1. 1r ESO-A
Sara Aguilera
Mireia Feo
Safa Bahous
Andrea Serrano
Núria Fluvià

2. Origen del plàstic
Per comprendre el comportament i les activitats
derivades del plàstic, hem de fer una petita
introducció al seu origen i transformació:
Els plàstics són compostos orgànics polimèrics
obtinguts per síntesi o procedents de substàncies
naturals que han sofert una profunda transformació
química.
Encara que habitualment utilitzem la paraula plàstic
per referir-nos a alguns materials, tècnicament
'plàstic' és l'estat en què aquests es troben.

3. TIPUS DE PLÀSTIC
Segons la manera com es duu a terme l'obtenció
d'un plàstic, distingim:
- Plàstics naturals (es troben en la naturalesa, com
el cautxú o l'ambre)
- Plàstics artificials (s'obtenen a partir de productes
vegetals o animals, com el cotó o la llet)
- Plàstics sintètics (deriven de productes d'origen
mineral, com el carbó o el petroli)

4. Propietats del plàstic
Les propietats i característiques de la majoria
dels plàstics (encara que no sempre es
compleixen en determinats plàstics especials)
són aquestes:
• fàcils de treballar i modelar,
• tenen un baix cost de producció,
• posseeixen baixa densitat,
• solen ser impermeables,
• bons aïllants elèctrics,
• acceptables aïllants acústics,
• bons aïllants tèrmics, encara que la majoria no
resisteixen temperatures molt elevades,
• resistents a la corrosió ia molts factors químics;
• alguns no són biodegradables ni fàcils de
reciclar, i si es cremen, són molt contaminants.

5. Fabricació de l’envàs
La fabricació de peces de plàstic o resina sempre és en dues
fases i normalment realitzada per indústries diferents.
* Primera fase. Síntesi del polímer.
* Segona fase. Conformació de la peça acabada.
La majoria de plàstics es fabriquen
gràcies a resines

6. EL RECICLATGE DEL PLÀSTIC
CLASSES:
Des de el punt de vista del seu reciclatge, els materials plàstics poden
classificar-se en termoendurits i termoplàstics. Els primers tenen una
estructura dimensional complexa, en la que les molècules formen en llaços
amb les veïnes en les tres dimensions. Això fa que aquests siguin materials
resistents, que no s’estoven amb el calor. Gracies a aquestes
propietats, aquests plàstics s'utilitzen com components en diferents
aplicacions d’enginyeria. Encara que pot trossejar-se i utilitzar-se com material
d'ompliment en la construcció, aquest tipus de plàstic no és reciclable. Els
materials termoplàstics, que són els que més es consumeixen, tenen una
estructura bidimensional, en la que les molècules s'uneixen en una sola
direcció preferencial, formant llargues cadenes de polímer. Aquests plàstics
poden ser estovats pel calor limitant això la seva aplicabilitat, encara que per
una altra part els fa ser més fàcilment reciclables.

7. RECICLATGE DEL PLÀSTIC
ELS MÉS UTILITZATS SÓN:
- PET: (tereftalat de polietilè)
- PVC: (Polímer resultant de la condensació del clorur de vinil)
- POLIETILÉ: (Polímer resultant de la condensació d’etilè)Hi ha dos
varietats:
- HDPE (Cadena llarga, n= 10000)
- LDPE (Cadena curta, n=500)

8. RECICLATGE DELS PLÀSTICS
PROCÈS DE RECICLATGE DE PLÀSTICS:
1er: Separació: Per que el reciclatge del plàstic sigui efectiu, s'han de
separar els diferents components depenent de la naturalesa
química, rebutjant els plàstics termoendurits, els quals s'han de destruir
posteriorment. Abans de la selecció s'ha de fer la neteja que per facilitar-la
podem trossejar aquests plàstics.
2on.Trituració i rentat: Granulem els plàstics amb un triturador al mateix
tems que rentem els grànuls formats amb aigua. Després es sequen les
partícules amb una centrifugació.
3er. Extrusió: Es força el plàstic a passar per una matriu per tal de donar-li la
forma desitjada.
4t. Paletització: Fem que el plàstic formi petites boles.

9. ALTERNATIVES ECÒLOGIQUES AL PLÀSTIC
Comença a arribar al mercat espanyol un tipus d’ampolla de plàstic amb
una important novetat: per primera vegada, alguns envasos per a begudes
incorporen Polietilè tereftalat (PET) procedent de les plantes de
reciclatge, és a dir, plàstic que en una vida anterior ja va ser una ampolla. A
diferència de la indústria del vidre o del paper, on un producte al final del
seu cicle de vida constitueix matèria primera que pot tornar a ser
reintroduïda al principi del procés de fabricació, fins ara les ampolles de
plàstic PET que acaben en el contenidor groc per ser reciclades només
podien ser reaprofitades en altres sectors molt diferents. Com detalla
Ecoembes, l’empresa que gestiona els residus d’envasos, avui en dia un
65% del PET reciclat es destina a làmina, un 30% a fibra i prop d’un 3% a
fleix. El que traduït vol dir que una ampolla de plàstic PET que es recicla
acaba fonamentalment formant part d’embalatges per a joguines, aparells
electrònics o altres productes (làmina), així com moquetes d’oficina o roba
(fibra), o en menor mesura, precintes (fleix ).