La presentació ens explica quina ha estat l'evolució en les taxes d'urbanització al món i quines són les característiques de les ciutats dels països desenvolupats i les dels països en vies de desenvolupament.

1. EL PAISATGE URBÀ
EN EL MÓN
1. La distribució urbana en el món.
2. El procés d’urbanització al món.
3. Països industrialitzats.
4. Països en vies de desenvolupament.
Glòria Garcia Vallecillos

2. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
EL PAISATGE URBÀ EN EL MÓN
 La urbanització d’un territori és el concepte que
permet d’establir el percentatge de població d’un
país que resideix en nuclis urbans.
 Però la urbanització no és igual arreu del món.
 Els països més industrialitzats tenen una taxa
d’urbanització més elevada que els països en vies
de desenvolupament, encara que la tendència en
alguns llocs del món està canviant.
 A més, en el món existeixen diferents models de
ciutat.

3. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
DISTRIBUCIÓ DE LES CIUTATS AL MÓN

4. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
% POBLACIÓ URBANA 2005
Font: Urbanization prospects. The 2005 revision, http://www.un.org/esa/population/

5. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Font: Urbanization prospects. The 2005 revision, http://www.un.org/esa/population/

6. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
EVOLUCIÓ MUNDIAL DEL PROCÉS
D’URBANITZACIÓ

7. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món

8. % TAXA INCREMENT ANUAL (2000-2005)
Font: Urbanization prospects. The 2005 revision, http://www.un.org/esa/population/

9. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
EVOLUCIÓ MUNDIAL DEL PROCÉS
D’URBANITZACIÓ

10. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Les ciutats als països del Nord
 Podem agrupar-les entre les existents a Europa i les ciutats nord-
americanes i australianes, de nova creació.
 CIUTATS EUROPEES: Estructura
• Centre històric: carrers estrets i, sovint, peatonals. S’ha convertit en
centre residencial i de lleure i de cultura. Podem trobar museus,
teatres, restaurants, i també activitat administrativa i sol trobar-se la
seu del govern municipal.
• Ravals: que van crèixer fora de les muralles als segles XVIII i XIX
com a residència de les classes baixes.
• Eixamples: aglutinen els habitatges de la burgesia. Zona residencial i
de concentració d’activitats comercials i de negocis.
• A partir del segle XX: barris perifèrics.
 Zones residencials: per a les classes benestants amb cases
unifamiliars.
 Barris dormitoris: Formats per polígons de blocs d’habitatges
disposats de forma geomètrica i uniforme. Solen ser construccions
de baixa qualitat i la zona està mancada d’infraestructures.
 L’extraradi es destina als barris marginals i els polígons
industrials.

11. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Vista aèria d’Oxford (Anglaterra)
Londres

12. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Amsterdam París
Praga Madrid

13. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Les ciutats als països del Nord
 CIUTATS NORD-AMERICANES I
AUSTRALIANES: Estructura
 Són ciutats més modernes, amb una millor planificació, ja que la
seva evolució històrica és més tardana. Desenvolupament de
grans vies de comunicació, sobretot autopistes.
 Neixen en els segles XVIII i XIX, no tenen barri històric.
 S’estenen al llarg de molts quilòmetres i tenen un nucli anomenat
CBD o centre de negocis (Central Business District) .
 Al voltant del CBD hi ha els guetos o barris marginals
(Chinatown o Harlem a Nova York), on viuen els diversos grups
ètnics.
 Aquests barris constituïen l’habitatge de la classe mitjana, la qual,
durant la segona meitat del segle XX s’ha anat desplaçant a
zones residencials de fora de la ciutat. Aquestes zones estan
dotades de centres comercials amb tot tipus de serveis. Totes
estan envoltades d’una important xarxa de comunicacions,
sobretot autopistes.
 Cal esmentar els edificis característics dels EEUU: els gratacels,
sobretot construïts als CBD

14. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Nova York
Boston
Melbourne Sidney

15. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Les ciutats als països del Sud
 Les característiques de les ciutats de l’Amèrica Central,
Amèrica del Sud, Àsia o Àfrica són producte de la seva situació
sòcioeconòmica.
 Pateixen un fort creixement demogràfic, en part degut a la
forta immigració del camp a la ciutat.
 Aquesta població pobre se situa al voltant de les ciutats, en zones
amb una densitat de població molt elevada.
 Aquests barris marginals creixen de forma desorganitzada, no
estan dotats d’equipament, ni d’infraestructures.
 Les contruccions solen ser il·legals i estan fetes de tot tipus de
materials barats.
 Aquests barris reben diferents noms segons els països on es
localitzin: favelas al Brasil, ranchitos a Veneçuela, o bidonvilles a
la zona del Carib.
 Al centre de la ciutat hi ha el centre de negocis i comerç i el
centre administratiu i cultural (ciutats americanes de fundació
espanyola, o antigues capitals metropolitanes durant el domini
colonial)
 A la perifèria, a la part alta de la ciutat, ben comunicada amb el
centre, se situen els barris residencials on viuen els grups
dirigents, membres del govern i personal de les multinacionals
que controlen el país.

16. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Mèxic D.F.
Fabelas a Rio de Janeiro

17. Sao Paulo (Brasil)
Medellín (Colòmbia)
La Habana (Cuba)

18. Tema 8: El fenòmen urbà en el món Apartat 5. El paisatge urbà en el món
Calcuta (India)
Yakarta (Indonèsia)
Yakarta (Indonèsia) Hong Kong (Xina)

19. El Caire (Egipte)
Lagos (Nigeria)
Nairobi (Kenia)