PP SISÈ A

2. L’ EDAT ANTIGA
L’ edatantigaés el períodede temps
que va des de l’ apariciódels primers
escritsfins a la caigudade l'Imperi
Romà

3. EGIPTE

4. EGIPTE
• Egipte és un dels Estats
més poblats del continent
africà. La gran majoria de
la població viu a les vores
del riu Nil i del canal de
Suez.

5. • Després de la fi de l'últim imperi, l'Imperi nou, la
civilització de l'antic Egipte va entrar en un
període d'un lent i constant declivi, durant el
qual Egipte va ser conquerit per una successió
de poders estrangers.

6. La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les
condicions de la vall del riu Nil. Els antics egipcis van controlar
la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites,
va impulsar un desenvolupament social i cultural.

9. ROMA

10. • L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de
Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va
esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar
controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental.

11. LA SOCIETAT DE ROMA
• Es divideixen en tres grups:
• Els patricis: eren els grans propietaris de terres i
els comerciants rics.
• Els plebeus: eren els petits propietaris artesans.
• Els esclaus: eren persones obligats a treballar per
als patricis.
•

12. • Vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos.
També els rics vivien en cases luxoses
anomenades domus.

13. ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA
• A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organitzacions polítiques:
• Monarquia: consistia en que un sol home ,el rei, prenia les decisions amb l'ajuda
del senat si ell així ho demanava
República: on la participació dels habitants hi jugava un paper
molt important.
Impereri: un sol home anomenat emperador, pren les decicions ell sol.

16. GRÈCIA
• Grècia és un estat del sud-est d'Europa, situat a
la punta meridional de la península Balcànica.
• La Grècia moderna té les seves arrels en la
civilització de l'Antiga Grècia.

17. • sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a
tal, el lloc de naixement de la democràcia,[1] la filosofia
occidental,[2] els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la
historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i
matemàtics i el teatre.

18. CLIMA
• El climade Grèciaés mediterrani i
presentahiverns suaus i humits, i estius
càlidsi eixuts. Lestemperatures rarament
hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu
caua les muntanyes i, ocasionalment, fins
i tot a Atenes.

19. POLITICA DE GRÈCIA
• La República de Grècia és una democràcia
parlamentari multi partidista. El seu poder
legislatiu és investit pel seu Parlament i pel
govern grec. Des de la restauració de la
democràcia l'any 1974, el seu sistema de
partits fou tornat entre el liberal-conservador
Nova Democràcia i el Moviment Socialista
Panhel·lènic.

20. HISTORIA DE GRÈCIA
• Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí
la primera civilització. La primera aparegué a
l'illa de Creta, la civilització minoica, i més tard
a la Grècia continental, la civilització micènica.

23. • Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques
identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb
aquest nom, almenys des del segle VI
aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis,andosins, bergistans
, ausetans,etc.

24. La cultura ibèrica
• El concepte de cultura ibèrica no és un patró
que es repeteix de manera uniforme en
cadascun dels pobles identificats com a ibers,
sinó la suma de les cultures individuals que
sovint presenten trets similars, però que es
diferencien clarament en d'altres i que, a
vegades, comparteixen amb pobles no
identificats com a ibers.

25. L'anomenada "cultura ibèrica" tingué la seva màxima
expansió territorial aproximadament entre la desembocadura
del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa
mediterrània occidental.

26. .
Aquesta cultura florí entre el segle VI al II
o el I aC, depenent de la romanització de
cada zona en concret. Diversos autors
grecs dels segles VI i IV esmenten els
pobles que habitaven la façana mediterrània
de la Península.

27. L’escritura
• Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura
diferents al nord i al sud, l'ús
exhaustiu de l'escriptura al nord enfront de
l'ús residual al sud, l'absència d'escultura
al nord que contrasta amb les
manifestacions brillants del sud, l'ús
de falcates al sud i d'espases cèltiques
tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments
funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i
esteles inscrites del nord, decoració ceràmica
geomètrica al nord i figurada al sud, etc.

28. Justament són esmentats per primer cop
a l'Ora Maritima d'Aviè, escrita al segle IV,
però que es basa en un periple del segle
VI aC, possiblement redactat a partir d'un
original fenici. En els versos 472 i 474
llegim: "I, al davant de les Illes, els ibers
estengueren el seu domini fins
als Pirineus, establerts àmpliament al llarg
de la Mar Interior".

29. • A part del periple copiat per Aviè, els autors clàssics
(grecs i romans) que parlen dels ibers anomenats com a
tals se situen cronològicament entre el segle II aC i el II
dC, és a dir, en plena època romana: ens referim
a Apià, Estrabó, Polibi i Ptolemeu, bàsicament. La regió
on es va parlar la llengua ibèrica presenta diversos
substrats culturals; el més ancestral seria la cultura
cardial del primer neolític, d'origen oriental; durant
l'època calcolítica, el nord desenvoluparà el megalitisme,
l'inici de l'edat del bronze està marcat per la difusió de
la cultura del vas campaniforme, des d'on es
desenvoluparan diversos grups culturals regionals
durant la resta del període.