1. L’habitatge a Roma

2. Tipus d’habitatge : D omus I nsulae V illa

3. D OMUS

4. V estibulum Rebedor de la casa. Comunicava l’atri amb l’exterior.

5. A triu m Part essencial de la domus . Caracteritzat per una gran obertura al sostre ( compluvium ) que servia per a ventilar, il·luminar i recollir l’aigua de la pluja, que queia en un petit estany ( impluvium ). I MPLUVI C OMPLUVI

6. T ricliniu m El menjador. Rep el nom del conjunt mobiliari format per tres llits en els quals els comensals es reclinaven.

7. Part de la casa reservada al pater familias . Normalment s’hi entrava directament des de l’atri. T ablinum

8. C ubiculu m Eren petits espais que s’obrien al pou de llum i ventilació de l’atri. Els seus usos van ser diversos: dormitoris, llibreries, despatxos...

9. P eristylum Jardí interior rodejat de columnes entorn al qual hi havia diferents habitacions. Al peristil hi havia el lararium , destinat al culte domèstic.

10. C ulina La cuina inicialment no tenia un espai específic a la domus , ja que els aliments es transformaven a l’atri. Quan aquest passà a ser un espai social calgué buscar una ubicació concreta per a dur a terme les tasques culinàries, i s’aprofitaren habitacions secundàries amb un mínim de ventilació cap a l’exterior.

11. L atrin a Les latrinae domèstiques probablement eren usades pel servei de la casa, utilitzant els amos les que es trobaven a les termes, molt més cuidades estèticament. Solia estar al costat de la culina.

12. Locals situats a la part de la domus que donava al carrer i que s’utilitzaven per muntar algun negoci. Normalment es llogaven . T aberna e

13. I NSULAE

14. En què es diferencia de la d omus ? 1 . La domus estava orientada cap a l’interior -per així evitar el soroll del carrer i els seus inconvenients- i no tenia gairebé finestres. A les insulae , en canvi, hi havia força finestres cap a l’exterior. + finestre s

15. 2. La domus solia tenir un pis, a voltes dos. Les insulae podien tenir-ne diversos . + piso s

16. 3. A la domus cadascuna de les habitacions tenia una funció determinada, mentre que a les insulae la funció venia donada per les necessitats dels propietaris i/o llogaters. + polivalènci a

17. 4. Les insulae no disposaven de cuina ni de latrines , que sovint estaven situades a la planta baixa de l’edifici o en edificis específics destinats a aquest ús. 5. Les insulae eren construides amb materials molt barats (les parets sovint eren de fusta), cosa que les feia fàcilment derrumbables i incendiables . - Comodita t

18. V ILLA

19. Tipus de villae : V illa urbana Villa rustic a

20. Lloc d’esbarjo on els propietaris podien gaudir de la tranquil·litat del camp. El luxe era característic d’aquests habitatges, en els quals els amos residien de forma temporal ( “segona vivenda”). VILLA URBAN A

21. Solien tenir totes les comoditats imaginables fins i tot calefacció a l‘ hivern (per mitjà d'un sistema d‘ hipocaust ). L'estructura d'aquestes vil·les era molt variada, però, en general, s'hi accedia directament pel peristil. Les habitacions s'agrupaven en edificis diferents comunicats entre si per passadissos coberts (criptopòrtics). L'envoltaven horts, petits boscos i jardins.