3. Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i
temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons
ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de
producte a conrear i el seu rendiment.
4. Factors humans:
Desenvolupament cultural i econòmic
que condiciona el grau de tecnologia
aplicable a l’agricultura.
La pressió demogràfica o volum de
població que condiciona la intensitat de
l’aprofitament del sòl.
Cultura i tradició que condiciona el tipus
de producte i el sistema d’explotació.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12. Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis
annexes (estables, magatzems). Aquest pot
ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones seques
on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua
14. Països
Desenvolupats:
Baix percentatge de
població activa agrícola:
› Sector primari 9%
› Sector secundari 36%
› Sector terciari 55%
Baix % d’aportació al PIB.
Agricultura de mercat
Elevat grau d’aplicació
tecnològica.
Alta productivitat.
Països en vies de
Desenvolupament:
Alt percentatge de
població activa agrícola:
› Sector primari 46%
› Sector secundari 15%
› Sector terciari 39%
Alt % d’aportació al PIB.
Agricultura de
subsistència i de
mercat.
Baix grau d’aplicació
tecnològica.
Baixa productivitat.
15.
16. Dades generals:
Es localitzen a la zona intertropical càlida del
planeta.
Hi viu el 75% de la població del món.
Tradicionalment practicaven agricultura de
subsistència amb conreu de cereals:
Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.
Cultura de l’arròs a Àsia.
Cultura del mill a Àfrica.
17. Agricultura de subsistència:
Dediquen la terra a produir aliment.
Petita parcel·lació.
Terres marginals i poc aptes per al conreu
Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
Absència de productes químics i maquinària
Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.
Hi predomina el policultiu.
Forta dependència dels factors físics (climatologia)
18. Agricultura itinerant per cremació o d’artiga
(Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà (zones seques
d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia
monsònica)
25. Agricultura de mercat
Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim
benefici al mínim cost possible.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica;
Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).
És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer
món.
Propietat de grans empreses multinacionals.
Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau, fruita,
tabac).
Tecnologia agrària avançada.
Importants inversions
Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
29. Conseqüències econòmiques i socials:
Pobresa creixent de les famílies agricultores.
Abandonament de les terres.
Èxode rural: creixement dels suburbis de les
grans ciutats.
Importants corrents migratoris cap al Nord.
Països cada cop més pobres, amb menys producció
d’aliments i amb mes FAM.
30. Alternatives:
Comerç just, comerç responsable.
Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la
venda de la seva collita.
Supressió dels intermediaris.
Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la
seva família.
Productes d’alta qualitat.
Suport de les ONG.
Necessitat d’una actitud responsable dels
consumidors del Nord.
31.
32. Agricultura de mercat integrada en el sistema
capitalista.
Agricultura d’alta productivitat.
Agricultura d’alta rendibilitat
Alt nivell de tecnificació: maquinària,
abonaments químics, pesticides, insecticides,
selecció d’espècies, agroquímica.
Molt poca mà d’obra.
Grans inversions de capital.
Alt nivell d’especialització.
36. L’agricultura als països
desenvolupats
L’agricultura a l’Estat Espanyol:
En entrar a la UE va haver de fer un esforç de
modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
Espanya col·loca els seus excedents e vi, oli, fruites i
hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat,
begudes i d’altres productes.
Rep molts recursos de FEOGA (Fons europeu d’orientació i
garantia agrícola), encara que amb l’entrada d’altres
països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran
paulatinament.
37.
38. L’agricultura als països
desenvolupats
L’agricultura a Catalunya:
Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per
l’agricultura.
Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions,
alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus.
L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan
despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap
el turisme rural o de neu.
39. Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia:
Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa
de complement a l’agricultura.
Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el
bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà
d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada
cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de
Rússia i Sud-àfrica.
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita
grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat
és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa
occidental.
41. Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia:
Estabulació del bestiar i les noves tècniques
d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys
dependència de les condicions del medi.
42. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca:
Les principals zones de pesca al món són:
On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol)
On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)
On hi ha molt de Plàncton.
44. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca
Els principals països que desembarquen més tones
de pesca són:
1. Japó i Xina
2. Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya,
Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa
gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud
-atlàntica i regió mediterrània).
3. Rússia
4. EUA i Canadà
5. Perú.
46. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca
Tipus de pesca:
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es
produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua
a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers
artificials.
Pesca de costa o de plataforma continental: és la que
es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint
de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen
reconegudes 370 Km des de la costa, és el que
anomenem aigües jurisdiccionals.
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té
com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos
pesquers.
Gran pesca: amb vaixells d’abastiment
47. Les plataformes continentals són riques en pesca perquè
la llum permet que hi hagi vegetació i
l’aigua està ben oxigenada.
48. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca:
Els problemes de la pesca:
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la
reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible
solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i
l’establiment de zones vedades o limitades.
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop
els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per
sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
S’ha d’abandonar el sistema de depredació i
substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu
d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al
medi aquàtic.
50. Altres activitat dels Sector Primari
Silvicultura:
És tracta de la cura i explotació dels boscos.
S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets,
fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
A Catalunya s’exploten els roures, les alzines
sureres o es fa servir la fusta per crear carbó
vegetal.