1. Unitat 6
ELS TERRITORIS
HISPÀNICS EN L’EDAT
MITJANA
Inclou:
U6. Al-Àndalus
U7. Els regnes cristians hispànics
U8. L’edat mitjana a Catalunya
2. Introducció
• Al final de l’Imperi romà (476 dC) a Europa
occidental van tenir lloc les INVASIONS DELS
POBLES GERMÀNICS
• A la península Ibèrica , es van instal·lar els VISIGOTS
(es van fer cristians, parlaven llatí i tenien costums
romanes... la capital del seu regne era TOLEDO)
• Les lluites internes entre els visigots, van afavorir la
conquesta musulmana, l’any 711.
3. Així és com va quedar Europa després de la
caiguda de l’Imperi romà (476 dC)
4. 1. La història d’Al-Àndalus
AL –ÀNDALUS = són tots els territoris conquerits pels musulmans a
la p. Ibèrica (no només Andalusia!!)
Etapes:
a) Conquesta i emirat depenent (711-756):
els
musulmans guanyen la Batalla de Guadalete, comandats pels
generals Tariq i Musà i comencen la conquesta de la península
Iberica.
Emirat depenent = província que depèn de l’Imperi islàmic ( o
Califat de Damasc).
7. b) Emirat independent (756-929):
Abderraman I (darrer
de la família Omeia) es fa amb el poder a Al-Àndalus i
proclama l’emirat independent, per tant, ja no depèn
políticament de l’imperi islàmic (però continua respectant
l’autoritat religiosa del Califa).
Clica sobre la imatge per
saber més del personatge
c) Califat de Còrdova (929-1031):
Abderraman III
declara la independència total. El califa era la màxima
autoritat política, militar i religiosa.
Almansor va ser un general musulmà que va fer importants
ràtzies (=atacs) contra els cristians.
veure vídeo sobre els atacs d' Almansor.
"Déu va concedir la victòria al seu braç, perquè va conquerir Barcelona i va matar el seu rei Borrell.
La va destruir i hi va fer captiva la gent, i se'n va endur com a botí una gran presa d'esclaus,
riqueses, armes, vestits i besties, i va tornar a Còrdova incòlume, amb guanys i triomfant"
"L'atac d 'al-Mansur a Barcelona " (Crònica àrab del segle XII)
8. d) Regnes Taifes
(1031-1085):
Al-Àndalus es fragmenta en
petits regnes que
s’anomenen taifes.
Pàries
=
impost
que
pagaven els regnes de
Taifes als cristians a canvi
de pau. Van servir per
enriquir als cristians.
e) Imperis nord-africans: Almoràvits i almohades (10851212) exèrcits vinguts del nord
d’Àfrica per reunificar Al-Àndalus. Van
ser derrotats pels cristians a la Batalla de Navas de Tolosa (l’any 1212).
9. f) Regne nassarita de Granada (1212-1492): l’últim
regne musulmà de la península.
Alhambra = palau fortalesa de Granada.
Boabdil =últim rei musulmà de Granada.
L’any 1492, els Reis catòlics van conquerir el Regne de
Granada, posant fi al domini islàmic de la península Ibèrica.
La conquesta de Granada a la web de la sèrie Isabel, de RTVE
10. El llegat islàmic a la península
Ibèrica
• De la Xina i l’Índia van portar
cap a la península: la
pólvora, l’astrolabi, la
brúixola, el paper…
• Van ser excel·lents
matemàtics i astrònoms:
números
aràbics, zero, àlgebra…
• Avenços mèdics: operacions
de cataractes, invenció dels
fòrceps...
• Introducció de noves
tècniques i productes agraris:
regadiu, arròs, taronja, safrà, s
ucre, albergínia...
• Traducció de textos
clàssics, com per exemple del
filòsof grec Aristòtil.
11. 2. Els regnes cristians
• Quan els musulmans van envair la península Ibèrica
l’any 711, alguns cristians es van refugiar a la Serralada
Cantàbrica i als Pirineus.
• Eren zones de muntanya on els cristians es podien
amagar bé dels musulmans i començar la resistència.
• Entre els segles VIII i XIII, té lloc l’expansió territorial dels
regnes cristians, a costa de conquerir territoris islàmics.
Regne de Portugal
Regne d’Astúries, posteriorment s’anomenarà de Lleó
Regne de Castella
Regne de Navarra
Regne d’Aragó
13. L’ocupació de les terres conquerides
• La repoblació dels territoris conquerits als
musulmans es feia mitjançant furs o cartes de
poblament = documents que recollien els privilegis
que el rei atorgava als habitants d’un poble o
ciutat per tal d’afavorir l’augment de població en
aquestes zones.
U7.Activitats finals: analitzar una carta de
poblament
• A partir del segle XI es van conquerir territoris molt
vastos i molt poc poblats. Els reis van dividir les terres
en grans latifundis, que van passar a mans d'una
família noble, de l'Església o d'un orde militar.
Generalment, els camperols que treballaven
aquestes terres no eren lliures, sinó que eren serfs.
14. La península dels 5 regnes
Cap a l’any 1300, a la península hi havia 5 regnes. Aquesta situació es va
mantenir fins el 1492, quan els Reis Catòlics van conquerir el Regne
musulmà de Granada.
A la península van coexistir 3 cultures: la musulmana, la cristiana i la jueva.
Els mudèjars eren musulmans
que romanien en territori
cristià. Els reis cristians es
comprometien a respectarne els costums. Però la
situació va empitjorar a partir
del segle XIII i molts van
emigrar a Granada.
L' altre grup era el dels jueus.
Les relacions amb la resta de
la
població
van
ser
tenses, sobretot des del segle
XIV,
i
sovint
van
ser
perseguits.
15. 3. El sorgiment de Catalunya
• Els francs, havien aturat l’avenç musulmà per Europa
derrota musulmana a la Batalla de Poitiers (732).
• Al segle IX, Carlemany va fer retrocedir als musulmans
encara més, creant una zona de protecció per el seu
imperi que anava des dels Pirineus fins al riu Llobregat.
Aquest territori es va anomenar MARCA HISPÀNICA.
Imatge del còmic de Jan i Francisco Pérez Navarro:
"Nosotros, Los Catalanes"
16. Catalunya vella i Catalunya nova
• La zona de Catalunya que formava part de la
Marca Hispànica rep el nom de Catalunya vella
es dividia en comtats.
• La resta, sota domini musulmà, es coneix com la
Catalunya nova.
Al principi, els comtes eren membres de
la noblesa franca. Després, seran comtes
autòctons (del grup local privilegiat).
Guifré el Pelós (870-897) va ser comte de
diversos comtats i, al morir, els seus fills
van heretar els comtats comença el
camí de la independència dels francs:
els comtes guanyen poder i la relació de
vassallatge es debilita.
Amb Guifré comença la dinastia comtal del Casal de Barcelona
17. Els comtats catalans
Els comtes del
Casal de
Barcelona
s’imposen a la
resta dels
nobles, mitjança
nt pactes de
vassallatge.
18. • L’any 985, quan Almansor va atacar Barcelona, el
comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc però
no va rebre l’ajut i va considerar trencat el pacte
de vassallatge comença a la pràctica la
independència dels comtes catalans.
La independència formal dels francs no va arribar fins el 1258, amb
el Tractat de Corbeil.
19. La unió amb Aragó
L’any 1137, té lloc el casament de Ramon Berenguer IV (comte català)
amb Peronella (princesa d’Aragó) l’any 1137.
comtats catalans + regne d’Aragó = Corona d’Aragó
Però es tracta d’una unió dinàstica = cada regne manté les seves
pròpies lleis, costums i institucions .
El fill d’aquest matrimoni, Alfons I el Cast (1162-1196), ja té títol de rei.
“En nom de Déu, Jo, Ramir, per la gràcia de
Déu rei d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte i
marquès de Barcelona, la meva filla per
muller, amb tot el regne d’Aragó. I
t’encomano tots els homes del predit regne
en homenatge i jurament, que et siguin fidels
en allò que toca a la teva vida, al teu
cos, sense frau ni engany. Si la meva filla
morís
prematurament,
i
tu
encara
visquessis, tinguis la donació de l’esmentat
regne de manera lliure i immutable sense
cap mena d’impediment després de la meva
mort.”
Fragment del contracte matrimonial de Ramon
Berenguer IV i Peronella, 1137. Adaptat.
20. Expansió de la Corona d’Aragó
Etapes:
- Catalunya nova: conquerida poc a poc per diversos comtes i reis
catalans al llarg del segle XII.
- Occitània (sud de França): el domini català finalitza amb la derrota
catalana a Batalla de Muret (1213) on va morir el rei Pere I el Catòlic
(1196-1213).
- Mallorca i la resta de les illes Balears (1229) i València (1245):
conquerides per Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Tractat d’Almirra (1244)= signat amb Castella on s’acordà que la
Corona d’Aragó només conqueriria fins el sud d’Alacant (Posava
fi a l’expansió per la península Ibèrica, a partir d’ara expansió pel
Mediterrani)
- Sicília (1282): conquerida per Pere III el Cerimoniós (1319-1389)
-Sardenya (1323): conquerida per Jaume II el Just (1267-1327)
21. Expansió de la Corona d’Aragó
- Ducats d’Atenes (1311) i Neopàtria (1319)
Destacar la participació dels Almogàvers= exercit mercenari, comandat
per Roger de Flor, al servei dels reis de la Corona d’Aragó.
Consolats de Mar: eren una mena d’ambaixades que es van obrir a
molts ports del Mediterrani per ajudar als mariners i comerciants. En el
Llibre del Consolat de Mar es recullen totes les lleis i normes que
regulaven el dret marítim català.
s. XV- Regne de Nàpols (1442): conquerit pel rei Alfons IV el Magnànim
22. Catalunya durant els segle XIV i XV
• Crisi demogràfica i econòmica: alta mortalitat causada per
males collites i la Pesta Negra, important fre per al comerç.
• Conflictes
Al camp, els pagesos es van apropiar dels masos rònecs (=masos que havien
quedat abandonats) mentre que la noblesa feudal va pujar els impostos i va
aplicar amb més violència els Mals Usos (=conjunt de càrregues i obligacions
que sotmetien als pagesos), aquest enfrontament donà lloc a la revolta dels
pagesos de remença (=quantitat que havia de pagar un serf per poder
abandonar la terra del seu senyor)
A la ciutat, enfrontament de la Biga (grup de ciutadans honrats) i la Busca
(grup d’artesans i comerciants) pel control de Barcelona.
• Crisi dinàstica:
el rei Martí l’Humà, de la dinastia del Casal de
Barcelona, mor sense descendència es convoca el 1412, el compromís de
Casp = reunió per triar un nou rei per a la Corona d’Aragó. Surt elegit Ferran
d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara
• Guerra Civil (1462-1472)
el rei Joan II s’enfronta amb el seu fill
Carles de Viana, (cadascun pren partit per un bàndol en els conflictes
anteriors; s’enfrontaven la Generalitat i la monarquia).
23.
24.
25. Auca de la Història de Catalunya: http://www.auques.cat/tot.php?auca=histcat