1. CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B
Persuadir per a convéncer,
UNITAT 8
convéncer per a persuadir
OBJECTIUS
1. Conéixer i aplicar els recursos que les TIC han aportat a l’ensenyament-aprenentatge,
especialment al de llengües.
2. Dissenyar situacions i dispositius d’ensenyament-aprenentatge adequats a les necessitats
lingüisticocomunicatives de l’alumnat i del professorat.
3. Produir discursos en una varietat formal per a participar en intercanvis comunicatius amb
l’objectiu de gestionar l’acció didàctica i les relacions socials i administratives en el centre.
4. Tindre en les llengües vehiculars del currículum el nivell de competència necessari com a
llengües instrumentals de l’àmbit educatiu
TAULA
0. Qüestionari inicial
1. Introducció
2. Per a què necessitem els discursos argumentatius?
3. L’argumentació
3.1. Finalitat i àmbits d’ús
3.2. Estructura externa i interna
4. Les destreses de raonament en l’argumentació
4.1. Veritat i validesa en l’argumentació
4.2. Les fal—làcies argumentatives
4.3. Gradació en l’argumentació
5. Les destreses discursives en l’argumentació
5.1. La modalització
5.2. Les veus de l’enunciació
5.3. Connectors argumentatius
6. L’argumentació digital: el coneixement en internet

2. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
0. QÜESTIONARI INICIAL
Activitat 0 (per parelles. Després grup classe)
Digueu si compartiu o no les afirmacions que vos donem a continuació.
V F
1. Sempre justifique les meues opinions................................................
2. Sempre argumente als meus alumnes les decisions que prenc en classe
3. Aprovar algú per llàstima és una bona raó.........................................
4. Persuadir i convéncer signifiquen el mateix........................................
5. Qualsevol conflicte pot solucionar-se a través del diàleg......................
6. Hi ha arguments vàlids però falsos.........................................................
7. Hi ha arguments vertaders però no vàlids..............................................
8. Hi ha raons que són universalment vàlides...........................................
9. Totes les opinions són igualment vàlides................................................
10. Les TIC no han canviat la meua manera de fer classe..........................
֠ TASCA
Trieu una de les qüestions següents després d’haver estudiat la Unitat 8:
a) Escriviu un article per a la revista digital del vostre institut en el qual argumenteu a favor de la
possibilitat del diàleg entre diferents cultures.
b) Escriviu un text per al bloc de l’institut, adreçat a les famílies, en el qual defenseu la bondat
d’un ensenyament plurilingüe.
c) Organitzeu un debat entre el professorat sobre la possibilitat de deixar eixir del centre
l’alumnat major d’edat a l’hora de l’esbarjo.
d) Elaboreu el guió perquè els vostres alumnes realitzen una discussió crítica sobre un tema
central de la vostra àrea de coneixement.
e) Avalueu des del punt de vista del discurs argumentatiu les situacions comunicatives d’un
claustre.
f) Escolliu algun tema interessant, d’actualitat i sobre el qual hi haja debat (a tall d’exemple: la
renda bàsica, l’escalfament global, els biocombustibles, etc.), informeu-vos sobre el tema, tot
identificant els principals arguments utilitzats, i escriviu un assaig (3-4 pàgines) defensant
argumentadament la vostra posició sobre la qüestió.
1

3. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
1. INTRODUCCIÓ
A fi que el diàleg argumentatiu siga possible, cal que els participants hi tinguen unes determinades
actituds i es comprometen a desenvolupar unes destreses procedimentals particulars. Si volem que
la classe es convertisca en una comunitat d’investigadors, que pensen críticament mentre
intercanvien raons per a recolzar les seues opinions, han de donar-se unes condicions prèvies, que,
alhora, es desenvolupen amb l’exercici d’una racionalitat argumentativa.
Activitat 1. La comunitat d’investigadors.
Reflexioneu sobre quines de les conductes següents formen part dels vostres hàbits comunicatius
en l’intercanvi d’opinions. Destaqueu-ne quatre o cinc com a més importants i, per grups,
justifiqueu-ho:
– Acceptar de bon grat les correccions dels companys.
– Ser capaç d’escoltar atentament els altres.
– Poder revisar els punts de vista propis en funció dels arguments i raonaments dels
altres.
– Ser capaç de considerar i estudiar seriosament les idees dels altres.
– Poder construir, a partir de les idees dels altres, el pensament propi.
– Poder desenvolupar les nostres idees sense temor al rebuig o a la possible incomprensió
dels altres.
– Estar oberts a noves idees.
– Ser fidels a nosaltres mateixos.
– Acceptar i respectar el dret dels altres a expressar els seus punts de vista.
– Ser capaç de detectar afirmacions subjacents.
– Cercar la coherència quan argumentem diferents punts de vista.
– Preguntar qüestions rellevants.
– Fer paleses les relacions de mitjans a fins.
– Mostrar respecte per les persones de la comunitat.
– Mostrar sensibilitat vers el context quan es discuteix la conducta moral.
– Demanar o preguntar per les raons o justificacions.
– Discutir els temes amb imparcialitat.
– Preguntar pels criteris que hom està utilitzant.
Sharp, A.M., 1990.
2

4. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
2. PER A QUÈ NECESSITEM ELS DISCURSOS ARGUMENTATIUS?
Una de les expressions preferides que sentim als alumnes quan els expliquem algun aspecte de la
nostra disciplina és la pregunta: I, això, per què és així? Per exemple, si els diem que les coses no
tenen color, volen saber la raó per la qual les veiem acolorides; de la mateixa manera, si els diem
que l’expulsió dels moriscos del Regne de València va comportar conseqüències desastroses des
del punt de vista economicosocial, ens demanen la justificació d’aquesta afirmació. La resposta a
aquest tipus de pregunta exigeix una raó o un conjunt de raons que expliquen (donen raó, en
diem) del fet, fenomen o esdeveniment en qüestió. Imaginem-nos per un instant que, quan algú
ens preguntara la raó o el motiu pel qual fem alguna cosa, responguérem: “no ho puc evitar!” o
“perquè vull!”. Això voldria dir que actuem sense cap criteri, i la vida seria un caos, perquè no
podríem orientar-nos. Al contrari, perquè pensem que el nostre món és un cosmos (un tot ordenat
segons lleis i regles, i per això bell) és la raó per la qual en els nostres discursos justifiquem i
raonem allò que pensem i allò que fem. És a dir, elaborem discursos destinats a orientar l’opinió
del receptor i portar-lo a l’acció. Així doncs, exposem arguments, els relacionem i els ordenem per
tal de convéncer i persuadir el nostre interlocutor. En definitiva, necessitem raons per a viure, ja
que són les raons les que posen ordre en el nostre món i el converteixen en una llar habitable per
als humans.
Activitat 2
Feu un recull de situacions en les quals el diàleg argumentatiu no servisca per a resoldre conflictes.
Ara busqueu arguments per a resoldre els esmentats conflictes. Fixeu-vos en situacions com les
que es descriuen en aquests exemples: la controvèrsia entre les teories evolucionistes i les teories
creacionistes sobre l’origen de l’ésser humà o quan el professor proposa la lectura d’una obra
clàssica i els alumnes prefereixen anar a veure’n l’adaptació al cinema.
3

5. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
3. L’ARGUMENTACIÓ
Els éssers humans som capaços d’assajar i de triar diferents maneres d’arrelar-nos. I, ja que
podem decidir entre les diferents maneres d’arrelament, hem de respondre d’aquestes. En això,
precisament, consisteix la responsabilitat, en la capacitat i necessitat que tenim de justificar-nos,
de respondre de les nostres decisions. I el conjunt de raons que s’acoblen entre elles per a
justificar una opinió o una acció s’anomena argument.
El discurs argumentatiu parteix de l’enunciació d’un problema o d’una situació que admet posicions
a favor o en contra d’una tesi (opinió o punt de vista que es defensa). Argumentar és, per tant,
aportar raons o arguments per a defensar una opinió davant d’un interlocutor o d’un auditori i
alhora que aquests arguments arriben a convéncer i a persuadir el destinatari. Així doncs, la
finalitat dels textos argumentatius és doble: orientar l’opinió i portar a l’acció.
En aquest sentit, l’argumentació té un caràcter dialògic, ja que podem entendre-la com un diàleg
(tesi i arguments, per una banda; antítesi i contraarguments, per l’altra) amb el pensament de
l’altre (o d’un mateix) per a modificar-ne l’opinió o la conducta. Cal, per tant, tindre present un
altre dels elements que intervenen en aquest procés dialògic: el destinatari. És necessari
identificar-lo, conéixer-ne els gustos i valors, preveure’n l’opinió a fi de seleccionar els arguments
més adients i eficaços, i contraargumentar (exposar les raons que contraresten o invaliden els
raonaments aliens).
Activitat 3
Reflexioneu en grups de quatre sobre les qüestions següents. Després, exposeu les conclusions a
les quals heu arribat a la resta de grups.
− Convéncer i persuadir és el mateix o hi ha matisos? Es pot fer per la força o sense aportar
arguments?
− Hi ha raons que haurien de ser admeses universalment? Poseu-ne exemples.
− Pot haver-hi raons vàlides per a un mateix, però que no ho siguen universalment? Poseu-ne
exemples.
Activitat 4
Comenteu aquest aforisme de Fuster i mostreu el vostre acord o desacord de manera
argumentada.
La paraula fou donada a l’home, no per a revelar, ni per a ocultar, els seus pensaments, sinó
per a justificar-los.
Fuster, J., 2003.
Activitat 5
Llegiu atentament el text que teniu a continuació i, en grups, contaquestu aquestes qüestions:
4

6. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
− Quins podrien ser alguns dels pressupòsits d’una situació ideal de parla?
− Tota acció comunicativa persegueix l’enteniment de les persones que participen en el procés?
Quina altra finalitat pot buscar?
− Quan es pot dir que els interlocutors que intervenen en un procés comunicatiu han aconseguit
un enteniment mutu?
− Quina diferència de significat hi ha entre “opinió” i “saber”?
− Quina diferència estableix l’autor entre la Retòrica, la Dialèctica i la Lògica?
En la parla argumentativa podem distingir tres aspectes. Si la considerem com a procés, és una forma
de comunicació infreqüent i estranya, perquè es tracta justament d’una forma de comunicació que ha
d’aproximar-se suficientment a condicions ideals. En aquest sentit he tractat, per la meua banda,
d’explicitar els pressupòsits comunicatius generals de l’argumentació, entenent-los com determinacions
d’una situació ideal de parla [...] Tots els participants en l’argumentació han de pressuposar que
l’estructura de la comunicació, en virtut de propietats que poden ser descrites de manera purament
formal, exclou qualsevol altra acció, ja provinga de fora d’aquest procés d’argumentació, ja tinga el seu
origen en aquest mateix procés, que no siga la del millor argument (amb la qual cosa queda neutralitzat
qualsevol altre motiu que no siga el de la recerca cooperativa de la veritat). Davall aquest aspecte
l’argumentació pot ser entesa com una continuació amb altres mitjans, ara de tipus reflexiu, de l’acció
orientada a l’enteniment.
Quan es considera l’argumentació com a procediment es tracta d’una forma d’interacció sotmesa a una
regulació especial. Efectivament, el procés discursiu d’enteniment està regulat de tal manera en forma
d’una divisió cooperativa del treball entre proponents i oponents que els implicats
– tematitzen una pretensió de validesa que s’ha tornat problemàtica i,
– exonerats de la pressió de l’acció i l’experiència, adoptant una actitud hipotètica,
– examinen amb raons, i només amb raons, si procedeix reconéixer o no la pretensió defen-
sada pel proponent.
Finalment, l’argumentació pot ser considerada des d’un tercer punt de vista: té per objecte produir
arguments adequats, que convencen en virtut de les seues propietats intrínseques, amb els quals complir
o rebutjar les pretensions de validesa. Els arguments són els mitjans amb l’ajuda dels quals es pot
obtenir un reconeixement intersubjectiu per a la pretensió de validesa que el proponent planteja,
d’entrada, de forma hipotètica, i amb el que, per tant, una opinió pot transformar-se en saber [...].
Els tres aspectes analítics esmentats poden subministrar els punts de vista teòrics davall els quals
delimitar entre si les conegudes disciplines del cànon aristotèlic. La Retòrica s’ocupa de l’argumentació
com a procés; la Dialèctica, dels procediments pragmàtics de l’argumentació; i la Lògica, dels productes
de l’argumentació. I, efectivament, segons siga l’aspecte davall el qual considerem l’argumentació, les
estructures que hi descobrim són distintes: les estructures d’una situació ideal de parla especialment
immunitzada contra la repressió i la desigualtat; les estructures d’una competició, ritualitzada pels
5

7. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
millors arguments; i, finalment, les estructures que defineixen la forma interna dels arguments i les
relacions que els arguments tenen entre si. Però davall cap d’aquests aspectes analítics per separat pot
desenvolupar-se suficientment la idea que la parla argumentativa porta en ella mateixa.
Habermas, J., 1987.
3.1. FINALITAT I ÀMBIT D’ÚS
L’argumentació, com a procés dialògic, té un caràcter social i implica una forma específica
d’interacció davant d’una discrepància o un conflicte. Així doncs, ofereix una alternativa a la
imposició o la violència per resoldre situacions problemàtiques en què no hi ha consens. Des d’un
punt de vista pragmàtic, l’argumentació és un acte de parla complex amb la finalitat de contribuir a
la resolució d’una diferència d’opinió.
D’altra banda, en la majoria de situacions comunicatives, l’argumentació sol anar acompanyada de
l’exposició de la informació pertinent, per això es parla de textos expositivoargumentatius.
Alguns dels gèneres textuals on trobem aquesta combinació d’argumentació i d’exposició són
l’assaig, el comentari de text, l’article d’opinió, etc. En els textos científics, els jurídics i algunes
modalitats de textos tècnics l’argumentació també hi té un paper molt important.
SITUACIONS ÀMBITS GÈNERES LLENGUATGE
SITUACIONS COMUNES
Converses familiars i
DE L’ARGUMENTACIÓ
Interpersonals Vida quotidiana d’amics, relacions Informal
laborals
Cartes al director,
Periodístic, articles d’opinió,
De caràcter
publicitari, polític, manifestos, anuncis Elaborat i precís
social
sindical, etc. publicitaris, debats,
taules rodones,...
Tractats, instàncies,
Científic, jurídic i
Tècniques al—legats, sentències, Tècnic
administratiu
demandes
Exàmens, informes,
De coneixement Acadèmic Formal i estàndard
treballs acadèmics
D’acord amb la situació comunicativa, l’emissor produirà diferents tipus de textos argumentatius i
tots aquests tindran en comú:
− L’exposició i defensa de raons.
− La intenció de convéncer i persuadir.
A cada tipus de text, doncs, correspondrà:
− Un registre lingüístic més o menys formal.
− Una determinada relació entre emissor i receptor.
− Una estructura pròpia.
− Uns recursos lingüístics determinats.
6

8. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
Activitat 6
Busqueu textos argumentatius que puguem trobar en les diferents situacions indicades més amunt.
Indiqueu a quin gènere pertanyen i compareu el grau de formalitat del llenguatge emprat.
3. 2. ESTRUCTURA EXTERNA I INTERNA
Els textos argumentatius, com haureu vist en els expositius, basen una part important de
l’efectivitat en la bona organització de les idees amb què es pretén convéncer i persuadir. D’entre
les diferents estructures que pot mostrar aquest mode del discurs, analitzarem l’organització més
habitual establerta ja en l’antiguitat per la retòrica clàssica. L’estructura externa dels textos
argumentatius s’articula entorn de quatre parts fonamentals que analitzarem a continuació:
introdueix el tema sobre el qual
s’argumenta
pretén captar l’atenció del destinatari
(captatio benevolentiae) i despertar-li
1. Presentació (exordium) l’interés
busca una actitud favorable del receptor a
la tesi defensada, amb recursos com
l’apel—lació a l’autoritat i al prestigi de qui
la defensa
idea fonamental, clara i breu
2. Exposició de la tesi postura respecte al tema (positiva,
negativa, eclèctica)
exposa fets, dades en textos
3. Desenvolupament
expositivoargumentatius (narratio)
(narratio/argumentatio)
exposa arguments a favor de la tesi i
contraarguments (argumentatio)
Recorda els arguments clau i referma la
4. Conclusió (peroratio)
tesi
Pel que fa a l’estructura interna dels textos argumentatius, els esquemes utilitzats són els que ja
s’han estudiat a la Unitat 7 en l’apartat II.1.
Activitat 7
Identifiqueu l’estructura externa i interna del text que vos proposem.
… I no cal acudir a cap concepte, més o menys místic, del «geni de la llengua», per tal de
concloure que les llengües són, totes, irreductibles elles amb elles. La llengua, com qualsevol altre fet
7

9. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
humà, comporta en si una limitació. I encara una altra cosa: dins duna mateixa llengua, hem de tenir en
compte, també, la seva historicitat. Els idiomes canvien amb el temps, es renoven incessantment.
Obliden mots i se’n creen de nous; els mots que perduren poden sofrir evolucions semàntiques; la sintaxi
segueix els girs variables del pensament col·lectiu. Basta posar-nos davant un text de tres o quatre-
cents anys enrera per a adonar-nos-en. L’obra literària és creada dins un idioma, i dins un moment
concret de la vida d’aquest idioma. Resulta, doncs, que l’escriptor treballa amb un instrument de
caducitat prevista. Una paraula, una construcció, en un instant determinat, poden tenir gran força
significativa precisament perquè la circumstància històrica hi ha acumulat intencions particulars. En el
lèxic poètic de cada època, i fins de cada temporada, apareixen uns quants mots insistits que la pròpia
preferència dels poetes carrega de ressonàncies especials: en una època, en una «temporada» distinta,
mateixos mots poden semblar ja d’una banalitat impúdica —pensem (o imaginem) què serà, en sentit i en
atracció, el renaixentista «enyorança» per a un lector del segle XXII (si es que al segle XXII encara hi
ha costum de llegir, encara subsisteix el català i encara perduren alguns palimpsestos verdaguerians...).
Igualment, en cada idioma, els mots aguanten significacions, de vegades extrínseques a ells, que, en un
altre idioma fins i tot germà, no posseiran els seus sinònims: aquest halo significatiu —els traductors
conscients ho saben per experiència— és ben difícil de trasplantar de l'un a l'altre. L'obra literària
antiga no és, no pot ser, per a nosaltres, el que és per als homes de la llengua en què fou escrita.
Excepcionalment, un erudit superarà aquell obstacle, com un bilingüe en superarà l'altre: però així i tot
serà d'una manera relativa, sempre. Ens hem de resignar a les pèrdues que imposen els anys i la
forasteria. En aquest punt fracassen les nostres il·lusions de veure la cultura literalment sub specie
aeternitatis —i sub specie universi.
Fuster, J., 1998.
8

10. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
4. LES DESTRESES DE RAONAMENT EN L’ARGUMENTACIÓ
4.1. VERITAT I VALIDESA EN L’ARGUMENTACIÓ
Veritat i validesa en l’argumentació són dos conceptes que no hem de confondre, fet que succeeix
sovint, ni hem d’emprar-los com a equivalents. De fet, en la parla quotidiana de vegades sentim
dir: El teu argument no és veritat o Això que afirmes no és vàlid.
La veritat i el seu contrari, falsedat, són propietats dels enunciats (afirmacions o negacions). Hui
plou serà vertader o fals depenent de les condicions atmosfèriques que hi haja el dia que siga
pronunciat. L’or és un metall preciós és un enunciat vertader en tots els llocs i en totes les
èpoques. Neró no fou un emperador romà és fals per a tothom que tinga uns mínims coneixements
d’història.
La validesa és una propietat dels arguments que depén unes vegades de la forma de l’argument i
d’altres de la major o menor evidència que proporcionen les premisses. La validesa o no validesa
d’un argument és independent de la veritat o falsedat de les premisses, excepte en un cas: un
argument deductiu vàlid les premisses del qual siguen totes vertaderes no pot tenir una conclusió
falsa.
Els arguments que utilitzem en la defensa de la tesi que exposem i defensem quan elaborem un
text argumentatiu poden ser de molts tipus, segons la situació en què ens trobem, el receptor a qui
ens dirigim, la manera com voler convéncer, etc.
Així doncs, la naturalesa dels arguments pot ser:
A) De caràcter contextual:
CLASSE FUNCIÓ
Argument causa i conseqüència estableix relació lògica entre els fets.
Argument d’autoritat cita una autoritat acceptada pel destinatari.
justifica pel nombre de persones o casos que donen
Argument de quantitat
suport a la idea.
invoca una autoritat que es converteix en un
Argument del model
exemple que cal imitar.
justifica una tesi a partir del guany que proporciona
Argument del benefici
una acció determinada.
B) Destinats a fonamentar l’estructura de la realitat:
CLASSE FUNCIÓ
9

11. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
fa referència a un fet concret per arribar a una
Argument a partir de l’exemple conclusió que es pot aplicar a un altre fet o que es
pot generalitzar a qualsevol fet del mateix tipus.
Argument a partir de la comparació fa referència a un cas similar al que s’argumenta o bé
i la metàfora a una imatge a la qual es pot associar.
Activitat 8
Segons la classificació que acabem d’establir, determineu la naturalesa de l’argument següent.
La conquesta de Jaume I —que incorpora València a Europa a través de la Corona d’Aragó—
no creà un Regne cristià de València tret del no-res; existia des de feia segles un Regne musulmà de
València, constituït sobre un territori damunt el qual havia vingut projectant-se la influència i
prestigi de l’antiga ciutat de València, urbs romana i visigoda.
Tot això és evident i ajuda a explicar moltes coses, entre les quals, el fet que la València
jaumina fos una mena de “societat colonial”, en què els cristians eren només l’estructura urbana
dirigent. Però també ho és que, amb l’expulsió dels moriscos, a començaments del segle XVII, foren
eliminades dràsticament les supervivències islàmiques que la Reconquista havia respectat. Per tant,
l’expulsió dels moriscos significa, des d’aquest punt de vista, la ”poda” radical d’allò que podia quedar
del Regne de València anterior a la conquista cristiana del segle XIII.
Reglà, J., 1982.
4.2. LES FAL—LÀCIES ARGUMENTATIVES
Quan argumentem, però, no sempre fem servir arguments basats en la raó. De vegades, emprem
judicis que, malgrat l’aparença de raonaments lògics, no ho són. Són, doncs, arguments que
podrien ser vàlids, però que no són veritables. En aquest sentit, parlem de les fal—làcies, que
podem entendre com a raonaments falsos o erronis. A l’igual que els raonaments lògics i
veritables, podem classificar les fal—làcies en:
– L’atac (ad hominem) i la desqualificació personals (ad quoque): es qüestiona la credibilitat de
l’adversari a partir de l’insult, la desqualificació, etc.
– El recurs a la compassió (ad misericordiam): es procura convéncer incitant a la compassió del
destinatari, en compte de demostrar la validesa d’allò que es defensa.
– L’argument basat en una falsa autoritat (ad verecundiam): es fonamenta una opinió en la
paraula d’una persona o d’una institució que no són una autoritat en la qüestió que es
discuteix.
– L’argument demagògic (ad populum): es fonamenta en una opinió basant-se en els interessos
d’un grup, més que en la validesa racional.
10

12. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
– L’argument basat en l’abús del poder i la por (ad baculum): es pretén convéncer amb
l’amenaça.
– L’argument basat en la falsa causalitat (post ergo, propter hoc): s’estableix una relació de
causa o de conseqüència falsa o il—lògica entre dos fets.
Activitat 9
Identifiqueu les fal—làcies en què incorren els raonaments següents:
Tothom qui estudia, aprova. Com que en Joan va aprovar l’examen, significa que va estudiar.
No crec que en tota l’obra d’Aristòtil puga trobar-se una cosa que tinga el valor més mínim. Quan una
persona ha defensat l’esclavitud i ha afirmat coses tan absurdes com que la Terra roman immòbil en
el centre de l’univers i que els objectes més pesats cauen més de pressa que els més lleugers, està
clar que no pot dir res de valuós sobre cap tema.
Està estadísticament demostrat que la gran majoria de malalts de càncer de pulmó són o han estat
fumadors. Per tant, la gran majoria de fumadors té o tindrà càncer de pulmó.
Fóra quin fóra l’assassí de la senyora Y, s’havia de trobar a casa de la víctima en el moment en què es
va cometre el crim. X es trobava a casa en el moment del crim, fet pel qual podem estar segurs que X
és l’assassí.
En els temps de Franco, no hi havia ni tanta immigració ni tants homosexuals.
Diga el que diga la ciència sobre l’evolució de les espècies, aquesta teoria és falsa, perquè així ho
estableix la Bíblia, que és la paraula de Déu, i el Papa, que com a representant seu a la Terra, és
infal·lible.
Resulta obvi que els negres i els jueus són inferiors als blancs, perquè això és el que opina la majoria
dels membres de la nostra societat, que com a persones intel·ligents que són no poden estar
equivocades.
4.3. GRADACIÓ EN L’ARGUMENTACIÓ
En sentit estricte, l’argumentació empra raonaments objectius, però alhora va lligada a valors,
creences o ideologies que depenen del marc sociocultural d’un grup o d’una comunitat.
L’argumentació subjectiva mostra el punt de vista de l’emissor a través de pressuposicions,
connotacions... Pot ser informal, persuasiva, irònica, etc. Es dóna en discursos orals i escrits amb
un baix grau de formalitat, com ara la conversa informal; o amb pretensió de semblar-ho, com ara
entrevistes de ràdio i televisió, els editorials o articles d’opinió periodístic. En l’extrem més
subjectiu trobem la justificació ideològica, de preferències o gustos,
Per altra banda, l’argumentació objectiva parteix de dades comprovades per l’anàlisi,
l’experimentació, i l’estudi i la documentació rigorosos. Generalment, s’empra en les exposicions,
11

13. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
conferències, explicacions... És l’usada pel discurs cientificotècnic i que pren com a suport
arguments vertaders.
Activitat 10
Llegiu el text següent i digueu si l’argumentació és més objectiva o subjectiva. Quina estructura
presenta el text?
[...] Avui, la “competència” amb l’altra llengua, la dominant –encara que no sigui la
“predominant”– no pot sostenir-se a través dels mitjans familiars, privats, i generalment pobres, que
van ser útils, eficients i tot, fa cent anys. El nostre món és tot un altre, i l’enfrontament idiomàtic
s’ha desequilibrat més encara, i el desequilibri, la “desigualtat d’oportunitats”, s’accentua, per
començar, en el mateix terreny de les publicacions. La indústria editorial, inserida en aquest context
lingüístic político-social, queda sotmesa a uns condicionaments difícils. Quan, en castellà, la majoria
dels diaris locals no arriben a sobreviure, ¿què podem esperar d’una premsa en català? Ni que fos
tècnicament superior, que tampoc no ho podria ser, ara com ara. Ho comporta el sistema, i que
cadascú doni al mot “sistema” l’abast que vulgui.
El paper imprès continua tenint una gran transcendència, entre els suports essencials dels
idiomes. I en tindrà durant segles, malgrat les prediccions de McLuhan. El pronòstic d’uns altres
“mitjans de comunicació de masses” més decisius no és, però, equivocat. Hi ha el cinema, hi ha la
ràdio, hi ha la televisió. En condicions com la nostra, el desenvolupament d’aquest instrumental s’ha
produït en condicions adverses a la llengua dominada. La història és cruel, sovint, i quan comença a ser
cruel no para de ser-ho; així ho sembla. Les petites victòries aconseguides abans de 1939, no
solament se’n van anar en orris, sinó que van ser substituïdes per la introducció dels grans mass-
media obligatòriament en castellà, tant per imposició administrativa del franquisme com per
l’acceptació tàcita dels catalanoparlants, i per més motius, sens dubte. Un cinema en català, seria
rendible? I posat que ho fos, seria tan rendible com el castellà? El negoci és el negoci... [...]
Fuster, J., 1990.
12

14. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
5. LES DESTRESES LINGÜÍSTIQUES EN L’ARGUMENTACIÓ
En els discursos argumentatius, com en qualsevol text, hem d’activar, ni que siga inconscientment,
una sèrie de mecanismes lingüístics específics d’aquest tipus de text.
5.1. LA MODALITZACIÓ
L’emissor acostuma, doncs, a dir-hi la seua quan crea un text argumentatiu a partir del qual vol
convéncer i persuadir el receptor. Com hem dit, doncs, pretén prendre una determinada posició
que pot ser una actitud, si és de tipus afectiu, o una opinió, si és de tipus cognitiu. És el que
s’anomena modalització.
A mesura que va pujant el grau de formalitat i la pretensió d’expressar com més científicament
millor els resultats de les recerques, més s’ha d’objectivitzar al màxim possible el discurs. L’ús
d’aquests trets poden contribuir també, en determinades ocasions, a maquillar la subjectivitat del
parlant, a fer-la més creïble i més intersubjectiva. L’emissor ha de dominar, doncs, les tècniques
lingüístiques que li permeten tant impersonalitzar el discurs com, altrament, modalitzar-lo a l’hora
de mostrar-hi el rebuig o l’adhesió envers allò comunicat. En gairebé totes les llengües trobem que
els elements lingüístics modalitzadors són els següents:
lèxic que expressa implícitament el punt de vista de
Elements lèxics valoratius l’emissor (adjectius, adverbis, sintagmes valoratius,
verbs, perífrasis modals).
mecanisme de la llengua oral que es representa en
l’escriptura mitjançant recursos tipogràfics diversos,
Recursos prosòdics
com ara les cometes, la lletra cursiva, la lletra negreta,
etc.
Les modalitats oracionals no interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i
assertives desiderativa.
Signes de puntuació parèntesis, cometes, punts suspensius, guions, etc.
Activitat 11
Assenyaleu en el text que teniu a continuació totes les marques de modalització i expliqueu la
funció que hi tenen.
Recorde que, un dia, un col·laborador assiduíssim d’un diari barceloní de la tarda es va
permetre l’atzagaiada de qualificar Raimon de «protestario tolerado» o una cosa per l’estil. La
malignitat de l’adjectiu –i l’adjectiu el tinc clavat en la memòria- era òbvia: de «tolerat», Raimon ho és
ben poc. En canvi, el firmant de la frase era bastant més «tolerat», infinitament «tolerat»,«tolerat»
cada dia.
Fuster, J., 1976.
13

15. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
Activitat 12
Deixeu de banda per un moment les ensenyances aristotèliques, que situen la virtut al terme mitjà,
i apliqueu-vos a redactar dues versions d’un mateix text relacionat amb la vostra especialitat, una
amb totes les marques de modalització possibles i una altra sense cap ni una. Per exemple, un
article d’opinió destinat a ser publicat a la revista del vostre centre.
Activitat 13
Llegiu aquesta carta i subratlleu les marques de modalització que hi trobeu. A continuació
classifiqueu-les i digueu a quin tipus d’elements modalitzadors pertanyen.
Nosaltres, els titelles
Què en pensen els productors dels noticiaris? No s’adonen de la seua venda als «televidents»?
Ja estem farts de tanta farsa i que ens tracten com a titelles! Cada canal de televisió se supera cada
dia més, Si estàs mirant Antena 3, veus com apallissen un magribí, et quedes emparrat, però ja estàs
enganxat i commogut per a uns quants dies; això no és el millor, perquè quan canvies de canal i poses
Tele 5 es veu com uns policies colpegen durament una altra persona.
La gent diu: «Xe, mira quina burrada!», però continuen mirant les escenes violentes. Jo vaig intentar
ser objectiu i vaig preguntar-me per què cada canal intenta superar-se i posa imatges cada volta més
violentes. No ho entenc! Els noticiaris, que haurien de ser objectius, podrien dedicar-se a explicar el
que passa, però sense transmetre eixes burrades.
Per una altra part tots sabem que a la gent li agrada la violència i que cada volta n’hi ha més demanda,
com és l’exemple d’Internet. Es pot fer alguna cosa?
Christian Muñoz Roda. Alumne d’educació secundària. València.
Levante 10-XII-2000
5.2. LES VEUS DE L’ENUNCIACIÓ
La inclusió en els discursos argumentatius de diferents veus és molt freqüent, la finalitat de les
quals és reforçar les pròpies opinions. Així doncs, cal remarcar l’ús de citacions d’autoritat o les
opinions de personalitats de vàlua reconeguda: filòsofs, literats, etc. La utilització de frases fetes,
com a expressió d’opinions generalment acceptades pel poble, és també un bon recurs.
En el quadre següent trobareu un resum de les diferents formes en què apareixen els subjectes de
l’enunciació als textos argumentatius i les funcions que hi realitzen.
Activitat 14
Identifiqueu la forma i les funcions de les diferents veus de l’enunciació que trobeu en aquest text.
14

16. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
La relació dels dos sexes no és la de dues electricitats, de dos pols: l’home representa alhora el
positiu i el neutre fins al punt que diem «els homes» per designar els éssers humans, car el sentit
singular del mot vir ha estat assimilat al sentit general del mot homo. La dona apareix com el negatiu;
tant, que tota determinació li és imputada com a limitació, sense reciprocitat. Jo m’he irritat de
vegades durant discussions abstractes en sentir que els homes em deien: «Vós penseu així perquè sou
una dona»; però jo sabia que la meua única defensa era de respondre: «Pense així perquè és veritat»,
eliminant, doncs, la meua subjectivitat; no era qüestió de replicar: «I vosaltres penseu el contrari
perquè sou homes»; car és admès que el fet d’ésser un home no és una singularitat; un home està en
el seu dret essent un home; és la dona qui està en fals. A la pràctica, així com per als antics hi havia
una vertical absoluta en relació a la qual definien l’obliqua, hi ha un tipus humà absolut que és el tipus
masculí. La dona té uns ovaris, un úter; heus aquí unes condicions singulars que la tanquen dins la seva
subjectivitat; hom diu de bon grat que ella pensa amb les glàndules. L’home oblida amb sobergueria
que la seva anatomia comporta també unes hormones, uns testicles. Ell copsa el seu cos com una
relació directa i normal amb el món que creu aprehendre en la seva objectivitat, mentre que
considera el cos de la dona com afeixugat per tot allò que té d’específic: un obstacle, una presó. «La
femella és femella en virtut d’una certa manca de qualitats», deia Aristòtil.
Beauvoir, S., 1968.
15

17. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
FORMES DEL SUBJECTE DE FUNCIONS DEL SUBJECTE DE
EXEMPLES
L’ENUNCIACIÓ L’ENUNCIACIÓ
a) No debades he soterrat avui el meu any quaranta-quatre, era lícit que el
soterrara, —el que hi havia de vida està salvat, és immortal. (Nietzsche, Ecce
Homo)
b) En realitat mai no he escrit o pensat que la ment necessitara d’idees innates,
a) Introduir elements particulars i que foren quelcom divers de la seua pròpia facultat de pensar. (Descartes,
autobiogràfics Observacions)
c) És tan còmode ser menor d’edat. Si tinc un llibre que em reemplaça
1. PRIMERA PERSONA b) Aclarir el sentit de les seues teories l’enteniment, un director espiritual que em substitueix la consciència, un
DEL SINGULAR metge que em dictamina la dieta, etc., aleshores ja no cal que passe ànsia.
c) Promoure una identificació autocrítica (Kant, “Què és la Il—lustració?”)
d) Promoure una identificació amb el d) Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meua ment
lector: enunciador universal és moguda d’una manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat...
(Hume, Extracte del “Tractat de la naturalesa humana”)
d) I, per molt que els millors esperits s’hi estudien, no crec que puguen donar
ÉS L’AUTOR
cap raó que siga suficient per a llevar aquest dubte. (Descartes, Discurs del
mètode)
a) És veritat que tenim naturalment un cert coneixement confús de l’existència
de Déu. (Sant Tomàs d’Aquino, Summa Theologica)
b) Nosaltres els ateus i els antimetafísics, manllevem també encara el nostre foc
a) Enunciador universal de l’incendi que provocà una fe mil—lenària [...] Tanmateix, què passaria si
2. PRIMERA PERSONA
b) Participant d’un punt de vista col—lectiu precisament aquesta fe esdevinguera com més va més indigna de crèdit...?
DEL PLURAL (Nietzsche, La Gaia ciència)
per criticar-lo
b) El concepte de socialisme s’ha entés excessivament també entre nosaltres
[...], però avui ha de ser una noció almenys discutible. (Marcuse, El final de la
utopia)
El punt de vista de l’autor està present en Però Cebes, féu Símmias intervenint al seu torn, ¿quines demostracions en
dónes? […]
3. DIÀLEG un dels personatges o en el conjunt de
l’argumentació Una de sola, féu Cebes, però molt bona … (Plató, Fedó, 73a)
4. NO HI HA SIGNES És evident, doncs, que la saviesa ha d’ésser la més rigorosa de totes les ciències.
Per això, el savi no solament ha de conéixer… (Aristòtil, Ètica nicomaquea, 1141a
EXPLÍCITS DEL SUB- L’autor presenta les seues idees com si la
15)
JECTE DE veritat parlara per ella mateixa
L’ENUNCIACIÓ
16

18. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
FORMES DEL SUBJECTE DE FUNCIONS DEL SUBJECTE DE
EXEMPLES
L’ENUNCIACIÓ L’ENUNCIACIÓ
S’ha d’esbrinar quina és la posició de La venerable opinió de Pitàgoras no mereixeria ara massa respecte, ni tan sols
1. NOM PROPI CITAT com a mera referència metafòrica. (Fuster, J., Diccionari per a ociosos)
l’autor
L’AUTOR
NO ÉS
Aleshores tots els investigadors de la natura tingueren com una mena de
2. NOM D’UN S’ha d’esbrinar quina és la posició de
revelació. Van entendre que la raó només s’adona del que ella mateixa produeix
COL—LECTIU l’autor segons el seu propi projecte. (Kant, Crítica de la raó pura, “Pròleg” B XIII)
Normalment l’autor es col—loca en posició No s’havia escrit mai tant com avui contra la tradicional distinció entre dreta i
3. IMPERSONAL esquerra, que hom considera passada de moda... (Bobbio, N., Dreta i esquerra)
crítica
17

19. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
5.3. CONNECTORS ARGUMENTATIUS
La construcció sintàctica de l’argumentació és complexa, ja que el tipus d’oracions i d’estructures
sintàctiques varien segons la part a què pertanyen. Així doncs, a l’exposició de la tesi i a la
conclusió trobarem oracions enunciatives; al desenvolupament, oracions simples en les premisses i
subordinades en els arguments. Per una banda, en l’exposició lògica dels arguments s’hi utilitzen
oracions llargues coordinades (especialment il—latives i adversatives) o subordinades (sobretot
causals, finals i consecutives). Per això, abunden els connectors: causals, finals, il—latius i
concessius. D’altra banda, per tal d’ordenar el discurs i d’aclarir les idees s’utilitzen locucions
adverbials i nexes que indiquen ordre en l’exposició de les idees. A continuació teniu una llista de
connectors més utilitzats en l’argumentació.
Additius I, també, a més, ...
CONNECTORS ARGUMENTATIUS
Per tant, i doncs, doncs, a [en] conseqüència de, per
Consecutius
consegüent, cosa que, de manera que, així és que, per això, ...
Si, només que, posat que, en cas que, a condició que, llevat
De condició
que, quan, ...
Com que, ja que, perquè, considerant que, a causa de/que, puix
De causa que, atés/a [que], vist que, gràcies a, per culpa de, a còpia de,
car, ...
Perquè (+ v. subjuntiu), a fi que/de, per tal que/de, amb
De finalitat
l’objectiu que/de, la finalitat del qual, ...
Potser... però, tanmateix, sens dubte... però, es pot admetre...
Concessius però, encara que, malgrat que, per bé que..., tot i que, amb tot i
que
Però, tanmateix, [ans] al contrari, a pesar
Per a mostrar de, malgrat, en canvi, ara bé, amb tot, no
Contraargu- contrast obstant això, mentre que, per contra,
mentatius nogensmenys
Per a desmentir Ben lluny de, contràriament a, al contrari,
arguments no és cert que, ...
Activitat 15
Identifiqueu els connectors que presenta el text següent i digueu de quin tipus són i quina relació
estableixen entre les diferents parts.
Les aus aquàtiques que naden per la superfície de l’aigua tenen una membrana interdigitada, perquè és una
característica que ha estat seleccionada favorablement en aquest ambient, ja que representa un avantatge per a
aquells individus que la tenen, pel fet que s’escaparan abans dels depredadors i no seran caçats. Per tant, com que
només arribaran a adults i es podran reproduir aquells que presenten aquesta característica, la podran heretar els
seus fills, perquè aquest caràcter està imprés als gens que són els que a través dels cromosomes passaran als fills
pels gàmetes. En canvi, els que no presenten aquesta característica favorable seran eliminats i, per tant, no
podran passar aquesta característica als descendents. En conclusió, després de moltes generacions, i en el cas que
no canvien les condicions, aquesta població d’aus aquàtiques tindrà aquesta característica. És com el que els passa
a les rapinyaires, que tenen urpes.
Activitat 16
Escriviu un text argumentatiu en el qual useu almenys deu connectors de tipus diferents sobre com
vos agradaria que fóra la classe de la vostra assignatura.
18

20. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
6. L’ARGUMENTACIÓ DIGITAL: EL CONEIXEMENT EN INTERNET
La irrupció i popularització de les noves tecnologies de la informació afegeixen a l’àmbit de
l’argumentació i del coneixement una nova dimensió que cal considerar amb atenció: les
tecnologies de la informació no només posen al nostre abast de manera quasi instantània
coneixements que fins no fa molt de temps requerien anys i anys de recerca, sinó que ho fan en
una proporció impensable i arriben a milions de persones. Per a entendre exactament a què ens
referim, considerem aquests dos exemples.
El primer es refereix al conegut cercador d’internet Google. Un interessant reportatge periodístic
(“Jaque a la enciclopedia”, El País, 13/11/2002) exposava unes quantes dades sobre ell: cada dia
es realitzen en Google 150 milions de consultes (cosa que suposa més de 1.700 consultes per
segons), la seua base de dades conté 2.400 milions de pàgines web, 400 milions d’imatges i 20
milions de documents PDF; les seues dades poden consultar-se en 84 idiomes, utilitza més de
10.000 ordinadors i dóna faena a 500 persones. Els responsables de Google, afirma El País, “no
amaguen la seua vocació de ser dipositaris de tota la informació mundial” i, podem afegir, les
xifres que acabem de conéixer seran raquítiques, sens dubte, d’ací uns pocs mesos.
El segon exemple es refereix a un àmbit molt sensible, la informació sobre la salut. En un altre
reportatge titulat “¿Qué me pasa, doctor Internet?” (El País, 17/12/2002) publicat pocs dies
després es comptabilitzava la quantitat d’ informació mèdica que es pot trobar en internet. Sembla
que existeixen en l’actualitat unes 100.000 pàgines web d’especialitats mèdiques i aqueix nombre
es duplica cada any.
Aquests dos exemples ens condueixen a nous interrogants: què és informació?; disposem d’algun
criteri per a decidir si estem o no informats d’alguna cosa?; per exemple, no seria més correcte dir
que “tenim informacions sobre el conflicte palestinoisraelí” que dir que “estem informats sobre el
conflicte palestinoisraelí”?; són equivalents els usos d’“informació” i “coneixement”?; signifiquen el
mateix aquests dos conceptes? Comprendrem fàcilment a què ens referim si analitzem aquesta
informació:
01010011 01101111 01100011 01110010 01100001 01110100
01100101 01110011 00100000 01101001 0110011 00100000
01100001 00100000 01101101 01100001 01101110
Si açò és informació, almenys no ho és en un sentit obvi. Per començar haurem d’especificar que
es tracta d’informació "digital” o, millor, “digitalitzada”; és a dir, que ha estat codificada mitjançant
un conjunt de xifres —zeros i uns— que es denominen bits. La digitalització constitueix una forma
de representar el món inèdita fins als nostres dies. Ens referim a això quan utilitzem el terme
“informació”?, el fet de disposar de grans quantitats d’informació digital amplia el nostre
coneixement?, és rellevant el fet que no comprenguem que aqueixa sèrie de 136 uns i zeros és la
codificació digital de la proposició “Sòcrates és un home”? Sembla que la resposta és òbvia: si no
comprenem, no hi ha coneixement, tot i que puga haver-hi informació.
19

21. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
Activitat 17
Llegiu el text de Manuel Castells i contesteu les qüestions següents:
1. Expliqueu la diferència que estableix Castells entre “societat de la informació” i “societat infor-
macional”.
2. A partir de l’activitat anterior, expliqueu per què considera l’autor que totes les societats (per
exemple, també l’Europa medieval) poden considerar-se “societats de la informació”?
3. Castells afirma en el text que és de sentit comú l’observació que “la informació i el coneixment
són importants per a les nostres societats”. Aquesta idea, a força de repertir-se, s’ha convertit
en un tòpic. Podeu donar unes quantes raons que avalen aquesta importància?
4. El text introdueix també el concepte de “societat xarxa”. Busqueu informació complementària
que permeta caracteritzar aquest concepte.
5. L’autor afirma que el títol del llibre, L’era de la informació, “assenyala directament le preguntes
que se suscitaran sense prejutjar-ne les respostes”. Indiqueu quines poden ser algunes
d’aquestes preguntes.
6. Se sol dir que “la informació és poder”. Escriviu un text breu que porte aquest títol i que, per
tant, presente un exemple que il—lustre aquesta idea.
Voldria establir una distinció analítica entre les nocions de “societat de la informació” i
“societat informacional”, amb implicacions similars per a l’economia de la informació/informacional. El
terme societat de la informació destaca el paper d’aquesta última en la societat. Però jo afirmo que la
informació, en un sentit més ampli, és a dir, com a comunicació del coneixement, ha estat fonamental
en totes les societats, inclosa l’Europa medieval, que estava culturalment estructurada i en certa
mesura unificada entorn de l’escolasticisme, això és, en conjunt, un marc intel·lectual. Per contrast, el
terme informacional indica l’atribut d’una forma específica d’organització social en què la generació,
el processament i la transmissió de la informació es converteixen en les fonts fonamentals de la
productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnològiques que sorgeixen en aquest
període històric. La meua terminologia prova d’establir un paral·lel amb la distinció entre indústria i
industrial. Una societat industrial (noció habitual en la tradició sociològica) no sols és una societat en
què hi ha indústria, sinó aquella en què les formes socials i tecnològiques de l’organització industrial
impregnen totes les esferes de l’activitat, començant per les dominants i arribant als objectes i
hàbits de la vida quotidiana. L’ús que hi faig dels termes societat informacional i economia
informacional prova de caracteritzar de manera més precisa les transformacions actuals més enllà de
l’observació de sentit comú que la informació i el coneixement són importants per a les nostres
societats. Tanmateix, el contingut real de “societat informacional” ha de determinar-se mitjançant
l’observació i l’anàlisi. Aquest és precisament l’objectiu d’aquest llibre. Per exemple, un dels trets clau
de la societat informacional és la lògica d’interconnexió de la pròpia estructura bàsica, que explica
20

22. Curs de Formació Tècnica UNITAT 8
l’ús del concepte de “societat xarxa”, definit i especificat en la conclusió d’aquest volum. No obstant
això, altres components de la “societat informacional”, com ara els moviments socials o l’Estat,
presenten trets que van més enllà de la lògica de la interconnexió, tot i que estan molt influïts per
ella perquè és una característica de la nova estructura social. Així doncs, “la societat xarxa” no
esgota tot el significat de la “societat informacional”. Per últim, després de totes aquestes
precisions, per què he mantingut L’era de la informació com a títol general del llibre, sense incloure
l’Europa medieval en la meua indagació? Els títols són mecanismes de comunicació. Han de resultar
agradables per a l’usuari, ser el suficientment clars perquè el lector suposi el tema real del llibre i
estar enunciats de manera que no s’allunyin massa del marc semàntic de referència. Per això, en un
món construït entorn de les tecnologies de la informació, la societat de la informació, la informació,
les autopistes de la informació i la resta (totes aquestes terminologies s’originaren a Japó a mitjan
dels anys seixanta —Johoka Shakai en japonés— i foren transmeses a Occident el 1978 per Simon
Nora i Alain Minc, cedint a l’exotisme), un títol com ara L’era de la informació assenyala directament
les preguntes que se suscitaran sense prejutjar-ne les respostes.
Castells, M., 2003.
Activitat 18
Busqueu a l’adreça electrònica que vos indiquem l’article d’Umberto Eco “Com copiar d’internet”
(publicat a La bustina di Minerva di Umberto Eco del setmanari L’Espresso, el 9/01/2006), llegiu-lo
i contesteu les qüestions següents:
1. Expliqueu què és la Wikipedia.
2. Quins són els perills d’internet?
3. S’hi mostra Eco a favor o en contra de l’ús d’internet? Raoneu la resposta.
Font: http://www.espressonline.it/
Traducció d’Oriol Ponsatí i Murlà per a http://www.terricabras-filosofia.cat
21