SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 52
LES CENTRALS
ELÈCTRIQUES
Núria Rondón Clemente
ÍNDEX
 Centrals nuclears....................................................................3-11
 Parcs eòlics..........................................................................12-15
 Centrals hidroelèctriques.........................................................16-22
 Central tèrmica convencional....................................................23-26
 Central de cicle combinat.........................................................27-30
 Central de cogeneració de biomassa............................................31-35
 Central incineradora de RSU......................................................36-39
 Central solar fotovoltaica.........................................................40-43
 Central solar tèrmica de torre...................................................44-47
 Central solar de col·lectors distribuïts..........................................48-51
CENTRALS NUCLEARS
 Són les centrals termoelèctriques que generen energia elèctrica a partir de la calor
obtinguda en la fissió d’àtoms d’urani i de plutoni. Actuen com a centrals de base.
 N’hi ha de diferents tipus segons els reactors que fan servir:
 Reactor d'aigua a pressió (PWR)
 Reactor d'aigua en ebullició (BWR)
 Reactor d’urani natural, gas i grafit (GCR)
 Reactor avançat de gas (AGR)
 Reactor refrigerat per gas a temperatura elevada (HTGCR)
 Reactor d'aigua pesada (HWR)
3
ESQUEMA D’UNA CENTRAL NUCLEAR
4
REACTOR D’AIGUA A PRESSIÓ (PWR)
 El reactor d'aigua a pressió és el reactor nuclear més
utilitzat al món. S'ha desenvolupat principalment als Estats
Units, RF Alemanya, França i Japó.
 Aquest reactor nuclear utilitza urani enriquit en forma
d'òxid com a combustible.
 El moderador i el refrigerant utilitzat és l'aigua.
 L'energia generada pel nucli del reactor és transportada
mitjançant l'aigua de refrigeració que circula a gran
pressió fins a un intercanviador de calor, on es genera el
vapor que accionarà les turbines.
5
REACTOR D’AIGUA EN EBULLICIÓ (BWR)
 El reactor d'aigua en ebullició, també s'utilitza amb
freqüència.
 Tecnològicament ha estat desenvolupat principalment als
Estats Units, Suècia i la RF Alemanya.
 En aquest reactor, l'aigua s'utilitza com a refrigerant i
moderador.
 El combustible és urani enriquit en forma d'òxid.
6
REACTOR D’URANI NATURAL, GAS I
GRAFIT (GCR)
 Aquest tipus de reactor nuclear utilitza urani natural en
forma de metall com a combustible. El combustible
s'introdueix en tubs d'un aliatge de magnesi anomenat
magnox.
 El moderador utilitzat és el grafit i la nevera és gas,
anhídrid carbònic.
 La tecnologia d'aquest tipus de reactor nuclear, ha estat
desenvolupada principalment a França i Regne Unit.
7
REACTOR AVANÇAT DE GAS (AGR)
 Ha estat desenvolupat al Regne Unit a partir del reactor
nuclear d'urani natural-grafit-gas.
 Les principals novetats són que el combustible nuclear, en
forma d'òxid d'urani enriquit, està introduït en tubs d'acer
inoxidable i que l'atuell, de formigó pretensat, conté els
canviadors de calor en el seu interior.
8
REACTOR REPRODUCTOR RÀPID (FBR)
 Hi ha diversos dissenys, sent el rus i el francès els que es troben més
avançats.
 La principal característica dels reactors ràpids és que no utilitzen
moderador i que, per tant, la majoria de les fissions es produeixen per
neutrons ràpids.
 El nucli del reactor consta d'una zona fissionable, envoltada d'una zona
fèrtil on l'urani natural es transforma en plutoni. També pot utilitzar-se
el cicle urani 233-tori.
 El refrigerant és sodi líquid, el vapor es produeix en intercanviadors de
calor. El seu nom de "reproductor" és perquè a la zona fèrtil es
produeix major quantitat de material físsil que la que consumeix el
reactor en el seu funcionament, és a dir més combustible nou que el
que es gasta.
9
FUNCIONAMENT
 Mitjançant els reactors es produeix energia calorífica en
forma de vapor. El vapor és transportat a un recipient
d’expansió i després a un generador de vapor on es
transfereix la calor a una reserva d’aigua. L’aigua del
reactor té un circuït tancat i un cop refredada es torna a
escalfar. L’aigua de la reserva ja convertida en vapor
passa per la turbina connectada a un generador que
produeix l’electricitat. L’aigua es fa passar per un
condensador i torna a la reserva.
10
CENTRAL NUCLEAR DE SANTA MARIA DE
GAROÑA
 Propietat: Nuclenor
 Potència tèrmica: 1.381 MWt
 Refrigeració: Circuit obert (riu Ebre)
 En funcionament des de 1970
11
PARC EÒLICS
 Són parcs ens els quals hi ha una gran quantitat
d’aerogenerador que produeixen energia elèctrica
mitjançant l'energia eòlica.
 La tecnologia actual només permet fer servir els vents
horitzontals, però si es poguessin aprofitar tots els vents,
l'energia produïda seria suficient per abastir cinc vegades
la necessitat energètica mundial actual.
12
ESQUEMA D’UN AEROGENERADOR
13
FUNCIONAMENT D’UN AEROGENERADOR
 El vent mou les pales, que s’orienten per optimitzar el
rendiment o aturar l’aparell. Les pales transmeten la
seva potència per la boixa fins a un multiplicador
connectat a un generador que produeix l'energia
elèctrica. Aquesta energia és transportada fins a un
convertidor que transforma l'energia i l'envia a la xarxa
elèctrica.
14
PARC DE SERRA I RUBIÓ I
 Està situat a Rubió, a Castellfullit del
Boix.
 Pertany a l’empresa Acciona
 Té una potència de 49,5 MW.
 Té una potència unitària de 1,5 MW
15
CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES
 Es basen en l’aprofitament de l'energia de l’aigua que
transporten els rius per convertir-la en energia elèctrica,
fent servir turbina acoblades als alternadors.
 N’hi ha de dos tipus: centrals d’aigua fluent o centrals
d’aigua embassada.
16
TIPUS DE CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES
 Centrals d’aigua fluent: aprofiten directament o per mitjà de
preses petites l'energia de l’aigua. El seu rendiment és baix.
 Centrals d’aigua embassada: aprofiten l'energia d’aigua
retinguda mitjançant presses. En distingim d'acumulació si
s’extreu l'energia de l’aigua d’un desnivell d’un riu, o de
derivació si es desvien les aigües del riu a una presa.
17
ESQUEMA D’UNA CENTRAL
HIDROELÈCTRICA
18
TIPUS DE PRESES
 Presa de gravetat
 Presa de gravetat de contraforts
 Presa de volta o arc senzill
 Presa d’arcs i contraforts
19
TIPUS DE TURBINES
 Turbina pelton: salts de
gran altura i gran cabal.
 Turbina Francis: salts
mitjans i cabal regulable.
 Turbina Kaplan; salts de
poca altura i cabal molt
variable.
20
FUNCIONAMENT
 La presa reté l’aigua del riu i provoca un embassament i
un augment del nivell de l’aigua. L’aigua es transportada
per una canonada forçada a les turbines. Solidari a l’eix
de la turbina hi ha el rotor alternador i un generador de
corrent continu que genera un camp magnètic a les
bobines del rotor i produeix en el bobinatge de l’estator
un corrent altern de tensió mitjana i intensitat elevada.
Finalment amb els transformadors s’eleva la tensió que
arribarà a les línies de la xarxa de transport.
21
CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL CARPIO
 Cota de l’embassament:
137,25m
 Potència total:9,4MW
 Salt d’aigua: 19,74m
 Tipus de turbina: Francis
 Número de turbines: 3
22
CENTRAL TÈRMICA CONVENCIONAL
 Les centrals tèrmiques convencionals generen energia
elèctrica a partir de l'energia tèrmica produïda per la
combustió de carbó, fuel o gas natural.
 S’anomenen convencionals per diferenciar-les d’altres que
generen electricitat fent servir turbines de vapor.
 Fan servir com a combustible carbó, fuel, gas natural o
diferents combustibles en el cas de les centrals
termoelèctriques mixtes.
23
ESQUEMA CENTRAL TÈRMICA
CONVENCIONAL
24
FUNCIONAMENT
 Mitjançant la calor que es genera en la combustió d’un
combustible fòssil s’escalfa aigua fins a convertir-la en
vapor. Al sobreescalfador la humitat de l’aigua és
eliminada i llavors la seva temperatura puja. Aleshores
s’introdueix a les turbines creant energia cinètica. Fent
servir un generador es converteix en energia elèctrica. El
vapor que s’ha fet passa per el condensador i s’introdueix
de nou a la caldera fent servir una bomba.
25
CENTRAL TÈRMICA DE COMPOSTILLA
 Està situat a Lleó
 Extreu el carbó de les mines entre el
Bierzo i Lacian.
 Es va construir al 1965, però no va
funcionar fins a 1972.
 Té una potencia de 1.341MW
26
CENTRAL DE CICLE COMBINAT
 Una central de cicle combinat és una instal·lació que
genera energia elèctrica fent servir dos circuits, el primer
fa servir la combustió del gas i de l’aire, i el segon fa
servir l’escalfor produïda per crear vapor d’aigua.
 La principal diferencia amb les convencionals es que la
convencial extreu l'energia de la combustió del gas
directament.
27
CENTRAL DE CICLE COMBINAT
28
FUNCIONAMENT CENTRAL DE CICLE
COMBINAT
 El gas combustible es barreja amb l’aire a pressió produint una
combustió que fa girar la turbina de gas. Llavors les turbines generen
energia elèctrica en forma de corrent altern. L’energia va fins al
transformador on s'adequa a les necessitats de la xarxa.
 Alhora la combustió genera calor que s'aprofita per convertir aigua en
vapor. El vapor s’expandeix fins a unes turbines que en girar generen
energia elèctrica, llavors es repeteix el mateix procediment d’abans.
El vapor es porta fins al condensador on es refreda per tornar-la a fer
servir.
29
CENTRAL DE CICLE COMBINAT DEL BESÓS
 Va ser construïda entre 2000 i 2002
 Extreu l’energia del gas natural
 Té un consum de: 677MWh
 Té una potència de 142MW
 Rendiment:58%
30
CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA
 Una central de biomassa és una instal·lació que permet
aprofitar l'energia de la biomassa (matèria viva existent
en un moment determinat a la Terra) per generar
electricitat.
 La biomassa es classifica tenint en compte el seu origen.
Pot ser: natural, seca, residual humida, cultius energètics
i biocarburants.
31
ESQUEMA CENTRAL DE COGENERACIÓ DE
BIOMASSA
32
GENERACIÓ DE LA BIOMASSA
 Processos físic: Estan destinats a preparar la biomassa per a l’ús
directe com a combustible o per processos bioquímics o termoquímics
posteriors. Ex: homogeneïtzació o refinament (adequació) o
densificació (millora de les propietats)
 Processos termoquímics: processos per obtenir combustibles sòlids
líquids o gas a partir de la biomassa. Ex: piròlisi o destil·lació seca
(obtenció de carbó vegetal) o gasificació (obtenció d’un gas forma CO,
H2 i CH4)
 Processos bioquímics: la biomassa es sotmesa a dos processos de
fermentació: digestió anaeròbica (obtenció de biogàs), fermentació
aeròbica o alcohòlica (obtenció de bioalcohol).
33
FUNCIONAMENT CENTRAL DE
COGENERACIÓ DE BIOMASSA
 Un cop la biomassa ha passat per un conjunt de processos,
a partir dels quals ha adquirit les característiques
necessàries, es crema. (De vegades el combustible es
barreja amb altres combustibles per fer-lo més eficient).
A partir de combustió de la biomassa i el calor que es
genera s’escalfa l’aigua, que s’havia reescalfat
anteriorment mitjançant l’intercanvi de gasos, fins a
convertir-la en vapor. Aquest vapor s’expandeix per les
turbines que estan connectades a un generador elèctric,
que genera l'electricitat.
34
CENTRAL DE BIOMASSA DE REOCIN
 Està situada a Cantabria
 Fa servir biomassa natural
 Consum de biomassa per
any:100.000t
 Té una potencia de 10MW
35
CENTRAL INCINEDARORA DE RSU
 Són les centrals que generen energia elèctrica a partir de
la combustió de residus sòlids urbans.
 Aquests són els residus que han estat generats en
l’activitat domèstica en els nuclis de població o zones
d’influència. Actualment hi ha diferents processos per
eliminar-los: abocament, compostatge, reciclatge, i
incineració.
36
ESQUEMA CENTRAL INCINEDARORA DE
RSU
37
FUNCIONAMENT INCINEDARORA DE RSU
 El primer que es fa es separar els diferents tipus de
materials que componen els residus sòlids urbans. Es
retiren els reciclables com són els vidre, el metall, el
paper, etc. i els residus restants es portent al forn on es
cremen. L’escalfor que genera aquesta combustió fa que
l’aigua que circula per les canonades s'escalfi fins a
convertir-se en vapor d’aigua. Llavors el vapor
s’expandeix per les turbines que estan connectades a un
generador elèctric, que genera l'electricitat.
38
INCINEDARORA DE RSU DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS
 Va ser reformada entre 2006-2014
 Té una capacitat de:360.000t/any
 Genera: 220.000MWh/any
 Venda d’energia elèctrica: 200.000MWh/any
39
CENTRAL SOLAR FOTOVOLTAICA
 Són instal·lacions que generen energia elèctrica a partir
dels mòduls fotovoltaics i els rajos de sol.
 Els mòduls fotovoltaics estan formats per cèl·lules
fotovoltaiques que tenen la propietat de produir
electricitat quan hi incideixen els rajos solars o fotons de
radiacions, això s’anomena efecte fotovoltaic.
40
ESQUEMA CENTRAL FOTOVOLTAICA
41
FUNCIONAMENT CENTRAL SOLAR
FOTOVOLTAICA
 Quan els rajos de sol incideixen en els mòduls fotovoltaics
es genera electricitat. Aquesta electricitat es
transportada primer fins a un armari de corrent contínua ,
llavors es converteix en corrent alterna per mitjà d’un
inversor, i es transporta fins a un armari de corrent
alterna. Llavors l’energia elèctrica passa pels
transportadors per arribar a la xarxa de transport elèctric.
42
LES TRENCADES
 Està situada a València
 Té una potència de 0,8MWp
 Té 4.641 mòduls fotovoltaics
 Produeix: 1.220.206kWh/any
43
CENTRAL SOLAR TÈRMICA DE TORRE
 Són instal·lacions que generen energia elèctrica fent
servir l’energia calorífica produïda pel sol.
 Són construïdes en zones seques i amb altes temperatures
on no incideixen els núvols per aprofitar al màxim
l’energia solar.
44
FUNCIONAMENT CENTRAL SOLAR
TÈRMICA DE TORRE
 Els rajos de sol incideixen als heliòstats, els quals projectaran els
rajos a la part més alta de la torre on es troba un forn solar. El
forn solar escalfa un líquid portador (vapor d’aigua, sodi, sals
fosses...) que arribarà a un sistema d’emmagatzematge per què
la turbina també treballi a la nit. El fluid va fins a un generador
de vapor on s’escalfa l’aigua fins a convertir-se en vapor. El vapor
s’expandeix per les turbines connectades a un generador produint
electricitat que passarà per un alternador abans d’arribar a la
xarxa de transport. Mentrestant el vapor es condensarà per
poder-lo fer servir una altra vegada.
45
ESQUEMA CENTRAL SOLAR TÈRMICA DE
TORRE
46
PS20
 Està situada a Andalusia
 Va ser construïda entre 2006 i
2009
 Té una potència de 20MW
 La torre té una alçada de 165m
47
CENTRAL SOLAR DE COL·LECTORS
DISTRIBUITS
 Utilitzen els anomenats col·lectors de concentració, que
acumulen la radiació solar que reben en la superfície
captadora d’un element receptor de superfície molt
reduïda (un punt o una línia), la qual cosa permet obtenir,
amb bons rendiments, temperatures de fins a 300°C
suficients per produir vapor a alta temperatura, que
s’utilitza per generar electricitat o també en altres
processos industrials.
48
ESQUEMA CENTRAL SOLAR DE
COL·LECTORS DISTRIBUÏTS
49
CENTRALS SOLAR DE COL·LECTORS
DISTRIBUÏTS
 Primer el rajos de sol incideixen en els col·lectors escalfant-los, i
alhora escalfant un líquid portador (vapor d’aigua, sodi, sals fosses..).
El líquid va fins a un dipòsit d’emmagatzematge i després a una
caldera on escalfa aigua fins a produir vapor d’aigua. El vapor
s’expandeix per les turbines connectades a un generador, d’aquesta
manera es produeix energia elèctrica. Aquesta energia elèctrica haurà
de passar per un transformador abans d’arribar a la xarxa de transport
d’electricitat. Tant el vapor d’aigua com el líquid portador es
condensen per fer-los servir de nou.
50
CENTRALS SOLAR DE COL·LECTORS
DISTRIBUITS DEL DESERT DE MOJAVE
 Està situat a Califòrnia.
 Genera 354MW
 Fa servir oli sintètic com a líquid portador que
es pot escalfar fins a 400º
51
Energia electrica

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriquesccrespo62
 
Unitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternativesUnitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternativesdavidsanz50
 
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08JOSEP ROMERO
 
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctrica
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctricaUd 02. producció i distribució d'energia elèctrica
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctricaMiguel_Angel_Marin
 
Energia Electrica. Producció
Energia Electrica. ProduccióEnergia Electrica. Producció
Energia Electrica. Produccióccrespo62
 
La producció i consum d’energia
La producció i consum d’energiaLa producció i consum d’energia
La producció i consum d’energiaAlbert Hernandez
 
Producció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finalProducció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finaliplademunt
 
Producció I Distribució Electricitat (2)
Producció I Distribució Electricitat (2)Producció I Distribució Electricitat (2)
Producció I Distribució Electricitat (2)AvantimePress
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energèticsagustinsuner
 
Presentació Nuclear
Presentació NuclearPresentació Nuclear
Presentació Nucleartecnoromana
 
Centrals hidroelèctriques
Centrals hidroelèctriquesCentrals hidroelèctriques
Centrals hidroelèctriquesraguilar59
 
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.Josep Cachuto Aparicio
 

Mais procurados (20)

Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriques
 
UF1 NF4. COGENERACIÓ
UF1 NF4. COGENERACIÓUF1 NF4. COGENERACIÓ
UF1 NF4. COGENERACIÓ
 
Unitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternativesUnitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternatives
 
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08
MOSTRA DE RECERCA. VORAMAR 08
 
Motors Tèrmics
Motors TèrmicsMotors Tèrmics
Motors Tèrmics
 
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctrica
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctricaUd 02. producció i distribució d'energia elèctrica
Ud 02. producció i distribució d'energia elèctrica
 
Energia Electrica. Producció
Energia Electrica. ProduccióEnergia Electrica. Producció
Energia Electrica. Producció
 
La producció i consum d’energia
La producció i consum d’energiaLa producció i consum d’energia
La producció i consum d’energia
 
Producció i consum d'energia
Producció i consum d'energiaProducció i consum d'energia
Producció i consum d'energia
 
Producció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finalProducció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia final
 
Producció I Distribució Electricitat (2)
Producció I Distribució Electricitat (2)Producció I Distribució Electricitat (2)
Producció I Distribució Electricitat (2)
 
Motors tèrmics
Motors tèrmicsMotors tèrmics
Motors tèrmics
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energètics
 
Presentació Nuclear
Presentació NuclearPresentació Nuclear
Presentació Nuclear
 
Centrals hidroelèctriques
Centrals hidroelèctriquesCentrals hidroelèctriques
Centrals hidroelèctriques
 
C. termica
C. termicaC. termica
C. termica
 
C. termica
C. termicaC. termica
C. termica
 
8centrals energ
8centrals energ8centrals energ
8centrals energ
 
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.
Tema 3. Energia elèctrica. Generació i transport.
 
Tecnologia blanca i jord an
Tecnologia blanca i jord anTecnologia blanca i jord an
Tecnologia blanca i jord an
 

Destaque

Presentació HidroelèCtrica
Presentació HidroelèCtricaPresentació HidroelèCtrica
Presentació HidroelèCtricatecnoromana
 
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casasAndrea Zapata Gonzalez
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticssmartinselles
 
Les Energies
Les EnergiesLes Energies
Les Energiestecno76
 
Tema 10 L'energia: obtenció i consum
Tema 10 L'energia: obtenció i consumTema 10 L'energia: obtenció i consum
Tema 10 L'energia: obtenció i consumAlba Traguany
 
Ud 08. sistemes automàtics i de control
Ud 08. sistemes automàtics i de controlUd 08. sistemes automàtics i de control
Ud 08. sistemes automàtics i de controlMiguel_Angel_Marin
 
Energía eléctrica
Energía eléctricaEnergía eléctrica
Energía eléctricajesuspicazo
 
Els plàstics
Els plàsticsEls plàstics
Els plàsticsLaura
 
Ppt energia complet (2)2v
Ppt energia complet (2)2vPpt energia complet (2)2v
Ppt energia complet (2)2vMartí Casares
 

Destaque (11)

Presentació HidroelèCtrica
Presentació HidroelèCtricaPresentació HidroelèCtrica
Presentació HidroelèCtrica
 
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas
8-2-3 los aerosoles destructores del planeta en nuestras casas
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energètics
 
Els blocs
Els blocsEls blocs
Els blocs
 
Les Energies
Les EnergiesLes Energies
Les Energies
 
Tema 10 L'energia: obtenció i consum
Tema 10 L'energia: obtenció i consumTema 10 L'energia: obtenció i consum
Tema 10 L'energia: obtenció i consum
 
Ud 08. sistemes automàtics i de control
Ud 08. sistemes automàtics i de controlUd 08. sistemes automàtics i de control
Ud 08. sistemes automàtics i de control
 
Energía eléctrica
Energía eléctricaEnergía eléctrica
Energía eléctrica
 
Planta hidroelectrica powerpoint
Planta hidroelectrica powerpointPlanta hidroelectrica powerpoint
Planta hidroelectrica powerpoint
 
Els plàstics
Els plàsticsEls plàstics
Els plàstics
 
Ppt energia complet (2)2v
Ppt energia complet (2)2vPpt energia complet (2)2v
Ppt energia complet (2)2v
 

Semelhante a Energia electrica

Energia hidràulica
Energia hidràulicaEnergia hidràulica
Energia hidràulicamagdadanus
 
Energies2
Energies2Energies2
Energies2mcomasb
 
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-Ainoa
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-AinoaES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-Ainoa
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-AinoaAlbert Merino
 
Treball Tecnologia
Treball TecnologiaTreball Tecnologia
Treball Tecnologiarrrrroci
 
Treball tecnologia acabat
Treball tecnologia acabatTreball tecnologia acabat
Treball tecnologia acabatpepemu2
 
Power point Tecnologia Industrial
Power point Tecnologia IndustrialPower point Tecnologia Industrial
Power point Tecnologia IndustrialAnna Baron
 
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)AvantimePress
 
Centrals Electriques
Centrals ElectriquesCentrals Electriques
Centrals ElectriquesCreu
 
T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.ibaio
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovablesjllcervera
 
Tema 3 producció i distribució energia. 2 eso
Tema 3 producció i distribució energia. 2 esoTema 3 producció i distribució energia. 2 eso
Tema 3 producció i distribució energia. 2 esoIolanda Mallorques
 
Power Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia SanchezPower Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia Sanchezdiego1244
 
T2 producció i distribució d'energia elèctrica
T2 producció i distribució d'energia elèctricaT2 producció i distribució d'energia elèctrica
T2 producció i distribució d'energia elèctricaSisco Batalla
 
Centrals nuclears tecno leo garcía
Centrals nuclears tecno leo garcíaCentrals nuclears tecno leo garcía
Centrals nuclears tecno leo garcíapopololo69
 

Semelhante a Energia electrica (20)

Treball de Nadal
Treball de NadalTreball de Nadal
Treball de Nadal
 
Energia hidràulica
Energia hidràulicaEnergia hidràulica
Energia hidràulica
 
Presentació Centrals ElèCtriques
Presentació Centrals ElèCtriquesPresentació Centrals ElèCtriques
Presentació Centrals ElèCtriques
 
Energies2
Energies2Energies2
Energies2
 
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-Ainoa
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-AinoaES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-Ainoa
ES3B Energia hidrulica. Anna-Carla-Ainoa
 
Treball Tecnologia
Treball TecnologiaTreball Tecnologia
Treball Tecnologia
 
Treball tecnologia acabat
Treball tecnologia acabatTreball tecnologia acabat
Treball tecnologia acabat
 
Power point Tecnologia Industrial
Power point Tecnologia IndustrialPower point Tecnologia Industrial
Power point Tecnologia Industrial
 
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)
Producció I Distribució D’Energia ElèCtrica (1)
 
Huimin 1
Huimin 1Huimin 1
Huimin 1
 
Producció energia elèctrica
Producció energia elèctricaProducció energia elèctrica
Producció energia elèctrica
 
Centrals Electriques
Centrals ElectriquesCentrals Electriques
Centrals Electriques
 
T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.
 
Btx energia 2 termica nuclear 1920
Btx energia 2 termica nuclear 1920Btx energia 2 termica nuclear 1920
Btx energia 2 termica nuclear 1920
 
Salvaa
SalvaaSalvaa
Salvaa
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovables
 
Tema 3 producció i distribució energia. 2 eso
Tema 3 producció i distribució energia. 2 esoTema 3 producció i distribució energia. 2 eso
Tema 3 producció i distribució energia. 2 eso
 
Power Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia SanchezPower Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia Sanchez
 
T2 producció i distribució d'energia elèctrica
T2 producció i distribució d'energia elèctricaT2 producció i distribució d'energia elèctrica
T2 producció i distribució d'energia elèctrica
 
Centrals nuclears tecno leo garcía
Centrals nuclears tecno leo garcíaCentrals nuclears tecno leo garcía
Centrals nuclears tecno leo garcía
 

Energia electrica

  • 2. ÍNDEX  Centrals nuclears....................................................................3-11  Parcs eòlics..........................................................................12-15  Centrals hidroelèctriques.........................................................16-22  Central tèrmica convencional....................................................23-26  Central de cicle combinat.........................................................27-30  Central de cogeneració de biomassa............................................31-35  Central incineradora de RSU......................................................36-39  Central solar fotovoltaica.........................................................40-43  Central solar tèrmica de torre...................................................44-47  Central solar de col·lectors distribuïts..........................................48-51
  • 3. CENTRALS NUCLEARS  Són les centrals termoelèctriques que generen energia elèctrica a partir de la calor obtinguda en la fissió d’àtoms d’urani i de plutoni. Actuen com a centrals de base.  N’hi ha de diferents tipus segons els reactors que fan servir:  Reactor d'aigua a pressió (PWR)  Reactor d'aigua en ebullició (BWR)  Reactor d’urani natural, gas i grafit (GCR)  Reactor avançat de gas (AGR)  Reactor refrigerat per gas a temperatura elevada (HTGCR)  Reactor d'aigua pesada (HWR) 3
  • 5. REACTOR D’AIGUA A PRESSIÓ (PWR)  El reactor d'aigua a pressió és el reactor nuclear més utilitzat al món. S'ha desenvolupat principalment als Estats Units, RF Alemanya, França i Japó.  Aquest reactor nuclear utilitza urani enriquit en forma d'òxid com a combustible.  El moderador i el refrigerant utilitzat és l'aigua.  L'energia generada pel nucli del reactor és transportada mitjançant l'aigua de refrigeració que circula a gran pressió fins a un intercanviador de calor, on es genera el vapor que accionarà les turbines. 5
  • 6. REACTOR D’AIGUA EN EBULLICIÓ (BWR)  El reactor d'aigua en ebullició, també s'utilitza amb freqüència.  Tecnològicament ha estat desenvolupat principalment als Estats Units, Suècia i la RF Alemanya.  En aquest reactor, l'aigua s'utilitza com a refrigerant i moderador.  El combustible és urani enriquit en forma d'òxid. 6
  • 7. REACTOR D’URANI NATURAL, GAS I GRAFIT (GCR)  Aquest tipus de reactor nuclear utilitza urani natural en forma de metall com a combustible. El combustible s'introdueix en tubs d'un aliatge de magnesi anomenat magnox.  El moderador utilitzat és el grafit i la nevera és gas, anhídrid carbònic.  La tecnologia d'aquest tipus de reactor nuclear, ha estat desenvolupada principalment a França i Regne Unit. 7
  • 8. REACTOR AVANÇAT DE GAS (AGR)  Ha estat desenvolupat al Regne Unit a partir del reactor nuclear d'urani natural-grafit-gas.  Les principals novetats són que el combustible nuclear, en forma d'òxid d'urani enriquit, està introduït en tubs d'acer inoxidable i que l'atuell, de formigó pretensat, conté els canviadors de calor en el seu interior. 8
  • 9. REACTOR REPRODUCTOR RÀPID (FBR)  Hi ha diversos dissenys, sent el rus i el francès els que es troben més avançats.  La principal característica dels reactors ràpids és que no utilitzen moderador i que, per tant, la majoria de les fissions es produeixen per neutrons ràpids.  El nucli del reactor consta d'una zona fissionable, envoltada d'una zona fèrtil on l'urani natural es transforma en plutoni. També pot utilitzar-se el cicle urani 233-tori.  El refrigerant és sodi líquid, el vapor es produeix en intercanviadors de calor. El seu nom de "reproductor" és perquè a la zona fèrtil es produeix major quantitat de material físsil que la que consumeix el reactor en el seu funcionament, és a dir més combustible nou que el que es gasta. 9
  • 10. FUNCIONAMENT  Mitjançant els reactors es produeix energia calorífica en forma de vapor. El vapor és transportat a un recipient d’expansió i després a un generador de vapor on es transfereix la calor a una reserva d’aigua. L’aigua del reactor té un circuït tancat i un cop refredada es torna a escalfar. L’aigua de la reserva ja convertida en vapor passa per la turbina connectada a un generador que produeix l’electricitat. L’aigua es fa passar per un condensador i torna a la reserva. 10
  • 11. CENTRAL NUCLEAR DE SANTA MARIA DE GAROÑA  Propietat: Nuclenor  Potència tèrmica: 1.381 MWt  Refrigeració: Circuit obert (riu Ebre)  En funcionament des de 1970 11
  • 12. PARC EÒLICS  Són parcs ens els quals hi ha una gran quantitat d’aerogenerador que produeixen energia elèctrica mitjançant l'energia eòlica.  La tecnologia actual només permet fer servir els vents horitzontals, però si es poguessin aprofitar tots els vents, l'energia produïda seria suficient per abastir cinc vegades la necessitat energètica mundial actual. 12
  • 14. FUNCIONAMENT D’UN AEROGENERADOR  El vent mou les pales, que s’orienten per optimitzar el rendiment o aturar l’aparell. Les pales transmeten la seva potència per la boixa fins a un multiplicador connectat a un generador que produeix l'energia elèctrica. Aquesta energia és transportada fins a un convertidor que transforma l'energia i l'envia a la xarxa elèctrica. 14
  • 15. PARC DE SERRA I RUBIÓ I  Està situat a Rubió, a Castellfullit del Boix.  Pertany a l’empresa Acciona  Té una potència de 49,5 MW.  Té una potència unitària de 1,5 MW 15
  • 16. CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES  Es basen en l’aprofitament de l'energia de l’aigua que transporten els rius per convertir-la en energia elèctrica, fent servir turbina acoblades als alternadors.  N’hi ha de dos tipus: centrals d’aigua fluent o centrals d’aigua embassada. 16
  • 17. TIPUS DE CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES  Centrals d’aigua fluent: aprofiten directament o per mitjà de preses petites l'energia de l’aigua. El seu rendiment és baix.  Centrals d’aigua embassada: aprofiten l'energia d’aigua retinguda mitjançant presses. En distingim d'acumulació si s’extreu l'energia de l’aigua d’un desnivell d’un riu, o de derivació si es desvien les aigües del riu a una presa. 17
  • 19. TIPUS DE PRESES  Presa de gravetat  Presa de gravetat de contraforts  Presa de volta o arc senzill  Presa d’arcs i contraforts 19
  • 20. TIPUS DE TURBINES  Turbina pelton: salts de gran altura i gran cabal.  Turbina Francis: salts mitjans i cabal regulable.  Turbina Kaplan; salts de poca altura i cabal molt variable. 20
  • 21. FUNCIONAMENT  La presa reté l’aigua del riu i provoca un embassament i un augment del nivell de l’aigua. L’aigua es transportada per una canonada forçada a les turbines. Solidari a l’eix de la turbina hi ha el rotor alternador i un generador de corrent continu que genera un camp magnètic a les bobines del rotor i produeix en el bobinatge de l’estator un corrent altern de tensió mitjana i intensitat elevada. Finalment amb els transformadors s’eleva la tensió que arribarà a les línies de la xarxa de transport. 21
  • 22. CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL CARPIO  Cota de l’embassament: 137,25m  Potència total:9,4MW  Salt d’aigua: 19,74m  Tipus de turbina: Francis  Número de turbines: 3 22
  • 23. CENTRAL TÈRMICA CONVENCIONAL  Les centrals tèrmiques convencionals generen energia elèctrica a partir de l'energia tèrmica produïda per la combustió de carbó, fuel o gas natural.  S’anomenen convencionals per diferenciar-les d’altres que generen electricitat fent servir turbines de vapor.  Fan servir com a combustible carbó, fuel, gas natural o diferents combustibles en el cas de les centrals termoelèctriques mixtes. 23
  • 25. FUNCIONAMENT  Mitjançant la calor que es genera en la combustió d’un combustible fòssil s’escalfa aigua fins a convertir-la en vapor. Al sobreescalfador la humitat de l’aigua és eliminada i llavors la seva temperatura puja. Aleshores s’introdueix a les turbines creant energia cinètica. Fent servir un generador es converteix en energia elèctrica. El vapor que s’ha fet passa per el condensador i s’introdueix de nou a la caldera fent servir una bomba. 25
  • 26. CENTRAL TÈRMICA DE COMPOSTILLA  Està situat a Lleó  Extreu el carbó de les mines entre el Bierzo i Lacian.  Es va construir al 1965, però no va funcionar fins a 1972.  Té una potencia de 1.341MW 26
  • 27. CENTRAL DE CICLE COMBINAT  Una central de cicle combinat és una instal·lació que genera energia elèctrica fent servir dos circuits, el primer fa servir la combustió del gas i de l’aire, i el segon fa servir l’escalfor produïda per crear vapor d’aigua.  La principal diferencia amb les convencionals es que la convencial extreu l'energia de la combustió del gas directament. 27
  • 28. CENTRAL DE CICLE COMBINAT 28
  • 29. FUNCIONAMENT CENTRAL DE CICLE COMBINAT  El gas combustible es barreja amb l’aire a pressió produint una combustió que fa girar la turbina de gas. Llavors les turbines generen energia elèctrica en forma de corrent altern. L’energia va fins al transformador on s'adequa a les necessitats de la xarxa.  Alhora la combustió genera calor que s'aprofita per convertir aigua en vapor. El vapor s’expandeix fins a unes turbines que en girar generen energia elèctrica, llavors es repeteix el mateix procediment d’abans. El vapor es porta fins al condensador on es refreda per tornar-la a fer servir. 29
  • 30. CENTRAL DE CICLE COMBINAT DEL BESÓS  Va ser construïda entre 2000 i 2002  Extreu l’energia del gas natural  Té un consum de: 677MWh  Té una potència de 142MW  Rendiment:58% 30
  • 31. CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA  Una central de biomassa és una instal·lació que permet aprofitar l'energia de la biomassa (matèria viva existent en un moment determinat a la Terra) per generar electricitat.  La biomassa es classifica tenint en compte el seu origen. Pot ser: natural, seca, residual humida, cultius energètics i biocarburants. 31
  • 32. ESQUEMA CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA 32
  • 33. GENERACIÓ DE LA BIOMASSA  Processos físic: Estan destinats a preparar la biomassa per a l’ús directe com a combustible o per processos bioquímics o termoquímics posteriors. Ex: homogeneïtzació o refinament (adequació) o densificació (millora de les propietats)  Processos termoquímics: processos per obtenir combustibles sòlids líquids o gas a partir de la biomassa. Ex: piròlisi o destil·lació seca (obtenció de carbó vegetal) o gasificació (obtenció d’un gas forma CO, H2 i CH4)  Processos bioquímics: la biomassa es sotmesa a dos processos de fermentació: digestió anaeròbica (obtenció de biogàs), fermentació aeròbica o alcohòlica (obtenció de bioalcohol). 33
  • 34. FUNCIONAMENT CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA  Un cop la biomassa ha passat per un conjunt de processos, a partir dels quals ha adquirit les característiques necessàries, es crema. (De vegades el combustible es barreja amb altres combustibles per fer-lo més eficient). A partir de combustió de la biomassa i el calor que es genera s’escalfa l’aigua, que s’havia reescalfat anteriorment mitjançant l’intercanvi de gasos, fins a convertir-la en vapor. Aquest vapor s’expandeix per les turbines que estan connectades a un generador elèctric, que genera l'electricitat. 34
  • 35. CENTRAL DE BIOMASSA DE REOCIN  Està situada a Cantabria  Fa servir biomassa natural  Consum de biomassa per any:100.000t  Té una potencia de 10MW 35
  • 36. CENTRAL INCINEDARORA DE RSU  Són les centrals que generen energia elèctrica a partir de la combustió de residus sòlids urbans.  Aquests són els residus que han estat generats en l’activitat domèstica en els nuclis de població o zones d’influència. Actualment hi ha diferents processos per eliminar-los: abocament, compostatge, reciclatge, i incineració. 36
  • 38. FUNCIONAMENT INCINEDARORA DE RSU  El primer que es fa es separar els diferents tipus de materials que componen els residus sòlids urbans. Es retiren els reciclables com són els vidre, el metall, el paper, etc. i els residus restants es portent al forn on es cremen. L’escalfor que genera aquesta combustió fa que l’aigua que circula per les canonades s'escalfi fins a convertir-se en vapor d’aigua. Llavors el vapor s’expandeix per les turbines que estan connectades a un generador elèctric, que genera l'electricitat. 38
  • 39. INCINEDARORA DE RSU DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS  Va ser reformada entre 2006-2014  Té una capacitat de:360.000t/any  Genera: 220.000MWh/any  Venda d’energia elèctrica: 200.000MWh/any 39
  • 40. CENTRAL SOLAR FOTOVOLTAICA  Són instal·lacions que generen energia elèctrica a partir dels mòduls fotovoltaics i els rajos de sol.  Els mòduls fotovoltaics estan formats per cèl·lules fotovoltaiques que tenen la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els rajos solars o fotons de radiacions, això s’anomena efecte fotovoltaic. 40
  • 42. FUNCIONAMENT CENTRAL SOLAR FOTOVOLTAICA  Quan els rajos de sol incideixen en els mòduls fotovoltaics es genera electricitat. Aquesta electricitat es transportada primer fins a un armari de corrent contínua , llavors es converteix en corrent alterna per mitjà d’un inversor, i es transporta fins a un armari de corrent alterna. Llavors l’energia elèctrica passa pels transportadors per arribar a la xarxa de transport elèctric. 42
  • 43. LES TRENCADES  Està situada a València  Té una potència de 0,8MWp  Té 4.641 mòduls fotovoltaics  Produeix: 1.220.206kWh/any 43
  • 44. CENTRAL SOLAR TÈRMICA DE TORRE  Són instal·lacions que generen energia elèctrica fent servir l’energia calorífica produïda pel sol.  Són construïdes en zones seques i amb altes temperatures on no incideixen els núvols per aprofitar al màxim l’energia solar. 44
  • 45. FUNCIONAMENT CENTRAL SOLAR TÈRMICA DE TORRE  Els rajos de sol incideixen als heliòstats, els quals projectaran els rajos a la part més alta de la torre on es troba un forn solar. El forn solar escalfa un líquid portador (vapor d’aigua, sodi, sals fosses...) que arribarà a un sistema d’emmagatzematge per què la turbina també treballi a la nit. El fluid va fins a un generador de vapor on s’escalfa l’aigua fins a convertir-se en vapor. El vapor s’expandeix per les turbines connectades a un generador produint electricitat que passarà per un alternador abans d’arribar a la xarxa de transport. Mentrestant el vapor es condensarà per poder-lo fer servir una altra vegada. 45
  • 46. ESQUEMA CENTRAL SOLAR TÈRMICA DE TORRE 46
  • 47. PS20  Està situada a Andalusia  Va ser construïda entre 2006 i 2009  Té una potència de 20MW  La torre té una alçada de 165m 47
  • 48. CENTRAL SOLAR DE COL·LECTORS DISTRIBUITS  Utilitzen els anomenats col·lectors de concentració, que acumulen la radiació solar que reben en la superfície captadora d’un element receptor de superfície molt reduïda (un punt o una línia), la qual cosa permet obtenir, amb bons rendiments, temperatures de fins a 300°C suficients per produir vapor a alta temperatura, que s’utilitza per generar electricitat o també en altres processos industrials. 48
  • 49. ESQUEMA CENTRAL SOLAR DE COL·LECTORS DISTRIBUÏTS 49
  • 50. CENTRALS SOLAR DE COL·LECTORS DISTRIBUÏTS  Primer el rajos de sol incideixen en els col·lectors escalfant-los, i alhora escalfant un líquid portador (vapor d’aigua, sodi, sals fosses..). El líquid va fins a un dipòsit d’emmagatzematge i després a una caldera on escalfa aigua fins a produir vapor d’aigua. El vapor s’expandeix per les turbines connectades a un generador, d’aquesta manera es produeix energia elèctrica. Aquesta energia elèctrica haurà de passar per un transformador abans d’arribar a la xarxa de transport d’electricitat. Tant el vapor d’aigua com el líquid portador es condensen per fer-los servir de nou. 50
  • 51. CENTRALS SOLAR DE COL·LECTORS DISTRIBUITS DEL DESERT DE MOJAVE  Està situat a Califòrnia.  Genera 354MW  Fa servir oli sintètic com a líquid portador que es pot escalfar fins a 400º 51