1. Curs d’introducció a la solidaritat pel
desenvolupament
IV EDICIÓ
BLOC III: Possibles solucions,
acció transformadora al nord
Miquel Vallmitjana, cooperativa Germinal, Ecoconsum

2. A mode d'introducció: Problemes ecològics
Leonardo Boff
El principal problema ecològic
del planeta no és la extinció de
les balenes sinó la gana,
totalment evitable, d’una part de
la humanitat –els pobres-.

3. De quina desigualtat parlem?
La copa de cava
20% de la població
del món es reparteix
el 82,7% de les
riqueses
11,7%
1,9
%
2,3
%
20% de la població del
món es reparteix 1,4 %
de la riquesa
Un quintil = 20%
= 1.200 milions de
persones (dels
6.000 milliones
que poblen el
planeta).

5. Estem aquí!Estem aquí!
Jo no me'n refio gens
d'aquestes àrees!

6. Gràfica del consum energètic i el PIB
I fins ara no hem après a viure d'una altra manera!

7. Jo em sento enganyat!
o com a mínim ja no es pot seguir la lògica de
defensar el creixement econòmic del nord per a
que puguem esquitxar les riqueses a la perifèria

8. Documental:
Un crudo despertar
Crash Course.
Cris Martenson
Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.

9. Documental:
Un crudo despertar
Crash Course.
Cris Martenson
Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.
Atenció, que us podeu atemorir quan us
hi introduïu!
http://www.peakoilblues.com/

10. Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.
5 cèntims d'un dels recursos:
Per exemple, el llibre de Núria Almiron i Marcel
Coderch, es pot resumir en 4 premisses:
- La societat s'enfronta a un greu problema, que
és el zenit del petroli.
- Les nuclears no són la solució, sinó part del
problema, perquè poden fer de miratge.
- Cal dedicar molts recursos per adaptar-nos al
món sense el petroli barat -i les nuclears es
podrien menjar gran part d'aquests recursos-.
- El món després del zenit del petroli és diferent
del d'abans. Cal deixar de banda la idea de fer el
mateix amb altres fons energètiques.

11. Jo em pregunto si els nostres governants tenen en
compte aquesta amenaça.
Si puja el preu dels combustibles fòssils:
- Augmentaria la crisi econòmica que potser s'ha generat perquè
han començat a pujar els preus dels combustibles fòssils.
- Pujaran els preus de tot, en un context d'augment dels exclosos
del sistema econòmic.
- Es reduirà la producció d'aliments (petrodependència dels
aliments -transport, fertilitzants, pesticides, mecanització- i
desviació cap a agrocombustibles), en aquest context de cada cop
més gent sense recursos per comprar-los.
- I segur que em deixo escenaris molt pitjors...

12. Jo em pregunto si els nostres governants tenen en
compte aquesta amenaça.
Si puja el preu dels combustibles fòssils:
- Augmentaria la crisi econòmica que potser s'ha generat perquè
han començat a pujar els preus dels combustibles fòssils.
- Pujaran els preus de tot, en un context d'augment dels exclosos
del sistema econòmic.
- Es reduirà la producció d'aliments (petrodependència dels
aliments -transport, fertilitzants, pesticides, mecanització- i
desviació cap a agrocombustibles), en aquest context de cada cop
més gent sense recursos per comprar-los.
- I segur que em deixo escenaris molt pitjors...
Si us costa imaginar-vos aquests escenaris podeu visitar Managua,
Salvador de Bahia,...allà el nostre sistema capitalista i privilegiat fa
temps que els ha condemnat a l'etern subdesenvolupament
(recordeu la copa de cava!).

13. Jo em pregunto si els nostres governants tenen en
compte aquesta amenaça. (II)
- No sembla que se'n parli als mitjans de comunicació. O al
menys suficientment tenint en compte la importància de
l'assumpte.
- Potser és contraproduent parlar-ne perquè va en contra dels
interessos del sistema capitalisme que vol “créixer” cada cop
més.
- Potser no es parla perquè no es sap com traslladar aquest
missatge a la societat.
- La meva impressió és que totes les polítiques són
continuistes com si els propers 20 anys seran iguals que els
darrers 20 anys. Pequen d'ingenus o d'ignorants? ...o ens
volen prendre el pel?

14. Un horitzó sostenible.
- Estabilitzar la població i el seu consum a 8000 Milions de
persones, amb un homogeni i alt nivell de benestar; sense voler
créixer més.
- Tecnologia per a reduir la petjada ecològica i la contaminació a
nivells absoluts propers a 1970 a Europa (més o menys 1980 a
Catalunya).
- Especial esforç als recursos naturals i als serveis ambientals
vitals.
“Els límits del creixement:
30 anys després”, Donella
Meadows, 2004.

15. Com assolir aquest horitzó?
(un possible programa mínim de canvi global)
- Salt conceptual: del creixement al desenvolupament humà -mesurat
en les seves múltiples dimensions i fugint de la simplicitat del PIB-.
- Afavorir la transició ràpida:
- energies renovables i ecoeficiència.
- agroecologia
- consum responsable (social i ambientalment)
- els preus poden reflectir les prioritats.
- Distribució equitativa dels recursos i valorar tots els treballs (cal
valorar també el treball reproductiu també conegut com les feines
domèstiques).
- Protegir i regenerar els sistemes naturals per recuperar els seus
serveis.
- Relocalitzar l'economia:
- més democràticament controlable.
- més adaptada a l'entorn.
“L'Estat del mon”,
World-Wach
Institute 2008

16. Com assolir aquest horitzó?
(un possible programa mínim de canvi global)
- Salt conceptual: del creixement al desenvolupament humà -mesurat
en les seves múltiples dimensions i fugint de la simplicitat del PIB-.
- Afavorir la transició ràpida:
- energies renovables i ecoeficiència.
- agroecologia
- consum responsable (social i ambientalment)
- els preus poden reflectir les prioritats.
- Distribució equitativa dels recursos i valorar tots els treballs (cal
valorar també el treball reproductiu també conegut com les feines
domèstiques).
- Protegir i regenerar els sistemes naturals per recuperar els seus
serveis.
- Relocalitzar l'economia:
- més democràticament controlable.
- més adaptada a l'entorn.
“L'Estat del mon”,
World-Wach
Institute 2008
és a dir: canvi cultural

17. Qui ha de governar aquesta transició?

18. Qui ha de governar aquesta transició?
Segurament si tots alhora estirem l'estaca tombarem.
- Massa crítica de poblacions/comunitats i experiències
disposades a fer un canvi tant profund de direcció.
- Polítiques públiques que han d'estimular aquestes propostes
de canvi, i que les ajudi a desenvolupar-les.
Apuntes sobre la crisis o
las crisis de nuestro
tiempo. Enric Tello, 2008.

19. Exemples:
- Alimentació: promoure l'agroecologia, promoure que moltes més
persones es posin a produir. La relació directa consumidors/productors
permet fer més viable aquesta transició (grups de consum/botigues de
barri/mercats de pagesos).
- Energia: deixar de fer servir els cotxes. Considerar el petroli com un
picasso i replatenjar-se el consum cada cop. Invertir en producció
d'energies renovables.
- Economia: Una altra manera de finançar (estalvi + prèstecs sense
interessos -només perquè s'ho val-); reduir per tant deutes, i si pot ser
condonar; més radicalment: vaga de bancs (http://podem.cat),
enxarxar-se per reduir la monetarització de la nostra vida
(http://intercanvis.net), innovar (grup d'economia contrahegemònica
(http://decreixement.net).

20. I no cal oblidar els efectes del canvi climàtic.
Per evitar propostes Cianur: Carbó temporalment.
- Menys aigua disponible per a milions de persones.
- Possible reducció de la producció agrícola.
- Gran crisi biodiversitat.
- Risc de l'efecte “llindar”.

22. Altres diapositives pensades per aclarir alguns temes:

23. Tenint en compte que:
1 dia de consum de petroli equival a milers d’anys de sediments de
“dinosaures” (bé... els éssers vius que siguin).
3-5 generacions humanes hem estat hipotecant el futur de les altres
generacions que vindran.
Bogeria energètica.

24. Exemples de consum: una família / una setmana
Alemanya : $500.07 Itàlia (Sicília) : $260.11
Equador : $31.55 Txad : $1,62
Font: presentació “A comer!”

25. Agricultura: revolució “verda”
Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org

26. Evaluación Internacional del papel del
Conocimiento, la Ciencia y la Tecnología
en el Desarrollo Agrícola (IAASTD)
Fet per 400 científics, dels 2004 al 2008, I finançat per la Fao,
Oms, Governs, etc, i signat pels governs de 58 països. El
director de la recerca Robert Watson, s'ha pronunciat
específicament contra el transgènics i demana una moratòria de
30 anys.
A l'informe les conclusions especifiques contra els transgènics
no són tan clares i dures degut a la pressió dels governs. De tota
manera l'informe esta ple de declaracions que son joies
aprofitables en favor dels petits agricultors i d'una agricultura
sostenible.

27. sostenibilidadsostenibilidad
productividadproductividad

28. Criteris del comerç just
sistema comercial alternatiu
unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries
- Salaris per una vida digna
- No a la explotació infantil
- Igualtat entre homes i dones
- Drets laborals
asseguri un mitjà de vida sostenible
- Respecte al medi ambient