2. Introducció
• La vida dels pagesos era molt dura i miserable.
• Es trobaven a la part inferior de la piràmide de
la societat feudal i pertanyien al grup dels no
privilegiats.
• Tots els que treballaven a les terres del senyor
pertanyien a l’estament dels serfs.
3.
4. GRUPS DE PAGESOS
• No tenien llibertat personal.
• No podien tenir cap mena de béns.
• No podien casar-se sense el permís
del senyor feudal.
• A canvi, rebien aliment i aixopluc.
SERFS DOMÈSTICS
5. GRUPS DE PAGESOS
SERFS DE LA GLEVA
•Eren persones no lliures que, a més,
estaven lligades a la terra que conreaven
sense poder abandonar-la. Si aquesta era
venuda passaven a dependre del nou
propietari.
•Se’ls podia comprar i vendre.
•Era una condició hereditària.
6. GRUPS DE PAGESOS
PAGESOS LLIURES
•Podien tenir arrendades unes terres
comunals si demanaven permís al
senyor feudal i treballar-lo per al seu
propi benefici.
•Podien circular lliurement.
•Casar-se sense demanar permís.
•Abandonar el feu.
•Posseir armes i dur-les a sobre.
7. Els camperols no tenien privilegis ni drets. Les terres eren del senyor feudal i
estaven obligats a perdre la seva llibertat per tenir dret a un tros de terreny per
poder treballar i sobreviure. A canvi, havien de pagar impostos al senyor
feudal. Aquesta taxa podia ser una part de la collita o bé en metàl lic. A canvi·
podien treballar les terres, o bé utilitzar el moli o el forn.
https://www.youtube.com/watch?v=EIQz64FSOq0&list=PL725E5C5B96C2A9C5&index=11
8. Els pagesos depenien del clima i del calendari agrícola per fer diverses
tasques.
Les principals feines eren: cavar, llaurar, adobar la terra, sembrar, segar,
batre el blat, recol lectar aglans i fulles, segar l’herba, podar els arbres i les·
vinyes, veremar, esquilar les ovelles, pasturar els animals, caçar i pescar pels
senyors, fer llenya…
9. Per treballar al camp utilitzaven eines agrícoles molt rudimentàries com:
l’aixada, la falç, la dalla, pala, rasclet, l’arada tradicional…
Totes aquestes eines agrícoles eren fetes de ferro, fusta o coure.
10. Els conreus principals eren de cereals: blat, ordi, civada, mill, sègol…
També conreaven: llegums, vinyes, verdures, oliveres, cànem…
11. L’alimentació era monòtona. L’aliment principal era el pa.
Menjaven: ous, llet, formatge, mantega, llegums, verdures i fruites.
En poques ocasions menjaven carn de porc, caça, aus…
El peix era molt escàs.
Les begudes principals eren el vi, la cervesa, l’aigua i el most.
12. Els primers habitatges dels pagesos eren rudimentaris, construïdes de
fusta, pedra, guix, fang o tova. Les teulades eren fetes de canyes de riu.
Generalment hi havia una habitació de gran extensió amb una llar de foc.
La família i el bestiar compartien l’estança de dos espais i sovint, patien el
perill constant d’incendis.
El mobiliari era escàs, tenien una gran taula i bancs per seure.
Normalment, dormien a terra sobre la palla.
13. La roba dels pagesos era de llana o lli.
Els homes portaven una camisa, caputxa, pantalons, túnica, cinturó de
pell, mitges i botes.
Les dones es tapaven els cabells amb una còfia o un vel. Vestien amb
un mantell, unes mitges i una camisa de llana o lli. A l’hivern
s’abrigaven amb pells.
14. Els pagesos es divertien quan celebraven les festes populars i les
processons de l’església.
El que més els agradava era la lluita i els jocs de pilota
Dos equips es pasaven la pilota per sobre
una xarxa. Els pagesos el practicaven a
l’aire lliure. És un antecessor del tennis.
En un começament es colpejava la pilota
amb el palmell de la mà, després van fer
servir pales de fusta i més endavant
raquetes de cànem i budells.
15. Dos equips havien de col locar la pilota a un lloc indicat. Es·
jugava a l’aire lliure. Consistia en una cursa que era
interrompuda per baralles, on no hi havia gaires regles.
És considerat l’antecessor del rugbi.
16. L’evolució del pagès comença cap a ser un pagès lliure i va implicar un
procés de modernització , el pages es va revolucionar: no donant la seva
collita, caça... al seu senyor.
Els pagesos van sortir beneficiats del canvi.