2. A les darreries del segle XVII regnava a Espanya Carles II el que seria l’últim rei de la Casa d’Àustria en morir sense descendència l’any 1700, això desencadenà una guerra d’abast europeu entre Felip de Borbó i l’Arxiduc Carles d’Àustria. Catalunya per tal de garantir les seves llibertats pactà amb l’Anglaterra i les Corts Catalanes proclamaren rei el pretendent de la Casa d’Àustria amb el títol de Carles III. Però la guerra li fou adversa... I a la vesprada del 10 de setembre de 1714, desprès de 14 anys de guerra, de traïció anglesa i de 14 mesos de setge, grans esvorancs fets a les muralles de ponent de Barcelona deixaven camí obert al darrer assalt a la ciutat que es veié obligada a capitular a les 3 de la tarda del dia 11 de setembre. Aquell mateix dia a la nit molts catalans a les seves llars es preguntaven si aquella desfeta significava la fi de la nació catalana... i segurament més d’un així ho va creure... talment com la majoria de les cancelleries d’Europa. Però fou una desfeta total ??? Fou realment la fi de la nació catalana ???
3. Quasi 300 anys més tard, l’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya. Aquesta data més que commemorar una derrota, celebra una victòria... la victòria de la memòria, la victòria de la persistència i la victòria de la voluntat. Aquells catalans de 1714, es posaren a treballar al mateix dia següent i Catalunya, per a sorpresa de tothom, recomençava de les seves runes per tal d’aplicar la seva aptitud econòmica i conrear la seva concepció social i democràtica. Durant 300 anys Catalunya, contra tot pronòstic, ha estat capaç de conservar el seu esperit de lluita que fa que avui encara puguem parlar de nació catalana, d’economia catalana i de societat catalana. El catalanisme ha estat la traducció política d’aquesta voluntat de persistència, i avui, davant de la mundialització i dels reptes del nou mil·lenni, és necessari redefinir un nou programa del catalanisme per al segle XXI. El 2014 és la data idònia per a integrar, reflexionar i superar aquests 300 anys de victòria sobre l’adversitat.
6. Fonaments històrics 1. La voluntat permanent de recuperar la sobirania Evidències econòmiques 2. Del proteccionisme a la mundialització Criteris polítics 3. Cap a un horitzó democràtic Exposició de Bases 1714
7. 1492 > ESPANYA PLURIESTATAL 1714 > ESPANYA UNITARISTA 2014 > 300 ANYS INTENTANT UNA ESPANYA CONVIVENCIAL 300 ANYS DE FRACASSOS I DE INTOLERÀNCIA SOBIRANIA INTERNA COSOBIRANIA EXTERNA 1714 - 2014: 300 ANYS DE NACIONALISME ESPANYOL Fonaments històrics 2014 > 300 ANYS DE LA VICTÒRIA DE LA VOLUNTAT 1714
11. FONAMENTS HISTÒRICS Una voluntat per recuperar la sobirania QÜESTIONAMENT DEL PESSIMISME : PERSISTENT MEMÒRIA HISTÒRICA SIGNES DE REPRESA: 1714 : NO FOU LA MORT DE L’ESPERANÇA, PERSISTEIX L’AUSTRIACISME (Ernest Lluch) 1758 : JUNTA DE COMERÇ -> ETAPA DE PREINDUSTRIALITZACIÓ LA BURGESIA PENSA EN LA REPRESA 1760 : LES CORTS DE 1760 / MEMORIAL DE GREUGES A CARLES III REACCIÓ DE LA CORONA 1793-1808 : LA GUERRA DEL FRANCÈS: CATALUNYA SUBJECTE POLÍTIC 1714
12. FONAMENTS HISTÒRICS Una voluntat per recuperar la sobirania 1833: BULLANGUES : EFERVESCÈNCIA ECONÒMICA I SOCIAL CATALANA 1842:“LA PATULEIA” : REPRESSIÓ D’ESPARTERO > 1014 PROJECTILS 1868: JOAN PRIM : EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL 1873 : LA Iª REPÚBLICA : UN FEDERALISME EFÍMER FRACÀS D’UN PROGRAMA CATALÀ PER A ESPANYA 1880 CONGRÈS CATALANISTA / BASES DE MANRESA 1892 PROGRAMA DEL CATALANISME POLÍTIC 1914 : LA MANCOMUNITAT : UN PRIMER INTENT VERTEBRAT 1917 : ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS : UN PAS DE SOBIRANITZACIÓ 1931 : LA IIª REPÚBLICA : UN SEGON INTENT EN UN ENTORN CONVULS 1714
13. FONAMENTS HISTÒRICS Una voluntat per recuperar la sobirania 1939 – 2009 70 ANYS DE RESISTENCIA PERSISTENT 1939: DE NOU UNA DICTADURA : UNA HISTÒRIA QUE ES REPETEIX 1951: LA VAGA DE TRAMVIES : UN INICI POPULAR ESPONTANI 1960: FETS DEL PALAU 1961: LA NOVA CANÇO 1971: ASSEMBLEA DE CATALUNYA 1975 : LA TRANSICIÓ : UNA DEMOCRÀCIA TUTELADA 1979 : ESTATUT DE SAU : UN INTENT TUTELAT 2005 : ESTATUT 30 - IX : INTENT DESACOMPLEXAT / L’ L ESPANYA IMPOSSIBLE 2006 -2010 : UN ESTATUT ESCAPÇAT... A LA PRESÓ!!! 1714
16. EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES L’ECONOMIA CATALANA EN L’ESPANYA DE LES AUTONOMIES -> EL NACIONALISME ESPANYOL FRENA EL CREIXEMENT ECONÒMIC CATALÀ -> ESTAT AUTONÒMIC AMAGA LA CONCENTRACIÓ ECONÒMICA A MADRID -> TRENCAMENT UNILATERAL DEL PACTE POLÍTICA/ECONOMIA DEL S. XIX L’ESTATUT DEL 30 DE SETEMBRE -> ES TRACTAVA DE REEQUILIBRAR ECONOMIA-POLÍTICA-MUNDIALITZACIÓ -> MADRID/ESPANYA VOL SER RADIAL, CENTRE DE COMANDAMENT I LÍDER -> LA CROSTA MADRILENYA Del proteccionisme a la mundialització 1714
17. PROU DE “CAFÉ PARA TODOS” -> ESTAT DE LES AUTONOMIES HOMOGENITZA AMB PERIFÈRIA DEPENENT -> CATALUNYA HA DE PASSAR DE LA QUEIXA A LA OPORTUNITAT -> CATALUNYA TÉ ENCARA MOLT POTENCIAL PRIORITATS DE CATALUNYA DAVANT LA MUNDIALITZACIÓ -> CATALUNYA RESPON BÉ PERÒ SENSE SER EL CERVELL RECTOR -> EMPRESARIAT CATALÀ ACTÚA ENCARA EN TERMES DE MERCAT ESPANYOL -> EMPRESARIAT CATALÀ CAL QUE S’INVOLUCRI COM A PROTAGONISTA Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
18. 2014 L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització
19. L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
20. L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
21. L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
22. L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
23. L’ESTAT DE LES COSES: Del proteccionisme a la mundialització 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
24. Del proteccionisme a la mundialització DISSENYAR UN MODEL ECONÒMIC PER A CATALUNYA : -> CATALANISME ADREÇAT AL VALOR AFEGIT -> INVERSIÓ DIRIGIDA A L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT -> NOVES PRIORITZACIONS EN LA DESPESA SOCIAL I EDUCACIÓ -> UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER AL SEGLE XXI -> REEQUILIBRI TERRITORIAL -> INFRAESTRUCTURES I CREIXEMENT SOSTENIBLE -> PRODUCTIVITAT I NIVELL SALARIAL -> FOMENT DEL GRUIX EMPRESARIAL : SINÈRGIES I COMPETITIVITAT -> EIX MEDITERRANI / GRAN EIX EUROPEU DESACOMPLEXAR-NOS DAVANT LA MUNDIALITZACIÓ 1714 EVIDÈNCIES ECONÒMIQUES
26. CRITERIS POLÍTICS La voluntat democràtica 1714 NOUS CONSENSOS SOCIALS CATALUNYA VOL LA INDEPENDÈNCIA O LA NO DEPENDENCIA ??? ESTAT DE CONSCIÈNCIA GENERALITZADA Espanya no creu en l’Estatut 65 % Espanya no defensa els interessos de Catalunya 71 % Espanya fa campanyes contra Catalunya 65 % Catalunya paga massa i no rep prou 79 % Catalunya té una autonomia insuficient 60 %
27. CRITERIS POLÍTICS La voluntat democràtica 1714 NOUS CONCENSUS SOCIALS CATALUNYA VOL LA INDEPENDÈNCIA O LA NO DEPENDENCIA ??? VOLUNTAT D’AFIRMACIÓ I DE PERSISTÈNCIA Desig de bones relacions... però no de subordinació 68 % Catalunya responsable de les seves infraestructures 71 % Favorable a que el català sigui llengua de la Unió 65 % Independentistes per motius econòmics 53 % El procés per a la independència ha de ser democràtic 86 % La democràcia està per sobre de la legalitat vigent 68 %