SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 2
ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRCULES 
ELS ESTABLES DEL REI AUGIAS 
Quan Hèrcules tornà a Micenes, Euristeu ja tenia un nou treball a punt. 
-Has de netejar els estables del rei Augias en un dia –li va dir. 
A primera vista, es tractava d’una humil tasca d’esclaus sense massa dificultat, però aquella 
empresa no era tan fàcil com semblava. Augias, el rei de l’Èlida, posseïa més ramats que cap 
altra persona sobre la terra; als seus estables hi havia milers de vaques i ovelles, tres-cents bous 
negres, dos-cents bous vermells i una dotzena de bous platejats que protegien els ramats de les 
feres. Com que ningú havia netejat els estables des de feia molts anys, els corrals i les pastures 
que l’envoltaven eren coberts de fems, i les plagues s’estenien per tot el reialme. 
Hèrcules no va haver de preguntar on eren els estables d’Augias. Es deixà guiar per l’olfacte: a 
deu jornades de camí ja se’n notava la pudor. Amb el nas tapat, es presentà davant del rei i li 
anuncià que, abans que es fera fosc, hauria netejat els corrals, les cledes i les pastures. 
-Ets ben boig! –se’n burlà Augias-. Et farà falta un dia sencer per carregar un sol carretó de fems, 
i necessitaràs com a mínim mil carretons per netejar un sol estable. Però fes el que vulgues. És 
més, si aconsegueixes el que et proposes, no dubtaré a donar-te la meitat del meu regne. 
Hèrcules va somriure: tenia un pla. 
Primer va colpejar amb els punys els murs del corral fins a fer-hi dos grans forats. Després, anà 
amunt i avall recollint roques, que semblaven lleugeres com plomes quan les alçava amb els seus 
braços vigorosos. Pedra a pedra, Hèrcules va alçar una gran presa per desviar el curs de dos rius 
que passaven molt a prop dels estables: el Peneu i l’Alfeu. L’aigua dels dos rius es barrejà i, 
formant un gran corrent, es precipità sobre els corrals i els estables d’Augias. 
-Ja he acabat –proclamà Hèrcules poc després del migdia. 
El rei se’l mirà amb escepticisme, però, quan va anar a veure els estables, els va trobar nets i 
lliures d’aquella fortor que coneixia tan bé. L’aigua havia arrossegat la brutícia fins a la mar, i ara 
els estables tornaven a estar secs, perquè Hèrcules havia enderrocat la presa amb un colp de 
maça i el Peneu i l’Alfeu tornaven a ser al seu lloc. 
-No deus pensar que et donaré la meitat del meu regne, veritat? –li digué el rei. 
-I per què no? –preguntà Hèrcules, indignat-. O és que no és això el que em vas prometre? És 
que potser no saps que un bon monarca està obligat a complir les seues promeses? 
-Em vas dir que netejaries els meus estables, però els déus dels rius han fet la faena per tu. I, de 
fet, només has complert una ordre d’Euristeu, així que ja te’n pots anar. 
-Me’n vaig, sí –féu Hèrcules amb indiferència -. Però abans reconstruiré la presa perquè l’Alfeu i 
el Peneu arrasen el teu palau. 
Però Hèrcules no va complir la seua amenaça. Sabia que encara tenia molts treballs a fer i va 
decidir tornar de seguida a Micenes per preguntar al rei Euristeu en què consistiria la seua 
següent tasca.
1.Quant de temps li va donar Euristeu a Hèrcules per a la neteja dels estables del rei Augias? 
2.Era una tasca fàcil? Per què? 
3.Com va trobar Hèrcules els estables? 
4.Com va rebre Augias el propòsit d’Hèrcules? 
5.Què li va prometre si ho aconseguia? 
6.Com va netejar Hèrcules els estables? 
7.Va complir Augias la seua promesa? Com va justificar la seua decisió? 
8.Quina amenaça va fer Hèrcules a Augias? La va complir finalment?

Mais conteúdo relacionado

Destaque (7)

La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Present d'indicatiu
Present d'indicatiuPresent d'indicatiu
Present d'indicatiu
 
Passat simple
Passat simplePassat simple
Passat simple
 
Les preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del tempsLes preposicions i l'expressió del temps
Les preposicions i l'expressió del temps
 
Normes d accentuacio
Normes d accentuacioNormes d accentuacio
Normes d accentuacio
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiu
 
Les grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJLes grafies G, J, TG, TJ
Les grafies G, J, TG, TJ
 

Mais de ngt1776

Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3r
ngt1776
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
ngt1776
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlic
ngt1776
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
ngt1776
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llengua
ngt1776
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
ngt1776
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3r
ngt1776
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014
ngt1776
 
Perifrasis obligacio
Perifrasis obligacioPerifrasis obligacio
Perifrasis obligacio
ngt1776
 
Prestec ling
Prestec lingPrestec ling
Prestec ling
ngt1776
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
ngt1776
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semàntic
ngt1776
 
Refranys i frases fetes
Refranys i frases fetesRefranys i frases fetes
Refranys i frases fetes
ngt1776
 
Grafia del fonema africat palatal sord
Grafia del fonema africat palatal sordGrafia del fonema africat palatal sord
Grafia del fonema africat palatal sord
ngt1776
 
L'accent diacrític
L'accent diacríticL'accent diacrític
L'accent diacrític
ngt1776
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivació
ngt1776
 
La preposició
La preposicióLa preposició
La preposició
ngt1776
 
El passat perfet d'indicatiu
El passat perfet d'indicatiuEl passat perfet d'indicatiu
El passat perfet d'indicatiu
ngt1776
 
Espanya barroc
Espanya barrocEspanya barroc
Espanya barroc
ngt1776
 

Mais de ngt1776 (20)

Roma
RomaRoma
Roma
 
Lectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3rLectures 2014 15_3r
Lectures 2014 15_3r
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
 
El sistema vocàlic
El sistema vocàlicEl sistema vocàlic
El sistema vocàlic
 
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanarsCanigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
Canigó (1886), de Jacint Verdaguer (fragment): Els dos campanars
 
Els nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llenguaEls nivells d'anàlisi de la llengua
Els nivells d'anàlisi de la llengua
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
 
Lectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3rLectures 2013 14_3r
Lectures 2013 14_3r
 
Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014Lectures del curs 2013-2014
Lectures del curs 2013-2014
 
Perifrasis obligacio
Perifrasis obligacioPerifrasis obligacio
Perifrasis obligacio
 
Prestec ling
Prestec lingPrestec ling
Prestec ling
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
 
El canvi semàntic
El canvi semànticEl canvi semàntic
El canvi semàntic
 
Refranys i frases fetes
Refranys i frases fetesRefranys i frases fetes
Refranys i frases fetes
 
Grafia del fonema africat palatal sord
Grafia del fonema africat palatal sordGrafia del fonema africat palatal sord
Grafia del fonema africat palatal sord
 
L'accent diacrític
L'accent diacríticL'accent diacrític
L'accent diacrític
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivació
 
La preposició
La preposicióLa preposició
La preposició
 
El passat perfet d'indicatiu
El passat perfet d'indicatiuEl passat perfet d'indicatiu
El passat perfet d'indicatiu
 
Espanya barroc
Espanya barrocEspanya barroc
Espanya barroc
 

Último

Último (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Els estables d'Augias

  • 1. ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRCULES ELS ESTABLES DEL REI AUGIAS Quan Hèrcules tornà a Micenes, Euristeu ja tenia un nou treball a punt. -Has de netejar els estables del rei Augias en un dia –li va dir. A primera vista, es tractava d’una humil tasca d’esclaus sense massa dificultat, però aquella empresa no era tan fàcil com semblava. Augias, el rei de l’Èlida, posseïa més ramats que cap altra persona sobre la terra; als seus estables hi havia milers de vaques i ovelles, tres-cents bous negres, dos-cents bous vermells i una dotzena de bous platejats que protegien els ramats de les feres. Com que ningú havia netejat els estables des de feia molts anys, els corrals i les pastures que l’envoltaven eren coberts de fems, i les plagues s’estenien per tot el reialme. Hèrcules no va haver de preguntar on eren els estables d’Augias. Es deixà guiar per l’olfacte: a deu jornades de camí ja se’n notava la pudor. Amb el nas tapat, es presentà davant del rei i li anuncià que, abans que es fera fosc, hauria netejat els corrals, les cledes i les pastures. -Ets ben boig! –se’n burlà Augias-. Et farà falta un dia sencer per carregar un sol carretó de fems, i necessitaràs com a mínim mil carretons per netejar un sol estable. Però fes el que vulgues. És més, si aconsegueixes el que et proposes, no dubtaré a donar-te la meitat del meu regne. Hèrcules va somriure: tenia un pla. Primer va colpejar amb els punys els murs del corral fins a fer-hi dos grans forats. Després, anà amunt i avall recollint roques, que semblaven lleugeres com plomes quan les alçava amb els seus braços vigorosos. Pedra a pedra, Hèrcules va alçar una gran presa per desviar el curs de dos rius que passaven molt a prop dels estables: el Peneu i l’Alfeu. L’aigua dels dos rius es barrejà i, formant un gran corrent, es precipità sobre els corrals i els estables d’Augias. -Ja he acabat –proclamà Hèrcules poc després del migdia. El rei se’l mirà amb escepticisme, però, quan va anar a veure els estables, els va trobar nets i lliures d’aquella fortor que coneixia tan bé. L’aigua havia arrossegat la brutícia fins a la mar, i ara els estables tornaven a estar secs, perquè Hèrcules havia enderrocat la presa amb un colp de maça i el Peneu i l’Alfeu tornaven a ser al seu lloc. -No deus pensar que et donaré la meitat del meu regne, veritat? –li digué el rei. -I per què no? –preguntà Hèrcules, indignat-. O és que no és això el que em vas prometre? És que potser no saps que un bon monarca està obligat a complir les seues promeses? -Em vas dir que netejaries els meus estables, però els déus dels rius han fet la faena per tu. I, de fet, només has complert una ordre d’Euristeu, així que ja te’n pots anar. -Me’n vaig, sí –féu Hèrcules amb indiferència -. Però abans reconstruiré la presa perquè l’Alfeu i el Peneu arrasen el teu palau. Però Hèrcules no va complir la seua amenaça. Sabia que encara tenia molts treballs a fer i va decidir tornar de seguida a Micenes per preguntar al rei Euristeu en què consistiria la seua següent tasca.
  • 2. 1.Quant de temps li va donar Euristeu a Hèrcules per a la neteja dels estables del rei Augias? 2.Era una tasca fàcil? Per què? 3.Com va trobar Hèrcules els estables? 4.Com va rebre Augias el propòsit d’Hèrcules? 5.Què li va prometre si ho aconseguia? 6.Com va netejar Hèrcules els estables? 7.Va complir Augias la seua promesa? Com va justificar la seua decisió? 8.Quina amenaça va fer Hèrcules a Augias? La va complir finalment?