Relacions entre creativitat i neurociència a través de "Sapiens" de Harari, "La sociedad del cansancio" de Han i "El arte i la ciencia de no hacer nada" de Andrew J. Smart.

1. Creativitat
i
cervell

2. Què és la creativitat?
És el poder de trencar
amb les maneres
existents de veure les
coses
És la capacitat de
produir
intencionadament
novetats valuoses.
Oliver
Sacks
José Antonio Marina

3. Què és la creativitat?
pitxaunlio ha retuitat
Juan Revenga @juan_revenga 17 nov.
-Iker Jiménez?
-Sí, dígame
-Le llamamos de la pescaderia de mercadona
pareidòlia
Sense
voler, som
creatius

4. Què és la creativitat?

5. Què és la creativitat?

6. Què és la creativitat?

7. Què és la creativitat?
εύρηκα

8. Què és la creativitat?
εύρηκα

9. Què és la creativitat?
El cervell ha deixat
de ser un misteri
(neuroimatges)
PSI
NEURO

10. Què és la creativitat?

11. Llenguatge, creativitat i mite
PER QUÈ NO ES POT
CONVÈNCER UN MICO PERQUÈ
ET DONI UN PLÀTAN
PROMETENT-LI QUE TINDRÀ
TOTS ELS PLÀTANS QUE
VULGUI DEPRÉS DE LA MORT
AL PARADÍS DELS MICOS?

12. Llenguatge, creativitat i mite
La veritable característica pròpia del llenguatge
humà no és la capacitat de transmetre informació
sobre els homes o els animals, sinó la capacitat
de transmetre informació sobre coses que no
existeixen en absolut. Només els sàpiens poden
parlar sobre unes entitats que no ha vist, tocat ni
olorat mai.
La ficció no ens ha permès simplement
imaginar coses, sinó també fer-ho de
manera col·lectiva. Podem teixir mites
comuns com ara la història de la
creació bíblica, els mites del Temps
dels Somnis dels australians aborígens
sobre la creació del món, els mites
nacionalistes dels estats moderns.

13. Llenguatge, creativitat i mite
Què és la Revolució Cognitiva?
• L’aparició de noves maneres de
pensar i comunicar-se, fa entre 70.000
i 30.000 anys.
• La hipòtesi més acceptada afirma que
unes mutacions genètiques
accidentals en el cervell dels sàpiens
van alterar les seves connexions, fet
que els va permetre pensar d’una
manera que no tenia precedents i
comunicar-se amb un llenguatge
completament nou.

14. Llenguatge, creativitat i mite
• Les formigues i les abelles també poden treballar
juntes en grups mot nombrosos, però ho fan
d’una manera molt rígida i només amb els parents
pròxims.
• Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera
molt més flexible que les formigues, però només
ho poden fer en grups petits formats per individus
que es coneixen íntimament.
• Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat
sense precedents de cooperar d’una manera
flexible amb un gran nombre d’individus que no
es coneixen entre si.

15. Llenguatge, creativitat i mite
“Creiem en aquest principi perquè a partir
d’ell podem crear una societat més estable
i més pròspera”.
Algunes d’aquests ficcions han permès
als sàpiens obtenir un poder immens
perquè milions de desconeguts cooperen i
treballen amb un objectiu comú.
Com una ficció pot convèncer tanta
gent perquè se la cregui? Com es
convenç milions de persones perquè
creguin en uns contes sobre déus,
nacions o justícia?

16. Llenguatge, creativitat i mite
1. El que distingeix l’espècie humana de la resta és la seva
capacitat de fabricar ficcions (la seva creativitat).
2. La funció de les ficcions és generar lligams de lleialtat i
cooperació mútua que abasta més enllà de la proximitat
del parentesc i la tribu.
3. Són les ficcions (mites o creences compartides) les que
ens han posat en el cim de la creació.
4. Algunes d’aquestes creences han fet que milions de
desconeguts actuïn en comú, però també expulsant o
exterminant aquells que no les comparteixen.
5. Les pàtries, els diners, els déus són igualment irreals
però la seva influència sobre les nostres vides ha estat i
és esgarrifosa.

17. Llenguatge, creativitat i mite
• La Revolució Cognitiva és el punt en què la història
es declara independent de la biologia.
• Fins a aquest esdeveniment les activitat de les
espècies humanes es podien explicar només amb
categories biològiques (gens, hormones, organismes).
• El comportament dels ximpanzés, l’espècie viva més
propera a nosaltres, està fixat en gran part pels gens. Els
canvis significatius en el seu comportament només poden
provenir de mutacions, és a dir, de canvis en el ADN dels
ximpanzés.
• Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat
capaços de canviar el seu comportament i han transmès
nous comportaments a les persones futures sense
necessitat de cap canvi genètic o medioambiental.
• Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va
passar de creure en el mite del dret diví dels reis a creure
en el mite de la sobirania del poble.

18. Subjecte de rendiment i
creativitat
Bacteris i virus, són els
principals enemics
(infeccions)
Depressió, TDAH, SDO, TLP
defineixen el panorama
patològic d’inicis d’aquest
segle.

19. Subjecte de rendiment i
creativitat
Depressió, TDAH, SDO, TLP
defineixen el panorama
patològic d’inicis d’aquest
segle.
• Depressió: la tristesa
patològica és el seu principal
símptoma.
• TDAH: trastorn per dèficit
d’atenció amb hiperactivitat.
• SDO: síndrome de burnout,
també anomenat síndrome de
desgast ocupacional.
• TLP: trastorn límit de
personalitat (inestabilitat
emocional, pensament
polaritzat i relacions
interpersonals caòtiques)
El segle XXI
comença sent
una època
neuronal

20. Subjecte de rendiment i
creativitat
Les malalties neuronals
són infarts ocasionats
per un excés
de positivitat .
La depressió consisteix en
“un cansament del crear i
del poder fer”. El crit de
l’individu depressiu, “Res
no és possible”, només pot
manifestar-se dins d’una
societat que creu que “Tot
és possible”.
el lema
d’aquesta
societat
és

21. Subjecte de rendiment i
creativitat
A l’inconscient social li és
inherent l’afany de maximitzar la
producció (capitalisme)
Mite
col·lectiu
El subjecte de
rendiment és més
ràpid i més
productiu que el
de l’obediència.
Mite
col·lectiu
La positivitat del poder és
molt més eficient que la
negativitat del deure (fase
actual del capitalisme).

22. Subjecte de rendiment i
creativitat
individu
creatiu,
imaginatiu i
sobretot
hiper-actiu
Societat
del
rendiment
Subjecte de
rendiment
L’ésser humà es converteix en una màquina
de rendiment, l’objectiu de la qual és el
funcionament sense alteracions i la
maximització del rendiment.
La societat del rendiment, com a societat
hiper-activa, està convertint-se en una
societat de dopatge.

23. Subjecte de rendiment i
creativitat
Avui en dia vivim en un món molt pobre en interrupcions.
L’acceleració suprimeix qualsevol entretemps.
La màquina no és capaç d’aturar-se. Malgrat la
seva enorme capacitat de càlcul, l’ordinador és
estúpid en tant que li manca la capacitat de
vacil·lació.
La hiperactivitat de la societat de rendiment es
transforma en hiperpassivitat, un estat en el qual
un es deixa arrossegar sense posar resistència.

24. Subjecte de rendiment i
creativitat
En aquest marc de positivitització general del món,
l’ésser humà esdevé una màquina de rendiment
autista.
L’absència de negativitat transforma el
pensament en un exercici de càlcul
L’ordinador és una màquina positiva: mai no rebutja la gran
quantitat de dades que li van arribant , potser perquè actua
sense les interrupcions que comporta la companyia d’un altre.
Justament, pel seu egocentrisme autista, per la seva
manca de negativitat, l’ idiot savant aconsegueix resultats
només realitzables per una calculadora.

25. Subjecte de rendiment i
creativitat
Encara que el terme idiot savant ja gairebé no s'utilitza,
ja que s'ha substituït per diverses expressions
mèdiques relacionades, moltes vegades, amb subtipus
d'autisme, segueix sent un terme molt conegut que ve
a descriure casos de persones en què, tot i que patint
retard mental o autisme en diversos graus, tenen una
especial i excel·lent habilitat que els fa especials. El
terme idiota, que es va usar històricament, com insult
ni res semblant, simplement és el contrapunt que
expressa una deficiència psíquica davant d'una
activitat en la que l'individu sobresurt per sobre de la
mitjana.
Acostumen a sobresortir com calculistes extraordinaris
o es converteixen en veritats enciclopèdies vivents
amb prodigiosa i detallista memòria fotogràfica, són
músics virtuosos o pintors enlluernadors. Sigui quin
sigui el camp en el qual brillen, ratllant o entrant de ple
en el camp de la genialitat, les seves altres capacitats,
socials, cognitives i intel·lectuals, presenten un
desenvolupament que es considera deficient.

26. Subjecte de rendiment i
creativitat
A la cultura li cal un entorn on sigui possible una
atenció profunda.
L’atenció profunda és substituïda progressivament per una
forma d’atenció molt diferent, la hiper-atenció. Aquesta atenció
dispersa es caracteritza per un accelerat canvi de focus entre
diferents tasques, fonts d’informació i processos.
Atesa, a més, la seva escassa tolerància al tedi, tampoc
admet aquell avorriment profund que seria clau per a un
procés creatiu.
El multitasking, la tècnica d’administració del
temps, modifica radicalment l’estructura de
l’atenció.

27. Subjecte de rendiment i
creativitat
La negativitat és un tret característic de la
contemplació.
Contemplar és resistir , és l’acció que diu NO.
Els avenços culturals de la humanitat, als que pertany la
filosofia, es deuen a una atenció profunda i contemplativa.
L'absolutització de la vida activa en la
societat del rendiment és responsable de la
pèrdua de la capacitat contemplativa

28. Oci i creativitat Genis
ociosos
Rilke Newton Descartes
Elegies de Duino
Teoria de la gravitació
universal
Coordenades
cartesianes

29. Oci i creativitat
Mite
col·lectiu
•La nostra cultura de
l’administració del temps
s’identifica amb el culte a
l’eficiència i la productivitat.
•El temps que es guanya en el
treball s’ha d’aprofitar amb
més treball.
•L’eficiència productiva no
s’inverteix en menys treball.
La cultura occidental fomenta la fòbia a
l’oci que condueix a l’obsessió d’estar
sempre ocupats.
Què hagués passat si
aquests genis haguessin
viscut en la nostra època?.
Ètica del
treball

30. Oci i creativitat
Una persona capaç d'exercir diverses
tasques al mateix temps (multitasking) no
pot distingir informació important
d'informació no important, perquè en
realitat no sap què està fent en cada
moment determinat. No pot filtrar i eliminar
informació no rellevant perquè la seva
atenció està sobrecarregada amb tasques
que no s’estan executant. (Clifford Nass)
La multitasca és una conducta
compulsiva que en realitat produeix una
pertorbació molt similar al Trastorn per
Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat
(TDAH).

31. Oci i creativitat
Els dispositius mòbils garanteixen que
estarem disponibles les 24 hores del dia
dels 7 dies de la setmana per atendre
sol·licituds relacionades amb el treball.
Ja no hi ha un lloc físic en què no
puguem treballar. La ment mai no pot
descansar. Un treballador modern de la
societat de la informació pot sentir que
mai no deixa de treballar.
Quan els nens comencen l'escola (i cada vegada
més, abans d'iniciar la seva escolaritat), els pares
omplen les seves vides amb una inacabable sèrie
d'activitats: esports, classes de música d'iniciació
primerenca, escola de xinès ...
Com
s'administren
els entorns
laborals i
educatius?

32. Oci i creativitat
La xarxa d’estat de repòs (RSN = resting-state networks) o xarxa
neural per defecte (també anomenada DMN = default-mode-network)
fou descoberta pel neurocientífic Marcus Raichle, de la Universitat
de Washington, St Louis, en 2001.
L’equip de ressonància
magnètica observà de forma
accidental que quan uns
individus descansaven,
després de memoritzar una
llista de paraules que els
proposaven els
experimentadors, l’activitat
dels seus cervells no
disminuïen sinó que
simplement canviaven de
lloc.

33. Oci i creativitat
La xarxa neural per defecte (RSN) està
constituïda per un conjunt de regions
cerebrals.
Les regions específiques que constitueixen
la xarxa neural per defecte són l’escorça
prefrontal medial, l’escorça cingulada
anterior, el precúneo, l’hipocamp i l’escorça
parietal lateral.
Marcus Raichle
Paradoxalment, quan la nostra ment està en repòs
és quan el cervell més treballa. S’ha descobert
que és en aquest estat quan el cervell més energia
consumeix (90% del total).

34. Oci i creativitat
Com és possible que existeixi una xarxa
cerebral coherent dedicada a no fer res?
La funció de RSN és establir noves connexions entre
percepcions i records en aparença inconnexes,
identificar patrons i elaborar noves idees. Però això no és
possible si la ment no està en repòs.
L’únic sistema de l’univers que, segons coneixem, pot ser
innovador és el cervell humà. Però el cervell necessita unes
condicions que l’entorn laboral i educatiu dominant de la nostra
societat no les permet: llibertat, llargs períodes d’oci i baixos
nivells d’estrès.
La concepció científica del cervell és
incompatible amb la concepció luterana
i cristiana de l’home i amb l'ètica del
treball.

35. El futur de la neurociència

36. Provocar artificialment
una bogeria transitòria
seria beneficiós?
El futur de la neurociència
Mantenir-se
fidel al mite
de l’ètica
del treball
Els coneixements i biotècniques
serveixen per maximitzar les
capacitats cognitives de l’individu.
Dispositius electrònics i fàrmacs
podrien servir per modificar i
reconstruir cervells d’acord amb
les necessitats del mercat: més
actius, més intel·ligents, més
resistents, més creatius...
Estimulació magnètica
transcranial (TSM)
Actua sobre
les
conseqüències
(societat de
dopatge)

37. El futur de la neurociència
L'estimulació magnètica transcranial (TSM) consisteix a col·locar un imant molt
potent sobre una part definida del cervell que pertorba el flux normal de les
senyals elèctriques de les neurones.
Hans Asperger defensava que la
genialitat podia consistir en "un toc
d'autisme". Els savants, majoritàriament
integrants de l'espectre autista, disposen
d'habilitats intel·lectuals menys
conceptuals i menys literals. Els estudis
realitzats en aquest camp indiquen que
els savants presenten alguna forma de
disfunció en l'hemisferi cerebral
esquerre, combinat amb la potenciació
inusual de l'hemisferi dret.
Amb la TSM es pot reduir
l'activitat neuronal de
l'hemisferi esquerre en
persones sanes,
aconseguint els mateixos
estats creatius dels
savants. Els efectes
desapareixen al cap d'una
hora, tornant l'individu a
la cognició normal.
Del que es tracta és de reduir
la dominància que exerceix
l'hemisferi esquerre, lloc del
pensament lògic i del
llenguatge, sobre el dret, lloc
del sentit artístic. L’objectiu és
alliberar al geni que tothom
porta dintre.

38. El futur de la neurociència
Serveix per descobrir els límits del
cervell humà.
L’objectiu no és adequar el cervell
a les necessitats de l’entorn sinó
més aviat adequar l’entorn a les
necessitats del cervell.
Ser crítica
amb el mite
Desemmascarar aquells mites que
posen en risc el benestar mental.
Actua
sobre
les
causes

39. Creativitat contra mirada captiva.
Contemplar és
una particular
pedagogia del
mirar: el propi de la
contemplació és la
interrupció, la
negativitat (Byun-
Chul Han)
Aprendre a mirar és
educar l’ull per a una
profunda i contemplativa
atenció, per a una mirada
llarga i reposada
(Nietzsche, El crepuscle
dels ídols)
•La nostra mirada és una mirada captiva
(d’això ja Plató en parlava en el mite de la
caverna)
•La nostra capacitat d’atenció cada cop és
un bé més escàs.
•De l’atenció els economistes veuen negoci
on poden extreure profit.
•L’economia de l’atenció ja és una
disciplina molt valorada a les escoles de
negocis: estudia com fer rendible aquest bé
cada dia més escàs.
Marina Garcés, Grills de taronja, Ara
25/10/2014

40. Últimes preguntes
“Para vivir en un mundo de locos
hay que abrazar la locura” (Fear
The Walking Dead, capítulo 5)
Els grans autors, inventors o
científics obtingueren les seves
grans idees malgrat les seves
depressions o gràcies a elles?
Necessàriament la creativitat ha
de ser senyal de malaltia?

41. bibliografia
Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu
història de la humanitat, edicions 62, Barna
2014
Byung Chul-Han, La sociedad del
cansancio, Herder, Barna 2012
Andrew J. Smart, El arte y la ciencia de no
hacer nada, El piloto automático del cerebro,
Clave intelectual, Madrid , segunda edición 2015
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/searc
h/label/Harari
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/searc
h/label/Han
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/1
1/cervell-creativitat-i-oci.html

42. autor
Manuel Villar Pujol
Catedràtic d’Institut
Institut Guillem Catà de Manresa