Presentació sobre els animals invertebrats de la Núria Junyent de l'IES Montserrat Roig curs 2011-2012

1. El regne animal
•El regne animal està format per organismes:
–Pluricel.lulars: Formats per moltes cèl.lules
•Tenen teixits, òrgans, aparells i sistemes.
–Eucariotes: Formats per cèl.lules eucariotes.
–Heteròtrofs: S’alimenten de matèria orgànica.
•Els primers animals eren marins i es van originar
fa uns 700 milions d’anys.

2. Classificació
És el regne amb més espècies
conegudes,aproximadament 1.500.000 espècies
de les quals 800.000 espècies són insectes.
•Invertebrats
–No tenen columna vertebral
•Vertebrats
–Presenten columna vertebral

3. Invertebrats
•Porífers o esponges
•Cnidaris
•Platihelmints
•Nemàtodes
•Anèl.lids
•Mol.luscs
•Artròpodes
–Aràcnids, insectes, crustacis, miriàpodes
•Equinoderms

4. Vertebrats
•Peixos
•Amfibis
•Rèptils
•Aus
•Mamífers

5. Porífers o esponges

6. PORÍFERS o ESPONGES
•Encara que no ho sembli, les esponges són animals.
•Es tracta dels animals més simples. No tenen òrgans ni
veritables teixits.
•Totes són aquàtiques i la majoria marines.
•Viuen fixades al substrat, són organismes bentònics
•Es poden trobar des de la costa fins a 6000 m de
profunditat
•Les seves dimensions varien des d’un mil.límetre fins a
dos metres.
•Algunes tenen colors brillants gràcies a les substàncies
que mengen

7. S’anomenen porífers perquè el seu cos està
travessat per petits porus

8. ESTAN FORMADES PER UNS QUANTS TIPUS DE
CÈL.LULES ENGLOBADES EN UNA MATRIU
GELATINOSA I SOSTINGUDES PER UNES FIBRES.
TENEN UN “ESQUELET” FORMAT PER ESPÍCULES

9. Tipus de cèl.lules
•Coanòcits: Cèl.lules flagelades amb un collaret que es
troben a la cavitat interior.
Mouen l’aigua i permeten que l’esponja respiri i
s’alimenti.
•Pòròcits: Cèl.lules perforades que formen els porus.
•Amebòcits: Sintetitzen espícules calcàries o silíciques
que serveixen d’esquelet.
En circunstàncies especials es poden transformar en
gàmetes.

10. Estan formades per un esquelet d’espícules o format per
una substància elàstica anomenada espongina

11. LES ESPONGES ES NODREIXEN PER FILTRACIÓ.

12. LA REPRODUCCIÓ POT SER ASEXUAL PER
GEMMACIÓ O FRAGMENTACIÓ
Les gemmes són formes de
resistència, envoltades per
fibres i espícules, es formen
a la tardor, a l’hivern
l’esponja mare mor i quan
les condicions són
favorables, a la primavera,
originen una nova esponja.

13. La reproducció
•La reproducció pot ser sexual:
– La majoria són hermafrodites però també n’hi ha de diòiques.
- Formen gàmetes.
Els espermatozoides surten de l’esponja i van a una altra on entren per
un canal inhalant.
Els òvuls no surten, per tant, s’uneixen a l’interior de l’esponja
(fecundació interna i encreuada) i originen una larva mòbil que surt i
molt aviat, es fixa al substrat per originar una nova esponja.

14. RELACIONS AMB ALTRES ORGANISMES
Produeixen substàncies d’olor desagradable com a mitjà
de defensa i tenen molt pocs depredadors, només alguns
cargols marins se les mengen
Algunes espècies s’hi refugien i alguns cr

15. Durant molts anys les esponges han estat molt
útils a l’home: Per netejar-se, per beure, per
netejar objectes

16. El seu creixement és molt lent i s’ha de controlar la
seva explotació.

17. Cnidaris

18. Cnidaris
•Són aquàtics, fonamentalment marins.
•El seu cos presenta simetria radial i té
forma de sac amb una sola obertura que
serveix de boca i anus. Són diblàstics.
•Tenen tentacles.
•Tenen unes cèl.lules especials, els
nematocists o cnidoblasts, que són
urticants

19. Els cnidaris presenten dues formes diferents al
llarg del seu cicle vital
PÒLIP MEDUSA
•Viuen fixes al substrat. •Floten lliurement.
•Poden viure aïllats o en colònies. •El cos té forma d’ombrel.la dels
•Presenten cos en forma de sac i marges de la qual pengen els
tentacles. tentacles.
•El cos pot ser tou •A la part central hi ha una
( anèmones) o pot estar prolongació on es troba la boca.
recobert per un esquelet •Tenen taques oculars, cèl.lules
calcari ( coralls ). musculars i òrgans de l’equilibri
•La reproducció sol ser asexual
per gemmació.

20. CNIDARIS: PÒLIPS I MEDUSES

23. Cicle vital d’un cnidari
Es tracta d’un cicle haplodiplont amb una generació ( la medusa)
que es reprodueix sexualment i origina una larva que es
transformarà en un pòlip. El pòlip es pot reproduir de manera
asexual per gemmació i originar nous pòlips o pot crear unes
gemmes especials que es transformaran en meduses.

24. Anèmones

25. ELS TENTACLES CONTENEN CÈL.LULES URTICANTS
QUE SERVEIXEN PER CAÇAR LES PRESES.

28. Són molt voraces. Poden menjar peixos petits

29. HIDRA: pòlip d’aigua dolça

30. Pòlips que viuen formant colònies:
Les gorgònies

31. Pòlips que viuen formant colònies
Els coralls

35. Els esculls de corall:
Ecosistemes amb una gran diversitat.
Alberguen més del 25% de la biodiversitat
oceànica

37. LOCALITZACIÓ DELS ESCULLS DE CORALL AL MÓN
Els esculls de corall es troben majoritàriament a les zones
temperades i tropicals, a la zona compresa entre 30�N i 30�S de
l ‘Ecuador. Creixen a profunditats inferiors als 30m a una
temperatura entre els 16-32�C i amb nivells de llum elevats.

38. Els esquelets dels coralls s’acumulen i poden
arribar a formar illes de corall.

39. Gran barrera de corall

40. Gran barrera de corall
•Paral.lela a la costa
nordest d’Austràlia, hi hi
ha una gran barrera
d’esculls que va des del
cap York fins el tròpic de
Capricorn, S’ha anat
formant amb capes i
capes de corall. Té tres
cents metres d’altitud i
uns dos mil quilòmetres
de longitud .

41. Àtols
•Els àtols son illes de
corall en forma d’anell
que envolta, totalment o
o parcial, una llacuna
poc profunda d’ aigua
marina, En molts casos,
el fet que siguin circulars
es deu a que els coralls
s’han disposat a l’entorn
de les restes d’ un antic
volcà o d’una illa que
s’ha erosionat o s’ha
enfonsat

42. Meduses

48. PLATIHELMINTS
•Són cucs plans.
•Tenen simetria bilateral.
•S’hi aprecia una certa cefalització,és a dir,
tenen un cap on es concentren els òrgans
dels sentits.
•Són hermafrodites.
•El tub digestiu continua sent un sac. No
tenen anus.

49. Classificació dels PLATIHELMINTS
•Classe turbel.laris: cucs de mida petita,
de vida lliure. Planàries
•Classe tremàtodes: Tots són
paràsits.Fasciola hepàtica
•Classe cestodes: Tenen el cos molt llarg i
també són paràsits. Tènia

50. Platihelmints: Cl.Tremàtodes
•Tots són paràsits
(externs o interns).
•Cos recobert d’una cutícula dura
que els fa molt resistents i no són
digerits per l’hoste.
•Boca a l’extrem superior per
alimentar-se dels teixits o dels
sucs de l’hoste.
Fasciola hepàtica
•Cicles vitals molt complicats.
Sovint infecten més d’una
espècie al llarg de la seva vida.
•Fabriquen molts gàmetes per
assegurar-se la reproducció.

51. Platihelmints: Tremàtodes

52. Classe turbel.laris
(Planàries)
•Mesuren de 5 a 25 mm.
•Són de color bru.
•Viuen sota les pedres a zones molt
humides.
•Tenen dues taques oculars en posició
dorsal.
•Part ventral ciliada per lliscar.
•Boca al centre de la part basal.
•Aparell excretor format per uns tubs.
•Sistema nerviós.
•Aparell reproductor ben desenvolupat:
Molts testicles. Dos ovaris i penis.
( hermafrodites)
•Fecundació interna i encreuada.
•Tenen un gran poder de regeneració.

53. Classe Turbel.laris

54. Platihelmints: Classe cestodes
•Són cucs plans molt llargs
amb:
–Un cap o escòlex
–Molts anells o proglotis
•Tots són paràsits.Els adults
solen viure en un hoste i les
larves en un altre diferent.
•Ex: Taenia solium

55. Platihelmints: Classe Cestodes: TÈNIA
Parassita l’intestí i pot fer 15 metre de llarg
Cada anell conté un ovari i un parell de testicles. Són hermafrodites

56. Constantment produeix anells a la regió pròxima al cap.
TÈNIA
Amb els ganxos i ventoses es fix

57. Procés d’infecció de la Tènia
•Parasita l’intestí humà.
•El zigot surt amb els excrements
humans.
•Si se’ls menja un porc les larves
passen a la sang i d’allà als
músculs on s’enquisten.
•A partir de les larves es forma
l’escòlex de la tènia.
•Si l’home menja carn de porc
crua o poc feta el quist de la larva
es dissol i l’escòlex es fixa a
l’intestí on s’hi comença a formar
l’individu adult.

58. NEMÀTODES
• Són cucs cilíndrics
• No segmentats
• Musculatura ben
desenvolupada, es
mouen en totes
direccions.
• Aparell digestiu
complet. Tenen boca i
anus.
• La majoria tenen sexes
separats

59. Nemàtodes
• N'hi ha de vida lliure
• N'hi ha de paràsits.
– Oxiür: “Enterobius
vermicularis” .Cuc intestinal
dels nens.
– Ascaris lumbricoides: Infecta
l'intestí però les larves poden
migrar a pulmó i produir
lesions importants. La femella
pot fer 35 cm de longitud.
– Filàrids: Envaeixen el sistema
limfàtic i produeixen
Elefantiasi.
– Trichinella spiralis: Triquina.
Produeix la triquinosi. Si es
menja carn de porc crua s'hi
pot trobar enquistat i infectar
l'home.

60. Trichinella spiralis: Causa la triquinosi

61. ANISAKIS ÉS UN NEMÀTODE PARÀSIT DELS PEIXOS QUE POT
INFECTAR A LES PERSONES QUAN MENGEN PEIX CRU

62. ANISAKIS

63. Dóna afectada per Elefantiasi, una malaltia provocada per un
grup de nemàtodes, les fil.làries, que es transmeten per un
mosquit i afecten el nostre sistema circulatori limfàtic.

64. ANÈL·LIDS: cucs segmentats

65. ANÈL·LIDS: cucs segmentats
•El seu cos està format per nombrosos segments
separats per septes i amb una estructura que es repeteix a cada
segment.Aquesta característica s’anomena segmentació.
•A cada segment hi ha unes prolongacions, els parapodis i al seu
extrem hi solen dur uns filaments rígids, les quetes, que els serveixen
per desplaçar-se.
•Són animals de vida lliure, rarament paràsits.
•Són els primers animals que colonitzen activament el sòl.
•El seu cos està recobert per una cutícula humida que els manté la pell
molla i així poden respirar a través seu.
•Sistema muscular ben desenvolupat. Es mouen fent estiraments i
contraccions que travessen el cos com una ona.
•Reproducció sexual i fecundació interna en els terrestres i externa en
els aquàtics

66. Els anèl.lids presenten metamerització:
Alguns dels seus òrgans es repeteixen a cada segment.

67. ANÈL·LIDS: cucs segmentats
Classificació
Poliquets:
- Són aquàtics, generalment marins
- Tenen moltes quetes
- Cefalització acusada
Alguns despleguen brànquies molt vistoses que fan que semblin flors.

72. Cucs flor

73. ANÈL.LIDS: Classe Oligoquets
CUC DE TERRA

74. ÀNÈL.LIDS: Classe HIRUDINIS: Sangoneres

75. MOL·LUSCS

76. Característiques dels mol.luscs:
Hi ha unes 50.000 espècies de mol.luscs vives en l’actualitat.
Majoritàriament marins però també n’hi ha d’aigua dolça i alguns
adapatats a la vida terrestre.
Són animals de cos tou,
Estan formats per:
Cap
Massa visceral.
Peu
El cos sol estar recobert per un replec de teixits anomenat mantell
que és capaç de segregar una closca dura que els serveix de protecció.
Entre el mantell i el cos hi ha la cavitat pal.lial que és on s’allotgen les
brànquies.

79. Escafòpodes:
Es coneixen generalment pel nom d’ullals de mar.
La closca és oberta pels dos extrems.
Viuen parcialment enterrats als fons marins.
No tenen cap. Tenen fins tentacles al voltant de la boca i això els
permet captar l’aliment.
Les closques de dentalium s’han
utilitzat en moltes cultures primitives
com a monedes per fer intercanvis

80. Gasteròpodes:
Han colonitzat tots els hàbitats.
La major part de les espècies tenen una closca que sol estar enrotllada
en espiral, també pot ser cònica o fins i tot inexistent.
Al cap tenen dos parells de tentacles, de funció tàctil.
Tenen un parell d’ulls sobre els tentacles.
La boca té una llengua dentada o ràdula que els serveix per rascar
l’aliment.

81. REPRODUCCIÓ:
En el cas dels cargols marins els sexes estan separats. La
fecundació acostuma a ser interna però el
desenvolupament és indirecte. De l’ou neix una larva
nedadora que, més tard es transformarà en adult.
Els cargols terrestres són hermafrodites però fan
fecundació encreuada.

82. Bivalvs:
Són mol.luscs aquàtics, adaptats a viure sobre un fons tou on s’enterren
ajudant-se del peu musculós que també els serveix per desplaçar-se
Presenten dues valves que són segregades pel mantell.
El cap s’ha reduït fins a desaparéixer.
Els òrgans dels sentits estan situats al marge del mantell.
Algunes espècies, per adaptar-se a viure a superfícies dures, van
desenvolupar la glàndula del bissus que segrega una substància que
solidifica en contacte amb l’aigua i que els permet adherir-se a les roques.
Són organismes filtradors.
Posen un gran nombre d’ous. La fecundació és externa i el
desenvolupament indirecte.

83. Cefalòpodes:
Són molt evolucionats.
El seu peu està format per tentacles que envolten el cap.
Tenen un sifó que els permet desplaçar-se.
Sistema nerviós molt perfeccionat.Tenen uns ulls molt desenvolupats.
Això es tradueix en algunes pautes de conducta més còmplexes, per exemple, les
femelles dels pops protegeixen la posta sense preocupar-se de la seva alimentació i
moren quan han assegurat la supervivència d’uns quants.
El desenvolupament és directe.
El cos està recobert pel mantell que té unes cèl.lules pigmentàries que els
permeten canviar de color per camuflar-se i per comunicar-se.
Tenen una bossa de tinta per escapar

84. Nautilus

87. Importància dels mol.luscs per l’Home:

88. ARTROPODES

90. ARÀCNIDS:
Tenen 8 potes.
No tenen antenes
No tenen mandíbules. La
digestió és externa.
Cos dividit en cefalotòrax i
abdomen.
Tenen un parell de quelícers,
apèdix acabats en pinces, que
poden tenir una glàndula
verinosa i que els serveixen per
subjectar les preses..
Tenen un parell de pedipalps
que poden desenvolupar una
funció sensorial o portar una
pinça a l’extrem per capturar
preses.
Els ulls són simples.
Respiren per tràquees.
Les aranyes tenen glàndules de
la seda per teixir teranyines.
Aranyes, opilions,escorpins i àcars

93. Moltes paparres poden ser paràsites de vertebrats i fins i tot de
l’home.

96. INSECTES
És el grup d’animals més diversificat amb més de 900.000
espècies identificades. Representen el 5/6 de les espècies
animals conegudes.
Abunden en tots els hàbitats llevat del mar.

97. Característiques generals:
Cos dividit en cap, tòrax i abdomen.
Tenen 1 parell d’antenes articulades
Tenen dos parells d’ales, en alguns individus un parell és rígid i l’altre
membranós.
Tenen sis potes
Ulls compostos

99. A què és deu aquest èxit evolutiu?
La majoria tenen petites dimensions i això els permet passar desapercebuts
als seus depredadors.
Tenen una gran mobilitat. Molts són alats i han perfeccionat molt el seu
aparell locomotor. Alguns són saltadors com els saltamartins, , altres tenen
potes cavadores, altres corredores com les xinxes....
És el grup d’animals amb fonts més variades d’alimentació ( tenen aparells
bucals molt especialitzats).
Mengen plantes, excrements, restes d’animals; parasiten tot tipus d’éssers
vius, mengen els seus cossos morts...
Es reprodueixen molt eficaçment amb cicles vitals curts i amb postes d’ous
molt abundants.
Molts pateixen metamorfosi i això permet evitar la competència
intraespecífica per l’hàbitat i per l’aliment.
Tenen un sistema nerviós i uns òrgans dels sentits molt desenvolupats

100. Tipus d’aparells bucals en insectes:
A: Mastegador, amb mandíbules importants que tallen i trituren
B: Xucladora
C: Picadora

101. Coleòpters o Escarabats

103. Insectes socials: Abelles, formigues, termites ....

105. Alguns insectes pateixen un procés de metamorfosi després de néixer
que els convertirà en adults madurs

108. INSECTES BENEFICIOSOS
Els insectes són beneficiosos pel medi ambient ja que serveixen d’aliment per
a infinitat d’organismes.
Moltes espècies són beneficioses pels productes de valor comercial que
s’obtenen: Cera, mel, tints, seda...
També són importants en agricultura pel seu paper com a pol.linitzadors.
La seva funció com a descomponedors de matèria orgànica també és molt
important, ja que la transformen en inorgànica i així les plantes la poden
tornar a utiltizar.
En alguns països, mengen diversos insectes , aquests constitueixen una font de
proteïnes.

109. INSECTES PERJUDICIALS
Molts insectes malmeten collites, aliments i també construccions de fusta..... provoca
Alguns transmeten malalties.

110. CRUSTACIS:
Són artròpodes principalment aquàtics. La majoria de les espècies són
marines però també n’hi ha d’aigua dolça i de terrestres.
Tots els seus apèndix són dobles: Tenen dos parells d’antenes..
Respiren per brànquies o, en alguns casos, per la superfície del cos.
Ex: Crancs, llagostes, llagostins, escamarlans ....
Alguns són de vida sèssil ( viuen fixats al substrat) com els peus de cabra

111. CRUSTACIS

113. MIRIÀPODES
Són artròpodes terrestres.
Tal cap tenen un parell d’antenes i la boca és
mastegadora. Tenen un parell d’ulls simples.
El cos està format per molts segments i a cadascun
hi ha un parell de potes o dos depenent del grup.
Al primer segment del tronc, alguns tenen
forcípules que els serveixen per injectar verí.
Exemples: Centcames, escutigera,Iulus....

114. Iulus

115. TRILOBITS:
Grup d’artròpodes fòssil, van viure a les aigües marines del Paleozoic i es van
extingir fa 250 milions d’anys. Serveixen de fòssils guies d’aquesta època.

116. EQUINODERMS

117. CARACTERÍSTIQUES DELS EQUINODERMS
Són organismes marins.
La majoria tenen simetria radial pentàmera.
No tenen cap, ni ganglis nerviosos amb funció de cervell, per això, la
seva capacitat d’acció està motl condicionada, els seus moviments són
força lents, no poden fugir ...
Tenen un esquelet extern format per plaques calcàries que està ple de
protuberàncies, espines punxoses... que els permet defensar-se.
Tenen una elevada capacitat de regeneració.

118. L’aparell ambulacral fa les funcions d’aparell respiratori i locomotor i, en algunes
espècies, ajuda també en l’alimentació. Està format per un conjunt de conductes ,
comunicats entre ells i amb l’exterior. Pels quals circula l’aigua de mar. La pressió
es regula mitjançant contraccions d’unes petites vesícules situades al voltant de la
boca. Aquests canals es perllonguen pels braços de l’animal i formen unes
extensions que travessen l’esquelet, els peus ambulacrals, que els serveixen per
desplaçar-se. L’aigua que circula pel sistema porta oxigen dissolt i contribueix a la
respiració.

120. ASTEROÏDEUS
Les estrelles de mar són carnívores, s’alimenten de crustacis,
mol.luscs, cucs i de vegades, fins i tot de peixos que capturen
amb els seus peus ambulacrals. Tenen uns músculs molt
potents, capaços d’obrir la closca d’un musclo, per exemple.
Treuen el seu estòmac per la boca, envolten l’animal i se
l’empassen. Causen estralls als vivers de mol.luscs.
Tot i això, passen la major part del temps reposant.

121. EQUINOÏDEUS: Eriçons de mar o garotes
Cos esfèric, sense braços i coberts d’espícules
Sovint estan proveïts de glàndules verinoses.
S’alimenten d’algues, petits organismes o animals morts.
Alguns són molt apreciats com a aliment.

123. OFIUROÏDEUS:
Les ofiures es diferencien de les estrelles de
mar perquè tenen un disc central clarament
diferenciat i uns braços arrodonits, més
llargs i esvelts.
S’alimenten de plàncton

125. HOLOTUROÏDEUS: Cogombres de mar.
Animals allargats, sense braços, en els quals s’aprecien cinc fileres de peus
ambulacrals., reposen recolzant-se en tres d’elles.
Els peus ambulacrals de prop de la boca s’han transformat en tentacles.
S’alimenten de matèria orgànica en descomposició que troben al substrat.
Si se senten atacats poden fragmentar el seu cos en dos o més trossos, altres
expulsen els seus òrgans interns.
Alguns acullen a altres animals al seu interior com ara el peix Carapus, que viu a la
seva cloaca i només surt per menjar

126. Les espardenyes són un tipus d’holoturies
molt apreciat gastronòmicament.

127. CRINOÏDEUS o Lliris de mar
Tenen aspecte de flor i viuen fixats al sòl,consten
d’un peduncle, un cos i uns braços molt
nombrosos amb peus ambulacrals en forma de
tentacles