O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.
TÈCNIQUES DETÈCNIQUES DE
FABRICACIÓFABRICACIÓ
GLÒRIA GARCÍA GARCÍAGLÒRIA GARCÍA GARCÍA
2
SISTEMES DE FABRICACIÓ
Artesanal Producte en poques quantitats
Eines i màquines senzilles (de tipus manual)
Industrial P...
PROCESSOS DE CONFORMACIÓ SENSE
PÈRDUA DE MATERIAL
 Per fusió i emmotllament:Per fusió i emmotllament:
 Gravetat:Gravetat...
Conformació per emmotllamentConformació per emmotllament
Parts del motlle:
Part inferior: reprodueix en buit la part prin...
El motllesEl motlles
 Poden ser:
 Permanents:
 Es fabriquen de ferro colat o
acer.
 S’anomenen conquilla
 Per fabrica...
Emmotllament en conquillaEmmotllament en conquilla
 Avantatges:
 Reutilització
 Refredament ràpid
 Bon acabat de les p...
Emmotllament en sorra
 Avantatges: econòmic i peces aguantin altes T.
 Inconvenients: no s’aplica peces grans, acabat no...
Emmotllament a la cera perduda
Emmotllament per injecció
Emmotllament per força
centrífuga
Conformació per deformació
Forja (compressió)Forja (compressió)
ForjaForja
Forja artesanalForja artesanal
La forja històricaLa forja històrica
ForjaForja
ForjaForja
ForjaForja
ForjaForja
Forja industrialForja industrial
Estampació en calentEstampació en calent
Estampació calentEstampació calent
Estampació en fredEstampació en fred
EstampacióEstampació
EmboticióEmbotició
ExtrussióExtrussió
LaminatgeLaminatge
Tren de laminatgeTren de laminatge
Deformació per traccióDeformació per tracció
EstiratgeEstiratge
TrefilatgeTrefilatge
FABRICACIÓ AMB PÈRDUA DEFABRICACIÓ AMB PÈRDUA DE
MATERIAL o MECANITZACIÓMATERIAL o MECANITZACIÓ
 AMB EINES MANUALS:
 LLI...
Màquines-einesMàquines-eines
 Segons la potència: fixes i portàtils
 Segons la quantitat de material desprès:
 Retalls:...
Tornejament (arrencament de ferritja)Tornejament (arrencament de ferritja)
El tornEl torn
Màquina eina que permet conforma...
Parts del tornParts del torn
TORN (arracament de ferritja)TORN (arracament de ferritja)
TrepantTrepant
El trepant
Màquina eina destinada principalment a la
realització de forats
Característiques
* Broca: subjec...
TrepanatgeTrepanatge
FresatgeFresatge
La fresadora
Màquina eina que permet conformar
superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents
d’e...
FresadoraFresadora
FRESADORAFRESADORA
RectificacióRectificació
 Consisteix en ajustar a la tolerància (fins centèsimes
de mm) precisa fent passar moles que ten...
Rectificadora planaRectificadora plana
ElectroerosióElectroerosió
 Una descàrrega elèctrica orientable arranca
material.
 La peça que s’ha de mecanitzar i l’el...
Tall per làser (IMH)Tall per làser (IMH)
t
 Generació d’un raig làser d’alta potència que és
dirigit cap la peça mitjança...
SinteritzacióSinterització (Pulverimetal·lúrgia(Pulverimetal·lúrgia))
1. Barreja de pols
metàl·lica+lubrificants
+additius...
Avantatges SinteritzacióAvantatges Sinterització
 Formes complexes
 Elevada precisió dimensional
 La pulverimetal·lúrgi...
SoldaduraSoldadura
Elèctrica per arc voltaic
Oxiacetilènica
Per punts
Soldadura per arc voltaic
 Per què es produeix?Per què es produeix?
 Es fon un elèctrode metàl·lic damunt de les
arestes...
Soldadura arc voltaic
 Què és l’elèctrode?Què és l’elèctrode?
És una vareta amb un recobriment desoxidant
que dirigeix el metall fos a la solda...
 Com es produeix el calor?Com es produeix el calor?
Amb la barreja de 2 gasos,Amb la barreja de 2 gasos, oxígen i acetilè...
Altres aspectes a destacarAltres aspectes a destacar
 La vareta de metall pot aportar pòlvores desoxidants
(el metall que...
Soldadura oxiacetilènica
 Com es produeix el calor?Com es produeix el calor?
Mitjançant el corrent elèctric (com l’arc voltaic), amb 2
elèctrodes ...
Soldadura per punts
Control numèric deControl numèric de
màquines (CNC)màquines (CNC)
Vocabulari:
CAD: Disseny Assitit per Ordinador
CAM: Fa...
 Els moviments de l’eina de la màquina-eina estan controlats
per un programa d’ordinador de forma automàtica.
 Les ordre...
Técniques de fabricació
Técniques de fabricació
Próximos SlideShares
Carregando em…5
×

Técniques de fabricació

1.201 visualizações

Publicada em

Descripción de les principales técnicas de fabricación de objectos a la industria.

Publicada em: Educação
  • Entre para ver os comentários

Técniques de fabricació

  1. 1. TÈCNIQUES DETÈCNIQUES DE FABRICACIÓFABRICACIÓ GLÒRIA GARCÍA GARCÍAGLÒRIA GARCÍA GARCÍA
  2. 2. 2 SISTEMES DE FABRICACIÓ Artesanal Producte en poques quantitats Eines i màquines senzilles (de tipus manual) Industrial Producte en gran quantitat i varietat Moltes màquines automàtiques Organització eficient de la producció Sistemes de fabricació: conjunt de tècniques i operacions destinades a la transformació de materials mitjançant processos tecnològics.
  3. 3. PROCESSOS DE CONFORMACIÓ SENSE PÈRDUA DE MATERIAL  Per fusió i emmotllament:Per fusió i emmotllament:  Gravetat:Gravetat:  En conquillaEn conquilla  En sorraEn sorra  A la cera perdudaA la cera perduda  Pressió:Pressió:  Per injeccióPer injecció  Per força centrífugaPer força centrífuga  Per deformació:Per deformació:  Compressió: forja, estampació, laminatge…Compressió: forja, estampació, laminatge…  Tracció: estiratge o trefilatgeTracció: estiratge o trefilatge
  4. 4. Conformació per emmotllamentConformació per emmotllament Parts del motlle: Part inferior: reprodueix en buit la part principal de la peça Part superior: serveix de tapa Orifici de colada, embut de fosa i canal d’alimentació Massalota: dipòsit de reserva per compesar la contracció de la peça en solidificar-se i evitar que es produexi rebeguts Nucli o mascle: permet fer un forat en la peça que s’emmotlla.
  5. 5. El motllesEl motlles  Poden ser:  Permanents:  Es fabriquen de ferro colat o acer.  S’anomenen conquilla  Per fabricar sèries molt grans  Perduts:  Són de sorra + argila o cera.  Per fer formes molt complicades i sèries curtes.
  6. 6. Emmotllament en conquillaEmmotllament en conquilla  Avantatges:  Reutilització  Refredament ràpid  Bon acabat de les peces i ajust als nivells de tolerància  No hi ha pèrduda de material  Inconvenients:  No es fa per peces complexes  Elevat preu  Si s’utilitzen per a aliatges fèrrics vida curta
  7. 7. Emmotllament en sorra  Avantatges: econòmic i peces aguantin altes T.  Inconvenients: no s’aplica peces grans, acabat no perfecte, necessiten un mecanitzat posterior i peces amb resistència mecànica reduïda.
  8. 8. Emmotllament a la cera perduda
  9. 9. Emmotllament per injecció
  10. 10. Emmotllament per força centrífuga
  11. 11. Conformació per deformació
  12. 12. Forja (compressió)Forja (compressió)
  13. 13. ForjaForja
  14. 14. Forja artesanalForja artesanal
  15. 15. La forja històricaLa forja històrica
  16. 16. ForjaForja
  17. 17. ForjaForja
  18. 18. ForjaForja
  19. 19. ForjaForja
  20. 20. Forja industrialForja industrial
  21. 21. Estampació en calentEstampació en calent
  22. 22. Estampació calentEstampació calent
  23. 23. Estampació en fredEstampació en fred
  24. 24. EstampacióEstampació
  25. 25. EmboticióEmbotició
  26. 26. ExtrussióExtrussió
  27. 27. LaminatgeLaminatge
  28. 28. Tren de laminatgeTren de laminatge
  29. 29. Deformació per traccióDeformació per tracció
  30. 30. EstiratgeEstiratge
  31. 31. TrefilatgeTrefilatge
  32. 32. FABRICACIÓ AMB PÈRDUA DEFABRICACIÓ AMB PÈRDUA DE MATERIAL o MECANITZACIÓMATERIAL o MECANITZACIÓ  AMB EINES MANUALS:  LLIMADA  SERRADURA  AMB MÀQUINES-EINES:  TREPATGE  TORNEJAMENT  FRESATGE  RECTIFICACIÓ  ELECTROEROSIÓ  CONTROL NUMÈRIC DE MÀQUINES
  33. 33. Màquines-einesMàquines-eines  Segons la potència: fixes i portàtils  Segons la quantitat de material desprès:  Retalls: cisalla o guillotina  Encenalls o ferritges: treballar fustes, plàstics i metalls. Torn, trepant i fresadora.  Llimadures o partícules: metalls, esmeriladora o rectificadora.  Paràmetres:  La velocitat de tall: velocitat de desplaçament de l'eina respecte de la peça o viceversa.  Quan la peça es mou (m/min)  Quan l’eina gira (rpm)  Avançament: és el desplaçament de l'eina o de la peça per cada pas (mm/min)o per cada volta (mm/volta).  Profunditat de tall: és el gruix del material eliminat per l'eina (mm).
  34. 34. Tornejament (arrencament de ferritja)Tornejament (arrencament de ferritja) El tornEl torn Màquina eina que permet conformar peces cilíndriques, còniques, esfèriques i rosques. Té instal·lada la gavineta de tornejar. Característiques  Al torn, la peça a conformar gira, i l’eina de tall es desplaça.  La peça gira a travès del plat on és subjectada  L’eina es desplaça endavant-endarrera i esquerra-dreta  La velocitat del tall és una característica de la peça que gira (m/min o rpm)  L’avançament és propi de l’eina que s’utilitza que es desplaça longitudinalment (mm/volta)  La velocitat dels moviments pot regular-se  Exemples d’operacions: cilindratge, realitzar cons, trepat, roscatge, etc.
  35. 35. Parts del tornParts del torn
  36. 36. TORN (arracament de ferritja)TORN (arracament de ferritja)
  37. 37. TrepantTrepant El trepant Màquina eina destinada principalment a la realització de forats Característiques * Broca: subjectada pel portabroques, fa un moviment de rotació sobre la peça. Dóna la velocitat de tall i l’avançament. * Poden ser portàtils o fixos. Els fixos disposen de mordassa, per subjectar la peça a treballar, i de control de la velocitat de gir. * Si en lloc de broques es posen altres eines, poden roscar, refrentar o aixamfranar els forats.
  38. 38. TrepanatgeTrepanatge
  39. 39. FresatgeFresatge La fresadora Màquina eina que permet conformar superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents d’engranatges, etc.. Característiques * L’eina de tall o fresa té moviment de rotació. Velocitat de tall. * La peça es desplaça endavant, endarrera, dreta, esquerra, amunt, avall. Avançament. * La velocitat dels moviments pot regular-se.
  40. 40. FresadoraFresadora
  41. 41. FRESADORAFRESADORA
  42. 42. RectificacióRectificació  Consisteix en ajustar a la tolerància (fins centèsimes de mm) precisa fent passar moles que tenen grans abrasius.  Operació que s’aplica també per tenir un bon acabat o afinament de les superfícies de les peces.  El gruix de material arrencat és de l’ordre de centèsimes de mm.  S’utilitza també en peces molt dures difícils de treballar i mecanitzar amb altres màquines-eines.  Moviment de gir de la mola i dóna la velocitat de tall.  Avançament depèn de la peça i de la mola.
  43. 43. Rectificadora planaRectificadora plana
  44. 44. ElectroerosióElectroerosió  Una descàrrega elèctrica orientable arranca material.  La peça que s’ha de mecanitzar i l’elèctrode que és l’eina es submergeixen en un líquid dielèctric.  Avantatges:  Treballar materials molt durs.  Reproducció automàtica de les formes de l’elèctrode.
  45. 45. Tall per làser (IMH)Tall per làser (IMH) t  Generació d’un raig làser d’alta potència que és dirigit cap la peça mitjançant un sistema de miralls d’alta precisió.  Permet mecanitzar peces molt dures de petites dimensions.
  46. 46. SinteritzacióSinterització (Pulverimetal·lúrgia(Pulverimetal·lúrgia)) 1. Barreja de pols metàl·lica+lubrificants +additius. 2. Compactació dintre del motlle amb prensa (200-1500 MPa). 3. Extracció de la peça i procés deprocés de sinteritzaciósinterització: cicle tèrmic a T inferior al punt de fusió que permet la soldadura de les partícules.
  47. 47. Avantatges SinteritzacióAvantatges Sinterització  Formes complexes  Elevada precisió dimensional  La pulverimetal·lúrgia minimitza les costoses operacions de mecanització i minimitza també les pèrdues de material.  Excel·lent acabat superficial  Fiabilitat i repetibilitat en grans sèries  Autolubricació  Materials únics i isotròpics  Reducció de pes  Amortiguació de vibracions  Materials compòsits. Se sinteritzen partícules de diferents materials per tal d’obtenir propietats superiors.
  48. 48. SoldaduraSoldadura Elèctrica per arc voltaic Oxiacetilènica Per punts
  49. 49. Soldadura per arc voltaic  Per què es produeix?Per què es produeix?  Es fon un elèctrode metàl·lic damunt de les arestes per on cal unir les peces a travès d’un arc o espurna elèctrica que es forma entre les peces i l’elèctrode.  L’escalfor arriba a més de 3000 ºC  Es fonen l’electrode i les arestes, i formaran un cordó de soldadura, que ho deixarà tot unit en solidificar
  50. 50. Soldadura arc voltaic
  51. 51.  Què és l’elèctrode?Què és l’elèctrode? És una vareta amb un recobriment desoxidant que dirigeix el metall fos a la soldadura.  Com es produeix l’espurna que genera calor?Com es produeix l’espurna que genera calor? Amb la màquina de soldar: transformador de 220 o 380V d’entrada i 48V de sortida. El circuit de sortida té una pinça a l’elèctrode i una altra (massa) a la peça a soldar. En contactar peça i elèctrode es produeix l’arc voltaic Soldadura arc voltaic
  52. 52.  Com es produeix el calor?Com es produeix el calor? Amb la barreja de 2 gasos,Amb la barreja de 2 gasos, oxígen i acetilè, que es conserven en ampolles d’acer independents amb manòmetre (regulador de pressió). La barreja es fa sortir per un bufador, i en encendre’ls a la sortida es produeix la combustió.  Com es treballa?Com es treballa? Amb la flama s’escalfen les peces a unir fins fondre les arestes, llavors, amb vareta de metall d’aportació, es fa el cordó de soldadura Soldadura oxiacetilènica
  53. 53. Altres aspectes a destacarAltres aspectes a destacar  La vareta de metall pot aportar pòlvores desoxidants (el metall que ha estat fos, després té alt risc d’oxidar- se).  Normalment s’uneixen peces del mateix metall, però també poden ser diferents (llavors, la vareta serà de llautó)  Aquesta tècnica s’usa en peces de poc gruix, que no poden soldar-se amb elèctrica. És més car i menys resistent.  Una aplicació relacionada és l’oxitall, que incorpora un broquet especial al bufador que permet tallar aprofitant el calor. Soldadura oxiacetilènica
  54. 54. Soldadura oxiacetilènica
  55. 55.  Com es produeix el calor?Com es produeix el calor? Mitjançant el corrent elèctric (com l’arc voltaic), amb 2 elèctrodes que fan contacte tenint entremig els 2 elements metàl·lics a unir. Es produeix calor quan els elèctrodes fan pressió.  Aquesta tècnica és usada per xapes estretes. Es va sequint tota la unió entre planxes i es fan punts d’unió, on s’han fos les xapes i després, en solificar, queden unides.  És molt adequat pel treball robotitzat Soldadura per punts
  56. 56. Soldadura per punts
  57. 57. Control numèric deControl numèric de màquines (CNC)màquines (CNC) Vocabulari: CAD: Disseny Assitit per Ordinador CAM: Fabricació Assitida per Ordinador CNC: Control numèric per Ordinador MHCN: Màquina Eina de control numèric
  58. 58.  Els moviments de l’eina de la màquina-eina estan controlats per un programa d’ordinador de forma automàtica.  Les ordres del programa poden ser de 2 tipus:  Informacions dimensionals: trajectòria que ha de recórrer l’eina per mecanitzar la peça mitjançant un Sistema de coordenades.  Informacions tecnològiques: condicions de la mecanització com la selecció de l’eina, la dosificació del refrigerant, les velocitats de tall, la profunditat de tall… Control numèric deControl numèric de màquines (CNC)màquines (CNC)

×