Un repàs dels conceptes més rellevants del pensament sofístic i la seva relació amb la ideologia neoliberal.

1. Les categories polítiques de la
sofística i el neoliberalisme.
Physis-Nomos /Mercat-Política
Fort-Dèbil/Beneficiari-Víctima

2. 1 2
Calicles, contra el govern
dels dèbils
Glaucó, la justícia és cosa
dels dèbils
Antifont, la superioritat
de les lleis naturals.
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós

3. Els que confeccionen els discursos actuals, tant aquells
que recolzen les mesures i les justifiquen amb les que
s´afronta la crisi econòmica com aquells que les
desqualifiquen i demanen la seva reconsideració treuen
el seu material conceptual principal del mateix vell
armari on es conserven aquelles peces que algú havia
guardat i arraconat per considerar-les obsoletes i
inútils.
Les peces seleccionades són dues distincions: la distinció
physis-nomos i la distinció fort-dèbil que estan en l´origen de
distincions que en els nostres temps adopten la forma de
mercat-política i beneficiari-víctima.
Estic parlant d´un seguit de conceptes i d´esquemes conceptuals que
van ser utilitzats per primer cop per aquells que els historiadors de la
filosofia han situat com a integrants d´un moviment intel·lectual, la
sofística, que el pensament triomfant, en refereixo al de Sòcrates i Plató,
havia denigrat, fragmentat i desdibuixat.
31

4. • El nomos era el conjunt de lleis creades
pels homes, un producte artificial, un fet
cultural.
Amb les categories fort i dèbil volen reduir els
conflictes socials a la confrontació entre dos
estereotips humans: els poderosos i els que
suporten el poder.
• Contra el nomos apareix physis, una mena
d'estat anterior a tota organització social (pre-
polític) on no existia cap llei que no fos natural
i on els éssers humans es deixaven portar
sense inhibir-se pels seus desitjos i impulsos
naturals. Des d'aquest estat purament
imaginari, els sofistes qüestionaven la validesa
d'algunes de les normes humanes.
41

5. Calicles és el nom d´un personatge de qui es dubta que
fos un personatge històric real. Però tan s´hi val. En tot
cas representa una tendència, una perspectiva
ideològica rellevant dins la societat atenenca del segle
Vè abans de Crist. Apareix com un dels rivals de Sòcrates
en el diàleg Gòrgies, on Plató volia pretenia desacreditar
la retòrica per fer sobresortir el caràcter essencialment
moral de la filosofia.
Calicles, en la part més interessant del seu
discurs, assenyala una anomalia: “els dèbils
governen els forts”. Aquesta anomalia
impregna les lleis que ordenen la polis seguint
el principi “que tothom tingui el mateix”.
Calicles, contra el govern
dels dèbils
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/calicles-la-injusticia-dels-debils.html (text de Calicles)
51

6. Calicles, contra el govern
dels dèbils
NOMOS
IGUALTAT
QUE TOTHOM
TINGUI EL
MATEIX
LLEIS
Bé és el
respecte a les
lleis humanes
El mal és la
transgressió
de les lleis
humanes
JUSTÍCIA
INJUSTÍCIA
L’OBJECTIU DE LES LLEIS ÉS LA
REPARACIÓ DE LA
DESIGUALTAT ORIGINÀRIA
educació
61

7. Calicles, contra el govern
dels dèbils
PHYSIS
DESIGUALTAT
Els forts
posseeixen més
que els dèbils
LLEIS
Bé és el
respecte a les
lleis naturals
El mal és la
transgressió
de les lleis
naturals
JUSTÍCIA
INJUSTÍCIA
Llibertat per als forts
71

8. Observem els animals i els bàrbars, que si fa no fa per a Calicles
podien ser el mateix: en tots governa la jerarquia basada en el
govern del més fort. Per què, es pregunta, els homes d´aquesta
ciutat hem de ser diferents al que regeix en el món natural?
Només una desregulació (concepte molt del gust de la ortodòxia
econòmica actual), és a dir, l'eliminació de les lleis que donen suport
a la justícia contranatura, podria restablir l´autèntica justícia: més
llibertat on abans hi havia restriccions.
En un moment posterior de l´argumentació de Calicles, el sofista
rebutja la definició socràtica de fort i poderós com aquell que és
capaç de dominar-se a ell mateix i formula una concepció
radicalment oposada: no és la moderació, l´autocontrol allò que
caracteritza la virtut del fort sinó la intemperància, el deixar que el
desig desitgi sense límits. Aquesta última és el que defineix a un
rei. Aquella és la que defineix a un vil esclau, incapaç de saber com
satisfer els seus desitjos.
anomalia
La virtut
del fort
Sense lleis
que limitin
els forts
81

9. La revolució neoliberal dels 80 recull en matèria econòmica el que Calicles
demanava en l´àmbit social en general. En Reagan i en Thatcher es
reencarnà el líder que reclamava Calicles, foren ells els que assumirien el
programa de restablir l´ordre natural i legítim on els forts són reconeguts
com a tals i els dèbils tractats com es mereixen, marcant la línia a seguir de
la política futura que ha perdurat fins als nostres dies.
Des d´aleshores ençà les lleis humanes i els governs de tots
els colors s´han dedicar a repetir i defensar el manament
provinent de la naturalesa formulat en el seu dia per
Calicles: “deixeu als que han nascut per enriquir-se que
s´enriqueixin sense cap entrebanc”.
91

10. Les lleis de la naturalesa i
del mercat tenen
quelcom en comú:
amorals despietades
Lamentem sincerament el destí que heu
tingut, però les lleis de l'economia són
despietades i cal que us hi adapteu reduint
les proteccions que encara conserveu. Si us
voleu enriquir heu d'acceptar prèviament
més precarietat. Aquest és el contracte
social del futur, el que us farà trobar el camí
del dinamisme.
Jean –Paul Fitoussi, La democracia y el
mercado
Jean-Paul Fitoussi
101

11. 1 11
En el mite de Giges que podeu trobar a la
República de Plató, el seu germà Glaucó (445
a. C) explica la vida de Giges, un pastor humil i
honrat que un bon dia ensopega per atzar amb
un anell.
Glaucó, la justícia és cosa
dels dèbils
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/12/lan
ell-de-giges-riquesa-i-invisibilitat.html
(versió de l’anell de Giges)

12. 1 12
Glaucó, la justícia és cosa
dels dèbils
En la base de l'experiment de Glaucó
implícitament està present una concepció
de la naturalesa humana segons la qual la
pulsió bàsica que mou el comportament humà
és la cobdícia, que només les lleis poden
sotmetre a control perquè els seus efectes no
siguin tan devastadors sobre la resta dels
membres de la societat.
Teoria de la bèstia
domada
(hobbesianisme
avant la lettre)
A l’ésser humà li
mou la cobdícia
naturamercat

13. 1 13
Els bancs que són massa grans
per declarar-se en fallida tenen
incentius perversos: si aposten i
guanyes, es retiren amb els
guanys, si fracassen, els
contribuents paguen el compte.
Les estructures
d’incentius dins dels
bancs estan pensades
per encoratjar un
comportament amb
poca visió de futur.
En la naturalesa de les
institucions financeres
està incorporada la
irresponsabilitat igual que
a l’ADN de l’escorpí està
incorporada la necessitat
de picar les seves
víctimes.
La irresponsabilitat i la
manca d’escrúpols són el
greix que lubrica la
màquina financera
Joseph Stiglitz
Borlaug y los banqueros, Negocios. El País,
11/10/2009
Demasiado grandes para vivir, El País,
13/12/2009

14. 1 14
Glaucó, la justícia és cosa
dels dèbils
PHISYS
BÉ =
PLAER
MAL =
DOLOR
El bé suprem
s’aconsegueix
amb una acció en
què algú provoca
dolor a un altre,
sabent que l’acció
quedarà impune.
El mal suprem
s’aconsegueix
amb una acció en
què algú pateix
dolor d’un altre,
sabent que l’acció
quedarà impune.
Impunitat de
l’agressor
Desprotecció
de la víctima

15. 1 15
Glaucó, la justícia és cosa
dels dèbils
NOMOS
La justícia és
respectar les lleis
Càstig de
l’agressor
Protecció de
la víctima
Producte
d’un pacte
Principi d’asimetria:
l’aversió al dolor és més
forta que la inclinació al
plaer.
Principi de precaució: hi
por haver més
probabilitats de exercir de
víctima que d’agressor.
Conclusió: La justícia és el resultat de la
impotència del dèbil per cometre injustícies.

16. 1 16
La justícia és el resultat de la impotència del
dèbil per cometre injustícies.
Però, què
passa quan al
dèbil li
convencen
que és fort?
Principi de precaució
Principi d’asimetria
El neoliberalisme
proposa una nova
forma de vida.
Potencia el risc
per sobre
d’actituds més
conservadores
Fer un creuer, posseir
cases en propietat,
cotxes de gamma alta ...
està a l’abast de tothom
El triomf d’aquest
tipus d’estat
coincideix amb la
disminució de les
polítiques de
protecció social

17. 1 17
I què succeeix
quan els dèbils
es desperten
d’aquest
somni?
Descobreixen que no és un
bon negoci renunciar a les
lleis, són l'única defensa
que tenen per enfrontar-
se amb un cert èxit als
instints rapinyaires dels
forts.
La justícia, segons Glaucó, no s'ha d'entendre
com un bé en si mateix sinó més aviat com un
entrebanc a la comissió d'un mal.
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/glauco-la-justicia-es-cosa-dels-debils.html (text de Glaucó)

18. 1 18
Antifont, la superioritat
de les lleis naturals.
physis
nomos
JUSTÍCIA =
RESPECTE
LLEIS
NATURALS
JUSTÍCIA =
RESPECTE
LLEIS
HUMANES
UNIVERSALS
DEPENEN DE LA
CIUTAT
(PARTICULARS)
NO HI HA
MANERES
D’ENGANYAR
-LES
NOMÉS SÓN
VÀLIDES SI HI
HA
TESTIMONIS
IMPOSADES
PER LA
NATURA
(INNATES)
RESULTAT
D’UN PACTE
(ADQUIRIDES)
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/la-superioritat-de-les-lleis-
naturals.html (text d’Antifont)

19. 1 19
Friedrich Hayek
(pare del neoliberalisme)
Antifont
(sofista)
Superioritat de les lleis
naturals sobre les lleis
humanes
Superioritat de les lleis
del mercat sobre les
lleis de l’Estat

20. 1 20
El orden del mercado es el único capaz de
instituir un verdadero “gobierno” de la
generalidad.
El poder político está condenado a ser
siempre parcial, incapaz como es de captar,
como hace el mercado, el conjunto de
variables que constituyen la interacción social.
El mercado es el orden invisible (ya no se trata
de la mano, expresión aún demasiado ligada,
según él, a la idea de un sujeto y una voluntad)
que deslegitima las pretensiones de un poder
humano a instalarse en el lugar de mando que
es la sociedad.
Friedrich Hayek
(1889-1992)
Pierre Rosanvallon, La legitimidad democrática,
Paidós, Madrid 2010, págs. 160-163
La intervención del poder político, necesariamente
perturbadora, sólo puede llevarlo, por más buenas
intenciones que tenga, a crear rentas o privilegios
para algunos en detrimento de los intereses de
todos.

21. 1 21
Antifont, la superioritat
de les lleis naturals.
Un ordre impersonal és
el més eficient per
tractar problemes
humans.
És una creació espontània humana
Promou l’egoisme perquè és
la millor manera d’afavorir al
conjunt de la societat.
El mercat, segons
Hayek
Les lleis humanes,
segons Antifont
Són invencions humanes
deliberades (pacte)
Els tribunals humans dicten
sentències a partir
d’informació incompleta
(manca de testimonis), per
això bona part dels crims
queden impunes
Reprimeixen l’egoisme a favor
del bé comú.

22. 1 22
Incompetència cognitiva: pretén fer
el bé conscientment (justícia social) i
aconsegueix els efectes contraris
(injustícia: expropiacions)
Intervencionisme: amb les seves
lleis interfereix en els processos
econòmics que possibilitarien per
si sols la solució dels problemes
socials.
No s'equivoquen mai
Les sancions s'apliquen
inexorablement, més d'hora o més
tard, a tots aquells que intenten
desafiar les seves lleis (en forma
d'accidents, malaltia o mort).
Són imparcials, impersonals,
innates ...
Parcialitat: els governs actuen
sota la pressió d’uns grups que
volen millorar a costa d’uns
altres.
Les lleis naturals,
segons Antifont
L’Estat, segons
Hayek
Universals
Localisme: Els efectes de les lleis
humanes es limiten només als ciutadans
que pertanyen a un determinat estat

23. 1 23
Aquesta exigència rigorosa d'imparcialitat i
impersonalitat que necessàriament ha d'anar
acompanyada de tot absentisme institucional
pot arribar a desencadenar situacions com les
que explica l'economista americà i premi Nobel
d’economia Paul Krugman en un article sobre el
que es va viure en un debat presidencial del
Partit Republicà:
“Wolf Blitzer, de la CNN, le preguntó al representante Ron Paul por lo que
deberíamos hacer si un hombre de 30 años que hubiese decidido no
contratar un seguro sanitario de repente se encontrase en la necesidad
de pasar seis meses en cuidados intensivos. Paul contestó: "En eso
consiste la libertad, en asumir nuestros propios riesgos". Blitzer volvió a
insistirle y preguntó si "la sociedad debía limitarse a dejarle morir". Y la
multitud estalló en vítores y gritos de "¡sí!".” (Libres para morir,
Negocios. El País 18/09/2011)
Paul Krugman

24. 1 24
“Educados con libros de texto que oscurecen el
papel de las instituciones, los economistas suelen
imaginar que los mercados surgen por sí solos,
sin la ayuda de una acción resuelta y colectiva.
Adam Smith puede haber tenido razón al decir
que “la propensión a transportar, trocar e
intercambiar” es innata de los seres humanos,
pero hace falta una panoplia de instituciones
ajenas al mercado para materializar esta
Propensión.“ (Economistas y democracia, Project
Syndicate, 11/05/2011)
Dani Rodrik
En contra la idea de Hayek que
l’Estat és una organització creada
per complir un conjunt determinat
d’objectius que no poden ser
realitzats pel mercat (L’Estat ha
d’estar subordinat al mercat).

25. 1 25
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/justicia-allo-que-es-mes-just-per-
al.html (textos de Trasímac)
Calicles: la teoria del
més fort
Glaucó: la justícia es
busca per evitar les
conseqüències
doloroses de la
injustícia.
Trasímac

26. 1 26
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós
TrasímacCalicles
Se és fort o dèbil per
naturalesa, ocupis o no
el poder (adscrit)
Se és fort o dèbil per un
fet circumstancial,
depèn de si ocupes o no
el poder (adquirit)

27. 1 27
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós
Trasímac afirma que fort és qui té el poder i
qui té el poder legisla segons la seva
conveniència.
Com a constant natural (universal) podíem
establir que tothom està necessitat de buscar
o conservar el poder o estar a prop de qui el
té o dels qui el tenen sigui com sigui.
El seguiment d'aquest principi no depèn del
tipus de govern, tot el contrari. Tots els governs,
siguin tirànics o democràtics, segueixen aquest
principi universal: uns fent lleis
democràtiques i els altres lleis tiràniques.
Què és la
justícia?
Complir les lleis de
la ciutat
Les lleis són el que
més li convé al fort
Per tant, just és ...

28. 1 28
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós
Paga la
pena ser
just?
Si compleixes les promeses, pagues els
impostos, ets responsable i dius la veritat
...
qui surt beneficiat? El governat o qui
governa?
Si la justícia beneficia només al fort, de
quina manera pot beneficiar-se el dèbil?

29. 1 29
Trasímac, la justícia és el
que convé al poderós
Quina aplicació
poden tenir
avui en dia les
tesis de
Trasímac?
L’Estat del Benestar promou lleis contràries al lliure
mercat.
Només fent fora del poder els partidaris de
l’intervencionisme estatal podran triomfar les tesis
del neoliberalisme.
Simon Johnson
L’antic cap del FMI Simon Johnson defensa la
teoria del Quiet Coup, que consisteix en la sospita
ben fonamentada que des de l’estiu de 2007 la
indústria financera té segrestat el govern de la
Casa Blanca. Això explica tot el que ha succeït en
el món tant en matèria política com econòmica
en aquests últims anys.
The Quiet Coup publicat a Atlantic Monthly
(http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2009/05/the-quiet-coup/7364/

30. 1 30
Qüestionari:
1- Es pot dir que el neoliberalisme fou un moviment
“revolucionari”?
2- En què fonamenta la defensa del mercat?
3- De quina manera estan presents en el
neoliberalisme les categories de Calicles, Glaucó,
Antifont i Trasímac?
4- Es pot entendre en part la crisi de l’esquerra com el
resultat de l’auge del neoliberalisme?
5- Des dels plantejaments dels sofistes, quina
alternativa existeix per canviar l’estat de coses?
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/el-
neoliberalisme-es-la-revolucio.html (vegeu
entrevista i vídeo de Fernando Escalante)
Material de suport:
ACTIVITATS:

31. 1 31
Bibliografia:
Philippe Askenazy y otros, Crisis y deuda en Europa: 10 falsas evidencias,
22 medidas a debate para salir del impasse, Rebelión, 21/09/2010
Marcel Coderch i Collell, El cop d´estat financer, Construint futur,
20/04/2009
Joaquín Estefanía, El invierno del miedo, El País, 31/01/2012
Paul Krugman, Libres para morir, Negocios, El País, 10/09/2011
Jean-Paul Filoussi, La democracia y el mercado, Paidós, Madrid 2004
Iu Forn, Els mercats han assassinat la política, Ara, 14/11/2011
Los sofistas, Testimonios y fragmentos, Prólogo, traducción y notas de
José Solana Dueso, Círculo de lectores, Barna 1996
Jorge Reichmann, Sobre seguridad existencial y vidas low-cost, tratar de
comprender, tratar de ayudar, 06/01/2012
Dani Rodik, Economistas y democracia, Project Syndicate, 11/05/2011
Pierre Rosanvallon, La legitimidad democràtica, Paidós, Madrid 2010
Ferran Sáez, La difícil perspectiva, Ara, 07/11/2011
Vicente Serrano, La herida de Spinoza, Anagrama, Barna 2011
Joseph E. Stiglitz, Borlaug y los banqueros, Negocios. El País, 11/10/2009
Joseph E. Stiglitz, Demasiado grandes para vivir, Negocios. El País,
13/12/2009