1. Bloc Metodològic FEDERACIÓ CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL Núria Alart ( [email_address] / www.xtec.cat/~nalart ) 14 de MAIG DE 2009

2. Què, com, quan ensenyar i avaluar Programació de l’activitat formativa Avaluació de la formació Metodologies a treballar HO FAREM MITJANÇANT UNES DINÀMIQUES GRUPALS

5. Quines metodologies? Treball cooperatiu/col·laboratiu. Treball per racons/àmbits. Treball per projectes. Aprenentatge basat en problemes. Treball a través de les TIC. Treball a través de portafolis. Tipus de metodologies Avaluació de processos en la resolució de situacions problemàtiques en què l’alumnat ha de mobilitzar els recursos i els procediments apresos per aplicar-los en la resolució del problema. Avaluació per ajudar l’alumnat a millorar una competència determinada. Autoavaluació del procés. L’avaluació Seran variats i diversificats. Hauran de contenir activitats ben seqüenciades i flexibilitat per adaptar-se als diversos ritmes d’aprenentatge. També, hauran de constituir una ajuda perquè el professorat pugui elaborar el seu projecte d’intervenció adaptat a les necessitats educatives. Els materials curriculars L’enfocament globalitzador dels continguts disciplinaris de cada àrea. El professorat de cada disciplina seguiria un esquema similar de seqüència didàctica partint, sempre que sigui possible, de la realitat que envolta a l’alumnat o que interessa a l’alumnat. Diversitat de mètodes globalitzadors. L’organització dels continguts La distribució física dels elements dins de l’aula s’haurà d’ajustar a les necessitats derivades de les mateixes activitats de la seqüència didàctica. També contemplem la necessitat d’utilitzar altres zones. L’espai Les activitats d’una seqüència didàctica poden excedir d’ una hora. Sovint serà necessari tractar-les sense interrupció. El temps Mobilitat en els esquemes organitzatius dins de l’aula. Individual, parelles, grups homogenis, grups heterogenis, grups flexibles, gran grup, professorat de suport, etc. L’organització social de l’aula Un professorat que afavoreixi la construcció del coneixement partint de l’alumnat, que adapti la tasca docent a les necessitats de l’alumnat, que els proposi nous reptes, que promogui la reflexió sobre l’aprenentatge, que potenciï l’autonomia i l’autoregulació i incentivi l’autoavaluació. Relació interactiva profes/alumnat En fases que van des de la identificació de l’objecte d’estudi fins l’aplicació de l’esquema d’actuació en situacions diverses Seqüències didàctiques COM LES CARACTERITZEM ? VARIABLES

8. Cal aconseguir una atmosfera de confiança dins del grup i així reduir la intimidació que produeix el propi GRUP DINÀMIQUES DE GRUP

13. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Què sabeu de les IM?

14. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

15. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E

16. LA INTEL·LIGÈNCIA Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

18. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

19. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

21. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres

22. Activitat 1 Classifiquem Intel·ligències Activitat 2 Classifiquem oficis segons intel·ligències

24. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què

25. QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004 La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. H. Gardner

26. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB

31. CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu Ken Robinson (2006) EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA

33. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors , habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS Ref. C. Timoneda

34. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes

35. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T

37. Metodologies Treball individual Transmissió i reproducció del coneixement Contestar Escoltar Copiar

38. Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció compartida del coneixement

47. Clínica del rumor.Història d’un ferrer Un ferrer de l’oest de Badalona col·locà una teulada prima i metàl·lica sobre el seu magatzem. Poc després, un vent la feu volar, quan el ferrer la trobà a quatre-cents metres, estava doblegada i encongida, d’impossible reparació. Un amic i el seu veí li digueren que la Companyia Derbi de motos li pagaria un bon preu per la ferralla; i el ferrer decidí d’enviar la teulada a la Companyia Derbi per veure quants diners en podria treure. L’embalà en una gran caixa de fusta i l’envià a Mollet, posant clarament el remitent perquè la Companyia sabés on enviar el xec. Passades onze setmanes, el ferrer no en sabia res de la Companyia Derbi. Finalment, quan estava a punt d’escriure’ls per esbrinar el que passava, rebé un telegrama d’ells. Deia això: “ No sabem què dimonis xocà contra la seva moto, però la tindrem reparada per al dia vint del mes vinent”

52. APRENENTATGE COOPERATIU L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge J. Domingo (2007)

53. Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats , de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus". Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials

54. Treball per projectes Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització. Un projecte es pot organitzar a partir d’un concepte, un problema, un conjunt de preguntes interrelacionades, una temàtica,... Destaca el principi de l’aprenentage per descobriment.

56. Treball basat en problemes L'aprenentatge basat en problemes és una estratègia d'ensenyament que inverteix l'organització tradicional dels processos d'aprenentatge . Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius ; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d' activitats , es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema. En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes , primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.

61. 4. LES TIC/TAC I LES IM: MODELS DE RECURSOS COMPETENCIALS Nadius digitals. “Una visió de l’alumnat fins als 12”anys Immigrant digitals Les eines tecnològiques són efímeres però no les metodologies M. Prensky (2006)

64. BLOC Bloc (bitàcores): lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització freqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada per organitzar i emmagatzemar informació. És un diari personal en línea. http ://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda Diari Portafoli

65. VÍDEO Utilització didàctica del vídeo: Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, .... Vídeo didàctic : La primavera Dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats i/o activitats i afavorir l’aprenentatge de l’alumnat LA PRIMAVERA La Primavera 1 La Primavera 2

66. EINES WEB 2.O Trencaclosques: (Jigwplanet) Fotografies: (Animoto) Vídeo clip Còmics: (Toondo) Presentacions: Slideshare Jocs Kalidoscopi Jocs Àlbums virtuals: Bubbeshare, Picasa Trencaclosques sonors … Música cantar: Karaoke Explicar: Audacity Mapes: Google-maps Georeferenciació: fmatlas Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Castelldefels 7 maig de 2009 Vídeos: Youtube Tim O’Reilly és qui introdueix aquest concepte, una nova manera d’utilitzar internet, més personal, participativa, col·laborativa, … L’usuari és protagonista, decideix, crea, etiqueta, organitza, selecciona, comparteix, … La xarxa és una plataforma de treball

68. Programació plantilla 8. Autonomia personal 7. Aprendre a aprendre 6. Cultural i artística 5. Social i ciutadana 4. Tractament informació digital(TIC) 3. Interacció món físic 2. Matemàtica 1.Comunicació lingüística CONTINGUTS INTEGRATS OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES BÀSIQUES UNITAT DIDÀCTICA: ETAPA i NIVELL ÀREA:

69. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ACTIVITATS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ METODOLOGIA RECURSOS TEMPS ESPAI AGRU PA MENT ACTIVITATS D’APRENENTATGE

70. Estratègies didàctiques més adients Activitat de role playing o simulacre. Crear moviments per a explicar ... Crear una coreografia Inventar un joc de taula Fabricar fitxes o trencaclosques Construcció Gimcanas Material de rebuig Dissenyar un producte Fabricació de materials Expressió corporal “ Aprendre fent”, actuant, construint, tocant i sentint Recursos tecnològics per a jugar. Presentacions amb acompanyaments musicals. Escriure la lletra d’una cançó. Cantar una cançó que expliqui ... Reconèixer patrons rítmics Relacionar la lletra d’una cançó amb ... Semblances entre una obra musical i ... Presentació d’un breu espectacle musical Fabricar un instrument Recopilar i presentar cançons. Crear un collage musical Recursos tecnològics musicals Crear situacions problemàtiques. Traduir …a una fòrmula Crear una línea del temps. Dissenyar i realitzar un experiment. Inventar un joc d’estratègia. Crear silogismes per a demostrar. Preguntes socràtiques Dissenyar un codi. Classificar dades. Descriure models o simetries. Organitzadors gràfics Recursos tecnològics per a calcular La narració. Debats. Relatar contes, novel·la Presentacions Programa de ràdio. Redactar un prospecte. Inventar eslògans. Realitzar entrevistes. Escriure una carta. Activitats de biblioteca. Diaris Acudits Embarbussaments Revistes. Recuros tecnològics per a escriure Cinestèsicacorporal Musical Logicomatemàtica Lingüística

71. Estratègies didàctiques Coordinar reunions Debats entre companys Dramatitzacions Integració un grup Aplicació d’habilitats socials Projectes de treballs socials Tutoria entre iguals Treballs grupals. Crear un cultugrama o roda de sistemes Manipulacions. Mim. Fabricació material Recursos tecnològics per a interactuar Descriure els teus sentiments Crear una analogia personal Explicar la teva filosofia Desriure els valors personals Estratègies d’aprenentatge autodirigides Diari personal Motivacions per a l’estudi Dur a terme projectes Rebre feedbak per part d’una altre persona Autoavaluacions Recursos tecnològics personals Dissenyar mapes, associacions, gràfics,... Crear presentacions amb diapositives, vídeos, àlbum de fotografies,... Sistemes mnemotècnics per a aprendre Crear objectes artísitcis Dibuixos arquitectònics Crear anuncis publicitaris Variar la forma i el tamany Utilitzar un codi de colors per a il·lustrar un procès Inventar un joc per a demostrar Il·lustrar, pintar, escolpir, construir,... El retroprojector per ensenyar Recursos tecnològics per a dibuixar Col·leccionar i classificar informació Confeccionar un diari d’observacions Comparar fenòmens meteorològics Semblances d’una especie vegetal o animal Crear un taxonomia Microscopis, lupes, telescopis, ... Observació directe Relacions entre,... Cura de plantes o animals Descriure els cicles Sortides a la natura Recursos tecnològics per a explorar Interpersonal Intrapersonal Visualespacial Naturalista

72. GRAELLA D’AVALUACIÓ Què és el què més t’ha agradat? Quès és el què has trobat a faltar? 10. Valoració global 9. Aquesta activitat t’ha generat altres necessitats de formació/ continuïtat/ aprofundiment temàtiques relacionades? 8. Incidència de l’activitat en la teva pràctica professional (nous coneixements, intercanvi d’experiències) 7. Participació del grup i ambient de treball 6. Utilitat i qualitat dels recursos proposats (bibliografia, documentació, activitats, etc) 5. Adequació dels continguts a les teves expectatives inicials. 4. Metodologia emprada en relació als objectius definits. 3. Competència de la professora 2. Assoliment dels objectius 1. Organització, aula, equipament, material. Molt Força Poc Gens VALORACIONS

73. MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ! Professora de secundària IES Olorda Formadora del Departament d’Eduació Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona Coordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIM Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest Membre de l’equip de treball en pràctica reflexiva per a la tutoria: EPRAT Col·laboradora i formadora del Projecte Espurn@ NÚRIA ALART I GUASCH www.xtec.cat/~nalart [email_address] “ Compartim les experiències exitoses i les que no ho són també, perquè aprenem dels errors” (nalart)