2. QUÈ ÉS L'ECONOMIA?
L'economia s'ocupa de l'administració o l'ús
del recursos existents a fi de satisfer les
necessitats que tenen les persones i el grups
humans
L'economia és la ciència que estudia la conducta
humana com una relació entre finalitats i mitjans
limitats que tenen diversa aplicació
Lionnel Robbins
3. ELS BÉNS ECONÒMICS
● Les persones produeixen béns
econòmics (productes o
serveis):
● El productes són objectes
materials o tangibles
● Els serveis són tasques que es
presenten a persones o grups)
● Els bens econòmics:
● Són limitats i es poden esgotar
● Es compren i es venen
4. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
● Les activitats econòmiques són aquelles que produeixen
béns econòmics mitjançant diferents tipus de recursos,
que es denominen factors de producció.
● Recursos naturals: Proporcionats per la natura
● Recursos Humans. Persones que aproten la seua faena. Capital
humà o treball
● Capital: Sovint s'identifica amb els diners, però en realitat és un
factor de producció (edificis, maquinària...)
– Capital fix (edificis, maquinària...)
– Circulant, diners i les matèries primeres (recursos que són transformats
en productes a través de l'activitat industrial)
● Les activitats econòmiques s'agrupen en sectors: primari,
secundari i terciar
5. TIPUS DE SISTEMES ECONÒNOMICS
La forma d'organitzar les economies de les diferents
societats pot ser de formes diferents:
- Sistema econòmic planificat o socialista: L'Estat es el
propietari de la major part dels factors de producció i
decideix per tant, com ha de funcionar l'economia. Són
models intervencionistes o centralitzats. S'adopten mesures
i apliquen lleis que afecten la producció, les activats
econòmiques...
- El sistema més generalitzat és el sistema econòmic de
mercat. Oferta i demanda.
6. L'ECONOMIA DE MERCAT. L'OFERTA I LA DEMANDA
●
L'economia de mercat és el sistema en què les persones i les
empreses produeixen, compren i venen béns i serveis lliurement. Es
suposa que no intervé l'estat
● El factors de producció com el recursos naturals i el capital siguen de
propietat privada (empreses o individus) i no pertanyen a l'estat.
● Les polítiques econòmiques són un conjunt d'actuacions dels governs
en relació amb l'economia
●El mercat és el medi on s'intercavien béns i serveis i se'n determinen
els preus (físic o virtual). Per a que funcione es necessari:
● Oferta: Conjunt de béns i serveis que es posen a la venda
(comportament dels venedors). Influeixen factors com recursos
(salaris, matèries primeres...)
● Demanda: Conjunt de béns i serveis que els consumidors estan
disposats a comprar per un preu determinat. Influeixen els ingressos,
publicitat.
●El preu ve determinat per l'oferta i la demanda
7. ELS AGENTS ECONÒMICS: LES FAMÍLIES
Agent econòmic (no ha de ser un grup familiar). Es coneix com a
habitatge o economia domèstica
ECONOMICAMENT
➔Són consumidor de béns i serveis: Incideixen en la demanda i en
el preus. El consum obliga a les famílies a fer una despesa. La seua
actuació es reflecteix en els indicadors econòmics (IPC= cost de la
vida)
➔Proporcionen factors de producció: Proporcionen treballadors a les
empreses. El recursos naturals i el capital pertanyen també a
persones o famílies, per açò obtenen ingressos que empren per
adquirir béns i serveis. El conjunt d'ingressos i despeses de la
família en constitueix el pressupost.
8. ELS AGENTS ECONÒMICS: LES EMPRESES
És una organització o entitat el fi de la qual és
produir béns i serveis per a obtenir un benefici
econòmic
ECONOMICAMENT
✗
Les empreses poden pertànyer a un individu o a diversos
individus en aquest cas les anomenem societats
✗
Les societats estan formades per accionistes, perquè
posseeixen una part de l'organització (acció)
✗
Les empreses obtenen ingressos de la venda de béns i
serveis, però també té una sèrie de despeses o costos de
producció ( salaris, imports destinat a adquirir recursos i
béns per produir o prestar serveis).Quan els ingressos són
majors que els costos es diu que l'empresa obté beneficis
9. TREBALLADORS I RECURSOS HUMANS
Els recursos humans constitueixen un factor de producció
essencial
EL MÓN DEL TREBALL o món laboral són les relacions del
treballador amb l'empresa, la manera de treballar...
La majoria dels treballadors estan sotmesos a les lleis de mercat
( oferta i demanda)
Importancia del treball per a les families, per els ingressos de
l'economia domèstica
SEGURETAT SOCIAL
Conjunt d'organismes dependendents de l'administració la finalitat del
qual és protegir els ciutadans en situacions de necesseitat.
Els ingressos de la Seguretat Social procedeixen de les cotitzacions
( aportacions qu fan obligatòriament els treballadors i les empreses)
10. ELS CANVIS EN EL MÓN DEL TREBALL
● Ha augmentat el nombre de persones que busquen ocupacio
(incorporació de dones i joves menors de 30 anys)
● Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha
revolucionat la producció en les empreses i en conseqüència
les tasques que exerceix el treballador.
● Els treballador estan cada vegada més qualificats (personal
format i especialitzat)
● Les empreses tenen més facilitats per a acomiadar el empleats
i contractar-ne d'altres. Reivindicacions laborals
● Les condicions de trebals han millorat, tant en horaris com en
seguretat.
● Hi ha més homes empeats que dones. Obstacles en el món
laboral per a les dones (marginació laboral...)
11. EL AGENTS SOCIALS
Són el representants dels treballadors i dels empresaris.
●
●
La seua funció és negociar les condicions que afecten
als empleats.
●
Totes les condicions i acords queden reflectix en un
document denominat conveni colectiu, que han de
complir treballadors i empresaris.
12. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?
La globalització és un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a gran escala,
que consisteix en la creixent comunicació i interdependència entre els diferents
països del món unificant els seus mercats, societats i cultures, a través d'una sèrie
de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els donen un caràcter
global.
CARACTERÍSTIQUES
ELS MITJANTS DE COMUNICACIÓ: Especialment Internet. Mercat MundiaL
●
MULTINACIONALS: Model de producció de les empreses.
●
CREACIÓ DE BLOCS D'INTGRECIO ECONÒMICA:
●
ÀREES DE LLIURE COMERÇ: Es suprimeixen els aranzels (TLC o NAFTA; AELC
O EFTA)
●
MERCATS COMUNS: Suprimeixen aranzels, circulació de persones i capitals.
Política comuna respecte a altres estats. UE i MERCOSUR.
ORGANISMES INTERNACIONALS: OMC ( lliure mercat entre els membres); ONU
(institucions com Banc Mundial o FMI)
INTERDEPENDÈNCIA DE LES ECONOMIES: Dependència entre les economies
mundials, el canvis afecten als diferents països
16. L'ESTAT I L'ECONOMIA
A aquests agents econòmics (família i
empresa) cal sumar l'estat. L'estat intervé a
través de diversos procediments: l'aplicació de
lleis que regulen el mercat, la prestació de
serveis (sanitat, educació, transports públics...)
i cobrament d'impostos.
17. QUÈ ÉS LA DEMANDA?
La demanda d'un bé determina la quantitat de dita bé que els compradors desitgen comprar
per a cada nivell de preu. La demanda ve determinada per una sèrie de variables:
a) Preu del ben: La quantitat demandada es mou de forma inversa al preu: si el preu d'un ben
puja es demanda menys, mentre que si baixa la seva demanda augmenta.
b) Renda: Normalment si augmenta la renda del consumidor augmenta també la quantitat
demandada d'un ben. Aquest és el comportament que presenta la majoria dels béns, als quals
es denomina "béns normals". Però cap la possibilitat que en augmentar la renda del
consumidor disminueixi el seu consum d'un determinat bé; són els anomenats "béns
inferiors". El major poder adquisitiu del consumidor li permet substituirlos per uns altres de
major qualitat.
c) Preu dels béns relacionats: distingirem entre béns substitutius i béns complementaris.
● Ben substitutiu és aquell que pot satisfer la necessitat del consumidor pràcticament
igual que el bé en qüestió (per ex. la margarina és un ben substitutiu de la mantega).Si
puja el preu del ben substitutiu augmenta la demanda del ben (i el contrari si baixa).
● Ben complementari és aquell que es consumeix conjuntament amb el bé en qüestió (per
exemple, raqueta de tennis i pilota de tennis). En canvi, si puja el preu d'un ben
complementari baixa la demanda del ben (i el contrari si baixa).
d) Els gustos. Si un producte es posa de moda augmentarà la seva demanda, mentre que si
perd popularitat disminuirà la seva demanda.
18. LA CORBA DE LA DEMANDA
La corba de la demanda és el resultat
de la decisió de milions de potencials
consumidors. Representa la quantitat
demandada d'aquest ben para cada
nivell de preu.
Té pendent negativa ja que a mesura
que puja el preu disminueix la
quantitat demandada, mentre que si
baixa el preu augmenta.
Variacions en el preu del bé
produeixen moviments al llarg de la
corba, mentre que variacions en les
altres variables assenyalades
produeixen desplaçaments de la
corba.
19.
20. QUÈ ÉS L'OFERTA?
L'oferta determina la quantitat d'un ben que els venedors ofereixen al mercat en
funció del nivell de preu. L'oferta ve determinada per les següents variables:
a) Preu del ben. Quantitat oferta i preu es mouen en la mateixa adreça. Si el
preu puja els venedors augmentaran la seva oferta, en canvi si el preu baixa l'oferta
també disminuirà.
Quan baixa el preu d'un bé disminueix la rendibilitat que obté el venedor el que
li portarà a orientar la seva activitat cap a altres tipus de béns.
b) Preus dels factors (recursos utilitzats en la seva fabricació). Si puja el preu
dels factors augmenta el cost de fabricació amb el que la rendibilitat obtinguda pel
venedor es redueix. Per tant la relació d'aquesta variable amb l'oferta és inversa: Si
puja el preu dels factors disminueix la quantitat oferta i si baixa el preu augmenta.
c) Tecnologia: tecnologia i quantitat oferta es mouen de forma paral∙lela. Una
millora tecnològica comportarà una disminució del cost de fabricació, augmentant la
rendibilitat del producte. Això impulsarà al venedor a augmentar la seva oferta.
d) Les expectatives: la seva influència en l'oferta és similar a la qual es va veure
en analitzar la demanda. Les expectatives, segons com siguin (pujada o baixada
prevista del preu del bé, canvis de gustos, tendència a l'alça o a la baixa del cost dels
factors, etc.), poden afavorir o perjudicar la quantitat oferta.
