SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 31
L’ EDAT ANTIGA
L’ edatantigaés el períodede temps
que va des de l’ apariciódels primers
escritsfins a la caigudade l'Imperi
Romà
EGIPTE
EGIPTE
• Egipte és un dels Estats
més poblats del continent
africà. La gran majoria de
la població viu a les vores
del riu Nil i del canal de
Suez.
• Després de la fi de l'últim imperi, l'Imperi nou, la
civilització de l'antic Egipte va entrar en un
període d'un lent i constant declivi, durant el
qual Egipte va ser conquerit per una successió
de poders estrangers.
La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les
condicions de la vall del riu Nil. Els antics egipcis van controlar
la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites,
va impulsar un desenvolupament social i cultural.
ROMA
• L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de
Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va
esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar
controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental.
LA SOCIETAT DE ROMA
• Es divideixen en tres grups:
• Els patricis: eren els grans propietaris de terres i
els comerciants rics.
• Els plebeus: eren els petits propietaris artesans.
• Els esclaus: eren persones obligats a treballar per
als patricis.
•
• Vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos.
També els rics vivien en cases luxoses
anomenades domus.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA
• A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organitzacions polítiques:
• Monarquia: consistia en que un sol home ,el rei, prenia les decisions amb l'ajuda
del senat si ell així ho demanava
República: on la participació dels habitants hi jugava un paper
molt important.
Impereri: un sol home anomenat emperador, pren les decicions ell sol.
GRÈCIA
• Grècia és un estat del sud-est d'Europa, situat a
la punta meridional de la península Balcànica.
• La Grècia moderna té les seves arrels en la
civilització de l'Antiga Grècia.
• sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a
tal, el lloc de naixement de la democràcia,[1] la filosofia
occidental,[2] els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la
historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i
matemàtics i el teatre.
CLIMA
• El climade Grèciaés mediterrani i
presentahiverns suaus i humits, i estius
càlidsi eixuts. Lestemperatures rarament
hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu
caua les muntanyes i, ocasionalment, fins
i tot a Atenes.
POLITICA DE GRÈCIA
• La República de Grècia és una democràcia
parlamentari multi partidista. El seu poder
legislatiu és investit pel seu Parlament i pel
govern grec. Des de la restauració de la
democràcia l'any 1974, el seu sistema de
partits fou tornat entre el liberal-conservador
Nova Democràcia i el Moviment Socialista
Panhel·lènic.
HISTORIA DE GRÈCIA
• Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí
la primera civilització. La primera aparegué a
l'illa de Creta, la civilització minoica, i més tard
a la Grècia continental, la civilització micènica.
• Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques
identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb
aquest nom, almenys des del segle VI
aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis,andosins, bergistans
, ausetans,etc.
La cultura ibèrica
• El concepte de cultura ibèrica no és un patró
que es repeteix de manera uniforme en
cadascun dels pobles identificats com a ibers,
sinó la suma de les cultures individuals que
sovint presenten trets similars, però que es
diferencien clarament en d'altres i que, a
vegades, comparteixen amb pobles no
identificats com a ibers.
L'anomenada "cultura ibèrica" tingué la seva màxima
expansió territorial aproximadament entre la desembocadura
del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa
mediterrània occidental.
.
Aquesta cultura florí entre el segle VI al II
o el I aC, depenent de la romanització de
cada zona en concret. Diversos autors
grecs dels segles VI i IV esmenten els
pobles que habitaven la façana mediterrània
de la Península.
L’escritura
• Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura
diferents al nord i al sud, l'ús
exhaustiu de l'escriptura al nord enfront de
l'ús residual al sud, l'absència d'escultura
al nord que contrasta amb les
manifestacions brillants del sud, l'ús
de falcates al sud i d'espases cèltiques
tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments
funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i
esteles inscrites del nord, decoració ceràmica
geomètrica al nord i figurada al sud, etc.
Justament són esmentats per primer cop
a l'Ora Maritima d'Aviè, escrita al segle IV,
però que es basa en un periple del segle
VI aC, possiblement redactat a partir d'un
original fenici. En els versos 472 i 474
llegim: "I, al davant de les Illes, els ibers
estengueren el seu domini fins
als Pirineus, establerts àmpliament al llarg
de la Mar Interior".
• A part del periple copiat per Aviè, els autors clàssics
(grecs i romans) que parlen dels ibers anomenats com a
tals se situen cronològicament entre el segle II aC i el II
dC, és a dir, en plena època romana: ens referim
a Apià, Estrabó, Polibi i Ptolemeu, bàsicament. La regió
on es va parlar la llengua ibèrica presenta diversos
substrats culturals; el més ancestral seria la cultura
cardial del primer neolític, d'origen oriental; durant
l'època calcolítica, el nord desenvoluparà el megalitisme,
l'inici de l'edat del bronze està marcat per la difusió de
la cultura del vas campaniforme, des d'on es
desenvoluparan diversos grups culturals regionals
durant la resta del període.
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsfinamorenoo
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romanshistorialavilaroja
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Greciasemgrec
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Gregaisthah
 
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-foscaHª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-foscaAngel Martínez
 

Mais procurados (18)

Grècia 2
Grècia  2Grècia  2
Grècia 2
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-foscaHª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssica
 

Destaque

Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romàpompeu.parets
 
Fenicics i grecs
Fenicics i grecsFenicics i grecs
Fenicics i grecsLoorca_13
 
Tema La Antigua Grecia 1º eso
Tema La Antigua Grecia  1º esoTema La Antigua Grecia  1º eso
Tema La Antigua Grecia 1º esoMargarita Mora
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
Organizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de GreciaOrganizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de Greciayolandasilvavasquez
 

Destaque (7)

Roma mía síntesis
Roma mía síntesisRoma mía síntesis
Roma mía síntesis
 
Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romà
 
Grecia 1º ESO
Grecia 1º ESOGrecia 1º ESO
Grecia 1º ESO
 
Fenicics i grecs
Fenicics i grecsFenicics i grecs
Fenicics i grecs
 
Tema La Antigua Grecia 1º eso
Tema La Antigua Grecia  1º esoTema La Antigua Grecia  1º eso
Tema La Antigua Grecia 1º eso
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Organizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de GreciaOrganizacion social y politica de Grecia
Organizacion social y politica de Grecia
 

Semelhante a EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c

La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Armand Vizcarro
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaeduardriudavets
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historiaresucalvo
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Les Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: EgipteLes Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: Egipteelcorb2003
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptxtoniribelles2
 

Semelhante a EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c (20)

La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historia
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Les Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: EgipteLes Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 

Mais de Dolors

ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020Dolors
 
Colònies de 2n
Colònies de 2nColònies de 2n
Colònies de 2nDolors
 
Presentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaPresentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaDolors
 
Preguntes frequents
Preguntes frequentsPreguntes frequents
Preguntes frequentsDolors
 
NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ Dolors
 
Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1Dolors
 
Museu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaMuseu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaDolors
 
Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Dolors
 
Experiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbExperiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbDolors
 
Experiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbExperiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbDolors
 
Experiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè AExperiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè ADolors
 
Experiència amb els netbook
Experiència amb els netbookExperiència amb els netbook
Experiència amb els netbookDolors
 
Anem a besalú
Anem a besalúAnem a besalú
Anem a besalúDolors
 
L’univers
L’universL’univers
L’universDolors
 

Mais de Dolors (16)

ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
ALUMNES DE 6è PROMOCIÓ 2011_2020
 
Colònies de 2n
Colònies de 2nColònies de 2n
Colònies de 2n
 
Presentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusicaPresentacion1definitivaconmusica
Presentacion1definitivaconmusica
 
Preguntes frequents
Preguntes frequentsPreguntes frequents
Preguntes frequents
 
NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ NADAL CICLE MITJÀ
NADAL CICLE MITJÀ
 
Indis americans-1
Indis americans-1Indis americans-1
Indis americans-1
 
Museu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunyaMuseu d’història de catalunya
Museu d’història de catalunya
 
Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1Museo de història de barcelona 1
Museo de història de barcelona 1
 
Experiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èbExperiència amb els netbooks 5èb
Experiència amb els netbooks 5èb
 
Experiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èbExperiència amb els netbooks 6èb
Experiència amb els netbooks 6èb
 
Experiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè AExperiència amb els netbooks sisè A
Experiència amb els netbooks sisè A
 
Experiència amb els netbook
Experiència amb els netbookExperiència amb els netbook
Experiència amb els netbook
 
Anem a besalú
Anem a besalúAnem a besalú
Anem a besalú
 
Peludin
PeludinPeludin
Peludin
 
L’univers
L’universL’univers
L’univers
 
Perú
PerúPerú
Perú
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c

  • 1.
  • 2. L’ EDAT ANTIGA L’ edatantigaés el períodede temps que va des de l’ apariciódels primers escritsfins a la caigudade l'Imperi Romà
  • 4. EGIPTE • Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil i del canal de Suez.
  • 5. • Després de la fi de l'últim imperi, l'Imperi nou, la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers.
  • 6. La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la vall del riu Nil. Els antics egipcis van controlar la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural.
  • 7.
  • 8.
  • 10. • L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental.
  • 11. LA SOCIETAT DE ROMA • Es divideixen en tres grups: • Els patricis: eren els grans propietaris de terres i els comerciants rics. • Els plebeus: eren els petits propietaris artesans. • Els esclaus: eren persones obligats a treballar per als patricis. •
  • 12. • Vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos. També els rics vivien en cases luxoses anomenades domus.
  • 13. ORGANITZACIÓ POLÍTICA A ROMA • A Roma hi ha hagut diferents tipus d'organitzacions polítiques: • Monarquia: consistia en que un sol home ,el rei, prenia les decisions amb l'ajuda del senat si ell així ho demanava República: on la participació dels habitants hi jugava un paper molt important. Impereri: un sol home anomenat emperador, pren les decicions ell sol.
  • 14.
  • 15.
  • 16. GRÈCIA • Grècia és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica. • La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'Antiga Grècia.
  • 17. • sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a tal, el lloc de naixement de la democràcia,[1] la filosofia occidental,[2] els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics i el teatre.
  • 18. CLIMA • El climade Grèciaés mediterrani i presentahiverns suaus i humits, i estius càlidsi eixuts. Lestemperatures rarament hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu caua les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
  • 19. POLITICA DE GRÈCIA • La República de Grècia és una democràcia parlamentari multi partidista. El seu poder legislatiu és investit pel seu Parlament i pel govern grec. Des de la restauració de la democràcia l'any 1974, el seu sistema de partits fou tornat entre el liberal-conservador Nova Democràcia i el Moviment Socialista Panhel·lènic.
  • 20. HISTORIA DE GRÈCIA • Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de Creta, la civilització minoica, i més tard a la Grècia continental, la civilització micènica.
  • 21.
  • 22.
  • 23. • Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del segle VI aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis,andosins, bergistans , ausetans,etc.
  • 24. La cultura ibèrica • El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.
  • 25. L'anomenada "cultura ibèrica" tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental.
  • 26. . Aquesta cultura florí entre el segle VI al II o el I aC, depenent de la romanització de cada zona en concret. Diversos autors grecs dels segles VI i IV esmenten els pobles que habitaven la façana mediterrània de la Península.
  • 27. L’escritura • Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura diferents al nord i al sud, l'ús exhaustiu de l'escriptura al nord enfront de l'ús residual al sud, l'absència d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l'ús de falcates al sud i d'espases cèltiques tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i esteles inscrites del nord, decoració ceràmica geomètrica al nord i figurada al sud, etc.
  • 28. Justament són esmentats per primer cop a l'Ora Maritima d'Aviè, escrita al segle IV, però que es basa en un periple del segle VI aC, possiblement redactat a partir d'un original fenici. En els versos 472 i 474 llegim: "I, al davant de les Illes, els ibers estengueren el seu domini fins als Pirineus, establerts àmpliament al llarg de la Mar Interior".
  • 29. • A part del periple copiat per Aviè, els autors clàssics (grecs i romans) que parlen dels ibers anomenats com a tals se situen cronològicament entre el segle II aC i el II dC, és a dir, en plena època romana: ens referim a Apià, Estrabó, Polibi i Ptolemeu, bàsicament. La regió on es va parlar la llengua ibèrica presenta diversos substrats culturals; el més ancestral seria la cultura cardial del primer neolític, d'origen oriental; durant l'època calcolítica, el nord desenvoluparà el megalitisme, l'inici de l'edat del bronze està marcat per la difusió de la cultura del vas campaniforme, des d'on es desenvoluparan diversos grups culturals regionals durant la resta del període.