SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 30
EDAT ANTIGA
Grècia i Egipte
Egipte
La civilització egípcia es va desenvolupar cap a
l’any 6000 aC al nord-est d’Àfrica , en un territori
fèrtil regat pel riu Nil ,i va durar fins l’any
640 d. C.
EL RIU NIL
Els egipcis van desenvolupar una
agricultura molt productiva:
El riu regava les terres i les inundava
cada any , quan l’aigua se'n va,
fertilitza els conreus.
El riu era també una important via de
comunicació i de transport.
LES PIRAMIDES
Les piramides egipcies són grans monuments
funeraris.
De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis,
les pirámides eren els monuments més
emblemàtics d'aquesta civilització.
LA POBLACIÓ EGÍPCIA
El faraó era el cap d'Egipte, era el propietari del
regne i era considerat un deu vivent, a canvi
havia d’impartir justícia i havia de garantir la
seguretat i la prosperitat del regne.
Per sota del faraó hi havia tota la resta de la
societat: escribes, sacerdots, funcionaris i els
obres especialitzats.
LA CULTURA I LA CIÈNCIA
Els egipcis feien servir un tipus d’escriptura
anomenada jeroglífica. Escrivien sobre fusta,
ceràmica, pedra i fulls de papir.
Van desenvolupar molts coneixements científica:
Van aplicar i les matemàtiques i van ser bons
cirurgians.
LA RELIGIÓ
Els egipcis tenien una religió politeista. També
creien en la vida després de la mort, sempre que
el cos no es fes malbé, el posaven en un sarcòfag i
l’enterraven. Amb el temps el cos es convertia en
una mòmia.
L’ART
L’art egipci té un caràcter religiós i monumental.
Els egipcis van ser grans arquitectes i van
construir edificis colossals: temples i tombes, en
ells si conserven pintures murals i estàtues de
grans dimensions, com els colossos o esfinxs.
GRÈCIA
La civilització grega va créixer entre el segle VIII i
el segle II Ac a les costes de la Mediterrània
oriental. Els grecs eren un poble mariner i
comerciant i van navegar per la mediterrània
buscant jocs on poguessin crear mercats estables.
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Els grecs de l’antiguitat compartien la religió, els
costums i la llengua, i s’organitzen en polis.
Les polis eren petits estats formats per
independents.
En una polis grega, Atenes, va néixer la
democràcia.
La democràcia es la forma de govern que
defensa la interversió i en l'elecció dels
governants.
LA RELIGIÓ
Els grecs tenien una religió politeista, es a dir,
creien en molts deus.
La mitologia grega es el conjunt d'històries
fabuloses i de creences relacionades amb els deus.
LA CULTURA I LA CIÈNCIA
Grècia a va desenvolupar una civilització molt
avançada.
En ciència, els grecs es van dedicar a fer estudis
de geografia, astronomia, física, matemàtica,
medicina, etc.
En filosofia, es van preocupat en la humanitat:
qui som, el món es com és...
L’ART
Els grecs van destacar en l’escriptura i en la
construcció de teatres i temples religiosos.
Per exemple: les escultures, els temples i els
teatres.
LES CIUTATS
Les ciutats tenien diferents parts:
La muralla: servia per defensar la ciutat de
possibles atacs.
La porta: per poder travessar la muralla i entrar
a la ciutat.
El port: Empúries es va construir arran de mar.
L’àgora: Era la plaça principal de la ciutat.
LA MITOLOGIA
És un conjunt de llegendes que provenen de la
religió d’aquesta antiga civilització Mediterrània
oriental. Els personatges que hi apareixen són
déus, herois, semidéus i monstres.
ELS DEUS I HEROIS
Els dues i herois importants de grecia van ser:
Afrodita, Apolo, Ares, Artemis, Atena, Dionisio,
Hades, Hefesto, Hera i Zeus
ROMA
Els romans eren originaris de la ciutat de roma,
al centre de la península itàlica.
Es van estendre per la mediterrània hi van
arribar a dominar-la, per això la anomenar
MARE NOSTRUM; al mar nostre.
L’ORGANITZACIÓ POLITICA
POLITICA Els romans van crear un estat molt
poderós conquerint territoris i dominant altres
pobles.
Tots els súbdits pagaven impostos i els diners.
Segons l’organitzen política, diferencien tres
períodes de la civilitza romana : la monarquia, la
republicà i l’imperi.
SOCIETAT
La societat romana es dividida en tres grans grups: els patricis,
els plebeus i els esclaus.
ELS PATRICIS: eren els grans propietaris de terres i els
comerciants rics. Tenien dret a participar en la vida política.
ELS PLEBEUS: eren els petits propietaris a
agrícoles o artesans. No tenien drets polítics.
ELS ESCLAUS: sovint eren capturats en guerres de conquesta.
La majoria treballaven en les mines o en agricultura.
ECONOMIA
L’ economia tenia 3 grans blocs: l’agricultura, la
industria i la comerç.
L’agricultura: Era principalment la font de riquesa.
La industria: era molt avançada, sabien fer
ceràmiques, forjaven, feien vidre, treballaven el
tèxtil, la orfebreria i tambe feien armes.
El comerç: va prosperar gràcies a la seguretat en les
vies de comunicació.
RELIGIÓ
La religió del poble romà era politeista. Un dels
déus més adorats va ser va ser Júpiter.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA
L’any 218 aC. Els romans van desembarcar a
Empúries, i des de Empúries van emprendre la
colonització de la península Ibèrica.
LA HISPÀNIA ROMANA
Ela romans van dividir Hispània en tres
províncies, amb la intenció de facilitar-ne el
govern: la Tarraconense, Bètica i Lusitàna.
En cada província hi havia un governador, que
depenia del senat romà.
ROMANITZACIÓ
Va ser un procés que es va dilatar més o menys
en el temps segons la resistència a de la
població conquerida.
Inclou l’adaptació del llatí, el dret romà i la
religió cristiana.
IBERS
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts
clàssiques identifiquen a la costa oriental de la
península ibèrica.
LLENGUA I ESCRIPTURA
La llengua dels ibers esta documentada per
escrit fonamentalment en escriptura ibèrica
nord oriental i residualment en escriptura
ibèrica sud-oriental ien alfabet grecoibèric.
ECONOMIA
Pel que fa l’agricultura, els cereals van constituir
la base de la producció.
Una part de la producció es devia panificar,
mentre la altre part es dedicava a la producció
de la cervesa.
Pel que fa a la ramaderia, els bòvids mascles
eren explotats fonamentalment com a força de
treball en l'activitat agrícola i les femelles per a
l'obtenció de llet.
La metal·lúrgia del ferro s'aplica tant a la producció
d'armes com a una gran diversitat d'instruments de
treball.
La metal·lúrgia del bronze s'aplica a la producció
d'objectes personals.
El comerç d'importació es documenta
fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i
grans envasos de transport de productes
alimentaris
LA RELIGIÓ
De l'existència de sacrificis d'animals entre els
ibers, que diu que els ibers sacrificaven segons el
ritual dels grecs, recollien sang en una pàtera,
entonaven càntics i tocaven música de flautes.
El panteó iber va acceptar divinitats exòtiques
orientals i posteriorment gregues i romans.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romanshistorialavilaroja
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu alfredmata
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Greciasemgrec
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjanaDolors
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització gregachinchi223
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSAssumpció Granero
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 

Mais procurados (20)

L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Grecs
GrecsGrecs
Grecs
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 

Destaque

Fenicics i grecs
Fenicics i grecsFenicics i grecs
Fenicics i grecsLoorca_13
 
Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romàpompeu.parets
 
Tema La Antigua Grecia 1º eso
Tema La Antigua Grecia  1º esoTema La Antigua Grecia  1º eso
Tema La Antigua Grecia 1º esoMargarita Mora
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
Organizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de GreciaOrganizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de Greciayolandasilvavasquez
 

Destaque (7)

Grecia 1º ESO
Grecia 1º ESOGrecia 1º ESO
Grecia 1º ESO
 
Roma mía síntesis
Roma mía síntesisRoma mía síntesis
Roma mía síntesis
 
Fenicics i grecs
Fenicics i grecsFenicics i grecs
Fenicics i grecs
 
Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romà
 
Tema La Antigua Grecia 1º eso
Tema La Antigua Grecia  1º esoTema La Antigua Grecia  1º eso
Tema La Antigua Grecia 1º eso
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Organizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de GreciaOrganizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de Grecia
 

Semelhante a Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura

Semelhante a Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura (20)

Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
Egipte paula
Egipte paulaEgipte paula
Egipte paula
 
Tema 10 esquema
Tema 10 esquemaTema 10 esquema
Tema 10 esquema
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 

Mais de Dolors

ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020Dolors
 
Colònies de 2n
Colònies de 2nColònies de 2n
Colònies de 2nDolors
 
Presentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaPresentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaDolors
 
Preguntes frequents
Preguntes frequentsPreguntes frequents
Preguntes frequentsDolors
 
NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ Dolors
 
Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1Dolors
 
Museu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaMuseu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaDolors
 
Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Dolors
 
Experiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbExperiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbDolors
 
Experiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbExperiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbDolors
 
Experiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè AExperiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè ADolors
 
Experiència amb els netbook
Experiència amb els netbookExperiència amb els netbook
Experiència amb els netbookDolors
 
Anem a besalú
Anem a besalúAnem a besalú
Anem a besalúDolors
 
L’univers
L’universL’univers
L’universDolors
 

Mais de Dolors (16)

ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
 
Colònies de 2n
Colònies de 2nColònies de 2n
Colònies de 2n
 
Presentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaPresentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusica
 
Preguntes frequents
Preguntes frequentsPreguntes frequents
Preguntes frequents
 
NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ
 
Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1
 
Museu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaMuseu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunya
 
Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1
 
Experiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbExperiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èb
 
Experiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbExperiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èb
 
Experiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè AExperiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè A
 
Experiència amb els netbook
Experiència amb els netbookExperiència amb els netbook
Experiència amb els netbook
 
Anem a besalú
Anem a besalúAnem a besalú
Anem a besalú
 
Peludin
PeludinPeludin
Peludin
 
L’univers
L’universL’univers
L’univers
 
Perú
PerúPerú
Perú
 

Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura

  • 2. Egipte La civilització egípcia es va desenvolupar cap a l’any 6000 aC al nord-est d’Àfrica , en un territori fèrtil regat pel riu Nil ,i va durar fins l’any 640 d. C.
  • 3. EL RIU NIL Els egipcis van desenvolupar una agricultura molt productiva: El riu regava les terres i les inundava cada any , quan l’aigua se'n va, fertilitza els conreus. El riu era també una important via de comunicació i de transport.
  • 4. LES PIRAMIDES Les piramides egipcies són grans monuments funeraris. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis, les pirámides eren els monuments més emblemàtics d'aquesta civilització.
  • 5. LA POBLACIÓ EGÍPCIA El faraó era el cap d'Egipte, era el propietari del regne i era considerat un deu vivent, a canvi havia d’impartir justícia i havia de garantir la seguretat i la prosperitat del regne. Per sota del faraó hi havia tota la resta de la societat: escribes, sacerdots, funcionaris i els obres especialitzats.
  • 6. LA CULTURA I LA CIÈNCIA Els egipcis feien servir un tipus d’escriptura anomenada jeroglífica. Escrivien sobre fusta, ceràmica, pedra i fulls de papir. Van desenvolupar molts coneixements científica: Van aplicar i les matemàtiques i van ser bons cirurgians.
  • 7. LA RELIGIÓ Els egipcis tenien una religió politeista. També creien en la vida després de la mort, sempre que el cos no es fes malbé, el posaven en un sarcòfag i l’enterraven. Amb el temps el cos es convertia en una mòmia.
  • 8. L’ART L’art egipci té un caràcter religiós i monumental. Els egipcis van ser grans arquitectes i van construir edificis colossals: temples i tombes, en ells si conserven pintures murals i estàtues de grans dimensions, com els colossos o esfinxs.
  • 9. GRÈCIA La civilització grega va créixer entre el segle VIII i el segle II Ac a les costes de la Mediterrània oriental. Els grecs eren un poble mariner i comerciant i van navegar per la mediterrània buscant jocs on poguessin crear mercats estables.
  • 10. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA Els grecs de l’antiguitat compartien la religió, els costums i la llengua, i s’organitzen en polis. Les polis eren petits estats formats per independents. En una polis grega, Atenes, va néixer la democràcia. La democràcia es la forma de govern que defensa la interversió i en l'elecció dels governants.
  • 11. LA RELIGIÓ Els grecs tenien una religió politeista, es a dir, creien en molts deus. La mitologia grega es el conjunt d'històries fabuloses i de creences relacionades amb els deus.
  • 12. LA CULTURA I LA CIÈNCIA Grècia a va desenvolupar una civilització molt avançada. En ciència, els grecs es van dedicar a fer estudis de geografia, astronomia, física, matemàtica, medicina, etc. En filosofia, es van preocupat en la humanitat: qui som, el món es com és...
  • 13. L’ART Els grecs van destacar en l’escriptura i en la construcció de teatres i temples religiosos. Per exemple: les escultures, els temples i els teatres.
  • 14. LES CIUTATS Les ciutats tenien diferents parts: La muralla: servia per defensar la ciutat de possibles atacs. La porta: per poder travessar la muralla i entrar a la ciutat. El port: Empúries es va construir arran de mar. L’àgora: Era la plaça principal de la ciutat.
  • 15. LA MITOLOGIA És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres.
  • 16. ELS DEUS I HEROIS Els dues i herois importants de grecia van ser: Afrodita, Apolo, Ares, Artemis, Atena, Dionisio, Hades, Hefesto, Hera i Zeus
  • 17. ROMA Els romans eren originaris de la ciutat de roma, al centre de la península itàlica. Es van estendre per la mediterrània hi van arribar a dominar-la, per això la anomenar MARE NOSTRUM; al mar nostre.
  • 18. L’ORGANITZACIÓ POLITICA POLITICA Els romans van crear un estat molt poderós conquerint territoris i dominant altres pobles. Tots els súbdits pagaven impostos i els diners. Segons l’organitzen política, diferencien tres períodes de la civilitza romana : la monarquia, la republicà i l’imperi.
  • 19. SOCIETAT La societat romana es dividida en tres grans grups: els patricis, els plebeus i els esclaus. ELS PATRICIS: eren els grans propietaris de terres i els comerciants rics. Tenien dret a participar en la vida política. ELS PLEBEUS: eren els petits propietaris a agrícoles o artesans. No tenien drets polítics. ELS ESCLAUS: sovint eren capturats en guerres de conquesta. La majoria treballaven en les mines o en agricultura.
  • 21. L’ economia tenia 3 grans blocs: l’agricultura, la industria i la comerç. L’agricultura: Era principalment la font de riquesa. La industria: era molt avançada, sabien fer ceràmiques, forjaven, feien vidre, treballaven el tèxtil, la orfebreria i tambe feien armes. El comerç: va prosperar gràcies a la seguretat en les vies de comunicació.
  • 22. RELIGIÓ La religió del poble romà era politeista. Un dels déus més adorats va ser va ser Júpiter.
  • 23. LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA L’any 218 aC. Els romans van desembarcar a Empúries, i des de Empúries van emprendre la colonització de la península Ibèrica.
  • 24. LA HISPÀNIA ROMANA Ela romans van dividir Hispània en tres províncies, amb la intenció de facilitar-ne el govern: la Tarraconense, Bètica i Lusitàna. En cada província hi havia un governador, que depenia del senat romà.
  • 25. ROMANITZACIÓ Va ser un procés que es va dilatar més o menys en el temps segons la resistència a de la població conquerida. Inclou l’adaptació del llatí, el dret romà i la religió cristiana.
  • 26. IBERS Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la península ibèrica.
  • 27. LLENGUA I ESCRIPTURA La llengua dels ibers esta documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibèrica nord oriental i residualment en escriptura ibèrica sud-oriental ien alfabet grecoibèric.
  • 28. ECONOMIA Pel que fa l’agricultura, els cereals van constituir la base de la producció. Una part de la producció es devia panificar, mentre la altre part es dedicava a la producció de la cervesa. Pel que fa a la ramaderia, els bòvids mascles eren explotats fonamentalment com a força de treball en l'activitat agrícola i les femelles per a l'obtenció de llet.
  • 29. La metal·lúrgia del ferro s'aplica tant a la producció d'armes com a una gran diversitat d'instruments de treball. La metal·lúrgia del bronze s'aplica a la producció d'objectes personals. El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris
  • 30. LA RELIGIÓ De l'existència de sacrificis d'animals entre els ibers, que diu que els ibers sacrificaven segons el ritual dels grecs, recollien sang en una pàtera, entonaven càntics i tocaven música de flautes. El panteó iber va acceptar divinitats exòtiques orientals i posteriorment gregues i romans.