2. La identitat de Ceres era l’agricultura, la fecunditat i l’amor maternal, com atribut portava les espigues de blat i la falç. Persèfone, filla de Demèter i esposa d’Hades , representa la mort i la renovació, el seu atribut són les plantes.
4. Proserpina un dia va sortir de casa seva per recollir flors per omplir el seu cistell. Mentre ella recollia flors al costat de les aigües d’un riu la seguien les seves amigues, anomenades Sirenes, bellíssimes donzelles de veu molt bonica. En un moment donat, el déu del món subterrani, el món dels morts, Plutó, va començar a espiar-la i observar-la d'amagat. Des del mateix instant en què la va veure es va enamorar d'ella, perquè Venus li havia enviat a Cupido.
6. Va decidir raptar-la, pujant-la ràpidament al seu carro. Va irrompre entre les belles joves, les quals van fugir aterrorizades, es va apoderar d'ella i la va pujar a un carro negre. La noia va intentar alliberar-se, demanant ajuda a les seves companyes, però no van poder fer-hi res. Aleshores les belles donzelles que l’acompanyaven van demanar ser transformades per poder volar entre les aigues. El seu cos es va cobrir de plomes d’or, però van conservar la bonica veu.
8. Va ser així com nostra protagonista va ser portada al món de les tenebres, de les ombres, i obligada a convertir-se en l'esposa de Plutó. Mentrestant, la seva mare la buscava desesperadament arreu del món, vagant sense descansar dia i nit, fent-se llum en les tenebres amb dues branques de pi ardents. Finalment, va arribar a Sicília, on va trobar en l'herba d'aquell bosc el cinturó que la seva filla havia perdut en el rapte, i va observar tristement les flors escampades. Plana d'angoixa i de còlera, va maleir la terra i a ella mateixa que no havia sabut cuidar de la seva filla
10. Llavors, tot el que hi havia sobre la Terra va canviar: els arbres van ser despullats de les seves fulles, el cel s'omplia de núvols grissos, els camps es van marcir, i els llacs i rius es van gelar per complet.
12. Zeus va ajudar a Ceres enviant a Primavera a la regió de la mort, però solament podia salvar Persèfone si ella no havia menjat res. Com que havia menjat un gra de magrana, no va poder sortir del món dels morts. Per suavitzar la situació, Zeus va disposar que Persèfone passés part de l'any a sota terra, al costat d’Hades, i l'altra part sobre la terra amb la seva mare, mentre Demèter prometés complir la seva funció germinadora i tornés a l'Olimp.