1. Filippo de
Brunelleschi
.
Església de
San Lorenzo
Nom de l’edifici: església de San Lorenzo
Arquitecte: Brunelleschi, Filippo
Datació: 1421 – 1470
Localització: Florència (Itàlia)
Estil: Renaixement florentí (Quattrocento)
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat

2. Renaixement s’inicia a Florència a principis del s.XV i que s’estén per tota Itàlia i
posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta part del s.XVI.
És una època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels
europeus. Comença a les ciutats d’Itàlia, on hi ha un desenvolupament del
capitalisme mercantil i s’inicia l’auge de la burgesia com a grup dominant. Les
comunicacions milloren, la indústria creix i la moneda circula àmpliament.La societat
deixa enrere el Feudalisme.
És una època de descobriments geogràfics, el món s’amplia. Aquests
descobriments seran promoguts, sobretot, per Espanya i Portugal.
Hi ha un creixement demogràfic que deixa enrere l’època de la Pesta Negra i obre
un període de relativa prosperitat en molts territoris.
 Naixement de l’Humanisme.
A nivell cultural, la invenció de la impremta per l’alemany Gutenberg, va contribuir en
gran manera en la difusió de les idees.
Es recupera la centralitat de l’esser humà. El teocentrisme medieval dóna pas a
l’antropocentrisme i els artistes s’inspiren en les fonts clàssiques grecollatines.

3. Filippo Brunelleschi va ser un dels arquitectes
florentins més cèlebres del segle XV. Es va iniciar
com a orfebre i escultor.
La derrota en el concurs per decorar les portes del
baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser
adjudicat a Ghiberti, va impulsar a Brunelleschi a
abandonar
l’escultura
per
dedicar-se
a
l’arquitectura. En aquest camp va aconseguir grans
èxits i va aportar innovacions tècniques.
És l’inventor de la perspectiva, tècnica que també
va utilitzar per projectar les seves construccions. L’autor
és reconegut per l’Església de San Lorenzo i per la
famosa cúpula de Santa Maria dei Fiori.

4. 2. Estil
L’art del renaixement a Itàlia es sol dividir en dos grans periodes , el
primer Quatrocento o primer renaixement que pertany al segle XV i el
segon o Cinquecento XVI, que serà un període de maduresa.

El Renaixement suposara un resorgir dels models clàssics de la
antiguetat, apareix respecte a l’edat medieval una mentalitat que
valora la qualitat, naturalitat i harmonia.
Ens situem doncs en el periode del Quatroccento, les caracteristiques
mes generals del cual son
- Utilització estils antics: Toscà, compost, dòric i jònic.

-Perfecció tècnica: Aconseguir edificis perfectes tecnicament, basats en
matemàtiques geometria i càlcul ---> harmonia i proporció:

- Al contrari del gòtic (ascendent) es basa en la horitzontalitat.

-Es busca la visió total de l’edifici per l’observador, desde qualsevol punt
de vista.

-Bellesa formal. És a dir la bellesa deriva de la forma
-Es torna a utilitzar l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de
m
mitja taronja.
- La utilització de la perspectiva lineal permet a l’arquitecte
projectar amb exactitud la obra i fixar-ne les proporcions.
- Inici de d'interès pels edificis de planta centralitzada, encara que
predominen les plantes de creu llatina.

5. 3. Anàlisi formal i estilístic
El sistema constructiu de l’església de San Lorenzo és arquitravat i voltat. El
material utilitzat per construir-la és, bàsicament, la pedra. L’ús de la pedra grisa (la
pietra serena característica de l’arquitectura toscana) per remarcar els
elements estructurals: arcs, pilastres... obeeix a la voluntat de Brunelleschi de
convertir l’arquitectura en la gran protagonista.

6. La planta de l'església de San Lorenzo és
de creu llatina.
La sagristia vella, la de l’esquerra des
del punt de vista dels fidels mirant cap a
l’altar (la del costat, per tant, de
l’evangeli) va ser feta per Brunelleschi.
La sagristia nova, la del costat de
l'epístola, va ser feta per Miguel
Angel.
Sagristia vella

7. Com a elements de suport murs; les columnes amb capitells d’ordre corinti; i, en el
creuer, pilars, que conserven els capitells corintis. Per reforçar els murs, s’hi van construir
contraforts.,petxines.
Com a elements sostinguts, les voltes bufades tenen una gran importància a les naus
laterals. Els arcs de mig punt, suportats per columnes corínties, separen la nau central de les
naus laterals. Els arcs de mig punt també van ser construïts a les naus laterals per tal d’obrir
les capelles. Encara que les naus laterals tinguin un sostre amb voltes bufades, a la nau
central trobem un sostre pla, amb cassetons que proporcionen més dinamisme a la coberta.
La cúpula semiesfèrica és la protagonista, lleugerament ogival, situada en el centre del
creuer sobre petxines. És una de les característiques més importants de l’obra.

8. Voltes bufades
Cassetons
Finestres
Cúpula sobre
petxines
Entaulament
Òculs
Arc de
mig punt
Pilastres
corinties
Columnes
D’ordre
corinti
Interior de l’Església de San Lorenzo

9. La planta de San Lorenzo s’articula en tres naus: una
central i dues laterals (les laterals tenen un seguit de
capelles als costats); un transsepte; un creuer, que és
l’espai comú a la nau longitudinal i a la nau transversal;
l’absis central (la capçalera de l´església) i dues sagristies.
La nau central és el doble de gran que les laterals.
Al pis superior, s’obren grans finestrals que són la
principal font de llum de l’edifici. Les naus laterals
s’il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de
mig punt de les capelles.
Al mig de la cúpula, s’hi troba que també deixa entrar una
gran quantitat de llum un llanternó m. Aquesta església
no conté una gran càrrega decorativa: les pintures de la
cúpula, alguns frescos...
Llanternó

10. línies que predominen són les
horitzontals (el renaixement recupera la mida
Les
humana i subratlla l’horitzontalitat) i tot el
conjunt està regit per un sistema de
proporcions matemàtiques basades en el
cercle i en el quadrat, cercant la simetria i
l’harmonia.
Totes les línies, seguint una tipologia espacial
unidireccional, convergeixen en l’altar, el punt
religiós més important. Les seves proporcions
a escala humana reflecteixen una nova
mentalitat, on l’home és el centre de totes les
coses.
Bernelleschi aconsegueix crear un espai
interior ampli, amb una estructura clara,
proporcionada i harmònica.

11. L’element més important de l’espai exterior és la façana inacabada, molt tosca, que
finalment no es va cobrir amb el marbre que li pertocava segons els plans de
Brunelleschi. A la mort de Brunelleschi, Antonio Manetti se n’encarregarà de les
obres, però la façana no es conclourà. Miguel Ángel va fer una maqueta que es
conserva en la Casa Buonarroti.
En aquesta façana hi ha tres portes de fusta per on es pot accedir a l’interior de
l’edifici. Des de l’exterior, és pot apreciar molt clarament l’estructura de planta de
creu llatina de l’església. Igual que a l’interior, a l'exterior s’aprecia la simetria de
l’estructura, les diverses alçades de les naus i el cimbori que cobreix la cúpula.

12. 4. Funció i significat
L’església de San Lorenzo, es troba en el centre històric de Florència, molt a prop del
Palau dels Medici. La seva funció era, i és actualment, litúrgica. L’edifici amb la seva
harmonia, aportava serenitat i inspiració, això el convertia en un lloc ideal per celebrar
cerimònies religioses segons el pensament dels humanistes del renaixement
Interior de l’església San Lorenzo

13. La família Medici, especialment Joan di Bicci, va encarregar personalment a Brunelleschi la
construcció de l’església de San Lorenzo el 1419. Aquesta família, que governarà Florència
durant tot aquest període, va aportar una gran quantitat de diners perquès es realitzés la
construcció. Les tombes de la familia s’hi troben a l’interior de l’església.
Michelangelo. Tomba de Giuliano de Medicis

14. Aquesta església és un exemple d’equilibri i de sobrietat constructiva. L’arquitecte
va tenir en compte la mesura de l’home i va recuperar a consciència el llenguatge
clàssic.
Els elements constructius i l’ús de la geometria serveixen per ordenar l’espai, estan
pensants per provocar una sensació de pau i d’equilibri al visitant. Les seves
proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat
humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

15. Brunelleschi, per dissenyar l’església va prendre com a referent les basíliques
paleocristianes (principalment) però també models de l’arquitectura romànica toscana i
bizantina. La cúpula, per exemple, té com a referent l’antiguitat clàssica i l’art bizantí.
També es va inspirar en una obra pròpia, l’Hospital dels Innocents. L’església de san
Lorenzo va ser la primera església plenament renaixentista.
L’hospital dels Innocents, Brunelleschi