1. La pràctica docent a l’aula.
Com integrar les IM i CCBB a l’aula 2.0
Col·legi Maristes Champagnat Badalona 2011
Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat, nalart@twitter.com

2. De què parlarem?
“L’aula competencial és aquella que té en compte la diversitat
cognitiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge i aquest el
dur a terme i expressa de diferents maneres. 2
La competència digital serà cabdal”

3. 3

4. “Hem de deixar de pensar que si a un nen no li van bé les matemàtiques, això
significa que té un problema d’aprenentatge, i comencem a preguntar-nos què
és allò que fa bé i deixar-li millorar” Roger Schank: Psicòleg americà.
4

5. “La missió de l’escola ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la TV o Internet....
Ha de ser un lloc on l’alumnat aprengui a utilitzar bé les noves tecnologies, on es
transmeti un mètode de treball i investigació científica, es fomenti el coneixement crític i
s’aprengui a cooperar i treballar en equip” Francsco Tonucci: Pedagog italià.
5

6. “Si podem mobilitzar tota la gamma de les habilitats humanes, no només les
persones se sentiran més competents i millors en sí mateixes, sinó que fins i tot, és
possible que se sentin més compromeses i més capaces de col·laborar amb la resta de
la comunitat mundial en la consecució del bé general”
“La tecnologia pot portar-nos al voltant del món” L’aprenentatge no es dóna només
entre les quatre parets de l’aula” Howard Gardner: Neuropsicòleg
6

7. I com ho fem per integrar les
CCBB i les IM a l’aula? 7

8. Una nova mirada a l’educació
Interdisciplinars,
globals, creatives,
crítiques, diverses...
Ètica, moral, ciutadans
responsables, meditació,
sostenibilitat...
Capacitats, habilitats,
coneixements..
Respectuosa,
col·laborativa,HHSS
8

9. “El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat
cognitiva de la persona i l’autoconeixement”
“Necessitem uns docents observadors i atents, que sàpiguen
9
descobrir les potencialitats que tenen a les aules”

10. “En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és
inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent”
(Howard Gardner, 1983)
10

11. “Els models educatius en general valoren i qualifiquen només les
capacitats acadèmiques.. No qualifiquen ni mesuren la capacitat
d’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són
les que marcaran l’èxit a la vida”
11
Quins continguts treballem a l’aula?

12. “Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot ser
que estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves
capacitats podria estar recitant Martí Pol”
12

13. La Maria es manifesta:
Gran passió per la natura
Hàbil amb les mans i sensible
Afectuosa, generosa, amable, servicial, cooperativa…
13
Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..

14. Model acadèmic
Als 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn per
14
obtenir el graduat escolar

15. Nen Quetxua
Despert, espavilat,
viu, social, amb
destresa manual i
artística, atenció,
responsabilitat,
enginy....
Aprèn dels pares i
de la comunitat.
Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències?
15

16. L’excel·lència acadèmica
Persones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de,
per exemple, elegir bé els seus amics
Persones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món 16
dels
negocis o en la seva vida personal

17. Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
PERSONALITZAR
L’APRENENTATGE
17

18. Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
18

19. Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
19

20. Com identificar les intel·ligències
Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM
Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa coses lliurement....
Autoavaluacions Valoracions
Metacognició
Explicar a l’alumnat
Famílies
Amb les conductes
Ambients d’aula IM disruptives
20

21. Què fa el professorat que treballa amb les intel·ligències
Permet moments d’autoreflexió
Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploració
d’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules...
Proporciona experiències pràctiques
Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat
Motiva a l’alumnat a Fa múltiples gravacions de
relacionar-se amb l’entorn l’alumnat: debat, crítiques...
Treballa la creativitat Assoleix els
objectius
Avaluar diferent a la lingüística
21

22. TOTS SOM DIVERSOS
La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
Situació social
Intel.ligències
Cultures
Estils i ritmes
Interessos Albert Einstein
Michael Phelps Pablo Picasso Marta Graham
22

23. Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat
Ritme Coneixements
previs
Input/ output
preferències Autonomia
Persistència/ Agrupament
esforç
Modalitat
Habilitats d’interacció
d’aprenentatge
23

24. Preferència estil sensorial
Organitzat, ordenat, Parla sol, es distreu fàcilment. Mou Respon a les mostres físiques
Con observador i tanquil. els llavis al llegir. Mostra facilitat d’estimació. Li agrada tocar-ho tot.
Preocupat pel seu aspecte. de paraula. No li preocupa el seu Es mou i gesticula molt. Surt ben
duc Veu aguda, barbeta aspecte. Li agrada la música. arreglat de casa, però de seguida
aixecada. Se li noten les Modula el tó i timbre de la seva s’arruga perquè no para quiet. To
ta emocions a la cara. veu. Expressa les seves emocions de veu baix. Expressa les seves
verbalment. emocions amb moviments.
Apre Aprèn tot allò que veu. Aprèn allò que sent, a base de Aprèn allò que experimenta
Necessita una visió repetir-se a si mateix pas a pas tot directament, allò que l’impliqui
nen detallada i saber a on va. Li el procés. Si s’oblida d’un sol pas moviment. Li costa comprendre
tatge costa recordar allò que sent. es perd. No té una visió global. allò que no pot posar en pràctica.
Acti Mirar, imaginar, llegir, veure, Escoltar, cantar, ritme, debats, Tocar, moure’s, sentir, treball de
pel·lícules, diagrames, fotos, discussions, cintes d’àudio, camp, pintar, dibuixar, ballar,
Vi cartells, pintures, lectures, parlar en públic, parlar laboratori, fer coses, mostrar,
diapositives, telescopis, per telèfon, grups petits, reparar coses....
tats microscopis, còmics, vídeos, entrevistes...
mapes...
S’estima que un 40% de les persones és visual,
un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic
Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: auditiu 24

25. Neurociència
NEUROPLASTICITAT: Capacitat de canviar en resposta als
estímuls de l’entorn
“Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset
Redes 57: Canviar el cervell per canviar el món 25
http://www.eduardpunset.es/

26. Aprendre amb tots els sentits
Música
Moviment de peu,
caminant...
Sabors
Colors, olors...
Poesia
A.Forés i M. Ligioiz Edit.
Dibuix
Tacte, cadira, sofà...
L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’error
26
forma part d’un procés d’aprenentatge

27. La neurodidàctica a l’aula. Per què?
Dues disciplines que treballen juntes per millorar i
fer més efectiu l’aprenentatge.
Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un
canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes
neuronals
Treballar la potencialitat de la persona
27
Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... la resta. No el dèficit

28. Treballar habilitats que no són tradicionalment acadèmiques
Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramenet
28
http://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes

29. Les intel·ligències treballen els dos hemisferis?
Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic) Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i Visualitza imatges d’objectes concrets però no
no té problemes per comprendre conceptes abstr símbols abstractes com ara lletres i nombres.
Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no
verbalitza aquests pensaments.
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts
detalls, fets i regles. necessita partir de la imatge global.
Analitza la informació pas per pas. Vol entendre No analitza la informació, la sintetitza.
els components un a un.
Li agraden les coses ben organitzades i no es No li preocupen les parts en si mateixes, sinó
perd pels detalls. saber com encaixen i es relacionen.
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc Aprèn més bé amb activitats obertes i poc
estructurades. estructurades.
Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar Li preocupa més el procés que no pas el
els exercicis i li sembla important no equivocar- resultat final. No li agrada comprovar els
se en els detalls. exercicis i assoleix el resultat final per intuïció.
Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula. Necessita les imatges per aprendre. Mira la
pel·lícula abans de llegir el llibre.
29

30. Com comuniquem a les classes?
Albert Mehrabian, un expert en comunicació personal, postula que l’impacte del missatge depèn:
En un 55% del llenguatge visual (moviments del cos i expressions facials)
En un 38% del llenguatge vocal (volum, to, timbre, ritme...)
En només un 7% del verbal (les paraules)
30

31. “L’èxit a la societat actual es basarà en la creativitat.
Necessitem imaginació per començar a crear”
http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-google-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Angular)
31

32. REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE
32

33. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa
Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una
nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
33

34. LA INTEL·LIGÈNCIA ABANS
Principis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument
Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…
Una
Invariable
Quantificable
Innata/heredada
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
34

35. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA
És múltiple
És educable
És una capacitat
Es pot desenvolupar
Pot variar segons les experiències
Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
35

36. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i
crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
RESOLDRE,
GENERAR,
MÚLTIPLE CREAR ORGÀNICA
36

37. CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Logicomatemàtica: l. frontal
esquerre i parietal dret
Lingüística: l.temporal esquerra
Naturalista: l.parietal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
Intrapersonal: l.frontal,
PARIETAL parietals i sistema límbic
FRONTAL
OCCIPITAL
TEMPORAL
Existencial: l.temporal CEREBEL
Visualespacial: regions
Musical: l.temporal dret posteriors de l’hemisferi dret
Cinestèsicacorporal: cerebel,
Interpersonal: l.frontals, temporals ganglis basals escorça motriu
37
(hemisferi dret) i sistema límbic Font: T. Armstrong

38. 38

39. Les necessitem totes
Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà
Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM
http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-2010 39

40. Howard Gardner
Ref. A. Sala
40

41. Escolto i oblido,
veig i entenc,
faig i aprenc.
Confuci
Presentaré el material d’aprenentatge
de manera que involucri el màxim
d’intel·ligències possibles 41

42. Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alumnat?
Escola Inclusiva
42
http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZY

43. Si mirem a l’alumnat i el veiem capaç...
el farem més capaç
43

44. Cal detectar punts forts, habilitats personals i mostrar-les.
“Efecte
Pigmalió”
Està demostrat que el professorat que troba punts forts en el seu alumnat
44
i els mostra fa que el rendiment d’aquest augmenti.

45. Com puc utilitzar i/o desenvolupar...
Incorporar la natura
Evocar sentiments o
o importància del Fer que l’alumnat records personals?
medi ambient? comparteix, aprengui de
manera cooperativa?
Fer que participi tot
Fer reflexionar el cos o al menys
sobre una obra facilitar experiències
d’art o fet natural? amb les mans?
Usar materials
visuals, l’art i el
Incloure la color?
música, els sons
El llenguatge oral i o un marc rítmic?
escrit per a assolir un Incorporar els números,
bon domini del tema a càlculs, lògica o
treballar? pensament crític? 45

46. Com podem treballar amb IM i CB?
Canviant el “xip” Activitats docents
tothom és intel·ligent + diversitat d’activitats,
1 combinació pròpia… materials, avaluacions,
habilitats socials, reflexió
aprenentatge, e-portafoli
Perfil d’IM
Qüestionaris,
observacions,
família,
valoracions,
Ambients d’aula autoavaluacions
decoracions d’aula, conductes46
expliquem a l’alumnat... disruptives,

47. La teoria de les IM ens poden ajudar en:
47
Per a què l’alumnat APRENGUI

48. WebQuest
Mini WebQuest
EduWiki
Blogs
Ràdio
MultitasquesWeb
Caceres del Tresor
e-portafoli
TAF
Twitter
Espurn@ ...............
48

49. Objectius per treballar a l’aula
Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM.
Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.
Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
Incloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions...
Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnat
IMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM
49

50. Les competències bàsiques es basen en:
Integració dels continguts
Enfocament globalitzador
Renovació metodològica
Competències docents
Sistema d’avaluació
L’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques
50
docents que no es poden decretar

51. 51

52. Tractament de la diversitat i gestió de l’aula
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdf
El treball en grup cooperatiu
La cooperació entre iguals
La diversificació de tasques
activitats de reforç i/o ampliació...
Activitats multinivell: diferents
estils d’aprenentatge,
múltiples intel·ligències. (Pàg. 35)
L’augment de l’interès i motivació
de l’alumnat i participació activa.
Uns resultats més significatius i aplicables
El desenvolupament d’habilitats
de treball en equip.
Les estratègies d’aprendre a aprendre. 52
La inclusió escolar i la cohesió social...

53. Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu
implica
rol del
canvi de
professorat
canviar metodologies
manera
implica d’aprendre de
l’alumnat
modificar les programacions dels centres
per
recollir els mètodes de treball amb
les competències bàsiques
a l’aula: altres espais
continguts de les àrees o matèries altres temps escolars. 53
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

54. El currículum prescrit
SIGNIFICATIVITAT
MOTIVACIÓ
PARTICIPACIÓ
ACTIVA
IDEES CLAU SOBRE
LA CONSTRUCCIÓ
DEL CONEIXEMENT
FUNCIONALITAT
GLOBALITZACIÓ DELS
APRENENTATGES
INTERACCIÓ
ENTRE IGUALS
54
Normativa LOE Decrets 142 /143

55. Respondre a la diversitat
El producte
En què ens fixem
TIC/TAC
Treball en equip
Material divers
Motivació Clima d’aula
Utilitzar preguntes
obertes
Aprenentatge significatiu

56. DIVERSITAT D’ALUMNAT
CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ
Què? Com?
Petit grup Materials
Motivació Quan?
diversos
Creativitat Gran grup Instruments
TIC/TAC diversos
Mapes M i/o C Individual
Contextualitzats Participatives Aprendre amb
els demés
Preguntes Actives
NEE
Competències
INTERCULTURALITAT SOCIALITZACIÓ socials
56
COMPETÈNCIES BÀSIQUES

57. Les nostres activitat tenen en compte els diferents nivells
d’objectius de la taxonomia de Bloom?
57
Quins recursos i eines TIC/TAC utilitzem?

58. Què és el context?
És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a
la pregunta “què estem estudiant?”
Quin és el teu esport preferit?
58

59. Bones preguntes dins d’un context
Què passaria si tots els xinesos tinguessin un cotxe?
Què hem de fer si ens pica un mosquit tigre i què ens pot passar?
Analitzem els resultats d’unes eleccions
Què podem fer per reduir el consum energètic a les cases?
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/index.htm
59

60. 60

61. 61

62. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden
resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum
62
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/casa/index.htm

63. 63

64. Per què són útils els contextos?
Donen una visió més integradora i global del coneixement
Permeten apropar els continguts a l’alumnat
Generen un aprenentatge més proper al món real (que serveixen)
Obren les escoles al seu entorn proper diversificant les situacions i ambients
d’aprenentatge. (El barri, el poble, la ciutat)
64
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ciutat/index.htm

65. El context d’adquisició i aplicació de les competències
El punt de partida de les CCBB: situacions i activitats de la vida quotidiana
Els contextos d’adquisició i avaluació de les CCBB: aprenentatges autèntics i situats.
La caracterització de les CCBB: les activitats o pràctiques socioculturals
César Coll, 2009
65
http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/esmorzar/index.htm

66. Inconvenients de l’ús dels contextos
Menys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels continguts
conceptuals.
Més feina de preparació per part del professorat.
Fragmentació dels continguts curriculars.
Diversificació de l’avaluació (rúbriques)
66

68. Principis competencials
Coneixements previs. (Mapes mentals)
Motivació.
Contextualització
La creativitat en els aprenentatges.
Les intel·ligències Múltiples
Zona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD)
1. Accés i obtenció d’informació.
Estratègies cognitives:
2. Integració i interpretació de la informació
3. Reflexió i avaluació
4. Metacognició
68

69. 69

70. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?
DOCENT ALUMNAT
Quines estratègies utilitza? MOTIVACIÓ Quines habilitats utilitza?
MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
HEM DE POTENCIAR A L’ALUMNAT:
1. Tasques variades: treball per projectes
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individuals.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. 70
Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

71. LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM
La seva significativitat.
La seva complexitat.
La importància de l’entorn físic.
El seu vessant pràctic.
La transversalitat del coneixements.
La selecció dels continguts.
La seva importància social.
La creativitat
El desenvolupament de les habilitats socials, emocionals i
cognitives
71

72. Ref: Guida Al·lès 72

73. No puc… no en sé ni en
sabré mai… no sóc
capaç de resoldre-ho…
IMPEDIMENT PER ASSOLIR
UNA COMPETÈNCIA
No entenc res,…
no sé com fer-ho,
no sóc capaç de
acabar-ho …
73

74. La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens ajudaran
Quants alumnes porten rellotge de
polsera?
Quants alumnes tenen mòbil?
I ordinador?...
74

75. El 96,71% tenen ordenador
Les TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les IM
El 92.27% tenen móbil
75
Agència Catalana de Consum. Febrer 2010

76. Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden
desenvolupar si es treballen
76

77. 77

78. La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia
Dotació aules d’acollida
Pla 1x 1
78

79. Companys/es grup WEBQUEST WIKI Vídeos
Família/ Aprenem millor quan es mobilitzen les emocions
comunitat
Blogs
Repositoris
Xarxes
socials
DOCENT EN XARXA
Recursos
impresos Web, ning
Moodle
Recursos digitals
Web 2.0 Podcast
79
Conferències

80. WEB 2.0
80

81. Penseu un tema oblidat del currículum que sigui molt
significatiu per a vosaltres i per al vostre alumnat?
Per parelles compartiu:
Quin és el tema? Explicar.
Per què és important?
81

82. PBL(Aprenentatge basat en problemes)
Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Catalunya

83. ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUEST
Investigació guiada.
Treball cooperatiu.
Autonomia i responsabilitat de
l’alumnat
Transformació de la informació
Recursos autèntics (Internet i altres)
Habilitats cognitives d’alt nivell
Creació d’un producte.
Integració amb el món real.
Avaluació autèntica i integrada.
83

84. CACERA DEL TRESOR
Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de
preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les
respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin
els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats
didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències. Permeten treballar
diferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:
84

85. WebQuest i Caceres activitats competencials
CB COMUNICATIVES METODOLÒGIQUES
Lingüística, audiovisual i artística Matemàtica, digital, aprendre a aprendre
WQ Llegir, escriure i interpretar amb els Resoldre i entendre problemes i activitats
llenguatges audiovisuals. proposades.
Cac. Posar en joc l’esforç i el treball individual, Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet.
en parelles o en petit grup que portarà a Fomentar l’autoavaluació.
parlar, convèncer, consensuar, argumentar, Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.
etc.
Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoració
Estimular la curiositat i la creativitat de de la informació.
l’alumnat.
CB PERSONALS CONVIURE HABITAR EN EL MÓN
Autonomia i iniciativa personal Coneixement món físic, social i ciutadania
WQ Respectar els diferents ritmes Traspassar a l’aula tot interaccionant directament
d’aprenentatge. amb el món físic, mitjançant recursos totalment
Cac. Potenciar la responsabilitat i l’autonomia actualitzats i del món real.
personal. Aplicar valors i actituds personals Comprendre la realitat social en què es viu,
i interrelacionades. (Autoestima, mantenint una actitud constructiva, solidària i
responsabilitat, autocrítica, etc) responsable.
Obtenir bons resultats gràcies a una
estratègia didàctica engrescadora.
85

86. Què és una MTW?
Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/
Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/
“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells,
que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla
86
el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un producte
final i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”

87. Capacitats a l’aula competencial
Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina...
Resumir per comprendre
Compartir, participar, confiar..
Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable..
Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar
87
Xarxa, web 3.0, informació...

88. Jerarquia de les competències a l’aula 2.0 nalart, 2011
Taxonomia de Bloom Piràmide de Maslow
Creativitat. Pressa de decisions.
Desenvolupament de les potencialitats
Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació.
Reconeixement social
Autoestima. Necessitats del “jo”
Acompanyament social
Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiu
Pertànyer a un grup
Comprendre i aplicar les habilitats socials
Seguretat en si mateix
Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM.
88
Supervivència escolar

89. Què me’n porto?
Coneixements previs i diversitat cognitiva
Reptes: tasques complexes a superar
Llibertat per a poder prendre decisions.
Respecte: recíproc entre el triangle educatiu
Afecte: cultura de l’elogi
Control: límits, normes clares entre tothom
Èxit: ambient de treball
L’error per a l’aprenentatge
89

90. MOLTES GRÀCIES!
Per consultar:
Avaluacions PISA
http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=9b0
12ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0a
RCRD&vgnextfmt=default
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
http://competentes.wordpress.com/
http://competentes.wordpress.com/
http://www.carmebarba.cat/
https://sites.google.com/site/webquestcathome/llibres
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php
http://guidaalles.wordpress.com/
90