4. Antecedents
Si la llum d’una escena molt
il·luminada entra en una
habitació o capsa completament
fosques, a través d’un petit forat,
es formarà una imatge de
l’escena en la superfície situada
enfront de l’orifici.
5. Els raigs de l’escena convergeixen en un
feix de la mida del forat, feix que torna a
obrir-se i projectar-se sobre la
superfície, on podrem veure la imatge
capgirada.
6. ANTIGUITAT CLÀSSICA
La cambra fosca està molt relacionat amb les
investigacions relatives al comportament de
la llum i al funcionament de la nostra visió.
7. Aristòtil
Afirmava que si es practicava un petit orifici
sobre la paret d’una habitació fosca, un feix
lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la
imatge invertida de l’exterior. Va utilitzar-la
per a estudiar els eclipsis de sol.
8. RENAIXEMENT
Durant els segles IX i XI trobem documents
científics àrabs que parlen de la cambra fosca
com a instrument també per a observar eclipsis.
No serà fins al Renaixement que s’ampliaran els
usos d’aquest aparell en l’àmbit artístic.
9. Leonardo da Vinci va
comparar la cambra
obscura amb el
funcionament de l’ull
humà i al dir que la
imatge que
observem en una
cambra obscura és
similar a la que capta
el nostre ull i que es
transmet a través del
nervi òptic dins el
nostre cervell.
10. SEGLE XVII
Les primeres cambres eren
habitacions. Més endavant, van
reduir les seves dimensions per
a esdevenir transoportables.
11. Johann Zahn inventà una taula de dibuix portàtil
seguint el principi de la cambra fosca. Era una capsa
gran de fusta, la part frontal de la qual quedava
tancada per una lent; l’artista dirigia aquesta capsa
cap on volia i copiava la imatge fotografiada damunt
d’una cartolina semitransparent, recolzant-la en un
vidre situat a la part superior.
12. L’ORIGEN DE LA FOTOGRAFIA
SEGLE XVIII
El naturalista alemany
Johann-Heinrich Schulze va
descobrir que alguns
compostos s’enfosquien al
entrar en contacte amb la
llum. Un dels compostos és la
sal de plata, que reacciona
amb la llum i s’ennegreix.
13. El científic britànic Thomas Wedgwood va
intentar utilitzar aquests compostos,
particularment el nitrat i el clorur de plata, per a
recollir una imatge formada en la cambra fosca,
recobrint una superfície plana que s’exposava
després a la llum.
14. SEGLE XIX
Va ser el segle del naixement
de la fotografia.
Nicéphore Niépce, físic
francès, aconseguí una
imatge duradora, fixa i
inalterable a la llum
mitjançant la utilització de la
cambra fosca i un
procediment fotoquímic.
15. El 1835 Jacques Daguerre publicà els primers
resultats dels seus experiments. El resultat fou
un procés que anomenà daguerrotip; consistia
en làmines de coure platejades i tractades amb
vapors de iode.
16. LA FOTOGRAFIA ES POPULARITZA
El 1850 es fundà a Nova York la
primera revista fotogràfica del
món, The Daguerreian Journal.
Ràpidament es popularitzà el
retrat fotogràfic, molt més
econòmic i ràpid d’executar que
el tradicional retrat pictòric.
17. Entre 1840 i 1844 es publicà la primera
col·lecció d’àlbums realitzats per l’òptic
Lerebours, “Excursiones daguerriennes”.
Composta per daguerrotips copiats en gravats i
realçats amb personatges, vaixells, carruatges..
18.
19. LA FOTOGRAFIA EVOLUCIONA
EL CALOTIP
El desenvolupament de la
imatge sobre paper
començà el 1837 quan
Wiliam Henry Fox Talbot
enllestí un procediment
fotogràfic que consistia
en utilitzar paper negatiu,
a partir del qual es podien
reproduir un nombre
il·limitat de còpies.
20. EL COLODIÓ
El 1839 John Eilliam Herschel
anomenaria per primera vegada
“fotografies” a les imatges fixes.
Després de la desaparició del
daguerrotip, als anys 50 del
s.XIX, el calotip cedeix el seu lloc
al colodió, que representa la
possibilitat d’obtenir una imatge
instantània.
21. Després de molts experiments sense èxit, el
1882 el gelatí de bromur, capaç d’assecar la
placa, desbancà definitivament el colodió.
EL GELATÍ DE BROMUR
22. El 1884 l’americà George
Eatsman patentà una
pel·lícula que consistia en
una llarga tira de paper
recoberta en una emulsió
sensible. També fabricà la
primera pel·lícula en carret
de 24 exposicions.
LA PEL·LÍCULA EN CARRET
24. LA FOTOGRAFIA EN COLOR
El 1861 s’obtingué la primera fotografia en
color, amb el procediment additiu de color.
El 1907 es va posar a disposició del públic els
primers materials comercials de pel·lícula en
color.
25. Consistien en unes plaques de vidre
anomenades Autochromes Lumière en honor als
seus creadors, els francesos Auguste i Louis
Lumière. Les fotografies en color es feien amb
càmeres de tres exposicions.
26. LA CÀMERA LEICA
El 1923 apareix al mercat
una màquina fotogràfica
lleugera, versàtil i nova:
la Leica. De 35 mm, que
requeria pel·lícula petita i
que havia estat en un
principi dissenyada per al
cinema.
27. ALTRES AVENÇOS
Va apareixer la primera
càmera reflex binocular amb
un objectiu per a la presa i
un altre per l’enquadrament
i l’enfocament l’any 1865.
28. Els avenços en les prestacions de les
òptiques van arribar a partir de l’any
1903 amb els objectius Zeiss.
29. LA DIGITALITZACIÓ
El 1969 comença la cursa digital. Willard Boyle i
George Smith dissenyen l’estructura bàsica del
primer CCD (Dispositiu de Càrrega Acoblada).
