1. ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRCULES
ELS ESTABLES DEL REI AUGIAS
Quan Hèrcules tornà a Micenes, Euristeu ja tenia un nou treball a punt.
-Has de netejar els estables del rei Augias en un dia –li va dir.
A primera vista, es tractava d’una humil tasca d’esclaus sense massa dificultat, però aquella
empresa no era tan fàcil com semblava. Augias, el rei de l’Èlida, posseïa més ramats que cap
altra persona sobre la terra; als seus estables hi havia milers de vaques i ovelles, tres-cents bous
negres, dos-cents bous vermells i una dotzena de bous platejats que protegien els ramats de les
feres. Com que ningú havia netejat els estables des de feia molts anys, els corrals i les pastures
que l’envoltaven eren coberts de fems, i les plagues s’estenien per tot el reialme.
Hèrcules no va haver de preguntar on eren els estables d’Augias. Es deixà guiar per l’olfacte: a
deu jornades de camí ja se’n notava la pudor. Amb el nas tapat, es presentà davant del rei i li
anuncià que, abans que es fera fosc, hauria netejat els corrals, les cledes i les pastures.
-Ets ben boig! –se’n burlà Augias-. Et farà falta un dia sencer per carregar un sol carretó de fems,
i necessitaràs com a mínim mil carretons per netejar un sol estable. Però fes el que vulgues. És
més, si aconsegueixes el que et proposes, no dubtaré a donar-te la meitat del meu regne.
Hèrcules va somriure: tenia un pla.
Primer va colpejar amb els punys els murs del corral fins a fer-hi dos grans forats. Després, anà
amunt i avall recollint roques, que semblaven lleugeres com plomes quan les alçava amb els seus
braços vigorosos. Pedra a pedra, Hèrcules va alçar una gran presa per desviar el curs de dos rius
que passaven molt a prop dels estables: el Peneu i l’Alfeu. L’aigua dels dos rius es barrejà i,
formant un gran corrent, es precipità sobre els corrals i els estables d’Augias.
-Ja he acabat –proclamà Hèrcules poc després del migdia.
El rei se’l mirà amb escepticisme, però, quan va anar a veure els estables, els va trobar nets i
lliures d’aquella fortor que coneixia tan bé. L’aigua havia arrossegat la brutícia fins a la mar, i ara
els estables tornaven a estar secs, perquè Hèrcules havia enderrocat la presa amb un colp de
maça i el Peneu i l’Alfeu tornaven a ser al seu lloc.
-No deus pensar que et donaré la meitat del meu regne, veritat? –li digué el rei.
-I per què no? –preguntà Hèrcules, indignat-. O és que no és això el que em vas prometre? És
que potser no saps que un bon monarca està obligat a complir les seues promeses?
-Em vas dir que netejaries els meus estables, però els déus dels rius han fet la faena per tu. I, de
fet, només has complert una ordre d’Euristeu, així que ja te’n pots anar.
-Me’n vaig, sí –féu Hèrcules amb indiferència -. Però abans reconstruiré la presa perquè l’Alfeu i
el Peneu arrasen el teu palau.
Però Hèrcules no va complir la seua amenaça. Sabia que encara tenia molts treballs a fer i va
decidir tornar de seguida a Micenes per preguntar al rei Euristeu en què consistiria la seua
següent tasca.

2. 1.Quant de temps li va donar Euristeu a Hèrcules per a la neteja dels estables del rei Augias?
2.Era una tasca fàcil? Per què?
3.Com va trobar Hèrcules els estables?
4.Com va rebre Augias el propòsit d’Hèrcules?
5.Què li va prometre si ho aconseguia?
6.Com va netejar Hèrcules els estables?
7.Va complir Augias la seua promesa? Com va justificar la seua decisió?
8.Quina amenaça va fer Hèrcules a Augias? La va complir finalment?