Presentació sobre l'evolució del Indesign

1. IN D E S IN G
Paula Barjau Gilboy

2. ORÍGENS
• l’any 1993 només hi havia una eina de maquetació pionera, aquesta era Quark
XPress, creat per l’empresa Quark sis anys enrera.
Mentres tant, Aldus, va començar un nou projecte per a guanyar terreny a
Quark i fer-se amb el domini de les eines d’autoedició. Per una altra banda,
Adobe, trobava a faltar entre els seus programes un que oferís la
possibilitat de maquetar.
• L’any 1994 Aldus i Adobe es van fusionar i així van desenvolupar el
PageMaker, que més tard seria InDesing.

3. PRESENTACIÓ
• Desprès d’una intensa campanya de màrqueting, l’any 1999 Adobe va presentar
al món el seu nou nen, InDesign.
• Tot i que la primera versió va tenir problemes per captar usuaris, en 2002,
ID 2.0 va passar la mà per la cara a QXP 5.0 en els apartats de control
tipogràfic, composició d’imatges, eines de disseny, generació de taules, etc

4. INTERFÍCIE
• Amb el model d'interfície heretat dels processadors de text, a l'estil de QXP, a mesura que
una aplicació creix es van afegint opcions de menú a diversos nivells que donen accés a
quadres de diàleg de diverses pestanyes, cadascuna d'elles plena de gom a gom de caselles,
llistes desplegables i botons. Per accedir ràpidament a aquestes opcions, els professionals
disposen de combinacions de teclat equivalents.
• L'enfocament de Adobe és diferent. Amb vista a mantenir una manera de treball consistent
amb Photoshop i Illustrator, i minimitzar així la corba d'aprenentatge, es recorre a la
metàfora visual –que a l'artista li resultarà tan familiar– de les paletes. Ara bé, amb la
incorporació constant de noves funcions. Tal aproximació funciona bé per al retoc
fotogràfic o les il·lustracions –que treballen a nivell 'micro', de píxel, i generalment
amb una sola imatge cada vegada–; no obstant això, la maquetació requereix la interacció de
molts objectes en una pàgina, en un plec o, fins i tot, en una publicació (nivell 'macro').
En qualsevol cas, la flexibilitat d'Adobe és innegable ja que no només s'adapta,
opcionalment, als hàbits de treball d'usuaris experimentats, i específicament dels
familiaritzats amb QXP, sinó que permet reconfigurar tot el mapa del teclat per accedir més
ràpidament a les funcions favorites o més usades.Malgrat això, i atenent a les peticions
dels seus usuaris, Adobe amb la Creative Suite 3 substitueix les paletes ancorades per
panells acoblables. Remodela així significativament la manera d'interacció amb de
l'aplicació amb l'usuari, si ben no tant la metàfora de treball.

5. APPLE PER A PC
• A mitjan 2005 Apple anuncia que abandona els microprocessadors PowerPC d'IBM
per passar-se a l'arquitectura Intel a l'any següent. I al juny de 2006
Quark ja té al carrer la versió 7, reescrita en binari universal (UB),
codificació nativa per als nous processadors dels Macintosh.
• Mentrestant, Adobe decideix no alterar els seus plans de desenvolupament i,
en lloc de distribuir actualitzacions i pegats, segueix avançant amb la
Creative Suite 3, que finalment veu la llum a l'abril de 2007. En la seva
versió Windows està preparada per a Vista, alhora que pot executar-se en XP
(Service Pack 2); la versió per Mac és, per fi, UB.