses immobiliàries i
grups d’interès vinculats al govern.
Tot això s’està tractant de capgirar des
del govern que presideix l’alcalde Ribó.
El gran objectiu és la revalorització dels
poblats marítims i la seua recuperació
mitjançant instal•lacions que siguen
per a usos cívics i no només mercanti-
ls. I ací va esmentar, entre altres possi-
bilitats, ser el gran poliesportiu públic
valencià, o usos educatius amb FP per a
preparar treballadors de manteniment
de vaixells, espai d’oci públic, espai de
promoció empresarial, llançadores de
projectes i incubadores d’empreses.
I, al final, va sorgir la pregunta de com
tot això pot beneficiar Tavernes i la Va-
lldigna. El ponent tenia clar que el camí
és la col•laboració entre vivers i incuba-
dores d’empreses. Així, per exemple, les
empreses de bioquímica que s’implanta-
ran allí i de recuperació de dieta medite-
rrània poden tenir en el nostre territori
la base per a proves, o bé també usar la
platja de Tavernes per a l’impuls d’es-
ports nàutics.
la Marina Real es
pública, amb un 20%
de l’Ajuntament, el
40% de la Generalitat
i el 40% l’Estat
espanyol.
15/16
16

17. El Tercer Cicle Economia i Territori de Tavernes de la Valldigna ha complit les expecta-
tives generades per la societat vallera. S’ha dialogat amb els diferents col•lectius per
a cobrir les demandes formatives i de coneixement existents en el teixit empresarial i
cívic de la ciutat. Gràcies al Cercle Euram de la Safor s’ha comptat amb experts en les
diferents matèries i s’han posat els mitjans perquè les trobades formatives i les con-
ferències puguen dur-se a terme.
S’ha millorat de manera molt notable la comunicació de les accions del cicle ja que
aquelles accions que s’han dut a terme al saló de plens han comptat amb la retrans-
missió per streaming i es poden consultar en el repositori web creat en l’espai web
de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.
Des del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València s’ha realitzat
la tramitació administrativa i la contractació dels serveis necessaris per a la realit-
zació. Aprofitem esta publicació per a agrair al valler Josep Pastor Gimeno els anys
que ha estat en la direcció de la institució esmentada.
15/16
17
Conclussió

18. 15/16