Recull de les idees més interessants del llibre d'Andrew J. Smart "El arte y la ciencia de no hacer nada".

1. Cervell,
creativitat i oci
“L’art i la ciència de no fer res”
(una presentació de les idees
més rellevants)

2. Andew J. Smart
Andrew J. Smart és un neuròleg
americà. Ha investigat l’ús del
soroll per millorar l’atenció i la
memòria dels infants amb TDAH.
Ha desenvolupat investigacions a
partir de dades proporcionades per
imatges cerebrals obtingudes en
experiments vinculats amb les
bases neurals del llenguatge. Els
seus treballs més recents inclouen
el desenvolupament d’un sensor
basat en els índexs de l’esforç
cognitiu en malalts de càncer i de
vessaments cerebrals.

3. Genis ociosos
Contra
l’ociositat
L’oci necessari
L’oci i cultura
del treball
Cervell, treball i
educació
La xarxa
d’estat de
repòs (RSN)
El cervell és un
sistema no
lineal
Soroll i
creativitat
El cas Rilke

4. Genis ociosos
Segons explica la llegenda,
Descartes (que
habitualment es llevava
tard) va descobrir els eixos
X i Y que constitueixen les
coordenades ortogonals,
mentre gandulejava en el
seu llit i observava una
mosca enganxada al sostre.
Descartes

5. Genis ociosos
El 15 d’abril de 1726, vaig visitar a Sir
Isaac Newton a casa seva, vaig menjar
amb ell i vaig passar tot el dia amb ell...
Després de menjar, com feia un temps
agradable, vam sortir al jardí a prendre
el te, sota l’ombra d’uns pomers, sols,
ell i jo. Enmig de la conversa, em va dir
que es trobava en la mateixa situació
que quan se li var acudir la idea de la
gravitació. Havia estat provocada per
la caiguda d’una poma mentre es
trobava lliurat a una actitud
contemplativa.
William Stuckley Isaac Newton

6. Genis ociosos
Rainer Maria Rilke

7. Contra l’ociositat
Estar asseguts sense fer res en actitud
contemplativa no és quelcom que l’escola o
el món del treball tolerin.
Qualifiquem els adults que es lliuren a la
contemplació d’excèntrics, absents o
ganduls.
Gaudir de l’oci és anatema per a la nostra creença
cultural segons la qual si no desenvolupem una
activitat contínua, no aprofitem al màxim el nostre
potencial, creença que ens ensenyen de manera
implícita des de la nostra infantesa.

8. L’oci necessari
Oci és l’antítesi de l’excés d’activitat: qualsevol
moment del dia en què un individu no es troba
subjecte a un horari imposat externament i té
l’oportunitat de no fer res o bé disposa de la
llibertat de deixar anar el pensament vers on
sigui que li portin les idees que es presentin a
la consciència en absència d’ocupacions.
Què és
l’oci?

9. L’oci necessari
Raons
evolutives
a favor de
l’oci.
En la vida de l’home de Cro-magnon hi havia
més temps d’oci que de treball. En aquells
temps, el treball consistia a caçar o
recol·lectar aliments.
Existeix una àmplia acceptació de la tesi
que la capacitat d’oci de l’home de Cro-
magon fou una condició de l’explosió
creativa” que va tenir en l’evolució humana.
En termes biològics, el nostre cervell és
quasi idèntic al d’aquell home. Un cop se
satisfeien les necessitats bàsiques no calia
treballar.

10. L’oci i la cultura del treball
•La nostra cultura de l’administració del
temps s’identifica amb el culte a
l’eficiència i la productivitat.
•El temps, per tant, que es guanya en el
treball s’ha d’aprofitar amb més treball.
•L’eficiència productiva no s’inverteix
en menys treball.
Imaginari
col·lectiu:
La cultura occidental fomenta la fòbia a
l’oci que condueix a l’obsessió d’estar
sempre ocupats.
Les noves tecnologies contribueixen a
enfortir aquestes creences dominants:
els ordinadors que en un principi ens
haurien d’aportar més temps lliure en
realitat redueixen o eliminen el temps
dedicat a l’oci.

11. L’oci i la cultura del treball
L’origen de la nostra obsessió amb el
treball la trobem a l' equivocada idea
luterana, puritana i calvinista que la
pobresa és el producte de la ganduleria
(segle XVI).
Imaginari
col·lectiu:
L’anomenada ètica del treball és una
invenció cultural resultant d’una idea
estesa, tot i que errònia, sobre la
naturalesa dels éssers humans.

12. Cervell, treball i educació
La multitasca és una conducta
compulsiva que en realitat produeix una
pertorbació molt similar al Trastorn per
Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat
(TDAH).
La societat moderna està dominada per
treballs fonamentats en el multitasking:
desenvolupar nombroses feines i
canviar sovint d’una a l’altra seguint un
pla imposat externament.

13. Cervell, treball i educació
Una persona capaç d'exercir diverses
tasques al mateix temps no pot distingir
informació important d'informació no
important, perquè en realitat no sap què
està fent en cada moment determinat.
No pot filtrar i eliminar informació no
rellevant perquè la seva atenció està
sobrecarregada amb tasques que no
estan executant. (Clifford Nass)
Clifford Nass
https://youtu.be/PriSFBu5CLs
Vegeu
conferència
Clifford Nass
TED en

14. Cervell, treball i educació-
Els dispositius mòbils garanteixen que
estarem disponibles les 24 hores del dia
dels 7 dies de la setmana per atendre
sol·licituds relacionades amb el treball.
Ja no hi ha un lloc físic en què no
puguem treballar. La ment mai no pot
descansar. Un treballador modern de la
societat de la informació pot sentir que
mai deixa de treballar.
La manera en què s'administren els
entorns laborals moderns contribueix a
aquest problema.
Com afecta l’entorn
laboral a la nostra
salut mental?

15. Cervell, treball i educació
Entorn educatiu: el
problema de les
extraescolars
Quan els nens comencen l'escola (i
cada vegada més, abans d'iniciar la
seva escolaritat), els pares omplen les
seves vides amb una inacabable sèrie
d'activitats: esports, classes de música
d'iniciació primerenca, escola de xinès
amb immersió en llengua estrangera,
campaments d'estiu, tasques de
voluntariat en organitzacions
caritatives, classes d'equitació, teatre,
preparació per olimpíades
matemàtiques i tallers de ciències.
Certa classe de pares sembla
experimentar un temor extens i profund
que els seus fills puguin disposar de
temps per no fer res i ser nens.
La manera en què
s'administren els
entorns educatius
també poden contribuir
a aquest problema.

16. Cervell, treball i educació
Conseqüència de
l’excés d
´extraescolars
Pot succeir que els nens adquireixin
una relació d'incomoditat amb el seu jo
ociós, com molts adults. Quan això
succeeix, l'oci indueix inicialment un
sentiment molt similar al que
experimenta un fumador que anhela
tabac: desesperació i inquietud.

17. Cervell, treball i educació.
Per assolir l’èxit en la nostra societat
cal comptar amb un poder quasi
psicòtic de concentració. Tanmateix,
aquesta concentració s’obté al preu de
ser incapaços de percebre relacions
noves entre conceptes no vinculats.
Entorn laboral
(noves tecnologies)
Entorn educatiu:
excés d’activitats
extraescolars i
temps exagerat
dedicat a l’ús de
dispositius digitals.

18. La xarxa d’estat de repòs (RSN)
1- L’equip de ressonància magnètica observà que en el cervell dels
individus que memoritzaven una llista de paraules determinades
zones augmentava i en d’altres disminuïa la seva activitat.
2- L’equip de ressonància magnètica observà també que quan
aquests mateixos individus descansaven dels reptes cognitius que
els proposaven els experimentadors, l’activitat dels seus cervells
no disminuïen sinó que simplement canviaven de lloc.
3- Curiosament, la zona que es desactivava quan els individus
memoritzaven paraules era la mateixa que quan el seu cervell estava en
repòs.
La xarxa d’estat de repòs (RSN = resting-state networks) o xarxa
neural per defecte (també anomenada DMN = default-mode-
network) fou descoberta pel neurocientífic Marcus Raichle, de la
Universitat de Washington, St Louis, en 2001.

19. La xarxa d’estat de repòs (RSN)
Com és possible que existeixi una xarxa cerebral coherent dedicada a
no fer res?
En un principi, no hi ha res d’interessant en
el cervell quan l’individu no fa res.

20. La xarxa d’estat de repòs (RSN)
Les regions específiques que
constitueixen la xarxa neural per
defecte es denominen: escorça
prefrontal medial, escorça cingulada
anterior, precúneo, hipocamp i escorça
parietal lateral.
On és i què és, exactament, la xarxa
neuronal per defecte?
La xarxa està constituïda per un
conjunt de regions cerebrals.
https://youtu.be/eJE9AY_QZn4
Vegeu vídeo Redes 32: entrevista a Marcus Raichle
Marcus Raichle

21. La xarxa d’estat de repòs (RSN)
Com és possible que existeixi una xarxa
cerebral dedicada a no fer res?
Contra la tesi segons la qual el cervell només actua responen a
estímuls externs, sorgeix la idea que el cervell de forma
espontània sempre es troba actiu. Curiosament, a més, s’ha
descobert que el cervell utilitza més energia quan actua
espontàniament sense urgències externes que quan se li
demana respondre a determinades tasques cognitives externes.
El cervell humà amb cada nova experiència canvia de manera
irreversible. Aquests canvis es tornen més profunds i estables si
descansem entre una i altra experiència. Aquest repòs permet
que el nostre cervell consolidi el que cal d'absorbir i l'integri al
nostre sentit del jo, i doti d'aquesta manera de significat a
l'experiència.

22. La xarxa d’estat de repòs (RSN)
L’únic sistema de l’univers que, segons coneixem, pot ser
innovador és el cervell humà. Però el cervell necessita unes
condicions que l’entorn laboral i educatiu dominant de la nostra
societat no les permet: llibertat, llargs períodes d’oci i baixos
nivells d’estrès.
La concepció científica del cervell és
incompatible amb la concepció luterana
i cristiana de l’home i amb l'ètica del
treball.
La funció de RSN és establir noves connexions entre
percepcions i records en aparença inconnexes, identificar
patrons i elaborar noves idees. Però això no és possible si
la ment no està en repòs.

23. El cervell és un sistema no lineal
Si en un sistema lineal s'introdueix un
"senyal d'entrada", és possible saber
amb exactitud quin serà el "senyal de
sortida".
Un sistema lineal o determinista és
aquell que, donat un coneixement
suficient dels valors de les variables
que descriuen el sistema en un moment
donat i donat un coneixement suficient
sobre la manera en què es modifiquen
aquestes variables, és possible predir
amb gran precisió el futur del sistema.
Sistema lineal
Els sistemes lineals estan en la
base del disseny d’una xarxa
de comunicacions, un pont o
un avió.

24. El cervell és un sistema no lineal
En els sistemes no lineals encara que
es compti amb informació exhaustiva
sobre l'estat del sistema en un moment
particular i amb un model molt bo de la
manera en què les variables
interactuen, és impossible predir el
futur del sistema.
El motiu és que canvis petits en les
condicions inicials del sistema poden
amplificar al llarg del procés i provocar
canvis enormes en una etapa posterior.
Per tant, com més llunyanes siguin les
prediccions, menys serà el grau
d'exactitud. És més, un senyal d'entrada
petita introduïda en un sistema no lineal
pot causar una sortida immensa. O
potser, no provocar cap sortida.
Sistema no lineal
El millor
exemple de
sistema no
lineal és el clima

25. Quan s’observa una colònia de
formigues, el que es percep és una
organització i una estructura global.
Tanmateix, cap formiga és
conscient de l’existència d’una
colònia com a totalitat. De les
interaccions simples entre les
formigues individuals sorgeix la
colònia.
El cervell s’assembla a una colònia de
formigues: milions de neurones
col·laboren per donar lloc al nostre jo,
sense la mediació de cap agent extern
o intern.
Això mateix és aplicable a les
neurones. Les neurones del cervell
desconeixen que formen part d’un ens
superior, el cervell.
El cervell és un sistema no lineal
El cervell humà és una màquina creativa, un objecte natural
complex, no lineal. L’autoorganització és una tendència dels
sistemes no lineals, també anomenats sistemes emergents.
Una colònia de formigues és més
creativa i intel·ligent que una formiga
sola.
La creativitat i la intel·ligència del
cervell humà és una emergència de
bilions de connexions entre neurones
individuals.

26. Soroll i creativitat
Tanmateix, aquest soroll és l’evidència més clara que el
cervell, tot i les aparences, mai no descansa. És el que es
coneix com activitat intrínseca del cervell.
Per als neurocientífics, soroll és l’activitat detectada en el cervell que no ha
estat provocada per manipulacions experimentals.
Aquest soroll, fins que no s’ha descobert la RSN, no se li havia
donat cap mena d’importància.
Paradoxalment, quan la nostra ment està en repòs
és quan el cervell més treballa. S’ha descobert
que és en aquest estat quan el cervell més energia
consumeix (90% del total).
Quasi sempre s’ha considerat el soroll com un
factor negatiu, una interferència, una molèstia.

27. Soroll i creativitat
Això no obstant això, en els sistemes
complexos no lineals com el cervell, resulta
que certa quantitat de soroll és, en realitat, útil.
Per què el soroll és bo per a la creativitat?
Potser sigui aquesta una de les nocions més contraintuitives que
cal comprendre respecte al cervell. Gairebé sempre, el soroll es
concep com una cosa dolenta o perjudicial, especialment en els
sistemes lineals ideats per l'home, com les línies telefòniques.
El soroll només pot ser beneficiós en sistemes
no lineals. Si s'ingressa soroll com a entrada en
un sistema lineal, l'única sortida serà més soroll;
si s'ingressa soroll en un sistema no lineal com
el cervell, es pot obtenir una simfonia o una
novel·la.

28. Soroll i creativitat
El soroll moderat pot amplificar senyals
internes o externes febles de manera tal que els
nostres òrgans sensorials i fins i tot la nostra
consciència els detectin.
El terme ressonància estocàstica descriu tot
fenomen en què la presència de soroll, intern o
extern, en un sistema no lineal porta al sistema a
respondre millor que si el soroll estigués absent.
En sistemes dinàmics no lineals, l'addicció d’un
cert volum de soroll augmenta la relació senyal-
soroll. En altres paraules, afegir soroll a un senyal
dèbil pot, en efecte, enfortir-lo .
En el cas del cervell, si el soroll és massa escàs, les
neurones no poden recollir els senyals que envien
altres neurones; si el soroll és excessiu, les
neurones no poden detectar els senyals correctes.

29. Soroll i creativitat
Treballar sense descans i mantenir-se sempre
ocupat redueix el soroll intern a un nivell subòptim.
Una quantitat moderada de soroll ambiental i soroll
intern augmenta les habilitats cognitives i
augmenta la creativitat.
La xarxa d’estat de repòs (RSN), responsable del
soroll intern del cervell, s’activa en els moments en
què la ment es deixa anar o somia desperta.

30. El cas Rilke
Rainer Maria Rilke és un
reconegut poeta austríac en
llengua alemanya.
Els seus dos poemes més
coneguts són Sonets a
Orfeu i les Elegies de
Duino. En prosa, les obres
més famoses són Cartes a
un jove poeta i la Die
Aufzeichnungen des Malte
Laurids Brigge, gairebé
autobiogràfica.
1875-1926

31. El cas Rilke
Rilke deixà passar 15 anys
entre la publicació de les
seus Nous Poemes,
publicada en 1907, fins a les
que es podrien considerar
els seus èxits més
importants de la seva
carrera, les Elegies de
Duino i Sonets a Orfeu.
Alguns mecenes li pagaven
perquè visqués en les
seves grans mansions o
castells mentre treballava o,
millor dit, no treballava.

32. El cas Rilke
Rilke en un dels seus
escrits atribuïa aquest
escassos moments en què
s’exclama “Eureka!” a “les
reverberacions últimes d’un
extens moviment interior en
els dies d’oci.”
El poeta no va poder
preveure l’ús que la
metàfora “reverberacions”
podia tenir en l’`àmbit
neurocientífic. Reverberacions: soroll
que es produeix i transmet
entre els conjunt de
neurones (les incloses en
la RSN) quan l’individu no
fa res.

33. El cas Rilke
S’explica que fou a l’any
1912 quan Rilke sortí a
caminar per un sender que
donava accés al castell italià
de Duino, propietat d’una
princesa txeca que li feia de
mecenes, de cop sentí una
veu que el cridava enmig del
rugit d’un vent molt fort i que
després es convertí en un
dels versos més famosos
del poeta:
Qui , si jo cridés, m’escoltaria entre les
ordres angèliques?
Castell de Duino

34. El cas Rilke
Va sentir Rilke realment
“parlar” al vent aquell dia en
el castell a la vora del mar?
Des d’un punt de vista
neurocientífic pot tenir una
explicació: que el
mecanisme de ressonància
estocàstica ajudés a al
poeta a amplifica un senyal
dèbil provinent del més
profund de la seva ment.
Rilke gaudia d’una capacitat
notable per explorar
l’inconscient, treure a la llum
escenes i emocions ja
oblidades, tot i que fossin
desagradables.
Aquesta capacitat és l’efecte
de la activitat de la xarxa
neural per defecte (RSN)
mitjançant l’oci.
No tothom és capaç de suportar que
determinats materials mentals incòmodes de
l’inconscient arribin a la consciència.
L’addicció al treball, dominant en la nostra
època, pot explicar-se perquè així se suprimeix
el dolor provocat per determinades emocions.

35. Bibliografia:
Andrew J. Smart, El arte y la
ciencia de no hacer nada, El
piloto automático del cerebro,
Clave intelectual, Madrid ,
segunda edición 2015