645pub

Electrificació Polígon Industrial “Los
Campets”

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial Esp. en Electricitat

AUTOR: Albert Bel Esteller
DIRECTOR: J.J. Tena Tena
DATA: Setembre / 2004.

Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva

Memòria descriptiva

AUTORS: Albert Bel Esteller
DIRECTORS: J. J. Tena Tena.

DATA: Setembre / 2004.

Albert Bel Esteller

Enginyer TècnicIndustrial en Electricitat 1


Índex de la Memòria Descriptiva
Índex de la Memòria descriptiva ...............................................................................2

1 Objecte del projecte............................................................................................5

2 Abast del projecte...............................................................................................5

3 Situació ..............................................................................................................5

4 Antecedents........................................................................................................6

5 Titular ................................................................................................................7

6 Normes i referències...........................................................................................7

7 Descripció del polígon........................................................................................8

8 Justificació del Projecte....................................................................................12

9 Posta en marxa i funcionament .........................................................................13

10 Anàlisi de solucions......................................................................................17

11 Descripció general........................................................................................27

11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió .........................................................27

11.1.1 Objecte del projecte ..........................................................................27

11.1.2 Justificació ...................................................................................27

11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània. ...........................................27

11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió ...............................................27

11.2 Centres de Transformació .....................................................................32

11.2.1 Introducció........................................................................................32

11.2.2 Objecte .............................................................................................33

11.2.3 Emplaçament ....................................................................................33

11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats.................................33

11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació ............................33

11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT ..............................................34

11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació ........................35

Albert Bel Esteller



11.2.8 Instal·lació elèctrica. .........................................................................38

11.2.9 Equips de mesura i contatge. .............................................................42

11.2.10 Mesures de seguretat. ......................................................................43

11.2.11 Posta a terra.....................................................................................44

11.2.12 Enllumenat del centre de transformació ...........................................46

11.2.13 Senya litzacions i material de seguretat ..............................46

11.3 Xarxa de distribució en baixa tensió ......................................................46

11.3.1 Introducció........................................................................................46

11.3.2 Objecte .............................................................................................46

11.3.3 Descripció de la instal·lació...............................................................46

11.3.4 Proteccions de la xarxa de BT contra sobreintensitats:fusibles...........50

11.3.5 Caixes Generals de Protecció i Caixes de Seccionament....................50

12 Obra Civil.....................................................................................................51

12.1 Rases ....................................................................................................51

12.2 Arquetes de registre ..............................................................................57

12.3 Cementacions .......................................................................................57

13 Enllumenat exterior del polígon Industrial “Los Campets”............................58

13.1 Introducció ...........................................................................................58

13.2 Objecte .................................................................................................58

13.3 Requisits de disseny..............................................................................58

13.4 Abast de la instal·lació ..........................................................................59

13.5 Descripció de la instal·lació ..................................................................59

13.6 Secció dels conductors..........................................................................59

13.7 Lluminàries i suports ............................................................................59

13.8 Presa a terra de l’Enllumenat Exterior...................................................59

13.9 Proteccions ...........................................................................................60

Albert Bel Esteller



13.9.1 Contra contactes directes...................................................................60

13.9.2 Contra contactes indirectes................................................................60

14 Planificació i Programació ............................................................................60

15 Posta en Marxa i Funcionament ....................................................................60

16 Resum del pressupost ...................................................................................61

Albert Bel Esteller



1 Objecte del projecte
L’objecte d’aquest projecte, és el de poder realitzar la planificació i els càlculs
necessaris per a poder subministrar energia elèctrica al Polígon Industrial, en tot el seu
abast, que es construirà al Terme Municipal d’Alcanar, justificant cadascuna de les parts de
l’electrificació que ens ocupa i complint amb la normativa i les reglamentacions vigents, ja
siguin locals com administratives i legals que afectaran a la construcció del mateix.

2 Abast del projecte
Amb el Polígon Industrial “Los Campets” construït a les afores del nucli urbà
d’Alcanar, es farà una important inversió econòmicament parlant, però al mateix temps,
una inversió que farà que el poble en conjunt augmenti les seves prestacions, ja siguin
econòmiques - a mig o llarg plaç -, socials o industrials.

Pel que fa a l’aspecte d’electrificació, aprofitant la línia de mitja tensió (25 kV) de
l’empresa FECSA, que passa per Alcanar, per la part posterior del poble - l’oest del mateix
-, i justament al sud oest del poble - on està situat el polígon - es realitzarà la derivació i les
conseqüents instal·lacions pertinents per a poder subministrar el polígon d’una manera
eficient, sense deixa de pensar amb el futur, considerant les possibles ampliacions del
polígon que es puguin realitzar.

Tot això es podrà observar al plànol de situació i emplaçament i al Plànol
d’entroncament amb FECSA per al subministrament del polígon.

A part de l’electrificació, al projecte també s’inclouran la il·luminació necessària a
les vies, ja siguin d’accés com de servei a l’igual que la part d’obra civil, estacions
transformadores i aparamenta necessària per al correcte i segur funcionament de tota la
instal·lació que abastarà a tot el polígon.

3 Situació
El Polígon Industrial “Los Campets” - que té una superfície total de 169.823,68
m2, dels quals uns 64.075 m2 són edificables- esta ubicat al Terme Municipal d’Alcanar a
la província de Tarragona (sud de la província), tal com es pot observar al plànol de
Situació que es troba a document bàsic dels Plànols. També cal dir que està situat just al
sud oest del nucli urbà, entre la banda esquerra de la carretera de l’Estació TV-3321
(direcció a l’estació) i la banda esquerra del Riu Sénia, que cal explicar que es la
“frontera” que separa Catalunya del País Valencià, o dit d’una altra manera les províncies
de Tarragona i Castelló.

L’entrada al polígon es podrà realitzar per una derivació que apareix a una rotonda.
En aquesta rotonda també hi ha derivacions que enllacen en la carretera de l’Estació TV-
3321, amb la Ronda Circumval·lació, i la carretera Nova que porta al nucli urbà.(veure
Plànol de Situació).

Albert Bel Esteller



4 Antecedents
Amb la realització del projecte es pretén dotar al municipi d’Alcanar d’una oferta
de sòl industrial, la qual mancava al municipi fins al moment, i aprofitar el creixement que
la localitat ha experimentat si més no en indústria i en activitats comercials. El fet l’ha
provocat la implantació de noves indústries en terrenys molt dispersats no destinats
solament a sòl industrial, sinó que en parcel·les comprades i destinades a l’activitat que
sigui en cada cas, és per això que l’ajuntament ha cregut convenient el de poder centralitzar
la indústria de la localitat, en uns mateixos terrenys, és a dir al polígon industrial que es
pretén realitzar. Per aquest fet l’ajuntament d’Alcanar està promocionant la implantació de
noves zones per a ús industrial amb ofertes de 18 €/m2, que en relació amb els preus de les
diverses localitats veïnes, es molt assequible econòmicament parlant.

Contrastant aquesta informació s’ha aconseguit en dades reals la relació de les
poblacions veïnes i els seus respectius polígons al butlletí mensual “EBR€CONÒMIC”,
de l’octubre del 2003, on es relacionaven els polígons industrials de les Terres de l’Ebre.
Com a exemples de diverses poblacions i d’alguns dels seus polígons s’ha extret el
següent:

POBLACIÓ POLÍGON UBICACIÓ EXTENSIÓ PREU

L’ALDEA PLA AL NORD 533.791M2 (TOTAL) / 33,06-
PARCIAL DE L’ALDEA 339.016M2 (IND.NET) 36 € / M2
CATALUNYA
SUD

TORTOSA PLA SUD DE 860.500 M2 (TOTAL) / 30,05
PARCIAL 11 TORTOSA 610.955M2(IND.NET) € / M2

AMPOSTA P.I SORTIDA 697.293 M2 (TOTAL) / 27-
L’ORIOLA D’AMPOSTA PER 495.078M2(IND.NET) 32,45 €/M2
LA N-340,
DIRECCIÓ
VALÈNCIA

S.C. DE LA P.I. EL NORD DE 434.100 M2 (TOTAL) / 2 4 -3 3
RÀPITA SALT LA RÀPITA 308.211M2(IND.NET) €/M2

ULLDECONA P.I SUD 1 7 9 . 8 2 6 M 2 ( T O T AL ) / 24
VALLDEPINS D’ULLDECONA 123.301M2(IND.NET) €/M2

GANDESA P.I. LA ES HJKT 186.837 M2 (TOTAL) / 27 € /
PLANA DE DEL NUCLI 142.535M2(IND.NET) M2
MERLET URBÀ

FLIX P.I LA MARGE 146.900 M2 (TOTAL) / 30,05-
DEVESA ESQUERRE DEL 103.200M2(IND.NET) 42,7 €/ M2
RIU EBRE

Albert Bel Esteller



5 Titular
El titular del projecte és l’Ajuntament d’Alcanar amb CIF: B-47.589.695 amb
domicili al Carrer La Generalitat s/n, i codi postal: 43.530. Com a representant legal de
l’Ajuntament: Alfons Beltran Bort amb NIF:42.569.867-M

6 Normes i referències
Totes les construccions i instal·lacions que es realitzaran en el Polígon Industrial
“Los Campets” aniran determinades per les diverses prescripcions tècniques, normes i
referències que s’esmenten a continuació:

REGLAMENTS CONSULTAT S:
- Reglament electrotècnic per Baixa Tensió e Instruccions Tècniques
Complementàries.
- Reglament sobre Condicions tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals
Elèctriques i Centres de Transformació e Instruccions Tècniques
Complementàries.
- Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió.
- Reglament d’Estacions de Transformació.
- Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament
d’Energia.

NORMATIVES:
- Ordenances Municipals de l’Ajuntament d’Alcanar.
- Reglaments vigents.
- Normes Europees EN.
- Normes Internacionals CEI.
- Normativa FECSA-ENDESA.
- Normes Tecnològiques d’edificacions: “Instal·lacions Elèctriques”, “Centres
de Transformació” y “Presa a Terra”.
- Recomanacions UNESA – RU6404A – RU5201C – RU6302 A – RU3407B
– RU3401B – RU3405B.
- Recomanacions UNESA Terres.

- Normes Unesa:
- UNE 21081,CEI
- UNE-EN 60129 ,CEI 129
- UNE-EN 60255 ,CEI 255
- UNE-EN 60298,CEI 298
- UNE-EN 60694 ,CEI 694

Albert Bel Esteller



- UNE-EN 60801 ,CEI 801
- UNE-EN ISO 9001:2000
- UNE 21-320/5-IEC 296
- UNE 48103
- UNE 21.428
- UNE-EN 60056 CEI 60056
- UNE-EN 60265-1 CEI 60265-1
- UNE-EN 60420 CEI 60420
- UNE-EN 61000-4 CEI 61000-4

Quaderns Tècnics:
- Àngel Muñoz Medina. “Càlcul i Anàlisi d’instal·lacions elèctriques en
Baixa Tensió”.
- Enciclopèdia CEAC d’electricitat. “Estacions de transformació i distribució.
Protecció de sistemes elèctrics”.
- Jose Carlos Toledano Gasca. Antonio Luna Alonso. “Escomeses elèctriques.
Legislació i exemples”.
- E. Gallango, “Instal·lacions de presa a terra en xarxes de distribució”, Palma
de Mallorca.

7 Descripció del polígon
Per a fer la descripció completa del Polígon Industrial “Los Campets”, ens basarem
en els següents punts:

Superfícies distribuïdes per càlculs realitzats i el Pla Urbanístic Municipal de
l’Ajuntament d’Alcanar.

Extensió total 169.823,68 m2

Sòl públic:
- Vialitat: 18.280.04 m2
- Vialitat de serveis 1.080,13 m2
- Espais lliures: 30.109,66 m2
- Equipament públic: 6.375,37 m2

Total sòl públic: 55.845,20 m2

Sòl privat: 113.970,24 m2

Superfície edificable 64.075 m2

Albert Bel Esteller



Subministrament de tensió al polígon i empresa subministradora:

El Polígon es subministrarà mitjançant una línia aèria de Mitja Tensió (25 kV) a 50
Hz que hi passa just per la banda posterior del polígon propietat de FECSA-ENDESA i
anomenada Lª Renfe.1.

Potència total necessària:

Per poder realitzar el càlcul de la potència total a transportar, i per poder projectar si
més no, en una bona aproximació els centres de transformació, és necessari tenir una
aproximació de la potència total del Polígon.

A part també cal dir que s’ha de tenir en conte que prèviament l’Ajuntament
d’Alcanar no sap quines indústries s’hi instal·laran, de quin tipus seran i la quantitat
d’aquestes.

Sabent això, amb el que ens hem basat per a tenir una aproximació de la potència
necessària ha estat amb el Reglament de Baixa Tensió, concretament a la ITC-BT-10 on es
determinen les condicions a seguir en diferents casos que ens poden afectar i algunes
condicions que exposa el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar que són
d’obligat compliment.

Cal explicar que en el cas del nostre projecte, la superfície que es tindrà en compte i
on s’aplicarà la ITC-BT-10, serà la superfície edificable, tal com es dictamina pel Pla
Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, la qual es pot observar al plànol de
distribució de parcel·les on s’exposa el Gàlib Màxim de l’Edificació i l’Alineació
Obligatòria de les naus futures. També cal dir que en aquest pla queda constància que es
tindrà e conte un 60 % de la superfície edificable per a edificis destinats a una concentració
d’indústries i amb el 40 % restant, es realitzaran els càlculs com a edificis comercials i
oficines.

A banda d’aquests percentatges dictaminats en el Pla Urbanístic Municipal de
l’Ajuntament d’Alcanar, en aquest pla també hi apareix un factor d’utilització de la
superfície edificable que es de 0,5 per a tenir superfície per a poder maniobrar en cas
d’accident, ja siguin camions o altres vehicles de grans dimensions, deixant passadissos de
tres metres com a mínim entre naus.

En el nostre cas, i seguint amb la classificació dels llocs de consum que s’exposa al
reglament, hem de seguir “Edificis destinats a una concentració d’indústries” i “Edificis
comercials o d’oficines”, ja que al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar es
dictamina que un 60% de la superfície edificable (la que a partir de la qual realitzarem tots
els càlculs) sigui per a edificis destinats a una concentració d’indústries i el 40% restant per
a edificis comercials o d’oficines.

Sabent això ens queda el següent:
- La superfície total edificable al Polígon Industrial “Los Campets” són
64.075 m2.
- El 60% d’aquesta superfície es 38.445 m2, i en aquest cas s’aplica la
normativa d’edificis destinats a concentració d’indústries de 125W/m2.

Albert Bel Esteller



- El 40% restant són 25.630m2, i com ja s’ha esmentat, degut al Pla
Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar en aquest cas s’aplica la
normativa per a edificis comercials o d’oficines que tracta de considerar
100W/m2.

A la potència total obtinguda segons el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament
d’Alcanar se li ha d’aplicar un coeficient d’utilització de la superfície edificable de 0,5
degut a consideracions urbanístiques d’edificabilitat, volum, etc..., es a dir, una superfície
suficient per a poder maniobra sense dificultats alhora de l’edificació de les naus o inclòs
en perspectives de que hi pugui ocórrer algun accident (maniobra de vehicles de grans
dimensions), i com no, segons les característiques particulars del tipus d’indústria que es
pretengui instal·lar a la zona esmentada.

Potència = Superfície edificable x ITC-BT-10 x Coeficient d’utilització
- Superfície concentració d’indústries: 38.445m2 -- Potència = 2.403 kW
- Superfície per a edificis comercials :25.630m2 -- Potència = 1.281,5 kW

Aplicant un factor de potència de 0.85 ens quedarà el següent:

POTÈNCIA TOTAL = 2.403 + 1.281,5 = 3.684,3 KW
- Potència en kVA total = 3.684,3 / 0,85 = 4.334,47 kVA

A part de realitzar els càlculs a partir de la superfície edificable, tal com s’indica al
Reglament de B.T i al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, a l’hora de fer
una previsió de potència també tindrem en compte la potència que es podrà necessitar per
a enllumenat exterior, i cal fer esmena que la potència corresponent a l’enllumenat exterior
del polígon determina a partir d’estudis luminotècnics, però que en absència de dades es
pot fer una aproximació estimant 1,5 W/m2 de vial a enllumenar.

Tenint en compte això i sabent la superfície vial del polígon es pot aplicar el següent:
- Superfície vial = 18.000 m2

Previsió de potència per a enllumenat = 18.000x1,5 = 27.000 W = 27 kW

Una vegada fet el càlcul de les potències que ens afectaran a la previsió de potència,
la previsió de potència que tindrem serà la següent:

Previsió de potència=Potència total + Previsió de Potència per a enllumenat

Previsió de potència = 3.684,3 + 27 = 3.711,3 kW

La previsió de potència en principi és 3.711,3 kW
- Parts de la instal·lació:

Línia aèria de la qual ens abastem.

Albert Bel Esteller



La derivació, es realitzarà des d’una línia de Mitja Tensió que hi passa justament per
damunt del Polígon.

El fet de que aquesta línia passés en principi per damunt del polígon era un
problema, però es va aplicar la següent solució: Com es pot veure al plànol d’entroncament
amb FECSA per al subministrament del polígon, es realitza un desplaçament de la línia de
M.T. per la part posterior del polígon, sempre esquivant la parcel·la que està més a
l’esquerra del polígon, ja que no es podia construir un polígon per sota mateix d’una línia
de mitja tensió, és per això que es va desplaçar la línia de mitja per l’exterior del polígon i
soterrant-la per a que es poguessin complir les distàncies mínimes de seguretat
determinades en el RAT.

La línia esmentada que ens subministrarà el Polígon és una línia que ve de l’estació
receptora d’Alcanar i s’anomena “LªRenfe.1” i subministra una part de línia ferroviària que
passa per les localitats de Ulldecona i Alcanar i la cementera d’Alcanar.

Aquesta línia es va fer per a una cimentera que hi ha al Terme Municipal d’Alcanar
de “CEMEX España”. Aquesta cimentera tenia contractada amb FECSA-ENDESA una
sola entrada, es a dir un sol subministrament, però es van tenir problemes amb el
subministrament esmentat i es va quedar sense electre durant un determinat espai de temps.

Cal dir que aquestes indústries estan produint les 24 hores del dia i no es poden
permetre parades ja que el ser tan grans de seguida hi ha pèrdues molt elevades, és per això
que es va pensar que es podria fer una nova línia de mitja tensió de 25 kV des de l’estació
receptora d‘Alcanar i així poder disposar de dues entrades per al subministrament de la
cementera.

Recepció de la línia de 25 kV.

Tal com s’indica al Reglament Tècnic de línies elèctriques aèries d’Alta Tensió,
concretament al “Capítol 3-Article 8”, la recepció de la línia es realitzarà mitjançant
empalmes – unió de conductors que assegurin la continuïtat elèctrica i mecànica – tot i que
la connexió a la xarxa no es l’objecte del nostre projecte, quan a una elèctrica s’utilitzen
com a conductors cables, independentment de la seva naturalesa o composició, els
empalmes dels conductors es realitzaran mitjançant peces adequades a la naturalesa,
composició i secció dels conductors (empalmes termorretràctils), d’aquesta forma
realitzarem l’entrada i sortida a la xarxa de M.T. al polígon, deixant així un anell obert per
a poder desplaçar la càrrega sempre que es necessiti. Cal dir que aquests empalmes seran
de disseny i naturalesa tal que evitin els efectes electrolítics, i s’hauran de prendre les
precaucions necessàries per a que les superfícies en contacte no sofreixin oxidacions.

Complint l’exposat en l’article 8 del reglament esmentat, l’empalme no ha
d’augmentar la resistència elèctrica del conductor, al igual que també hauran de suportar
sense ruptura ni lliscament del cable el 90 per 100 de la càrrega de ruptura del cable
empalmat. Complint el mateix article cal dir també que els empalmes s’efectuaran amb
elements adequats que assegurin la continuïtat de l’alumini ja que han de restituir-se
totalment les característiques mecàniques y elèctriques del conductor.

Transformació de la tensió de 25 kV a 380 V:

Albert Bel Esteller



La transformació de M.T a B.T es realitzarà per part dels centres de transformació
ubicats de la forma estudiada i calculada, i on segons s’indica al document bàsic de
Plànols, concretament al Plànol de distribució en mitja Tensió.

Els centres de transformació esmentats seguiran un criteri de proximitat amb les
parcel·les subministrades per cadascun, de distribució de càrregues i de potències
calculades per a cada zona, i cal dir que aquest criteri alhora de determinar els càlculs anirà
d’acord amb les diferents normatives i reglamentacions aplicables en cada un dels casos.

Xarxa de Baixa Tensió

Per a la xarxa de baixa tensió seguirem les següents directrius:
- - Línies de distribució en B.T d’alimentació a les parcel·les.
- - Secció dels conductors escollits.
- - Proteccions de les línies que formen la xarxa de B.T.

Enllumenat del Polígon Industrial:

Es realitzaran els càlculs lumínics corresponents de les vies que formen el polígon
amb el programa informàtic Calculux. D’acord amb les normatives establertes,
reglamentacions aplicables i ordenances municipals que ens poden afectar, sempre buscant
un estalvi energètic i un respecte pel medi en les solucions adoptades, sense repercutir amb
el rendiment de la instal·lació. Els resultats de l’aplicació del programa informàtic esmentat
es poden consultar en l’annex del present projecte.

8 Justificació del Projecte
El creixement del poble d’Alcanar a nivell d’habitants ha estat considerable en els
darrers anys d’història. En els últims anys s’ha passat de quasi 7.000 habitants a estar per
damunt de la xifra dels 10.000. Aquest increment ha estat degut a la molta immigració que
han estat patint les Terres de l’Ebre, i en especial tota la zona d’Alcanar, ja que és un dels
pobles on hi ha més activitat agrària de les nostres terres.

Aquesta activitat es deguda a que al llarg de la història la majoria de la població
(80%) es va bolcar en el cítrics, en concret en la mandarina i en la taronja (el regadiu - ja
que l’emplaçament ho permet -) , i van deixar de banda altres activitats agràries (el secà),
industrials i comercials.

Aquesta població es va bolcar d’una forma tan intensiva, que la venda de cítrics al
poble d’Alcanar ha arribat límits com per exemple, ser el segon exportador mundial de
mandarines i el primer exportador mundial de vivers (mandariners i tarongers de diverses
classes d’edat baixa per replantar), tot això va comportar un augment molt elevat de la
feina, i conseqüentment de l’economia.

Però l’aparició dels punts esmentats a continuació ha fet que el sector on visquessin
la majoria del poble estigui en veritables problemes:

Albert Bel Esteller



- Molta immigració, tan de països àrabs com de països de l’est, que han
col·lapsat el mercat i el treball.
- Juntament amb la malaltia de “La Tristesa” (els arbres moren) que han patit
la major part dels arbres.
- I l’aparició de moltes empreses de diferents sectors del món industrial per
establir-se al poble, però degut a una mancança de terrenys adequats amb
facilitats (polígon), feia que aquestes empreses anessin a poblacions veïnes
que tenien un polígon amb les conseqüents facilitats.
- Al voltant de 800 joves del poble han d’anar a treballar a diverses empreses
situades als polígons industrials dels pobles del costat, cosa que fa que el
jovent del poble hagi d’utilitzar vehicle per anar a treballar.

Aquests punts ha fet “obrir els ulls” a l’Ajuntament, i ha estat estudiant una
diversificació de l’activitat laboral, ja que s’ha vist que no solament es pot dependre d’una
activitat, ja sigui rural, com comercial o industrial.

És per això que la forma de diversificar les activitats, és que les empreses que
vinguin des de diferents sectors, tinguin les facilitats corresponents per poder-se establir.
Tot això repercutiria en que es generarien llocs de treball i conseqüentment no es dependria
tan de l’agricultura.

Degut a aquesta reflexió feta per part de l’administració local, s’ha arribat a la
conclusió que el millor, tan econòmicament com en facilitats per donar un servei més
complet a les empreses, és el de poder centralitzar tot el sòl industrial en un polígon.

Per a definir la ubicació del polígon s’ha tingut en conte la comunicació de la Ronda
Circumval·lació, recent acabada, que la seva finalitat és el desviar el trànsit de vehicles del
nucli urbà, per a evitar embussos i accidents que tenien alguns vehicles, alguns de grans
dimensions, en passar per carrers petits. I aquesta Ronda juntament amb la carretera de
l’Estació TV-3321 que ens comunica amb Vinaròs (Capital de comarca del Baix Maestrat)
i amb l’autopista A-7 s’aconsegueix una comunicació excel·lent.

9 Posta en marxa i funcionament
La posta en marxa de Polígon Industrial “Los Campets” es realitzarà efectuant els
següents passos indicats en el següent Diagrama de Gantt:
- - Permisos.
- - Legalitzacions.
- - Instal·lació de castillets de conversió aeri/subterrani.
- - Obertura de rases de BT i MT.
- - Instal·lar els Centres de Transformació.
- - Estesa del cable MT.
- - Maniobres y connexió a la xarxa de M.T.
- - Col·locació de les CGP, Caixes de Seccionament.

Albert Bel Esteller



- - Estesa dels conductors de B.T.
- - Proves d’assaig.
- - Connexions de B.T.
- - Maniobres y connexió a xarxa de B.T.

Un cop realitzades les instal·lacions i amb totes les obres executades, havent fet les
verificacions i proves adients s’establirà, segons el Plec de Condicions Generals, la
recepció provisional, previ pagament d’una part del pressupost, iniciant així el termini de
garantia d’un any després del qual s’efectuarà la recepció de l’obra.

Albert Bel Esteller



Diagrama de barres (Diagrama de Gantt)

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80
Permisos Oficials
Legalitzacions.
Instal·lació de castillets
Obertura rases BT,
MT.
Instal·lar C.T.
Estesa conductors MT.
Maniobres i connexió
M.T.
Col·locació CGP i
Seccionament.
Estesa dels conductors
de B.T.
Maniobres i
Connexions de B.T.
Proves d’assaig.
Maniobres i connexió a
la xarxa

85 90 95 100 105 110 115 120 125 130 135 140 145 150 155 160 165
Permisos
Oficials
Legalitzacions.
Instal·lació de
castillets
Obertura
rases BT, MT.
Instal·lar C.T.
Estesa
conductors
MT.
Maniobres i
connexió
M.T.
Col·locació
CGP i
Seccionament.
Estesa dels
conductors de
B.T.
Maniobres i
Connexions de

Albert Bel Esteller



B.T.
Proves
d’assaig.
Con. Xarxa

170 175 180
Permisos Oficials
Legalitzacions.
Instal·lació de castillets
Obertura rases BT, MT.
Instal·lar C.T.
Estesa conductors MT.
Maniobres i connexió M.T.
Col·locació CGP i
Seccionament.
Estesa dels conductors de B.T.
Maniobres i Connexions de
B.T..
Proves d’assaig
Connexió xarxa

Albert Bel Esteller



10 Anàlisi de solucions
Connexió a la xarxa de Mitja Tensió

La connexió del polígon a la xarxa de M.T es farà mitjançant una línia que apropi el
subministrament d’electre justament al punt, on a partir del qual es distribueix en M.T. per
dintre del polígon subministrant els centres de transformació.

Alhora d’escollir el tipus de línia ens basarem en les característiques pròpies de cada
opció.
- Línia soterrada

Les línies soterrades aporten un nivell més alt de seguretat degut a l’aïllament que
comporta està soterrada i aïllada, i és així quan es redueixen en gran quantitat les
actuacions de manteniment correctiu. A banda d’aquest motiu, el de poder soterrar les
línies, també ens aportarà com a avantatge una major llibertat d’actuació en l’espai que
envolta la línia, ja que una vegada, la línia ja estarà soterrada a la superfície es podrà
realitzar qualsevol cosa, sempre tenint en compte que en una determinada profunditat hi
haurà la línia de mitja tensió de la qual ens subministrarem.

A part de tenir avantatges com els esmentats, també s’han de tenir en compte els
inconvenients alhora d’escollir l’opció que més ens interessi, i en aquest cas com a
desavantatge podem tenir tot el que comporta tan econòmic com laboralment el fet de
realitzar les excavacions amb les maquinàries pertinents, i com no també les avaries, que
tot i que cal dir que en les línies soterrades el risc d’avaries és més baix, en cas de que hi
hagi alguna, també s’han de tenir en compte les excavacions pertinents que s’hauran de
realitzar per a poder localitzar-la, reparar-la i tornar-la a soterrar.

Tenint en compte aquest inconvenient, la forma de solucionar-ho seria aprofitant
l’entrada-sortida que realitzem en el polígon, i en cas de tenir una avaria en un punt
determinat descarregar la zona afectada i intentar cobrir la resta electrificant-ho per l’altra
banda.

Línia aèria

Les línies aèries, com avantatge principal tenen que resulten molt més econòmiques.

Com a desavantatge, en el cas del nostre projecte, tenim l’obligació en cas de línia
aèria de complir totes les distàncies mínimes de seguretat dictaminades pels reglaments de
B.T i A.T, a banda també, de la col·locació dels suports per a la subjecció de la línia; tot
això s’ha tingut en compte alhora de l’elecció, ja que en el cas d’un polígon industrial, hi
haurà a banda de naus industrials, vehicles de grans dimensions que circularan per les vies
del polígon i ens interessa tenir la major superfície de maniobra possible per als vehicles,
sense tenir en compte suports de la línia, ni la proximitat de la mateixa, per a evitar
possibles accidents.

Una vegada analitzades les avantatges i desavantatges que es tenien per a cada opció
la solució adoptada ha estat la de la línia soterrada. Ja que en el nostre cas, com la línia de

Albert Bel Esteller



Mitja Tensió ens passa directament per sobre del polígon, la connexió ja la farem en un pal
conversor aeri/soterrani al límit del polígon i d’allà es realitzarà el subministrament als
centres de transformació de forma subterrània.

A l’hora d’escollir la solució adoptada, s’ha tingut en compte la inversió inicial que
s’hauria de fer tan en una opció com en l’altra, la quantitat d’avaries que es produeixen als
dos tipus de línies esmentats, i el risc que es té d’avaries en els dos casos. A banda també
s’ha estudiat que en el cas d’avaria en un o altre cas, les despeses que es poden tenir alhora
de reparar la línia.

Després d’estudiar les dues opcions s’ha arribat a la conclusió que degut al nivells de
seguretat que són més elevats en el cas de línies soterrades, i degut també a la llibertat
d’actuació en l’espai que envolta la línia, sense deixar de banda el risc d’avaria, que també
en el cas de línia soterrada és menys elevat que en l’altre cas, s’ha escollit la solució de
línia soterrada.

Cal dir que un altre punt que s’ha tingut en compte ha estat, que la línia soterrada
dóna una major seguretat, i això en el cas del nostre polígon es molt important per que es
vol aconseguir des d’un primer moment un bon funcionament, i una bona seguretat per a
que es redueix-hi al mínim el risc d’avaries, ja que coses que es fan noves com es el nostre
cas interessa que arranquin amb bon peu i molta força.

Línia Subterrània de Mitja Tensió

Forma de dimensionar la línia

Per a realitzar el càlcul per al posterior dimensionat, la línia de mitja tensió tenim
dues opcions:
- Càlcul preliminar
- Càlcul de comprovació.

La primera de les opcions consisteix en escollir la secció del conductor normalitzada
per excés, cal dir que es la corresponent a la major de les calculades pels tres criteris:
màxima caiguda de tensió, màxima intensitat de curtcircuit i màxima intensitat admissible.

La segona de les opcions consisteix, en que una vegada escollida una
secció, es comprova que la intensitat en règim permanent, la caiguda de
tensió i la intensitat de curtcircuit estan dintre dels valors admissibles.

Per al nostre projecte hem escollit el segon mètode de càlcul, ja que és
el més usat per a instal·lacions de mitja tensió, a més, les companyies
subministradores, alhora de realitzar l’estesa de la línia subterrània de
mitja tensió, bàsicament es limita a instal·lar cables d’alumini de 150 o 240
mm 2 , i més concretament en els últims temps tan sols s’est enen conductors
d’alumini de 240 mm 2 .

Albert Bel Esteller



Traçat de la Línia Subterrània de Mitja Tensió

Aquesta línia subterrània de Mitja Tensió farà arribar la tensió de 25 kV que ens
porta la línia aèria que ens arriba de l’Estació Receptora ALCANAR, subministrada per
FECSA des del suport de conversió de línia aèria/soterrada des d’on fem la connexió a la
xarxa fins als centres de transformació, i una vegada passa per tots els CT’s es torna a
connectar a la xarxa MT amb una altra conversió, d’aquesta manera es realitza el circuit
tancat, o dit d’una altra manera l’entrada-sortida al polígon. La forma de connectar els
receptors a la xarxa pot ser en les diferents distribucions que s’esmentaran a continuació:

Xarxa de distribució en sèrie

Es considera com a línies en sèrie, la unió del castillet de conversió de línia aèria a
soterrada, amb el primer centre de transformació mitjançant un tram de la línia soterrada, i
la unió d’aquest centre de transformació amb el segon centre de transformació, amb un
altre tram de línia, aquest procés es pot repetir tantes vegades com nombre de centres de
transformació hi hagi al polígon.

En aquest tipus de distribució tots els receptors es monten en sèrie sobre un circuit,
essent la tensió E, aplicada als extrems, igual a la suma de les tensions necessàries per a fer
funcionar cada receptor o a la suma de les caigudes de tensió originades per dit
funcionament.

Aquest procediment se sol utilitzar en enllumenats exteriors ja que en aquests,
s’aconsegueixen considerables economies en la instal·lació, tenen l’inconvenient de que al
quedar fora de servei algun receptor per avaria queda tallada la distribució.

Com a inconvenient principal que ens pot donar aquesta opció es que un defecte en
el primer tram deixa oberta tota la línia i per lo tant sense subministrament, però cal dir que
és la solució més econòmica i el fet de soterrar la línia ens pot donar més seguretat.

Xarxes en distribució en derivació
- Xarxes en distribució amb anell:

Es tracta d’una línia que va del suport de conversió aeri/subterrani fins a la primera
estació transformadora, una altra línia que vagi del suport fins al segon centre de
transformació, i una altra que uneixi els dos centres de transformació. És a dir, tracta d’unir
amb les línies corresponents cada centre de transformació amb els suport aeri/subterrani i
després s’uneixen tots els centres de transformació.

Aquesta opció com avantatge que té, es que dóna majors recursos al moment de
subministrar l’energia en cas de possibles defectes en algun dels trams de la línia, però
econòmicament suposa un cost econòmic molt alt.

La veritat, es que molta gent es favorable a connectar-ho en anell, però el fet de que
sigui la solució més cara no proporciona que sigui la millor, tot i que alguns són molt
favorables a aquesta connexió, i a d’altres que no hi estan tan d’acord ja sigui per aspectes
econòmics o bé per sobrecàrregues que es produeixen a conductors per on després que hi

Albert Bel Esteller



hagi una fallada o un tall a un tram de línia passi tota la corrent pel mateix conductor
esmentat, tot i que cal dir que tots els càlculs previs estan bastant sobre-dimensionats.

En aquesta, cada receptor funciona amb independència dels demés. Els receptors
poden funcionar en diferents tensions, ja que la resistència que ofereix el conductor al pas
de la corrent origina una pèrdua de tensió en la línia, en canvi, sempre que la pèrdua de
tensió no excedeixi de certs límits de tensió tolerats, no es produiran anomalies en el
funcionament dels receptors.

En canvi la forma més comú de distribució és en forma de corrent alterna trifàsica,
connexió en estrella amb neutre que consisteix en un quart fil, el neutre, connectat al centre
de l’estrella. Per raons de seguretat, es posa a terra el neutre de la instal·lació, aconseguint
amb ell que la tensió existent en cada punt no sobrepassi la del transformador o alternador.
Cal dir que generalment s’accepta que la secció del neutre sigui la meitat de la dels demés
fils de fase. La distribució es realitza mitjançant circuits principals i secundaris.

Els circuits seran anells obertes, els principals van recolzades als centres de
transformació i els secundaris (anells o xarxes radials) parteixen del pal convertidor
d’aeri/subterrani fins als centres de transformació.(en el nostre cas), i cal fer esmena que
aquest centres de transformació es posen molt a prop els centres de consum.

S’ha de dir que a cada estació transformadora, el cable s’interromp per a donar pas a
uns barres col·lectores, de les quals s’alimenten els diversos transformadors a traves
d’interruptors i seccionadors; això permet, en qualsevol moment, desconnectar el sector
que interessa, tenint en compte que mai s’haurà de derivar la sortida del C.T. en forma de
T; sempre es farà amb seccionament d’entrada i sortida.

Formant un o diversos anells, s’obtindrà una major seguretat en el servei de
l’explotació, i en el cas de que es produeix-hi una avaria en algun tram del circuit tancat,
desconnectant els seccionadors immediats al tros avariat quedarà aquest fora de servei,
però els transformadors seguiran en funcionament, alimentat per l’altre extrem, ja que en
aquest tipus de xarxa ens assegurem la realimentació en tota el circuit, assegurant d’aquest
manera la continuïtat en el subministrament.
- Xarxes en distribució radial:

Una altra distribució utilitzada de vegades es la distribució de forma radial, que no
impedeix, que a la seva vegada es formin xarxes tancades.

Tracta d’unir el traçat d’una línia per a cada centre de transformació amb un origen
comú per a cada traçat, com és el castillet des d’on es realitzarà la conversió
aèria/subterrània. Econòmicament parlant representa un increment del cost econòmic en
respecte a l’anterior opció, ja que un part de la línia queda doblada.

Solució adoptada:

La solució adoptada per a la línia de mitja tensió soterrada serà la de traçar una línia
que des que connecta en el pal conversor, passi per tots els CT’s connectats en aquesta, i
torni a tancar el circuit connectant amb el segon pal conversor que ens unirà una altra
vegada a la línia de Mitja Renfe.1. Amb aquest traçat aconseguirem realitzar un circuit en
sèrie entre els diversos CT’s del polígon, però a la vegada unim en paral·lel tota la

Albert Bel Esteller



instal·lació de l’interior del polígon amb la línia principal de Mitja Tensió anomenada
Renfe.1.

Aquest mètode utilitzat per a la unió de la xarxa subterrània als diferents centres de
transformació, és un sistema de distribució oberta, ja que s’han de tenir en compte
possibles ampliacions, ja sigui en ampliacions de demanda de potència dins del mateix
polígon marcades per activitats especials que es puguin realitzar en alguna de les
parcel·les, o bé una ampliació de la superfície del polígon amb la conseqüent electrificació
de la zona esmentada, i així aconseguir amb aquest sistema que es pugui cobrir amb
relativa facilitat un augment en la demanda de potència.

Aquesta solució és la més econòmica - i en una inversió inicial tan gran s’ha de tenir
molt en compte aquest aspecte - i cal dir que aquesta opció l’hem escollit per la seguretat
que ens dona el fet que la línia estigui soterrada, el fet de que estigués connectada tota la
instal·lació en sèrie feia que una avaria provoqués la fallida a tot el polígon, però el fet de
torna a connectar una altra vegada a la línia, aquest problema desapareix perquè en
qualsevol moment es pot realitzar un moviment de càrregues i mantenir el subministrament
de l’electricitat en la majoria dels punts del polígon.

També cal fer esmena que després d’haver edificat tot el polígon s’estudiarà en cas
que quedin recursos econòmics, si es podria tancar tots els centres de transformació en
anell, d’aquesta forma es podria fer front a possibles avaries aïllant amb molta facilitat el
tram de línia afectat i a la vegada donar continuïtat al servei, sense perill de sobrecàrregues
o corrents de retorn d’altres circuits.

Tipus de conductors de la línia de Mitja Tensió

- Conductors unipolars: Constituït per una sola ànima, que quasi sempre es de secció
circular, i cal fer esmena que els aïllaments i la protecció són similars al del conductor
multipolar.
- - Longituds de fabricació molt més grans, reduint així el número de
possibles empalmes i connexions.
- - Permeten adoptar un radi de curvatura menor.
- - Molta facilitat per realitzar les connexions i les derivacions.
- - Més manejables al moment d’estendre’ls a les rases.
- - Tenen l’inconvenient que el seu cost econòmic és major.
- - Admeten més intensitat de règim de càrrega permanent.

- Conductors multipolars:
- - Per la seva constitució més rígida resulta més dificultosa la seva extensió i
curvatura.
- - La disposició dels diferents conductors de cada pol del cable multipolar i
l’efecte que fan uns sobre els altres, fa que sigui necessària una secció major
respecte als conductors unipolars.
- - El connexionat i les terminacions resulten més dificultoses degut al
nombre de pols del cable.

Albert Bel Esteller



Solució adoptada:

Per a realitzar l’estesa de la línia de mitja tensió pel traçat esmentat s’utilitzaran
conductors unipolars que permetran una major facilitat per manejar-los i per connectar-
los. El cable a utilitzar serà d’alumini amb camp radial ja que tenen un menor radi de
corbatura , més manejables en la seva estesa, faciliten l’execució d’empalmes i terminals i
una longitud de fabricació majors reduint el nombre d’empalmes - també cal dir que de
camp no radial, només s’utilitza fins a tensions d’uns 15 kV- utilitzarem d’alumini per
resultar més lleugers tot i que com a inconvenient suposarà la necessitat d’una secció
superior.

Aïllament dels conductors

- Aïllament de paper impregnat
- - Excel·lents característiques i garantia.
- - Màxima seguretat.
- - Cost econòmic bastant elevat.
- - S’utilitzen en instal·lacions on es requereix màxima seguretat de
funcionament.

- Policlorur de vinil
- - Rigidesa dielèctrica bastant elevada.
- - Resistència a la sobrecàrrega i curtcircuit.
- - Gran resistència mecànica.
- - Temperatura de treball entre 70º i 80ºC.
- - No absorbeix l’aigua.
- - Resisteix al agents químics.
- - Utilització vàlida fina 20 kV.

- Polietilè reticulat
- - Excel·lent comportament a les sobrecàrregues i curtcircuits.
- - Elevada resistència mecànica.
- - Resistent a la humitat i als agents químics.
- - Temperatura de treball entre 90º i 100ºC.

Solució adoptada

Els cables unipolars seleccionats tindran un aïllament de polietilè reticulat i del
tipus UNE DHV 18/30 kV ja que tenen una millor capacitat tèrmica i una gran resistència
mecànica i gran resistència a la humitat.

Albert Bel Esteller



Centres de Transformació.

Per fer efectiu el subministrament de la potència demandada pel polígon i per a poder
realitzar la transformació des de mitja tensió a una tensió òptima per a poder treballar,
s’adoptarà la instal·lació de sis centres de transformació de 800 kVA cada un, on més
endavant es podrà observar que cada un dels C.T constaran de dos transformadors de 400
kVA.

En la memòria de càlcul es podrà observar quins mètodes s’han utilitzat per a
determinar el nombre de centres de transformació i la potència de cadascú.

A banda també en la memòria de càlcul també es pot veure la previsió de càrrega
portarà cada centre de transformació i quines parcel·les subministraran cadascun.

Emplaçament

Els diferents centres de transformació es col·locaran de manera que la seva
localització estigui més o menys al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que es
preestabliran prèviament, a partir d’una proporció de les superfícies de les diverses
parcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir els subministraments
de cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície a subministrar en la
suma de les parcel·les que subministren cadascú.

Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en el
plànol de distribució en Mitja Tensió.

A part d’això s’intentarà que estiguin al centre pel motiu anterior, i per a afavorir la
xarxa de distribució en baixa tensió a cada parcel·la i així intentar que les caigudes de
tensió siguin mínimes.

Transformadors

La solució adoptada és la d’instal·lar dos transformadors de 400 kVA 25/0,4 kV en
cada centre de transformació. En el nostre cas tindrem 12 transformadors ja que tindrem 6
centres de transformació distribuïts arreu del polígon. El repartiment de la càrrega es farà
el més proporcional que es pugui tal com s’ha pogut avançar en l’anterior apartat i els sis
centres de transformació permetran que en cas d’alguna avaria no quedin afectades la
totalitat de les parcel·les.

Edifici del Centre de Transformació

Alhora d’escollir quin tipus de centres de transformació utilitzarem en el nostre cas,
tenim dues opcions:
- Obra civil
- Pre-fabricat

La solució adoptada en el nostre cas, és la d’instal·lar centres de transformació
prefabricats de la marca Ormazabal.

Albert Bel Esteller



L’elecció ha anat lligada als motius econòmics que ens dóna els centres prefabricats i
la rapidesa en que es poden instal·lar. A part també cal dir que el nostre polígon està
completament fora del casc urbà i conseqüentment fora de les poblacions es poden
instal·lar centres prefabricats perfectament, en el cas que tinguéssim d’instal·lar un centre
de transformació dintre d’un casc urbà llavors és indispensable que el centre de
transformació sigui d’obra civil.

Els centres de transformació prefabricats esmenats, estaran formats per diferents
elements prefabricats de formigó, que s’uneixen en obra per construir un edifici. Tal com
es podrà detallar en l’apartat de centres de transformació de descripció general per la seva
estructura modular aquests centres de transformació poden ser transportats per a la seva
instal·lació i permeten qualsevol configuració, incloent el nombre de portes d’accés i
transformadors que es requereixen en cada lloc.

En el seu interior s’incorporaran tots els components elèctrics: aparamenta de mitja
tensió amb aïllament i tall, quadres de baixa tensió, transformadors, dispositius de control i
interconnexions entre els diferents elements.

Els centres de transformació utilitzats en el nostre polígon son centres de
transformació de la marca ORMAZABAL. Dins de la marca esmentada n’hi ha de diverses
classes i referències, però en el nostre cas serà un PF 203-303.

Xarxa de Distribució de Baixa Tensió.

Per a realitzar l’estesa de les línies subterrànies de baixa tensió, tenim dues opcions,
com es la distribució oberta i la distribució tancada.

En el cas de una distribució oberta les línies que surten de les estacions
transformadores, finalitzen en els subministres corresponents amb total independència,
d’una línia a una altra. En canvi quan realitzem una distribució tancada, cada
subministrament es alimentat per més d’una línia per a d’aquesta forma assegurar el
subministrament en tot moment.

Si fem la comparació entre les dues opcions i analitzem les avantatges que tindríem
en cada cas, en la distribució oberta tenim l’avantatge que és molt més simple i econòmica.
Mentre que en la distribució tancada tot i tenir un major cost econòmic i temporal té
l’avantatja com ja s’ha dit prèviament que assegura la continuïtat del subministrament als
abonats en cas de que hi hagués alguna avaria.

Cal explicar que normalment l’opció de distribució tancada s’utilitza en zones
urbanes, on es necessita un subministrament continuïtat, però amb el que es el nostre cas
amb una distribució oberta tindrem suficient, ja que al ser una inversió inicial tan gran
s’intenta poder estalviar amb el que més certesa tinguem que ens pugui rendir amb un
nivell més alt.

Les línies de distribució que s’utilitzaran sortiran de cada centre de transformació
per a subministrar cada una de les parcel·les que han estat repartides per a cada un. Cal dir
que el repartiment de les parcel·les s’ha fet de forma que s’ha mirat la previsió de potència
de cada una, i els centres de transformació tal com estan situats en el polígon, de forma que
els trams no siguessin molt llargs i que més o menys tots els centres de transformació

Albert Bel Esteller



estiguessin carregats de la mateixa forma, ja que com es pot veure en el plànol de
superfícies de les parcel·les no totes les parcel·les tenen la mateixa superfície, i
conseqüentment no tindran la mateixa potència.

El tipus de conductors que s’adoptaran per al subministrament en BT seran
conductors unipolars d’alumini amb aïllant de polietilè reticulat tipus UNE RV 0,6/1kV.
Cada línia constarà de tres conductors, un per fase, més un neutre i les seccions
corresponents a cada conductor es determinaran a la Memòria de Càlcul del present
projecte, i en la forma de calcular-les es tindrà en compte la caiguda de tensió i la
intensitat màxima admissible.

Per fer una mica d’esmena de les solucions que s’adoptaran, al que es refereix a la
protecció contra sobreintensitats de cada una de les línies de distribució de B.T s’adoptaran
fusibles adequats a la respectiva intensitat màxima admissible de cadascun dels conductors
de cada línia, i cal dir que aquests fusibles aniran instal·lats al quadre de baixa tensió de
cada centre de transformació, concretament als sòcols dels quadre de baixa de cada
transformador.

Enllumenat exterior

Pel que respecta a l’enllumenat exterior, tal com indica que s’ha de nomenar el nou
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat en el Real Decreto 842/2002 del 2
d’agost del 2002, es dotarà el polígon d’una xarxa d’enllumenat distribuïda en tots els seus
carrers. I la instal·lació complirà amb els nivells d’il·luminació establerts en normatives
luminotècniques fetes per experiència, sempre sense deixa de banda el respecte pel medi i
conseqüentment per ala contaminació ambiental.

També cal explicar que la il·luminació del polígon en aquest projecte es realitzarà
mitjançant el programa informàtic CALCULUX, de la marca Philips.

La instal·lació que s’utilitzarà per a la xarxa d’enllumenat serà una instal·lació de
més d’una línia, ja que s’intentarà repartir les diverses zones del polígon amb els diversos
centres de transformació repartits també pel mateix. És a dir s’intentarà aprofitar la
proximitat dels centres de transformació per a repartir-se les diverses zones del polígon
amb la respectiva potència.

Làmpades

Per a l’elecció de les làmpades utilitzades en el nostre polígon s’han tingut en conte
les següents:

- Làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió:

S’obté un índex de reproducció cromàtica alt, el seu rendiment és de 40 a 60 lm/W,
la vida útil és de 10000 hores.
- Làmpades de vapor de sodi d’alta pressió:

S’obté un índex de reproducció cromàtica baix, el seu rendiment és de 80 a 120
lm/W, la vida útil és de 12000 hores.

Albert Bel Esteller



Solució adoptada:

Tenint en compte les característiques tècniques de cada tipus de làmpades, i
considerant que no es necessària una bona reproducció del color mentre s’obtingui un bon
grau d’il·luminació, i damunt si tenim en compte que en un polígon industrial per les nits
l’activitat es molt baixa, s’adopten les làmpades de vapor de sodi per aconseguir un millor
rendiment i duració.

Albert Bel Esteller



11 Descripció general
11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió

11.1.1 Objecte del projecte

L’objecte de la línia subterrània de Mitja Tensió serà el de subministrar energia
elèctrica als centres de transformació que estan distribuïts per tot el polígon, es a dir portar
l’electricitat des del pal de conversió des d’on entroncarem fins als diversos centres de
transformació esmentats.

11.1.2 Justificació

El motius de fer la línia subterrània, tot i tenir un cost més elevat, i no realitzar-ho en
línia aèria, són per motius de seguretat i constructius del polígon, ja que es va estudiar la
possibilitat de poder subministrar l’electricitat en aeri, però la vam desestimar per raons de
seguretat, ja que per dintre del polígon es tindran que construir naus industrials, hauran de
transitar vehicles de grans dimensions, col·locar bàculs per a l’enllumenat i altres aspectes
que poden fer que la línia aèria sigui menys segura que la subterrània en respecte a
l’entorn que l’envoltaria i a banda també s’ha de dir que el polígon és una zona de pública
concurrència.

El fet de que la línia soterrada ens doni certes garanties de seguretat, pel fet d’estar
aïllada respecte a tot el que l’envolta, i no influeixi per a res amb el del voltant, fa que
haguéssim escollit soterrar la línia. Encara que cal dir que a banda d’aquests motius
esmentats, el fet que avui en dia s’intenti soterrar totes les línies que es pugui, també ha
estat un punt que ha influït.

11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània.

La línia subterrània de Mitja Tensió tindrà una longitud total de 1200 metres, ja que
es té en compte que es farà entrada/sortida sobre la línia que derivarem. Així doncs tal com
s’indica al plànol hi haurà trams de 2 circuits i trams d’un (entrada i sortida), ja que unirem
tots el transformadors i tornarem a sortir a la línia.

La derivació de la línia es farà en una conversió que es pot veure en tot detall al
plànol de pal conversor, la derivació en conversió es realitza a través d’un ferrament per a
tres terminals de les mateixes característiques que els cables subterranis. En aquest mateix
ferratge s’instal·laran les autovàlvules connectades amb el terra. Al que és la descripció de
la línia de mitja es farà una descripció més detallada i més clara de tots el elements que
formen aquesta línia.

11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió

11.1.4.1 Derivació i Conversió

La línia subterrània Mitja Tensió, derivarà del recolzament indicat al plànol de
distribució en Mitja Tensió i tindrà una longitud de 1.200 m.

Albert Bel Esteller



Estarà formada per tres conductors d’aïllament sec 18/30 kV i conductor d’alumini
de 240 mm² de secció (un per fase). Una mica més avall de la creueta i a una altura
prudent del castillet, s’instal·larà un ferratge per quatre conjunts terminals de les mateixes
característiques que el cable subterrani i que servirà també com a recolzament per les
electrovàlvules que seran tres en total, una per fase.

La baixada dels cables subterranis es farà al llarg de l’estructura del suport
subjectant-los amb brides, i per a la seva protecció des d’una alçada de 3 m per sobre el
nivell del terra, es protegirà amb un tub d’acer galvanitzat. En les terminals de connexió de
la línia aèria subterrània, es trauran les malles dels cables de MT i es connectaran a terra,
així com les malles dels terminals situats en el CT.

11.1.4.2 Traçat de la xarxa subterrània de Mitja Tensió

El traçat de la xarxa MT transcorrerà fins als centres de transformació tal com
s’indica al plànol de distribució en Mitja Tensió. La longitud de la línia serà de uns 1200 m
aproximadament, i cal dir que el traçat passarà per baix de les voreres i de la calçada, i per
lo tant es tindran que realitzar a banda de les rases corresponents per a cada cas, seguir els
permisos administratius corresponents tal y com s’indica al plec de condicions
administratives. Per a realitzar les rases s’haurà de sol·licitar permisos oficials municipals
de l’Ajuntament d’Alcanar per a obertura de rases.

11.1.4.3 Conductors

Tipus Cable de MT fins 25 kV
- Material Alumini
- Secció 240 mm2
- Designació Cable DHV
- Nivell d’aïllament 18 / 30 kV
- Coberta exterior PVC color vermell
- Intensitat admissible 410 A
- Espessor aïllant 41,5 mm
- Pes aproximat 2 kg / m

L’esforç màxim de tracció que pot suportar un cable unipolar d’alumini de MT,
l’utilitzat en el nostre projecte, és de 3 daN/mm2, i en cap cas l’esforç total al cable podrà
superar els 2500 daN. Per a realitzar l’estesa dels conductors a les corbes es col·locaran
varies rodets, evitant d’aquesta forma que el cable sofreixi esforços de tracció, la màxima
tracció admissible en trams de corbes és 450 x R (daN), essent R el radi de corbatura del
cable.

Albert Bel Esteller



11.1.4.4 Proteccions de la línia.

Proteccions contra sobretensions

Es realitzarà mitjançant les autovàlvules col·locades en el recolzament de conversió
aeri soterrat. S’instal·laran tres autovàlvules, una per cada fase, connectades cada una entre
la seva fase i el terra.

Característiques de les electrovàlvules:
- Model EV 21.
- Tensió nominal 21 kV.
- Corrent nominal de descàrrega 5 kA.
- Tensió mínima de cebat a 50 Hz 38 kV.
- Tensió cebat ona plana 1,2/50ms 76 kV (cresta).
- Alçada 460 mm.
- Pes 6 kg.

Proteccions contra sobreintensitats

Tant la línia aèria com la subterrània estan protegides contra sobreintensitats per les
proteccions existents de la companyia.

11.1.4.5 Rases i estesa dels conductors

Rases

L’obertura de la rasa serà realitzada mitjançant maquinària pesada (retroexcavadora)
o a ma quan sigui necessari. Els barems per a que es faci a mà o en maquinària, es el
següent:
- Fins a 5 metres es realitzen les rases a mà.
- Entre 5 i 15 metres es realitzaran rases mixtes, es a dir a maquinària i a mà.
- Més de 15 metres es realitzaran totes les rases amb maquinària pesada.

Per lo tant en el nostre polígon com s’han deexcavar més de 15m de rasa es realitzarà
tot en màquina.

Les rases es realitzaran seguint els criteris establerts per la companyia distribuïdora
d’electricitat. Els conductors passaran per les voreres y els creuaments dels carrers es
realitzarà sota tub formigonat perpendiculars a la calçada. Als plànol de les rases es pot
veure en més detall com seran les rases depenent de per on passi per dintre del polígon.

Entrant amb més detall amb el que seran aspectes més constructius de les rases, de
les tipus de rases, i de l’estesa dels conductors, pel que fa a les corbes que es tingui que
realitzar al conductor estaran sempre d’acord amb el radi de corbatura mínim que admetrà
cada conductor,

Albert Bel Esteller



El fons de les rases haurà d’estar en terreny ferm pera evitar possibles deterioraments
de la rasa i dels conductors degut als esforços d’estirament dels cables.

Es procurarà deixar, un pas de 0,50 m. entre les terres extretes i les rases amb la
finalitat de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar la caiguda o bé del mateix
personal, o inclús una altra vegada de la mateixa terra extreta anteriorment.

A les rases que faran el creuament dels carrers o calçades, s’instal·laran tubs per a la
conducció i seguretat dels conductors, i cal dir que sempre es deixarà un tub lliure per a
possible ampliacions o avaries de la línia de MT.

Els tubs seran de formigó, amb un diàmetre exterior de 160 mm i un diàmetre
interior de 135 mm. Com ja s’ha afirmat, els tubs es posen sempre als creuaments de
calçades i de carrers per a guardar els conductors de la compressió que provoquen els
vehicles que passen par damunt, i es per això que es pot dir que la resistència a la
compressió que ens donen aquests tubs és molt fiable.

A les rases que s’hauran de col·locar els conductes tubulars hauran d’estar obertes en
la seva totalitat per a poder donar una mica de pendent, i així poder evitar l’acumulació
d’aigua en l’interior dels tubs. Cal apuntar a més que quan la longitud dels tubs sigui
superior a 100 m i als canvis de direcció amb angles superiors de 60º s’instal·laran arquetes
de registre amb la finalitat de no sotmetre als conductors a un excés de d’esforços de
tracció i conseqüentment facilitar els posteriors treballs d’estesa de conductors.

El bloqueig dels tubs es realitzarà amb formigó de resistència H-100 quan provingui
de la planta on es realitza la mescla, o amb una dosificació del ciment de 200kg/m3 quan
es realitzi a peu d’obra. A banda s’haurà de tenir en compte alhora d’escampar el formigó
esmentat de que no s’introdueixi dintre els tubs. I en cas de que ens hagi entrat una mica de
formigó o qualsevol altra cosa procedirem a la neteja de l’interior dels tubs fent passar una
esfera metàl·lica de diàmetre inferior al del tub, amb moviment de vaivé, i després per
acabar-ho de netejar es passa una bossa de draps per a netejar els residus que puguin
quedar.

La distància mínima a mantenir entre conductors de MT i BT pel que fa a les rases
amb conductes tubulars serà de 0,25 m, la distància del punt de creuament als empalmes
serà d’1 m, i en el cas que no es puguin respectar aquestes distàncies, el conductor que
s’estengui últim es disposarà separat mitjançant divisions d’adequada resistència mecànica.
Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25.09.92) aquesta
protecció es podria fer amb totxos massissos de 290 x 140 x 40 mm amb una capa d’arena
a cada costat de 20mm com a mínim.

A banda d’aquests, en el nostre projecte no es preveuen altres tipus de creuament i/o
paral·lelismes ja que, al ser una àrea rústica i deshabitada no existeix cap altre servei en la
zona.

Cal dir que en el nostre cas no realitzarem cates de detecció d’altres serveis existents
subterrànies, ja que el Polígon Industrial “Los Campets”, es realitzarà íntegrament a partir
d’un projecte de construcció de tot el polígon amb tots el seus serveis i construccions, a
banda d’afirmar aquesta qüestió un altre punt en el qual ens hem basat per a no realitzar
cates al terra es perquè els terrenys on està previst realitzar el polígon són uns terrenys

Albert Bel Esteller



totalment rurals on es produeixen cítrics, i es per aquesta raó que no serà necessari realitzar
les cates.

Quan l’estesa s’efectuï sota tub i als canvis de sentit, serà necessària la construcció
d’arquetes de registre cada 100 m, ja que cal fer esmena que la funcionalitat de les arquetes
de registre es facilitar l’estesa dels conductors.

Les arquetes seran prefabricades amb unes dimensions de 115x115 cm y una altura
de 82 cm, les quals una vegada col·locades s’ompliran amb 40 cm d’arena amb la finalitat
d’esmortir i suavitzar les vibracions que es puguin transmetre desde l’exterior. Damunt de
la capa d’arena s’omplirà amb terra cribada compactada fins a l’altura que es precisi
d’acord amb l’acabat superficial de la rasa.

Les rases han de ser el suficientment amplies i amb una mica d’inclinació cap als pus
de recollida. Per a la confecció d’empalmes es seguirà els procediments establerts pels
fabricants i homologats per l’empresa distribuïdora i subministradora.

El traçat de les línies serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a
voreres o façanes dels edificis, sempre intentar guardar la integritat de les cementacions de
voreres i façanes. I alhora de marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim
de corbatura que s’ha de respectar als canvis de direcció. El radi de corbatura d’un cable de
MT ha de ser superior a 30 vegades el seu diàmetre durant l’estesa y a 15 vegades el seu
diàmetre una vegada instal·lat

Estesa de conductors

L’estesa dels conductors cal dir que no es una tasca fàcil, i inclòs és pot afirmar que
és l’operació més difícil en la instal·lació de qualsevol línia subterrània, ja que es poden
produir danys ja sigui als conductors o inclòs en alguns dels tubs que no estaven
perfectament nets o ben instal·lats, és per aquests motius que l’estesa dels conductors i la
protecció s’efectuarà sempre davant de l’obra.

Abans d’iniciar l’estesa dels conductors s’estudiarà quin és el lloc més adequat per a
col·locar la bobina. Després, la extracció dels cables es realitzarà fent rotar la bobina i
estirant del cable a la part superior. L’entrada del cable a la rasa serà mitjançant una
pendent suau i una vegada ja estigui estès tot el cable a l’interior de la rasa, aquest només
podrà ser desplaçat lateralment i a mà.

Com és el cas d’una línia de Mitja Tensió els cables monofàsics es disposaran en
forma de triangle equilàter per a evitar possibles desequilibris en les fases. Els cables es
subjectaran amb cinta aïllant cada 1,5 m per a evitar que es puguin moure degut algun tipus
d’esforç elctrodinàmic generats per un curtcircuit.

Pel que fa a l’estesa dels conductors als tubs, el primer que tindrem en compte és
que es col·locarà un circuit per cada tub per a reduir la reactància,

Tot el que implica l’estesa de conductors als tubs, com és el cas de rases que
s’utilitzen com ja em dit en creuaments de calçada i carrers, es el següent, abans d’iniciar
la instal·lació del cable que s’ha de netejar el tub com ja s’ha comentat en anterioritat,
durant l’estesa s’ha de protegir el cable de les boques del tub per evitar danys en la coberta,

Albert Bel Esteller



col·locant un rodet a l’entrada i un munt d’arena a la sortida, de forma que s’obligui al
cable a sortir per la part mitja sense recolzar-se als extrems del tub. Una vegada fet això es
tindran que tapar les boques dels tubs per a evitar l’entrada de gasos i animals.

11.1.4.6 Reompliment i compactament de les rases

Si alhora d’efectuar l’excavació s’observa que la terra no es el suficientment bona
com per a tornar-la a compactar, ja sigui perquè conté deixalles, o té massa pedres,...etc no
s’utilitzarà aquesta terra i es farà el reompliment amb una altra terra de major qualitat.

El reompliment de les rases es realitzarà per capes successives, de 0,15 m d’espessor
prèviament compactades per a que el terreny quedi el suficientment compacte i ferm. La
protecció dels cables es realitzarà mitjançant plaques de polietilè, per damunt d’aquestes
plaques y a 0,20 m com a mínim es col·locarà una cinta de color groc que advertirà de
l’existència de cables elèctrics d’acord amb la RU 0205.

11.2 Centres de Transformació

11.2.1 Introducció

Els centres de transformació seran de la marca ORMAZABAL, del tipus prefabricat
amb pannells composats per formigó armat vibrat i amb acabats de poliuretà de color blanc
a les parets i de color marró a les portes i teulada.

Els Centres de transformació PF estan formats per diferents elements prefabricats de
formigó que s’acoblen en obra per a construir un edifici, on dintre el seu interior
s’incorporaran tots els components elèctrics: des de la Mitja Tensió fins al quadres de
Baixa Tensió, incloent els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre els
diversos elements.

Per la seva estructura modular, aquests tipus de Centres de Transformació poden ser
fàcilment transportats per a ser instal·lats en llocs de difícil accés, i permeten realitzar
l’execució de qualsevol configuració de Centre de Transformació, incloent el numero de
portes d’accés i transformadors que es requereixin en cada aplicació.

L’entrada al centre es realitzarà a través d’una porta frontal que dóna accés a la zona
de l’aparamenta on es troben les cel·les d’alta tensió, els quadres de baixa tensió i elements
de control del centre. Cada transformador té una porta pròpia que permet la seva
introducció i l’extracció del centre o l’accés per realitzar manteniments.

Els centres de transformació objecte del present projecte serà del tipus interior,
utilitzant per al seu aparellament cel·les prefabricades sota un envolvent metàl·lic segon
Norma UNE-20.099.

L’escomesa als Centres de Transformació serà subterrània, s’alimentarà de la xarxa
de Mitja Tensió subterrània de la qual ens subministrarem, el subministrament s’efectuarà
a una tensió de servei de 25 kV i una freqüència de 50 Hz, essent la Companyia Elèctrica
subministradora FECSA- ENDESA.

Albert Bel Esteller



11.2.2 Objecte

Els Centres de Transformació realitzaran la transformació de 25 kV a 0,4 kV, per a
poder donar subministrament en baixa tensió a totes les parcel·les, ja que com més
endavant s’explicarà amb més detall, els Centres de Transformació s’ubicaran de forma
que quedin ben distribuïts per tot el polígon. Els Centres de Transformació tindran una
potència de 800 kVA repartits en dos transformadors de 400 kVA. Com es pot veure a la
previsió de potència de l’apartat de Descripció del Polígon Industrial, es considerarà que la
potència que ens podran donar els centres de transformació, serà suficient per a poder
garantir tots els serveis de totes les parcel·les que formen el polígon

11.2.3 Emplaçament

Els sis centres de transformació es col·locaran de manera que la seva localització
estigui al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que es preestabliran prèviament.
Aquests punts de consum es preestabliran a partir d’una proporció de les superfícies de les
diverses parcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir els
subministraments de cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície a
subministrar en la suma de les parcel·les que subministren cadascú, per a d’aquesta forma
aconseguir que els centres de transformació estiguin tots carregats de la mateixa forma, o si
més no s’ha intentat.

Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en els
diferents plànols de distribució, ja sigui en Baixa com en Mitja.

11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats

Com ja s’ha avançat anteriorment a l’anàlisi de solucions, la solució escollida ha
estat la de Centres de Transformació prefabricat PF-203/303 pels molts avantatges que té,
facilitat per a la instal·lació: Tant la construcció com el muntatge i equipament interior es
poden realitzar íntegrament a la fàbrica, garantint , així, una qualitat uniforme i reduint
considerablement els treballs d’obra civil i muntatge en el punt de la instal·lació.

Aquests Centres de Transformació tenen un disseny que permet la instal·lació tant en
zones de caràcter industrial com en entorns urbans.

Els centre de transformació utilitzat serà del tipus UNIBLOCK de la marca
ORMAZABAL model PF-203 / 303 amb capacitat per encabir-hi dos transformadors de
1000kVA com a màxim, quatre quadres B.T i espai per quatre cel·les amb la corresponent
aparamenta de M.T.

La qualitat de les diferents casetes ha estat reconeguda per la Comissió de Qualitat
UNESA en els centres de formigó UNIBLOCK pels seus excel·lents resultats obtinguts en
els assajos realitzats segons la RU 1303 A ( Centres de transformació prefabricats de
formigó ).

11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació

Pel que fa referència a la distribució en planta de tots els elements que es poden
trobar dintre d’un Centre de Transformació, concretament es pot trobar en el plànol del CT

Albert Bel Esteller



ORMAZABAL PF-203/303 del present projecte amb més claredat, on es podrà veure la
localització dels trafos, els quadres de baixa, l’aparamenta de mitja, els ponts de mitja i de
baixa...

11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT

S’utilitzaran dos transformadors de 400 kVA en lloc d’un sol transformador de 1000
kVA, ja que per recomanacions de la companyia subministradora en l’actualitat s’intenta
evitar la instal·lació d’aquests transformadors, d’aquesta manera s’aconseguirà una millor
seguretat i continuïtat en el subministrament, ja que en el cas d’avaria d’un transformador
es reduiran les zones del polígon sense subministrament d’energia i no es dependrà
solament d’un trafo.

Els dos transformadors que s’utilitzaran per cada centre de transformació seran de
bany d’oli de 36 kV de nivell d’aïllament. S’utilitza l’emplenat integral d’oli degut als
avantatges que presenta respecte a altes tecnologies de fabricació.
- - No hi ha degradació de l’oli ni per oxidació ni per absorció d’humitat, al
no estar en contacte amb l’aire.
- - Baix grau de manteniment, degut a l’absència d’elements, no precisa
secador d’aire, ni manteniment de l’oli, ni vàlvules de sobrepressió.
- - Gran robustesa al no presentar punts dèbils de soldadura com seria la unió
del dipòsit d’expansió amb la tapa.
- - Menor pes del conjunt.

L’equip base estarà format per els següents elements:
- Commutador de regulació maniobrable sense tensió.
- Passatapes MT de porcellana.
- Passabarres BT de porcellana.
- 2 Terminals de terra.
- Dispositiu de buidat i toma de mostres.
- Dispositiu d’omplert.
- Placa de característiques.
- Placa de seguretat i instruccions de servei.
- 2 “Cáncamos” d’elevació.
- 4 Dispositius d’arriostrament.
- 4 dispositius d’arrastre.
- Dispositius per allotjament de termòmetre.

Les característiques elèctriques dels transformadors seran::
- - Potència assignada 400 kVA.
- - Tensió primària assignada ( 24 kV a 36 kV).

Albert Bel Esteller



- - Tensió en el secundari 400 V.
- - Regulació de tensió (+ 2.5% , + 5%).
- - Pèrdues en buit 1120 W.
- - Pèrdues en càrrega a 75º C 4900 W.
- - Impedància de curtcircuit 4,5 %.
- Intensitat de buit al 100% de Un 2,2
- Nivell de potència acústica 65
- - Caiguda de tensió a plena càrrega
- Cos ϕ = 1 ∆V = 1,32 %.
- Cos ϕ = 0,8 ∆V = 3,62 %.
- - Rendiment a plena càrrega amb cos ϕ = 1 : η = 98,7 %.
- - Rendiment al 75 % de càrrega amb cos ϕ = 0,8 : η = 98,4 %.

11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació

Estructura

Aquests tipus de C.T: es basen en la combinació de peces bàsiques de formigó
prefabricat, en les quals s’obté la caseta tipus UNIBLOCK. El conjunt d’aquest C.T. és de
formigó vibrat, i es compost de dues parts: la primera part consta del que podríem
anomenar fons i parets, que incorpora portes i reixes de ventilació natural i l’altra part que
incorpora el sostre.

Tots els armats de formigó estan units entre si i al col·lector de terra, segons
RV1303, les portes i reixes presenten una resistència de 10kΩ respecte al terra del conjunt.
L’acabat estàndard del C.T. es realitza amb poliuretà, de color blanc a les parets i marró al
sostre i reixes.

El pes total de cada centre de transformació serà de 25.800 kg

Reixes de ventilació

Es tracta de reixes de ventilació amb làmines en forma de “V” invertida que
combinada amb una reixa mosquitera i amb la seva posició de muntatge, permet la perfecta
ventilació del transformador.

Aquesta ventilació queda avalada en el protocol nº 93066-1-E per a transformadors
de potència inferior o igual a 630kVA i el protocol nº 92202-1-E per a transformadors de
potència majors. Aquests protocols han estat realitzats per personal d’ Assajos e
Investigacions Industrials LABEIN, d’acord amb la normativa.

Es col·loquen els pannells verticals, en les perforacions que aporta el fabricant, i es
fixen mitjançant cargols estàndards.

Portes i tapes d’accés

Albert Bel Esteller



Per a l’accés al Centre de Transformació es disposa de dos tipus, un per a l’accés del
personal tècnic i un altre per a l’accés directe del transformador. El nombre d’accessos, cal
dir que pot ser variable i s’acomoda a la necessitat de cada tipus de transformador.

Cementacions

Els Centres de Transformació, tot i ser prefabricats, en tota la seva estructura,
s’hauran d’aposentar sobre unes cementacions que seguiran d’acord amb les mides de la
caseta prefabricada del Centre de Transformació PF-203/303 una longitud de 8700mm, una
profunditat de 560mm i una amplitud de 3788mm.

Dimensions de la caseta

centres fins a 36 kV pf-203/303
longitud 7240 mm
amplada 2620 mm
dimensions
exteriors

alçada 3144 mm
superfície 19,3 m2
alçada vista 2595 mm

centres fins a 36 kV pf-203/303
longitud 7080 mm
dimensions

amplada 2460 mm
interiors

alçada 2615 mm
superfície 17,8 m2

Solera i paviment

Tots els elements que formen els Centres de Transformació estan prefabricats d’una
sola peça de formigó, tal i com s’ha esmentat anteriorment quan s’ha fet la introducció dels
Centres de Transformació. Sobre la placa base, i a una alçada de 460mm, està situada la
solera, quedant un espai buit entre les dues, que permet el pas dels conductors de MT i BT,
als que s’accedeix a través d’uns orificis coberts amb dues lloses.

Albert Bel Esteller



En el lloc del transformador es disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden ser
desplaçats en funció de la distància de les rodes del transformador. En la part inferior de
les parets frontals i posteriors es troben els orificis per als conductors de MT y BT. Aquests
orificis estan semi-perforats, perforant-se totalment en obra estrictament els necessaris per
al nou subministrament. De la mateixa manera es disposen d’uns forats semi-perforats
practicables per a les sortides de les terres exteriors.

Tanques exteriors

En la paret frontal es situen les portes d’accés de peatons, portes del transformador i
reixes de ventilació. La porta d’accés per a vianants té unes dimensions de 900x2100mm,
mentre que la del transformador té unes dimensions de 1260x2400. La porta d’accés per a
vianants disposa d’un sistema de tanca amb la finalitat de garantir la seguretat del
funcionament i evitar la obertura imprevista. Per això s’utilitza una tanca disseny
ORMAZABAL. Les dues portes esmentades, es poden obrir uns 180º, és a dir gairebé
totalment.

Ventilació

Les reixes de ventilació del transformador estan situades a la part inferior de la porta
d’accés d’aquest, i en la part posterior del transformador.

Aquest fet provoca que l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador,
principal productor de calor, realitzant una eficaç refrigeració dels trafos pel termosifó que
es produeix d’entrada i sortida.

Condicions de servei

Les casetes prefabricades UNIBLOCK estan construïdes per a suportar les següents
condicions de treball:
- Sobrecàrrega de neu de 250 kg /m² en cobertes
- Sobrecàrrega en solera de 600 kg /m² .
- Càrrega de un transformador de 5000 kg sobre la meseta.
- Les temperatures de funcionament de un PF - 203 / 303 son: (fins a una
humitat del 100%)
- Mínima transitòria -15º C
- Màxima transitòria +50º C
- Màxima mitjana diària +35º C

Aquestes dades corresponen a una alçada de 2500 m per sobre del nivell del mar
d’acord amb la norma MV-101-1962.

Albert Bel Esteller



Senyalització

A la reixa de la mampara del transformador i a la porta d’entrada al centre de
transformació, es col·locaran plaques que adverteixin de l’existència de perill elèctric. Així
mateix, en les empunyadures dels accionaments de l’interruptor i el seccionador, hi haurà
indicacions de la seva maniobra que impedeixin els errors d’interpretació.

11.2.8 Instal·lació elèctrica.

El centre de transformació portarà ja instal·lats de fàbrica o per instal·lar en el lloc de
col·locació la següent aparamenta, tant de mitjà, com de baixa tensió, com els
transformadors.

Mitja tensió

En mitja tensió trobarem les cel·les amb la corresponent aparamenta, i el pont de
mitja Tensió.

Cel·la de línia CGM-CML

N’hi haurà dos equips a cada centre de transformació. S’utilitzarà el sistema de
cel·les modulars de ORMAZABAL tipus CGM. Les cel·les de entrada/sortida seran del
tipus CGM-CML (interruptor - seccionador).

Aquestes cel·les formen un sistema d’equips modulars de reduïdes dimensions per a
mitja tensió amb una funció específica per a cada cel·la.

Com a principals avantatges que ens podem trobar en utilitzar aquest sistema CGM
de la marca ORMAZABAL tenim els següents:
- Extensiblitat: L’ampliació es pot realitzar per les dues direccions, inclús en
el lloc de la instal·lació, sense necessitat de repostar el gas, utilitzant el
“Conjunt d’unió” patentat, totalment aïllat i apantallat.
- Amplia gamma de característiques ja sigui en intensitats, tensions i
dimensions, o inclús en aspectes constructius i d’estètica.
- Completa gamma de funcions: Cel·les de línia, protecció amb fusibles, com
més endavant es veurà, interruptor passant, interruptor automàtic...
- Fàcil instal·lació: Mínims requeriments d’obra civil i fàcil transport i
connexionat a la xarxa.
- Facilitat d’explotació
- Operacions ràpides i segures: Maniobres, canvi de fusibles, proves als
cables.
- Insensibilitat ambiental: Insensible als agents atmosfèrics, inclús a
inundacions dels centres de transformació.
- Seguretat per al personal: Dissenyades per a resistir arcs interns.
- Proteccions integrades: Opcionalment es poden incloure els nous sistemes
autònoms electrònics de protecció RPTA i RPGM.

Albert Bel Esteller


645pub

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a 645pub

Semelhante a 645pub (20)

645pub