1. Isabel Folgado és la filla de Jordi Folgado, nebot de
Vicenç Ferrer. L’ Isabel viu a Calella (Maresme) i
forma part de la Fundació Vicenç Ferrer. Ella viatja
cada any cap a l’Índia a fer voluntariats i a visitar als
nens que té apadrinats. Ella serà quins ens explicarà
com són els voluntariats que fa i quina n’és la seva
visió.
Primer de tot, m’agradaria saber quin és el
teu paper actualment a la Fundació Vicenç Ferrer?
Estic com a representant voluntària de la fundació a
Calella.
Tenies decidit estar-hi o va ser perquè ho vas heretar?
El meu pare, quan era joveneta, m’insistia dient “hauries d’anar a l’Índia”. Quan deuria tenir
uns 20 anys, me’n vaig adonar de que ho tenia tot: família, amics, casa… Però hi havia un forat
dins meu, em faltava quelcom. Llavors, vaig fer un viatge a l’Índia però simplement de
vacances i a veure els nens que tinc apadrinats. Aquell viatge em va obrir els ulls, allà me’n vaig
adonar de la magnitud del projecte. Havia vist vídeos quan era més petita i me’n feia una idea,
però quan arribes encara és més meravellós.
Has fet algun curs o tens algun títol de cooperant?
No, de moment no l’he necessitat.
A part de fer un voluntariat amb Vicenç Ferrer, n’has fet algun altre?
En el voluntariats s’ajuda, per tan, ajudar ho faig sempre. Crec que és la simple actitud de la
vida. No només s’han de fer voluntariats al estranger, crec que s’han de fer dia a dia perquè a
qui també ho necessitem, per molt petita que sigui l’ajuda.
Com s’ha de fer per estar a la fundació?
Els voluntaris truquen a la fundació oferint-se i els treballadors que estan a l’Índia avisen què
els hi fa falta. Després aquests són enviats cap a l’Índia.
Quan de temps pot durar un voluntariat?
Això és relatiu, depèn de la persona. La majoria està entre 3 i 5 mesos però hi gent que si està
anys. Normalment el que es fa és fer un viatge primer pel país i després el voluntariat, o al
revés.

2. Per tu és dur fer un voluntariat?
Sí,molt. Sobretot si és el primer perquè et trobes en un país on la cultura i la societat és
totalment diferent. Et sents com si estiguessis en un món apart i les sensacions són brutals. Hi
has d’anar conscienciat de ment, de cor i d’estómac. Però com a resultat dóna molta felicitat
pensar que estàs ajudant a tanta gent.
Com va començar aquesta fundació?
Vicenç Ferrer era un jesuïta que sempre havia somiat anar a l’Índia. En el seu any de reflexió,
va triat aquest destí. Un cop allà va veure que el que es necessitava era menys reflexió i més
acció perquè la realitat era molt dura i tenien moltes necessitats. El que va passar va ser que al
arribar, va donar la sensació de que ho revolucionés tot i el govern el va expulsar del país.
30.000 camperols que n’estaven en contra es van mobilitzar per protestar. Llavors, la ministra
Indira Gandhi se’n va assabentar i va admetre un ordre perquè Vicenç pogués tornar al cap de
tres mesos però a un altre lloc del país. Vicenç Ferrer va triar la zona més pobre de l’índia i a
partir d’aquí, es va començar a mobilitzar.
Com arriben el materials?
No s’envien materials, s’envien diners perquè a l’Índia ja es poden comprar coses. Si es porten
diners allà el valor es triplica i es pot utilitzar més.
Quines són les necessitats més importants del país?
El més important és cobrir les necessitats bàsiques. Crec que hi ha molts punts. L’alimentació
és un molt important ja que és imprescindible i cal que ells sàpiguen que poden menjar.
També és important la sanitat i l’educació. Sense educació el país no avança.
De quina manera es reparteixen les ajudes?
Dins de cada poble hi ha una persona responsable que seria el més semblant a un alcalde. Ell
és el professor del poble, perquè té uns estudis. Aquest parla amb la gent i després avisa a la
fundació de quines són les necessitats de la comunitat.
Aquestes persones que reben les ajudes, són conscients i valoren tot el treball que
hi ha al darrere?
Sí, perquè se’ls fa participar en tot. Primer han de ser partícips en primera persona dels canvis i
llavors és quan se n’adonen. Per exemple, quan els hi fan habitatges ho valoren moltíssim.
Creus que la gent està preparada per ser voluntari? Tothom ho podria ser?
Crec que no, ha de ser vocacional. Depèn molt dels punts de vista que té cadascú. Si el voler
ajudar a un altre supera a un mateix,segur que s’està preparat.
A la fundació en traieu algun benefici o és purament solidari?
A la organització es recapten uns 40 milions d’euros mensuals però d’aquí es paga als 2000
treballadors que hi ha a l’Índia i també els que estan aquí a Espanya.

3. Finalment, què podria animar a la gent perquè formes part de fundacions com
aquesta?
Si veiessin el projecte se n’adonarien de que necessiten molta ajuda. Crec que tothom hauria
d’ajudar perquè és part de l’ésser humà . Crec que si ens posem en el seu paper també ens
agradaria que ens ajudessin. Per tant, encara que el camí no és maco, els resultats ho són
molt!