1. IMPRESSIONS DES DEL QUART FARISTOL
25 anys d’emocions !!!
FESTIVAL DE VALSOS I DANSES Concert 4
Orquestra Simfònica del Vallès
Michal Nesterowicz, director
PROGRAMA
I II
Johann Strauss II Roses del sud Johann Strauss II Llamps i trons
(“Rosen aus dem Süden”), op. 388 - Vals (“Unter Donner und Blitz”), op. 324 - Polca ràpida
Janusz Bielecki Fantasia (de la suite “Rellotges”) Janusz Bielecki Vida (de la suite “Secrets”)
Johann Strauss II Veus de primavera Johann Strauss II Vi, dones i cançons (“Wein, Weib und
(“Frühlingsstimmen”), op. 410 - Vals Gesang”), op. 333 - Vals
Josef Strauss Jockey Polka, op. 278 - Polca ràpida Johann Strauss II Visca Hongria (“Eljen a Magyar”),
Janusz Bielecki Enamorament (de la suite op. 332 - Polca ràpida
“Desitjos simfònics”) Johann Strauss II Tritsch-Tratsch-polca, op. 214 -
Johann Strauss II Marxa dels genets (“Reitermarsch”), Polca ràpida
op. 428 - Marxa
10 de desembre de 2011 a les 19.00 hores, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona

2. BREU cOMENTARI AL PROgRAMA: ELS AUTORS I LES OBRES
Els autors
Johann Strauss II (Viena, 1825 – 1899). Violinista, director i compositor. Anomenat “el rei del vals”,
com el seu pare. Màxim creador del vals vienès. Polques i marxes. Operetes.
Josef Strauss (Viena, 1827 – 1870). Violinista, director i notable compositor de música lleugera.
Substitut eventual del seu germà gran Johann Strauss II al capdavant de l’orquestra.
Janusz Bielecki (Polònia, 1961). Projectes musicals originals. Imatges sonores poderoses. Emotivi-
tat, intimitat, sensibilitat, passió de viure. Nou sentiment romàntic, jazz i teatre musical.
Les obres
Roses del sud (“Rosen aus dem Süden”), op. 388 - Vals (Johann Strauss II, 1880). Compost amb
una selecció de temes extrets de la seva opereta Spitzentuch der Königin (“El mocador de puntes
de la reina”). El to general és més aviat reflexiu, però es resol en un final d’alegria esclatant. És una
de les millors obres del compositor i una de les més interpretades.
Fantasia (“Fantazja”) (Janusz Bielecki, 2010). De la suite Rellotges. A partir d’un element d’una
aparent simplicitat com és el so d’un rellotge, Bielecki fa emergir un paisatge complex i commo-
vedor gràcies a la melodiositat del piano i a un ritme decidit.
Veus de Primavera (“Frühlingsstimmen”), op. 410 - Vals (Johann Strauss II, 1882). Un dels grans
valsos de Johann Strauss II. La versió original és per a veu de soprano amb acompanyament de
cor i orquestra. Va ser compost amb motiu d’un concert benèfic promogut per l’emperador Franz
Joseph i la seva dona.
Jockey Polka, op. 278 - Polca ràpida (Josef Strauss, 1870). Evoca una ràpida cavalcada, incloses
les fuetades del genet. Peça extraordinàriament viva i brillant.
Enamorament (“Rozkochanie”) (Janusz Bielecki, 2008). Forma part de la suite Passions simfò-
niques per a piano i orquestra. És una obra d’una gran expressivitat conduïda a través del diàleg
entre piano i els colors de l’orquestra. Exploració sobre el sentiment de l’enamorament.
Marxa dels genets (“Reitermarsch”), op 428 - Marxa (Johann Strauss II, 1888). Airosa i elegant,
procedeix, com altres peces de l’autor, de la seva opereta Simplicius, avui pràcticament oblidada.
Llamps i trons (“Unter Donner und Blitz”), op. 324 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1868).
De ritme trepidant, ens sorprèn amb sobtades imitacions del so dels llamps i els trons d’una
tempesta.
Vida (“Życie”) (Janusz Bielecki, 2011). Primera part de la suite Secrets. Gran collage de colors, amb
parts d’instruments de vent inspirades en el jazz, passatges pianístics i intervencions d’acordió.
Expressa la passió que desperta la consciència de les possibilitats que ens brinda la vida.
Vi, dones i cançons (“Wein, Weib und Gesang”), op. 333 - Vals (Johann Strauss II, 1869). Encàr-
rec de l’Associació Coral d’Homes de Viena, el seu títol prové d’un vell adagi: «Qui no estima el vi,
les dones i les cançons serà un ximple tota la vida». La versió original, per a cor d’homes, poques
vegades s’interpreta. És una bona mostra de la maduresa creativa del mestre.
Visca Hongria (“Eljen a Magyar”), op. 332 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1869). Estrenada a
Pest i dedicada «a la nació hongaresa», l’estil de la música és també típicament hongarès. La coda
inclou una breu citació de la Marxa Rákóczi, himne patriòtic d’aquest poble.
Tritsch-Tratsch - polka, op. 214 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1858). Peça molt alegre i ani-
mada. És possible que el títol sigui una al·lusió al xiuxiueig de la xafarderia dels vienesos.

3. STRAUSS ENS TREU L’ESTRèS
Per les finestres surt la llum tremolosa i acollidora de la El nostre Festival de Valsos i Danses, que segueix de
taverna. Crits, rialles i dringar de gerres de cervesa. Del prop el Concert de Cap d’Any de Viena, es basa en les
cel cau una pluja fina que mulla els fems dels cavalls obres dels Strauss i procura transmetre les seves qua-
sobre el paviment brillant, mal il·luminat per la flama litats. En ell també hi juguen un gran paper altres ele-
dels fanals. Procedents de totes bandes, homes i dones ments. Un d’ells és la complicitat amb el públic, implí-
amb vestits de festa mal protegits sota les capes con- cita ja en el to de la música, que es manifesta a través
vergeixen apressats cap a la porta del local: aquesta nit de les bromes que es fan durant l’acte i que trenquen
actua l’orquestra de Johann Strauss. A tot el carrer reg- la seriositat habitual d’un concert. Un altre és la certe-
na una gran excitació. Tot d’una, algú detecta l’estoig sa que flota en l’aire que entre públic i orquestra hi ha
de violí a la meva mà. «És aquí!, ja ha arribat!». Sento un total acord en una cosa: la finalitat de tot plegat és
com una multitud de braços m’alcen i se m’enduen. No passar-ho tan bé com sigui possible i sortir contents i
sé com dir a tota aquesta bona gent que jo... vaja!, que feliços, si pot ser pletòrics d’alegria.
jo no... —juro que m’afaitaré aquest mostatxo estil
Johann Strauss! Per acabar, només dir que, passats més de cent vuitanta
anys des que Johann Strauss I va fundar la seva prime-
Només ha estat un somni amb atmosfera de Charles ra orquestra, l’any 1825, la música dels Strauss es man-
Dickens. Però m’imagino que així devia ser l’expecta- té fresca com el primer dia i conserva intacte el poder
ció que despertaven les actuacions del “rei del vals”. Es- d’alegrar i delectar petits i grans, pobres i rics, gent
coltant les seves obres a vegades m’he preguntat a qui senzilla i gent culta de qualsevol nació i continent del
devien anar dirigides: a un públic de nobles?, d’aristò- planeta, com queda palès en l’enorme difusió i accep-
crates?, de burgesos?, d’obrers? Dit d’una altra manera, tació que tenen a tot el món els concerts de Cap d’Any
els balls es feien als salons dels palaus?, als casinos, ca- de Viena, una rotunda demostració de transversalitat.
fès i sales de ball?, a les tavernes? Deu ser que... Strauss ens treu l’estrès!
Un dels grans mèrits dels Strauss va ser agafar unes
senzilles danses populars —polques, marxes i especi- En aquest concert, el quart del cicle, al costat de les
alment unes danses ternàries anomenades Länder—, i obres dels Strauss en presentem tres de Janusz Bielecki,
a través d’un procés de desenvolupament i estilització un compositor polonès actual, que seran una sorpresa
aconseguir una música d’una gran qualitat, capaç de per a tots. Ens dirigirà el jove i prestigiós compatriota
satisfer també els gustos de l’aristocràcia i la noblesa. seu, Michal Nesterowicz. Aquest cop, com a tots els al-
Sense perdre cap segment de públic, els Strauss van tres concerts d’aquesta temporada, tampoc hi faltarà la
anar ampliant l’espectre social de la seva audiència interpretació d’una fanfara commemorativa dels vint-
des de les masses populars fins a la mateixa cort dels i-cinc anys de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que es
prínceps. La seva música tant es podia ballar en una compleixen enguany. L’autor en aquesta ocasió: Xavier
cerveseria, com al Casino Dommayer de Viena, com a Riba, un músic de l’orquestra.
la festa de coronació de la reina Victòria d’Anglaterra.
També m’he plantejat sovint què és el que fa que les
obres dels Strauss siguin tan singulars?
Potser, a més de l’aire de dansa i d’un esperit alegre i
desenfadat que ens pinta a la cara un somriure i ens fa
brillar els ulls —reflex d’il·lusió i d’un punt de picar-
dia—, hi ha un to màgic, com de conte de fades, i capa-
citat evocadora o elements que estimulen la fantasia.
Això els Strauss ho potenciaven molt bé quan, contrà-
riament al que era costum a l’època, posaven títols a
les obres. Us imagineu que En el bell Danubi blau és
titulés Vals núm. 44, op. 314, per exemple? També quan
incorporaven a les peces elements sonors descriptius
o citacions musicals significatives per a l’audiència. En
són una bona mostra les polques Llamps i trons, Jockey
polka i Visca Hongria,

4. ExPERIèNcIES VIScUDES A «LES cADIRES DE “LA SIMFòNIcA” »
Testimonis de persones que ens han escoltat assegudes a les cadires
situades entre els músics de l’orquestra.
Acabo d’arribar a casa i el primer desig és donar-vos les gràcies per la deliciosa experiència. És impressionant
trobar-se al costat dels tan venerats músics, tot cordes, per cert. A més, aquest concert ha estat diferent de tots.
Esperava molt, però no tant; ha superat les expectatives. Una veritable festa: tothom es divertia, fins i tot els
músics; amb concerts així, la joventut s’aproparia a la música clàssica.
Que divertit i “espitós”, Gilles Apap! Una nova forma de comportar-se, una mica “desenfadada”, nova, amb
una interpretació i una capacitat d’improvisació fantàstiques.
María Gómez
Barcelona, 15 gener 2011. Concert 5 (temporada 2010/11)
Gràcies als amics de Catalunya Música i especialment als d’“EI Preludi” pel meravellós regal que em vàreu fer
amb la cadira de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Va ser una de les experiències més emocionants que recordi.
Els músics de l’Orquestra varen ser molt propers i vaig poder xerrar amb ells al descans. A més a més..., el
Palau és una simfonia de colors per si mateix. Us estic molt agraït per tot plegat!
Dani Cortés Gil
Barcelona, 20 de novembre de 2010. Concert 3 (temporada 2010/11)
Encara estic emocionat del concert que l’OSV va fer al Palau el dia 5 de febrer. Assegut, entre els músics,
mentre les notes m’envoltaven. Prèviament, el regidor de l’OSV, en Micky, em va conduir per darrere l’escenari,
mentre els protagonistes anaven escalfant, va presentar-me els que estarien al meu entorn. Durant el concert,
per darrere em bufava el metall i la fusta, al davant gronxava la corda, enfront —conduint—, el director invi-
tat, l’elegant i emotiu “mestre” Víctor Pablo Pérez. Les ones sonores feien vibrar tot el meu cos.
Quina lleugeresa, agilitat i frescor amb la 6a simfonia “Le matin” de F. J. Haydn. Quina potència i plenitud
musical amb la 4a simfonia en re menor de R. Schumann!
Un concert molt bo. Una experiència única. Moltes gràcies per aquesta immersió musical.
Joan Elias Camprubí
Barcelona, 5 febrer 2011. Concert 6 (temporada 2010/11)
SI tu tAMbé vOlS vIuRe AqueStA exPeRIèncIA,
tRucA’nS.
Informació: 93 727 03 00
Idea: equip gestor de l’OSV Textos: Xavier Riba, músic de l’OSV