42 Voices About Open Government - Catalan version

PARTICIPACIÓ & COL·LABORACIÓ &TRANSPARÈNCIA
govern
obert
[ experts de tot el món l’omplen de significat ]

off
Enxipmàrius
per
Màrius
Serra
1/ Poden ser principals, de repar–
timent o socials, de 6 lletres.
2/ Control d’una administració ideal
per a melòmans, de 9 lletres.
3/ L’anotació comptable que pot
ocupar un comptable, de 6 lletres.
4/ Eficàcia funcionarial que recorda
el servei de correus al Far West, de
10 lletres.
5/ Pot ser pública, matemàtica o
teatral, de 6 lletres.
6/ La forma verbal que més promou
el govern obert, de 9 lletres.
7/ Elsectormésapreciatpelsartistes,
de 6 lletres.
8/ Programes públics que han de ser
presents a tots els edificis públics,
7 lletres.
9/ La demanem al govern i ens
l’ofereix un vestit vaporós, de 13
lletres.
10/ La part d’una porteria de futbol
que defineix el treball més
coordinat, de 5 lletres.

on
1/ ACTORS
2/ AUDITORIA
3/ CÀRREC
4/ DILIGÈNCIA
5/ FUNCIÓ
6/ PARTICIPI
7/ PÚBLIC
8/ SERVEIS
9/ TRANSPARÈNCIA
10/ XARXA

Pròleg 7
1. Goven obert. Xarxa d’Innovació Pública 8
2. Participació. Luis Ángel Fernández Hermana 10
3. Cocreació de serveis. Álvaro Ramírez-Alujas 12
4. Garantia d’accés a la tecnologia. José Luis Sahuquillo 13
5. Generació de dinàmiques participatives. Marta de Miguel 14
6. Creació d’espais de trobada. Genís Roca 15
7. Escolta activa. Carlos Guadián 16
8. Involucració dels agents socials. Patrick Parent i Dave G. Pelletier 17
Índex

9. Recull d’idees i propostes. Jessica Day 18
10. Coordinació. David Rey Jordán 19
11. Aprofitament del potencial social. Antonio Galindo 20
12. Diàleg bidireccional entre actors. Trina Milan 21
13. Compartició. Dolors Reig 22
14. Conceptualització. Joan Subirats 23
15. Disseny de polítiques i serveis. Muchiri Nyaggah 24
16. Presa de decisions. Antoni Gutiérrez-Rubí 26
17. Millora de serveis públics. Alberto Ortiz de Zárate 27
18. Col·laboració. Francis Pisani 28
19. Coproducció de serveis. Álvaro Ramírez-Alujas 29
20. Administració com a tractora. Iñaki Ortiz 30
21. Desenvolupament. Albert Cuesta 31
22. Integració. Guzmán Garmendia 32
23. Innovació. Xavier Marcet 33
24. Cofinançament. Antonio Ibáñez 34
25. Implementació. Tíscar Lara 35

26. Avaluació. Mentxu Ramilo 36
27. Millora contínua. Megan Eskey 37
28. Creació de riquesa i llocs de treball. Joana Sánchez 38
29. Transparència. Ignasi Labastida 39
30. Dret a la informació pública. Victoria Anderica 40
31. Comunicació de decisions i projectes. Flavia Marzano 41
32. Aportació de respostes. M. Jesús Fernández 43
33. Control per part de la societat. Alberto Abella 44
34. Subjecció a criteris de qualitat. Mila Gascó 45
35. Claredat i rendició de comptes. David Osimo 46
36. Assumpció i depuració de responsabilitats. Till Bruckner 47
37. Obertura de dades. Alberto Cottica 48
38. Llicències de distribució oberta. Timothy Vollmer 50
39. Formats oberts. Martín Álvarez-Espinar 51
40. Interoperabilitat. Bart Hanssens 52
41. Reutilització. Pilar Conesa 54
42. Revalorització de les dades. Nagore de los Ríos 55

7
L’any 2013, la Xarxa d’Innovació Públi-
ca (XIP) va presentar el vídeo Govern
obert, que aplega el conjunt de 42 es-
tàndards que un govern ha d’atendre
per ser considerat obert.
El vídeo es postula com un recull bà-
sic, però rigorós, per explicar tot el
que fa referència al govern obert i ho
fa traçant el camí en els actuals reptes
socials, econòmics i polítics.
A més, ha servit de base del debat dins
de moltes administracions de tot el
món i han sorgit diverses comunitats
voluntàries per traduir-lo al castellà, a
l’anglès, al francès i a l’italià.
La XIP continua generant debat i di-
fonent la idea de govern obert per
augmentar la qualitat de les societats
democràtiques, bo i incidint en les po-
lítiques de transparència, de rendició
de comptes i de participació efectiva de
la ciutadania aprofitant les dinàmiques
de xarxa de la tecnologia actual.
Ara presentem una publicació col·la-
borativa per definir els 42 estàndards
que apareixen al vídeo de la XIP. La
idea és aprofundir-ne en el coneixe-
ment i facilitar-ne la difusió. Per això
vam engegar el projecte Apadrina un
concepte de govern obert, que ens ha
portat a posar-nos en contacte amb ex-
perts de tot el món que han escrit un
article sobre el que els suggereix el con-
cepte assignat.
El resultat és un recull d’expertesa: 42
persones d’arreu del món que ens ofe-
reixen el seu coneixement sobre el go-
vern obert, 42 articles breus i concisos
que ens donen pistes per entendre’l mi-
llor i saber com avançar-hi.
Gràcies a tothom! En xarxa anirem
més lluny!
Xarxa d’Innovació Pública
Abril de 2014
Pròleg

8
La democràcia, ideada pels grecs, di-
fosa per la Independència Americana i
la Revolució Francesa i desenvolupada
per les constitucions liberals del segle
XIX, és avui la forma de govern majo-
ritària en el món. Concretament, la de-
mocràcia representativa en què s’elegei-
xen representants polítics que han de
prendre decisions que responguin a la
voluntat col·lectiva.
La participació ciutadana s’articula
amb mecanismes indirectes a través
de la cadena formada pels partits, els
representants polítics i, finalment, els
càrrecs electes, que són els que exercei-
xen l’acció final de govern. Al final de la
cadena hi ha l’Administració, pensada
perquè s’encarregui de la planificació,
organització i control dels recursos co-
muns per al benefici general.
Durant el segle XX la democràcia re-
presentativa ha estat el sistema com
s’han organitzat bona part dels estats
del món occidental. Al segle XXI, però,
el sistema mostra símptomes de desgast
per casos de malbaratament de diners
públics, corrupció i en bona mesu-
ra també per la forta crisi econòmica
actual. Moviments com els Indignats
o Occupy Wall Street, les primaveres
àrabs, el cas d’Ucraïna i també altres in-
cipients formes de participació ciutada-
na plantegen canviar l’actual sistema de
govern i el seu sistema d’Administració.
Simultàniament, les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) es-
tan evolucionant cap a entorns més
col·laboratius per l’efecte de les xarxes
socials, principalment. D’una banda,
podem tenir accés a gran quantitat d’in-
formació, de forma fàcil i en qualsevol
moment, i, de l’altra, disposem d’uns
entorns que faciliten la participació de
les persones i, per tant, la interacció en-
tre la comunitat i els seus governants,
de manera directa i fluida.
Entrem, així, en un nou paradigma so-
cial en què ciutadania, entitats, partits
polítics, treballadors públics i càrrecs
electes poden participar i interactuar
en el debat, definició, creació i avalua-
ció de les polítiques de govern de ma-
nera directa.
És el que s’anomena govern obert, amb
què s’associen sovint els principis de la
participació, la col·laboració i la trans-
parència.
Participació
La participació de la ciutadania, em-
preses, associacions i professionals en
la definició i la creació de les polítiques
i serveis que els afecten és ingredient
indispensable del govern obert. Per
fer-ho possible, cal garantir prèviament
l’accés generalitzat a la tecnologia, a la
informació i al coneixement del con-
junt de tots els actors implicats.
L’Administració oberta escolta activa-
ment aquests actors socials, els invo-
lucra, en recull les idees i fomenta el
debat entre tots. L’Administració con-
ceptualitza i transforma en polítiques
i serveis -nous o millorats- el resultat
d’aquest diàleg constant.
Col·laboració
La participació dels actors no es pot
quedar només en el disseny de les po-
lítiques de govern. L’Administració ha
de ser tractora de la col·laboració entre
tots per desenvolupar aquells processos
dissenyats en la fase participativa i inte-
grar-los amb els que ja existeixin.
La innovació ha d’impregnar, neces-
sàriament, les feines de coproducció
de serveis, tant cercant formes perquè
puguin ser finançats conjuntament pels
sectors públic i privat, com per implan-
tar-los de la millor manera. El procés
no acaba en la implementació del ser-
Govern
obert
01
@xarxaIP és un grup de professionals
de les diferents administracions públi-
ques catalanes que treballen per com-
partir projectes i bones pràctiques,
coneixement, notícies i aprendre ple-
gats i, al mateix temps, millorar i idear
nous serveis amb els altres actors pú-
blics (ciutadania, proveïdors…). D’en-
tre els seus projectes més emblemàtics
hi ha el vídeo Govern obert, que ha
servit de base per a aquesta publicació.
www.xarxaip.cat

9
vei. És imprescindible avaluar-ne l’efi-
càcia, l’eficiència i la conveniència. I
aquí, novament, la participació de tots
els actors és necessària per respondre a
la pregunta: com podem millorar?
És un procés de millora contínua per fa-
cilitar la creació permanent de riquesa
social i, al capdavall, per a la generació
creixent de llocs de treball.
Transparència
El tercer concepte clau en el govern
obert és la transparència. La participa-
ció i col·laboració de la ciutadania no
tenen sentit si la informació de què dis-
posa el govern i l’Administració no és
pública per a tots els actors implicats.
El govern obert ha de difondre, d’entra-
da, els seus plans d’actuació i les seves
decisions.
Donar resposta ràpida i efectiva a les
preguntes de la ciutadania i altres actors
és la manera de mostrar la transparèn-
cia d’un govern que concep el control
social com una peça necessària per al
seu correcte funcionament. Per això se
sotmet, de manera voluntària i sistemà-
tica, a controls externs de qualitat dels
seus serveis i de la claredat de les seves
actuacions i comptes.
Les lleis que pretenguin regular la
transparència han d’incloure la publi-
cació del conjunt de la informació del
govern, els controls i auditories, la ren-
dició periòdica de comptes i, si escau,
l’assumpció i depuració de responsabi-
litats.
L’obertura de les dades públiques és,
doncs, un punt essencial en el trajecte
cap a la transparència, i és inherent a
una estratègia d’obertura del coneixe-
ment en general. El govern, i les empre-
ses que treballin i actuïn en nom seu,
han d’obrir per a tothom les dades re-
sultants de la seva activitat. Les dades
s’han d’oferir estructurades en arxius
de format obert, interoperables i amb
llicències que n’autoritzin la difusió pú-
blica.
L’Administració obre les dades perquè
empreses, associacions i ciutadania les
usin i elaborin nous productes i serveis
que aportin valor i riquesa per a la so-
cietat.
Veure vídeo “Govern obert” >>
Govern obert és aquell que
reconeix les capacitats i la
saviesa de la ciutadania i per això
l’escolta, hi conversa i cerca la
seva contribució en la definició i
producció dels serveis que impulsa
l’Administració.
Govern obert és aquell que obre
el seu coneixement i el comparteix
perquèésconscientqueaixígenera
valor afegit i riquesa social.
El govern obert és un govern basat
en la col·laboració de tothom!

10
La lògica virtual. L’expansió d’In-
ternet, la generació d’ingents volums
d’informació, la irrupció de la web
2.0, el govern obert o les macrodades
(big data) han col·locat en el centre de
les preocupacions polítiques el con-
cepte de la participació. La possibilitat
que els ciutadans, ja sigui a títol per-
sonal, professional, col·lectiu, territo-
rial, empresarial, institucional, etc.,
intervinguin en processos polítics i de
gestió de govern i d’Administració pú-
blica que abans, sense la xarxa, eren
difícilment imaginables, ara adquireix
una actualitat indefugible, que és el
que sosté el concepte de govern obert.
Però la participació a la xarxa és a la
categoria social que manegem habi-
tualment, la qual només admet una
transposició al món virtual com a im-
peratiu categòric, com a prèdica. La
participació que s’atén a la lògica vir-
tual té lloc en un substrat tecnològic
que imposa les seves determinacions i
delimita clarament els camps d’actua-
ció i les condicions en què això té lloc.
La participació a la xarxa és el fruit
d’un disseny tecnològic i conceptual,
d’una metodologia i d’una construc-
ció on encaixen conceptes que mode-
len l’estructura tecnològica i viceversa.
Del que és efímer al que persis-
teix
La participació a les xarxes socials està
construïda com una activitat oberta,
efímera, sense objectius previs, sub-
jecta a vaivens d’opinions personals,
difícilment recuperable, a penes sus-
tentada documentalment; la parti-
cipació que es pretén en el govern
obert, en canvi, només usa les xarxes
socials com a complement per comu-
nicar els resultats d’una participació
construïda com una activitat subjecta
a objectius concrets, amb vocació de
permanència, referenciada per opi-
nions sustentades documentalment,
verificable, recuperable i reutilitzable
per a propòsits diferents.
Els interessos
La definició d’objectius en la partici-
pació en el govern obert és la seva raó
de ser. No tots participem dels matei-
xos interessos, de la mateixa manera
i en el mateix temps. La xarxa crea la
il·lusió que això és possible, però no és
així. Per això, quan les coses no fun-
cionen, se sol culpabilitzar la falta de
participació.
La gestió
La participació en projectes de govern
obert requereix un procés continuat
de gestió que permeti sintetitzar els
resultats de les interaccions i extreure
els productes d’informació significa-
tiva i coneixement operatiu en funció
dels objectius buscats. Aquests pro-
ductes, a més, han d’estar elaborats de
manera que es permeti aplicar-los a
altres propòsits (repurposing).
Nous perfils professionals
Juntament amb garantir l’accés a les
tecnologies de la societat de la infor-
mació (TSI) i promocionar els pro-
jectes de govern obert, cal promoure
la formació dels nous perfils profes-
sionals per dissenyar estructures vir-
tuals per a projectes de govern obert,
per gestionar estructures de treball
col·lectiu en xarxa i extreure el conei-
xement que s’hi genera, així com per
desenvolupar, experimentar i aplicar
les metodologies adequades a cada
projecte.
L’estructura virtual: xarxes
de coneixement/temàtiques
Per construir la participació en pro-
jectes de govern obert mitjançant
TSI, l’estructura virtual requereix, al-
menys, la integració de tres zones fo-
namentals:
– El debat entre els participants.
Participació
Luis Ángel
Fernández Hermana
@luisangelfh es director del Labora-
torio de Redes Sociales de Innovación
(lab-rsi.com). Fundador i director
d’Enredando.com (1996-2004), em-
presa que va publicar la revista elec-
trònica en.red.ando i va dissenyar,
desenvolupar i gestionar xarxes de
coneixement per a diferents entitats
i empreses. Autor, entre altres llibres,
d’HistoriavivadeInternet,tresvolums
publicats per l’editorial de la UOC. En-
tre 1982 i 1996 va ser corresponsal de
ciència, tecnologia i medi ambient del
diari El Periódico de Catalunya. Més
informació: lafh.info.
02

11
– El context dels temes a debatre:
documents, dictàmens d’experts,
informes, casuística, referències
bibliogràfiques o webgràfiques, do-
cuments audiovisuals, etc. aportats
ja sigui pels gestors de la xarxa o
pels mateixos participants, segons
els criteris acordats i organitzats
de manera transparent, accessible,
cercable i transmissible.
– El procés de síntesi que permeti
gestionar la informació genera-
da per crear productes de conei-
xement, així com els canals per
distribuir-los. No hi ha exemples,
ni dins ni fora d’Internet, en què
aquest aspecte crucial de la parti-
cipació sigui assumit de forma vo-
luntària de manera persistent per
la totalitat o per alguns dels par-
ticipants en un determinat debat
o curs d’acció. Per això, és crucial
una gestió professional dels inter-
canvis en funció dels objectius fi-
xats.
Conclusió
Si el ciutadà és el protagonista en la
generació i gestió d’informació i co-
neixement, en la definició, creació i
avaluació de les polítiques del govern,
i comprova, per tant, que, directa-
ment o indirectament, forma part del
procés de presa de decisions, alesho-
res haurem superat la dificultat de la
barrera tecnològica per començar a
explorar les possibilitats i el potencial
de les tecnologies de la societat de la
informació en el govern obert.

12
La idea de cocreació de serveis és una
via per concretar l’anomenada inno-
vació oberta en l’esfera pública i el
component essencial en un govern
obert. El concepte d’innovació oberta
fa referència a la idea que per mante-
nir o desenvolupar un determinat mo-
del de gestió, l’obertura es transforma
en un element vital com a manera de
compartir amb els altres i invitar-los a
participar mitjançant dos camins pos-
sibles: a) des de l’exterior cap a l’inte-
rior (quan fa un ús més gran d’idees i
tecnologies externes al seu propi mo-
del, la qual cosa possibilita economies
d’abast); i b) des de l’interior cap a l’ex-
terior (quan una organització permet
que una part de les seves idees i tecno-
logies siguin usades per altres, la qual
cosa permet desenvolupar economies
d’escala). Mitjançant la transformació
dels productes en plataformes que in-
corporen innovacions internes i exter-
nes, i una àmplia gamma de serveis de
valor afegit al voltant d’aquestes plata-
formes, les organitzacions públiques
poden respirar una mica davant les in-
cessants pressions i demandes de la so-
cietat. Per tant, la transformació de la
manera en què el govern afronta i resol
els desafiaments actuals està més lliga-
da a la construcció d’una xarxa d’inno-
vació basada en la col·laboració, que
depèn directament de l’aprofitament
dels recursos i capacitats de les xarxes
externes i les comunitats per ampliar o
millorar la velocitat i els resultats d’in-
novació, i, per tant, aconseguir impac-
tar positivament en el bé comú.
Un cop dit això, es defineix la cocreació
com un procés sistemàtic de creació de
noves solucions “amb les persones, no
només per a elles”, aplicant un nou mo-
del de gestió del coneixement (qualita-
tiu, obtingut de primera mà, en xarxa
i ciutadacèntric) que se sustenta en un
tipus diferent de procés (impulsat per
la lògica del pensament de disseny i
prototipatge). Això és fonamental en el
trànsit cap a un model més deliberatiu
de gestió pública, ja que només mitjan-
çant la participació dels interessats en
el disseny de serveis (cocreació) es pot
fer que els ciutadans participin de ma-
nera més activa, responsable i habitual
en la seva prestació (coproducció). Cal
destacar que actualment l’Estat no pot
atorgar-se el monopoli i l’exclusivitat
de disposar de totes les respostes als
problemes i menys el patrimoni de tots
els coneixements i capacitats necessa-
ris per resoldre els dilemes que afron-
ta. La cocreació és un enfocament per
involucrar de manera molt més directa
els ciutadans, empreses i altres destina-
taris principals dels serveis públics en
els processos d’innovació pública. Això
es complementaria amb un altre tipus
de recursos per aprofitar la creativitat i
el potencial innovador dels ciutadans,
convidant-los a presentar les seves prò-
pies idees sobre com resoldre els pro-
blemes públics o socials (mitjançant
iniciatives de proveïment participatiu
-crowdsourcing o citizensourcing-, per
exemple).
La cocreació no només assegura que
davant els desafiaments de la vida real
els usuaris finals dels serveis públics
siguin més proactius, sinó que també
guia la participació de tota la resta d’ac-
tors interns i externs (funcionaris pú-
blics, per exemple) que són crítics per
a la implementació de les iniciatives
generades i assegura, almenys parcial-
ment, un canvi de comportament i im-
pacte social que, sens dubte, redundarà
en un canvi cultural i en la transició
cap a un nou paradigma de governança
oberta i col·laborativa. Per tant, la co-
creació de serveis com a eix substantiu
de l’enfocament de govern obert reco-
neix les capacitats i la saviesa de la ciu-
tadania, i per això l’escolta, hi conversa
i cerca la seva contribució en la defi-
nició, disseny i producció dels serveis
que impulsi l’Administració, obrint el
seu coneixement, compartint respon-
sabilitats i impulsant la generació de
valor públic mitjançant un procés on
Cocreació
de serveis
03
Álvaro V. Ramírez-Alujas
@redmatriz és fundador i inves-
tigador del Grup d’Investigació en
Govern, Administració i Polítiques
Públiques (GIGAPP), Espanya, i aca-
dèmic de l’Institut d’Assumptes Pú-
blics (INAP) de la Universitat de Xile.
thepowerofopengov.tumblr.com
es reconstitueix i revela la participa-
ció, la col·laboració i la involucració
cívica en la construcció del benestar
col·lectiu i la consecució del bé comú.

13
En un món on els negocis i l’Admi-
nistració pública requereix mitjans,
instruments i eines més eficients i efi-
caces el bon ús de les tecnologies de la
informació i comunicació és de vital
importància. El món occidentalitzat
ha viscut en només 15 anys el que po-
dríem anomenar boom tecnològic. La
nostra vida està plena de tecnologia: a
l’empresa disposem de diferents dispo-
sitius tecnològics que van des de la xar-
xa Wi-Fi fins a desenes d’ordinadors de
qualsevol tipus; al carrer la ciutadania
està molt més pendent d’actualitzar el
seu “estat” a les xarxes socials que del
que succeeix al seu voltant, i per últim,
a casa nostra disposem de tot tipus de
domòtica o dispositius de connexió a
Internet.
Tot i això hi ha uns dèficits importants
pel que fa a la societat del coneixement
i la informació:
1. S’han invertit quantitats milionàri-
es en el desenvolupament de la ban-
da ampla fixa, però la ciutadania ara
no la demana, sinó que necessita
connexió ràpida mòbil.
2. La reducció del cost dels serveis de
telecomunicacions és un repte a co-
brir per les diferents companyies i
governs perquè l’accés sigui univer-
sal.
3. L’abaratiment dels dispositius mò-
bils d’última generació fa que una
part de la societat disposi de les
darreres novetats tecnològiques i
l’altra part de la ciutadania no pugui
ni connectar-se a una xarxa com-
partida mitjançant el seu telèfon
intel·ligent.
4. Encara hi ha una bretxa ciutadana
en coneixement i ús de les noves
tecnologies. Ens trobem amb una
ciutadania molt ben informada i
coneixedora de tots els avenços tec-
nològics i amb una altra part de la
ciutadania que es troba en una rela-
tiva analfabetització digital.
Són aquestes mateixes traves o dèficits
el que ens ajuda a definir el concepte de
garantia de l’accés a la tecnologia, com
aquell dret ciutadà i potestat pública
que han de desenvolupar els diferents
poders públics per facilitar als ciuta-
dans, ja no només una infraestructura
física innovadora i avançada, sinó tam-
bé la promoció d’una alfabetització di-
gital d’acord amb els temps, i l’ús i gau-
diment de les aplicacions o dispositius
d’última generació.
Tot això farà que la ciutadania tingui
una millor accessibilitat als serveis
electrònics que les diferents adminis-
tracions, empreses o entitats ofereixen
en els seus portals web. A més, els nos-
tres representants podran crear nous
canals de participació ciutadana més
eficaços, ràpids i innovadors que ser-
veixin per canalitzar la voluntat ciuta-
dana en una determinada política pú-
blica. Un cop més, la voluntat política
del titular de la cartera corresponent té
a les seves mans que la societat actual
afronti els nous reptes de la societat del
coneixement.
Garantia
de l’accés a la
tecnologia
04
José Luis Sahuquillo
@jsahuquillo és president de l’As-
sociació Valenciana de Politòlegs
AVAPOL. Des de desembre de 2013
és director de l’Escola d’Open Go-
vernment de GOBERNATIA, Escola
de Lideratge i Alt Govern. Desenvo-
lupa la seva activitat professional a
EQUÀLITAT, participació i igualtat,
on ocupa el càrrec de director exe-
cutiu i on treballa per a ajuntaments
com ara Torrent, Gandia o Massa-
magrell (València). Ha estat elegit
vicepresident del Sistema Espanyol
d’Acreditació de la Transparència
ACREDITRA. Recentment ha estat
codirector del I Congrés Internacio-
nal sobre Open Government, orga-
nitzat per la Universitat de València
i AVAPOL. Té diverses publicacions
sobre participació ciutadana i govern
obert. És professor invitat a diverses
universitats valencianes.

14
La participació està feta d’ànima i de
cos.
L’ànima de la participació és l’element
fonamental que condiciona l’èxit del
procés. L’àmina està composta de capa-
citat per acceptar la diferència, volun-
tat d’aprendre, cessió de poder que duu
a apoderar els participants, sinceritat,
confiança i sobretot molta, molta hon-
radesa.
Però, a més, a la participació se l’ha de
vestir. Se l’ha de dotar d’aquells ele-
ments pràctics que fan que del conflicte
sorgeixi la convivència amb la diferèn-
cia, que els legítims interessos parti-
culars es transformin en un projecte
comú o que del coneixement particular
se n’obtingui intel·ligència col·lectiva.
Aquests elements pràctics són els que
configuren la metodologia del procés i
més concretament les tècniques i dinà-
miques participatives.
És en aquest moment on la participa-
ció obre el camí a l’artesania. És artesa-
nia la combinació entre la seriositat en
la planificació, que garanteixi la quali-
tat del procés, davant la flexibilitat en el
mètode, que mantingui la mirada sem-
pre posada en la consecució de l’objec-
tiu. És en aquest sentit que es diu que
no hi valen receptes. Caldrà cercar tèc-
niques adequades per a cada objectiu,
però també per als valors i capacitats
dels participants.
Les dinàmiques molts cops fan que
la participació sigui divertida. Rere
d’aquesta lleugeresa que no és banalitat
hi ha molta pedagogia fortament ar-
relada en fonaments neurofisiològics.
Benvinguts siguin els post-it de colors,
les cartolines retallables o les peces de
lego.
A més, cada moment del procés exi-
geix un tipus de dinàmica diferent.
L’obertura i tancament del procés són
moments en què necessitarem totes les
eines de què disposem per exposar la
informació de la manera més didàctica
i propera possible.
Així mateix, al llarg del procés caldrà
crear les condicions perquè sorgeixin
propostes que comptin amb el com-
promís dels participants. No es tracta
d’organitzar reunions “pel plaer de tro-
bar-nos”; del procés se n’han d’extreure
conclusions i plans d’acció. En aquest
moment seran útils les dinàmiques que
ajudin a extreure informació i que con-
dueixin el diàleg de manera que s’afa-
voreixi la creativitat.
Per últim, i segons les característiques
del procés, és força possible que s’arribi
a situacions on sigui necessari negociar
o utilitzar una via de mediació. Que no
ens agafi per sorpresa.
En definitiva, hi ha centenars de dinà-
miques de participació que passen del
post-it i el vot a mà alçada a les més so-
fisticades eines sociològiques o del tu a
tu a les eines en xarxa. Totes són vàli-
des. El fonamental en triar una o una
altra és l’objectiu que es pretén aconse-
guir i la consideració de l’entorn en el
qual es vol utilitzar. Aquests dos factors
no s’han de perdre mai de vista.
Generació de
dinàmiques
participatives
05
Marta de Miguel
@mamiesp és autora de diversos ar-
ticles en premsa sobre govern obert
i obertura de dades. Promotora de
processos de participació en admi-
nistracions públiques d’Aragó. Ha
impartit formació sobre innovació
a les administracions públiques, in-
traemprenedoria o teletreball, entre
d’altres. Col·labora amb la Secretaria
d’Estat d’Universitats en l’elaboració
de l’Estratègia Universitat 2015.

15
Moltes de les variables que ordenen el
nostre entorn s’estan veient profunda-
ment modificades: la demografia, l’eco-
nomia, la tecnologia, la informació... i
tot això impacta de manera rellevant en
allò que ens defineix i que ens configu-
ra com a societat. Un dels canvis és la
manera com es construeix el sentiment
de pertinença: la consciència d’identi-
tat abans es construïa al voltant de la
llengua, la nació, el territori o la religió,
però ara es construeix més sòlidament
allà on tenim una major teranyina de
relacions i interaccions.
Som d’allà on participem. I en l’actu-
al context els mecanismes que tenim
de participació i representativitat són
clarament insuficients. La quantitat
de població amb accés a la tecnologia
disponible, als fluxos d’informació, als
canals de comunicació... fan que els
processos de deliberació, els mecanis-
mes de participació tant formals com
informals, i fins i tot els mecanismes
de presa de decisions, hagin de ser re-
visats.
Però abans hem de superar l’actual
etapa de participació banal que Inter-
net està generant. És tan fàcil obrir un
blog, posar un comentari a una notícia,
fer un tuit o fins i tot esdevenir tren-
ding topic, que molt del nostre poten-
cial per participar s’està malmetent. En
lloc de centrar-nos en el canal (on par-
ticipem), hem de començar a ser més
exigents en el procés de participació
(com participem).
La participació ha de tenir l’ambició
d’influir per modificar la realitat. I això
no passa per cridar més, ni a més llocs,
sinó per dissenyar processos de parti-
cipació. Qui promou el procés de par-
ticipació, qui en decideix les regles del
joc, qui hi juga, quin és el resultat, qui
recepciona el resultat i què en fa... són
aspectes clau que encara no es resolen
prou bé en l’actual societat xarxa, d’una
banda perquè els que poden prendre
decisions encara no han entès el nou
context, però també perquè els nous
ciutadans encara estan més ocupats ex-
plorant les eines que no pas dissenyant
els processos.
Necessitem crear espais de trobada que
permetin articular aquests nous pro-
cessos de participació. Espais de tro-
bada neutres, sense propietari, on els
grups que s’hi troben puguin disposar
de les condicions necessàries per crear
processos de participació amb capaci-
tat d’influir. I això no passa per eines
ni infraestructures, sinó per disposar
de múltiples metodologies de partici-
pació, saber identificar tots els nodes
d’un ecosistema, o tenir la capacitat de
mobilitzar els propietaris de l’agenda.
L’Administració té un paper important
en la constitució d’aquests nous espais
de participació, ja que encara en depe-
nen part dels mecanismes de gestió de
l’interès comú, però ja no està a les se-
ves mans liderar els processos de parti-
cipació que necessitem. Ha d’acceptar
un nou rol, i la ciutadania ha de fer un
pas endavant. La tasca no és senzilla,
però a la vegada és inevitable.
Creació
d’espais de
trobada
06
Genís Roca
@genisroca és arqueòleg. Amb més
de 20 anys d’experiència en direcció
d’empreses, creació de projectes a In-
ternet i exploració del potencial de
les xarxes, és un expert en la transfor-
mació digital i el seu impacte en els
entorns personals, professionals i em-
presarials. És soci de RocaSalvatella,
despatx de consultoria de negoci amb
oficines a Barcelona, Madrid i Bogo-
tà, especialitzat en la transformació
digital de les organitzacions, els seus
processos i els models de negoci.

16
L’escolta activa implica escoltar i enten-
dre la comunicació des del punt de vista
de qui parla.
Internet i les xarxes socials ens han
portat canvis molt importants, tant en
la manera de consumir i produir infor-
mació, com en la manera en què la ciu-
tadania es relaciona. Només cal donar
un cop d’ull a les xarxes socials més ac-
tives actualment (Twitter i Facebook)
per veure com els usuaris opinen, fan
crítiques, aportacions, queixes o felici-
tacions respecte als temes més diver-
sos.
Aquesta informació que està a la xarxa
està sent aprofitada per les empreses
que volen vendre productes i serveis,
i la fan servir per millorar els proces-
sos d’informació i fidelització dels seus
clients. Però l’objectiu de l’Administra-
ció púbica no és el de retenir clients.
Els seus usuaris són captius. Així, els
nous models de governança que s’estan
desenvolupant, com el govern obert,
obliguen a canviar la manera de fer les
coses si es vol continuar mantenint la
satisfacció de la ciutadania.
L’escolta activa pot ajudar partits i po-
lítics a definir noves dinàmiques de
representació per saber el que està
succeint al seu territori i respondre a
les reivindicacions de manera més fà-
cil. Amb aquesta informació podran
donar solucions a les necessitats de
la ciutadania i fer-les efectives amb la
seva acció de govern. Hem de tenir en
compte, però, que els actors implicats
en aquest nou procés inclouen la ciu-
tadania, les entitats, les empreses, els
partits i els treballadors públics. Aquest
model implica noves formes de parti-
cipació orientades a la cocreació de
serveis.
La velocitat que ens imprimeixen avui
dia les TIC, fan del tot necessari que
les administracions públiques tinguin
una actitud proactiva, que practiquin
l’escolta activa amb el que s’està parlant
a la xarxa i demanant al carrer. Han de
fer servir eines que ajudin a recollir,
analitzar i gestionar aquesta informa-
ció. Però, sobretot, fa falta que els res-
ponsables tinguin l’actitud per incor-
porar a la seva gestió aquesta dinàmica
participativa. No ens oblidem que un
govern obert és un govern basat en la
col·laboració de tothom. L’escolta acti-
va és una eina i una actitud necessària
en una administració del segle XXI.
Escolta activa
Una eina, una
actitud
07
Carlos Guadián
@carlosguadian és part de l’equip
d’Autoritas Consulting, empresa
dedicada a proporcionar serveis d’es-
tratègia en comunicació en línia mi-
tjançant Cosmos. Llicenciat en cièn-
cies polítiques i editor des de 2003
de K-Government. També coordina
oGov, plataforma dedicada a l’Open
Government i col·labora amb Sesión
de Control. És membre de diferents
organitzacions com l’Open Knowle-
dge Foundation o la Xarxa d’Inno-
vació Pública (XIP), entre d’altres.
És professor de màsters i postgraus
relacionats amb la comunicació polí-
tica i el govern obert. Ha participat en
les publicacions següents: Open Go-
vernment: gobierno abierto, Demo-
cracia digital, participación y voto
electrónico, Libertades de expresión
e información en Internet y las redes
sociales: ejercicio, amenazas y ga-
rantías i Manual del e-Líder.

17
Un govern obert es caracteritza per la
transparència de les seves accions i per
una bona col·laboració entre l’Admi-
nistració pública, els càrrecs electes, la
ciutadania i les empreses. També es fa
palès quan hi ha una participació im-
portant dels diferents actors de la so-
cietat civil. Aquesta implicació es pot
traduir en gestos democràtics institu-
cionals periòdics, com les eleccions o
la participació en manifestacions. Però
el compromís polític dels actors socials
es concreta en el dia a dia en la recerca
de solucions innovadores a problemes
socioeconòmics i en la cocreació de
serveis públics.
L’agitació cultural i social que es viu
actualment a les comunitats virtuals
centrades en les ciutats il·lustra bé la
importància de la implicació de la so-
cietat civil i dels grups de ciutadans.
Aquestes comunitats catalitzen i con-
soliden projectes, esforços individuals
o col·lectius, i aporten molts beneficis
per als ciutadans i visitants. Tant si es
tracta de dades obertes, de lluita con-
tra la bretxa digital o de perfeccionar
els processos democràtics municipals,
provincials o nacionals, les nostres ins-
titucions semblen avui més disposades
a acceptar les reflexions de la societat
civil i hi donen suport econòmic o po-
sen a la seva disposició una gamma de
recursos materials, humans i tècnics
sense precedents que marcarà el futur
del desenvolupament de les nostres
ciutats i d’una democràcia més oberta
i rigorosa.
Diversos autors han posat de manifest
una progressiva desconfiança de la ciu-
tadania envers les institucions políti-
ques, com a conseqüència de malver-
sacions, prevaricacions demostrades
o si més no escampades pels mitjans
de comunicació i escàndols financers.
Paral·lelament, la iniciativa ciutadana
engegada des de fa anys per desmitifi-
car, acompanyar i educar la ciutadania
en l’apropiació de l’espai digital ofereix
una ocasió sense precedents de recon-
ciliar les institucions amb la societat ci-
vil i d’ultrapassar aquestes percepcions
de conflictes.
Preocupat per millorar els serveis que
ofereix als seus contribuents, un govern
obert prefereix impregnar-se d’aquests
moviments ciutadans més que no pas
competir-hi. En aquest sentit, el go-
vern deixa progressivament la lògica
top down, que volia que les institucions
s’adrecessin als ciutadans com a indi-
vidus consumidors de serveis públics,
i adopta la visió horitzontal pròpia del
món digital, facilitant les aportacions
dels ciutadans en els processos legis-
latius i en les intervencions públiques.
En fer-ho, el govern obert consolida i
legitima els esforços dels agents d’in-
novació social, donant-los els recursos
necessaris i permetent així que emer-
geixi tota una onada de projectes amb
menys costos que reestructuren la rela-
ció entre ciutadans i institucions i en-
coratgen la iniciativa local, individual
i col·lectiva. En això, tot condueix a
pensar que el paper de facilitador exer-
cit pel govern obert ens porta col·lecti-
vament a una millor comprensió dels
reptes i a un coneixement més acurat
de les nostres zones urbanes per fer
front de manera més intel·ligent als
desafiaments democràtics, urbanístics
i socials que se’ns presenten.
Aquest compromís forma part de les
condicions essencials per mantenir i
renovar la democràcia, per mostrar-ne
una imatge més transparent, col·labo-
rativa i participativa.
Involucració
dels agents
socials
08
Dave G. Pelletier
i Patrick Parent
@dgpelletier a més de ser director ge-
neraldeZAPQuébec,éscofundadorde
Capitale Ouverte, cofundador de Qué-
bec Ouvert, administrador de Museo-
mixQuébec, i membre del comitéVille
intelligente. És militant compromès en
projectes referents a la direcció, la repre-
sentació i la gestió de projectes TIC, les
comunicacions polítiques, el desenvo-
lupament del govern obert, les ciutats
intel·ligents, els impactes i reptes socials
i polítics de la tecnologia i del web, les
dades obertes i la implicació ciutadana
en la comunitat.
@Patmanmulder treballa en el terreny
de les comunicacions digitals des de fa
gairebé 20 anys. Un cop acabats els es-
tudis universitaris en comunicació, es
va incorporar a una nova empresa web
fundada per uns amics. Era el 1994, el
weberaencaraenlasevaprimeraèpoca.
Més endavant, ha treballat en diverses
empreseswebienmitjansdecomunica-
ció. Després de deu anys com a especia-
lista en comunicació digital i en govern
obert al govern del Quebec, el cofunda-
dor d’E-Gouv Québec s’ha incorporat
a l’organisme Québec numérique com
a conseller en comunicació, influència i
mobilització.

18
Quan es va posar en marxa la iniciativa
de govern obert, es va definir a partir de
tres característiques principals: la trans-
parència, la col·laboració i la participació.
Aquests principis signifiquen diverses co-
ses diferents per als ciutadans i els respon-
sables polítics, però si ens referim al recull
d’idees i propostes, l’impacte que tindran
les idees dels ciutadans pot ser excepcio-
nal.
El 2011, després d’una crisi financera,
protestes i amenaces de revolució, la pri-
mera dona primera ministra d’Islàndia
va llançar el concepte d’una nova cons-
titució participativa que reemplaçaria
l’antigaconstituciódegairebésetantaanys
de vigència. El procés va consistir en un
projecte inicial presentat per 25 líders
que convidava la ciutadania que hi fessin
comentaris. El resultat va ser de 3.600 co-
mentaris i més de 370 suggeriments de
modificació de la constitució redactada.
Un any més tard, la proposta de constitu-
ció es va sotmetre a referèndum electoral i
es va aprovar àmpliament.
No obstant això, el recull d’idees i pro-
postes funciona per a diverses iniciatives
i problemes públics. Les iniciatives de
govern obert poden abordar qualsevol ti-
pus d’objectius, incloent-t’hi la revisió del
pressupost, el suggeriment de polítiques,
l’assignació d’actius, la notificació de pro-
blemes, i molt més.
Però la recollida d’idees i comentaris so-
vint també té un altre efecte inesperat, i és
que se’n pot fer seguiment a través d’una
mètrica molt tangible.
Quina és una de les formes més evidents
en què el públic compra, literalment, la
tasca del govern? Els impostos. I la recer-
ca suggereix que els ciutadans que senten
que les seves veus s’han escoltat també
tenen un nivell de compliment tributari
més alt:
“Elsciutadansestanmésdisposatsapagar
impostos quan perceben que les instituci-
ons públiques tenen en compte les seves
preferències. En aquesta línia, l’evidència
suggereix l’existència d’una relació causal
entre els processos de participació ciuta-
dana i els nivells de compliment tributa-
ri.”1
D’aquesta manera, involucrar la societat
en la ideació pot tenir el benefici addicio-
nal de millorar el sentiment públic.
Independentment dels objectius de la ini-
ciativa, hi ha algunes tàctiques clau que
impacten en l’èxit d’una operació d’invo-
lucració ciutadana.
Les campanyes dirigides curtes
són més efectives. Sovint afegir parà-
metres dóna a la gent creativa la llibertat
de pensar dins d’aquests límits. Afegir un
termini i també formular preguntes con-
cretes ajuda a agilitar el procés d’inventiva
dels ciutadans.
Introduir un resum atractiu. En
convidar a la conversa pública, no es trac-
ta només de fer una declaració coherent
del problema o el desafiament, sinó de fer
que es converteixi en un assumpte a nivell
personal (no només de caràcter pràctic).
Per exemple, en comptes de demanar no-
ves maneres de reduir el dèficit, l’equip de
comunicació podria demanar la manera
de preservar la partida pressupostària que
dóna suport a un programa d’educació
que sigui ben valorat.
Planificar una estratègia de re-
compensesalaparticipació.Elpro-
fessor de Columbia Olivier Toubia ha fet
recercareferentaquinsincentiusmilloren
amb més eficàcia els programes d’ideació.
Els seus resultats conclouen que, més que
millorar la involucració dins d’una inici-
ativa, és més efectiu premiar els usuaris
no només per les idees més valuoses, sinó
per generar més conversa al voltant d’una
idea,iquetambéestradueixenunaquali-
tat superior de les idees.
Tancar el cicle de retroacció.
Finalment, les organitzacions que es co-
muniquen a través del cicle de vida d’un
govern obert són les que són capaces de
mantenir un nivell sostenible de partici-
pació i d’innovació en el futur. Per exem-
ple, la Universitat de Yale es comunica
amblasevacomunitatalmenyscadatren-
ta dies per tal de proporcionar informació
actualitzada sobre la idea fins que la seva
implementació s’ha tancat o completat. El
nivell de participació en la comunitat és
de gairebé el 100%.
Recull....
d’idees i
propostes
09
Jessica Day
@ideascale escriu sobre màrqueting
i tecnologia i és editora d’IdeaScale
(www.ideascale.com), una solució
innovadora per a la gestió d’idees en
el govern. Té un màster en escriptura
de la Universitat de Washington. Tam-
bé blogueja sobre innovació col·lecti-
va i solucions per a la gestió d’idees a
blog.ideascale.com.
No obstant això, l’acció més valuosa de
qualsevol iniciativa de govern obert de
recull d’idees és actuar sobre les idees
dels seus ciutadans. Aporta igualtat en el
procésdegoverncol·laboratiuirevitalitza
el diàleg públic. Després de tot, hi ha res
més inspirador que veure les idees posa-
des en pràctica?
1 Torgler, B. and Schneider, F. (2009) “The impact
of tax morale and institutional quality on the sha-
dow economy.” Journal of Economic Psychology,
30(2). pp. 228-245.

19
Quan parlem de govern obert ens re-
ferim d’una manera o altra a les accions
empreses per avaluar, definir, dissenyar
i/o desenvolupar polítiques i serveis
públics de manera col·laborativa.
Això implica la posada en marxa de
mecanismes mitjançant els quals es
faciliti la participació tant de la ciuta-
dania com dels mateixos professionals
públics i altres agents interessats en la
política o servei públic en qüestió. Par-
ticipació que requereix, per ser efectiva,
la màxima transparència, incrementant
el cabal informatiu i agilitant la comu-
nicació.
El govern obert comporta la necessitat
d’implantar una sèrie de solucions no-
ves, però no per això s’ha de creure que
cap altra Administració no ha treballat
prèviament, o està treballant, en una
solució per a una necessitat o problema
similar. D’aquí la importància de la co-
ordinació per facilitar el coneixement
dels avenços de la resta d’administra-
cions i beneficiar-se mútuament de
l’aprenentatge, compartint bones pràc-
tiques i reutilitzant les solucions adop-
tades pels que han transitat prèviament
pel camí. D’aquesta manera, no només
s’aconsegueix avançar més ràpid, sinó
que a més a més s’estalvien recursos pú-
blics.
Gran part del temps invertit en el dis-
seny d’un nou servei es dedica a l’esta-
bliment dels requisits que ha de complir
la solució. Requisits que probablement
siguin comuns als del mateix servei
prestat per altres administracions. No
seria lògic definir-los de manera co-
ordinada? Les idees aportades per un
grup ampli de persones expertes en la
matèria, normalment seran més com-
pletes i encertades que les conclusions
dels que s’hi dediquen de manera aïlla-
da. Així s’aconsegueix que els esforços
desenvolupats tinguin un resultat ex-
ponencialment superior, útil també per
a la resta d’administracions, tant si han
participat en el disseny com si no.
D’altra banda, no hem d’oblidar que el
govern obert pretén propiciar que qual-
sevol persona que vulgui col·laborar en
la cerca de solucions a les necessitats o
problemes públics, pugui fer-ho. El pa-
per de l’Administració així s’amplia, de
manera que ha d’actuar de forma coor-
dinada amb totes les persones interes-
sades i no només amb altres adminis-
tracions.
No obstant això, dues administracions
no poden coordinar les seves actuaci-
ons si no coneixen mútuament en què
s’està treballant, de la mateixa manera
que un ciutadà no pot participar en un
assumpte públic si no està informat i
no disposa dels mitjans per accedir a la
informació ni per aportar el seu conei-
xement.
La comunicació és una base fonamen-
tal per possibilitar la coordinació. Les
administracions han d’aprendre a con-
versar de forma oberta, capacitant els
empleats públics en eines de comuni-
cació i col·laboració i facilitant-los-hi
l’accés.
La coordinació necessita establir un
marc que faciliti organitzar les actuaci-
ons, deixant clar com iniciar una acció
coordinada, com enriquir-la amb apor-
tacions i com adoptar els acords, a més
de comptar amb mecanismes que faci-
litin la comunicació oberta, l’aportació
i valoració d’idees, el treball conjunt i el
seguiment dels projectes.
Per actuar de forma coordinada és im-
portant tenir uns objectius compartits.
La definició clàssica d’una missió i una
visió compartida pot ajudar a aclarir les
regles del joc i evitar falses expectatives
de la participació. A més, s’han de con-
cretar mitjans, esforços i recursos amb
què desenvolupar l’acció comuna, usant
una planificació àgil i flexible, centrada
en els passos més immediats i enfocada
cap a la consecució dels objectius com-
partits.
Coordinació
10
David Rey Jordán
@davidrjordan és responsable tècnic
de Gestió Universitària de Postgrau i
membre del grup de treball de govern
obert de la Universitat Pablo de Ola-
vide de Sevilla. Cofundador del grup
INprenendors Públics i de l’Associa-
ció Ciutadana OpenKratio.
La coordinació permet multiplicar els
resultats assolits per una política o un
servei públic, i afavorir que els beneficis
obtinguts per una solució compartida
traspassin els límits de l’àmbit territo-
rial o sectorial de l’Administració pro-
motora.

20
Aquest concepte es troba entre els més
atraients del govern obert; aprofitar la
capacitat que ens ofereix la intel·ligèn-
cia col·lectiva per, de manera col·labo-
rativa, millorar els processos i serveis
que presta l’Administració pública, així
com la cocreació d’altres processos i
serveis nous.
Mitjançant aquesta col·laboració vo-
luntària, el benefici que produeix la uti-
lització del coneixement dels ciutadans
pot fer que els governs millorin la qua-
litat dels seus serveis sense gastar més
diners. Usant Internet com a platafor-
ma és possible recollir idees de milers
de ciutadans i organitzacions, cosa que
fa uns anys semblava impensable.
És necessari ressaltar que tot està con-
dicionat per l’accés i l’ús de les eines ne-
cessàries, tenint en compte que no tota
la població està en disposició de col·la-
borar amb el govern d’aquesta manera,
bé perquè no pot, bé perquè no en sap
o bé perquè no vol.
No obstant això, és cert que molts ciu-
tadans i treballadors estan disposats a
compartir idees i opinions. Seria un
error imperdonable no usar tot aquest
talent i voluntat.
Precisament una de les àrees on és més
útil l’impuls d’aquestes tècniques de
col·laboració és dins del mateix govern.
Els treballadors públics tindrien accés
als coneixements i experiència d’altres
treballadors, dins de la seva pròpia ad-
ministració o d’una altra, així com de
professionals interessats en el sector
públic; i així s’augmentaria la connec-
tivitat i la descentralització del conei-
xement.
Connectar-se per resoldre problemes
i afrontar els nous reptes, així les so-
lucions a alguns debats poden estar
dins de la mateixa Administració. Els
remeis plantejats pels que estan a prop
del problema, ciutadans i treballadors,
obtindrien solucions possiblement
més eficients i barates.
D’altra banda, aquest concepte d’apro-
fitament del potencial social té un as-
pecte molt important per als governs,
i és el de legitimar la seva acció. Perquè
és avui qualsevol govern percebut com
a font legítima de decisions representa-
tives de la voluntat general?
Si en el cicle de generació de les políti-
ques públiques volem donar entrada a
la participació ciutadana, en aquest cas
portada a la potencialitat que impli-
quen les plataformes socials i Internet,
hem d’obrir la porta a la col·laboració
en la formulació, desenvolupament i
control d’aquestes polítiques.
La qüestió és accedir al talent, allà on
es trobi.
Aprofitament
del potencial
social
11
Antonio Galindo
@antoniogalindog és empleat pú-
blic des de l’any 2000, quan comença
a treballar a l’Ajuntament de Llorca
com a dissenyador de pàgines web.
Actualment ocupa el lloc de res-
ponsable de la Unitat d’Informàtica,
unitat encarregada de les webs mu-
nicipals i la implantació de l’adminis-
tració electrònica.
Linkedin:
http://www.linkedin.com/pub/an-
tonio-galindo-galindo/14/9b2/307
Blog:
administracionbeta.blogspot.com.es

21
El govern obert neix justament com a
concepte a partir del fet que els espais
d’intercanvi que proporciona Internet
són inabastables. Quan Internet arriba
ja veiem que la informació serà múlti-
ple i global; que la rapidesa serà molt
superior a la que estàvem acostumats,
i que hi ha multiplicitat de canals que
distribueixen continguts. Amb una
característica específica, tots podem
ser emissors, no només receptors. I
aquesta és la primera onada, la que ens
permet llegir blogs de polítics, de pe-
riodistes, i de ciutadans anònims que
també tenen opinió i ara la poden dis-
tribuir de forma àgil, barata i global.
Arribem després a una segona fase, on
les webs i els blogs ja no només pos-
sibiliten la informació unidireccional i
automàtica, sinó que amb els comen-
taris als apunts i sobretot amb la ir-
rupció de les xarxes socials, la web es
converteix en bidireccional. És a dir, la
interacció s’imposa i el missatge es veu
modificat per la conversa entre iguals,
siguin responsables polítics, periodis-
tes o ciutadans ordinaris.
I aquesta és la clau del nou concepte:
diàleg bidireccional entre actors.
En un model de govern obert la capa-
citat d’emissió i recepció dels missat-
ges està en mans de totes les persones,
i aquesta possibilitat fa que sigui més
necessari que mai un diàleg entre pro-
tagonistes de l’acció política i governa-
mental.
El repte en aquest cas serà ordenar
aquest diàleg, però sempre sense qües-
tionar la capacitat de la xarxa per po-
sar-nos en contacte amb els nostres
representants i els nostres representats.
Podria això modificar les estratègies
comunicatives de les administracions i
els partits polítics? Doncs, sí, seria de-
sitjable si no obligatori, perquè les rela-
cions interpersonals i de representació
institucional i política es veuen mo-
dificades ara ja per l’acció de la xarxa,
i totes les seves capacitats. I això s’ha
de llegir en clau de progrés, és a dir,
en clau de millora de l’acció política i
administrativa. Són de fet les eines tec-
nològique les que ens donen la possibi-
litat de fer que un diàleg sigui bidirec-
cional, però després, i sobretot, són les
persones les que ho fan, les que acon-
segueixen que la pràctica democràtica
i de servei millori en el context de totes
les societats, sense distinció.
Tenim exemples de com la bidireccio-
nalitat ha trencat barreres, ha possibi-
litat revolucions, ha posat de manifest
les pràctiques obsoletes de les adminis-
tracions, i aquest procediment ha de
ser justament una eina de millora. No
és només perquè tenim eines que po-
den millorar la pràctica democràtica,
és perquè tenim l’obligació, i aquesta sí
que serà i ha estat sempre bidireccio-
nal.
Diàleg
bidireccional
entre actors
12
Trina Milan
@trinamilan és antropòloga; coor-
dinadora del grau de màrqueting i
comunitats digitals del Tecnocampus
de Mataró; presidenta d’Stic.Cat/
Premis Blogs Catalunya; consulto-
ra de continguts digitals a la UOC;
col·laboradora de Catalunya Ràdio,
BTV Barcelona Televisió, Ràdio 4 i
diaris clàssics i digitals. Professora
en diversos màsters i postgraus a la
Universitat Pompeu Fabra, a la Uni-
versitat Politècnica de Catalunya i a
la Universitat de Girona; bloguera i
internauta activa a les xarxes socials.

22
Compartim. El cert és que compartim
més que mai als nous espais socials a
la xarxa. Compartim les coses que ens
interessen, les que volem que ens iden-
tifiquin, tal com ho ha fet l’ésser humà
des de sempre. Però ho fem més sovint,
amb més cura i detall, conscients que
la nostra audiència, la gent per a la
qual som rellevants ha augmentat en
nombre i qualitat de forma exponen-
cial. No és nou que la nostra identitat
pública es construeixi des d’allò que
compartim, que bona part dels nostres
esforços, aquells que han fet avançar la
cultura, la humanitat, els fem moguts
per les ganes de ser significatius per als
nostres iguals, però Internet ha trencat
els límits, facilitant que ens puguem
sentir, compartint qualsevol cosa amb
qualsevol persona del planeta, molt
més integrants de la humanitat.
La generositat és per a les doctrines
budistes la primera de les deu perfec-
cions: si en coneguéssim el poder no
deixaríem passar ni un simple àpat
sense compartir, sense entregar sense
esperar res a canvi, ens diuen. La neu-
robiologia contemporània i la psicolo-
gia hi coincideixen: compartir també
ens fa més feliços, el fet de donar, de
ser altruistes, millora no només els lla-
ços comunitaris, sinó també la nostra
salut física i mental. Molts experiments
recolzen la idea, com el de Scherwiqz
als anys 80 que assegurava que el sim-
ple pensament de la generositat ja ens
alleugereix els nivells d’estrès.
Tornant a la web, potser el costum ens
ha portat a desvaloritzar el fenomen.
En aquest sentit valoro molt positiva-
ment les opinions que té la gent menys
digitalitzada. Recordo haver finalitzat
una xerrada fa un temps i que va ve-
nir a saludar-me un senyor gran. Feia
cara de sorpresa i em va fer veure, des
de la seva ingenuïtat, la importància
del tema: “Compartim sense demanar
res a canvi a la web?, regalem la infor-
mació que sempre havia estat un ele-
ment clau del poder? Però això canvia
el món!”.
Evidentment que sí, que el tema és i ha
estat important durant la història de
la humanitat i serà cabdal a l’hora de
canviar moltes de les coses disfuncio-
nals que ens afecten. Un bon exemple
és el d’un sentit de la propietat excessiu
que ens ha portat a acumular produc-
tes, elements materials construïts amb
recursos ja escassos al planeta. Vivim,
ens diria Rifkin, a l’era de l’accés a ser-
veis o productes que no implica la pro-
pietat: valorem les coses per la satis-
facció o servei que ens proporcionen,
i deixa de ser important si les posseïm
en matèria.
Jo en dic sovint la filosofia Spotify i co-
mento que és un dels nombrosos valors
que el món no digital ha importat de la
xarxa. Consum col·laboratiu de recur-
sos de connectivitat (guifi.net), de cot-
xes (l’antic Zipcar, Blablacar), de bici-
cletes a les ciutats (Bicing), han lliurat
la societat postdigital del sentit exces-
siu de la propietat que vam heretar de
situacions de més escassetat, dels esfor-
ços de la societat de consum per gene-
rar-nos insatisfaccions i necessitats no-
ves. El freeware, les llicències Creative
Commons, portals d’intercanvi o regal
com nolotiro.org o formes de finança-
ment col·lectiu com el micromecenat-
ge (crowdfunding) són també exemple
de nous models de negoci, de noves
maneres de fer coses que un dia vam
pensar immutables.
Parlo de tot això quan identifico la re-
volució de la xarxa, de la seva potència
com a eina de desenvolupament humà
gairebé assimilable al llenguatge. Tren-
cats gairebé tots els límits (culturals,
geogràfics, fins i tot socioeconòmics)
de la comunicació i col·laboració entre
éssers humans, compartint sense fron-
teres el millor de cadascun de nosal-
tres, arribarem com a persones, com a
humanitat, realment lluny.
Compartició
13
Dolors Reig
@dreig és conferenciant experta en
xarxes socials i nova societat digital.
Autora principal de l’espai El capara-
zón, també treballa com a freelance
en tasques de consultora, professora a
diferents empreses, institucions, uni-
versitats i escoles de negoci (UOC,
INESDI, etc.). Forma part de diversos
comitès científics, editorials en àmbits
de pensament, coneixement, inno-
vació, cultura i tendències a Internet
i col.labora amb diferents mitjans de
comunicació i consells d’experts. Lli-
cenciada en psicologia social, màs-
ter en inserció laboral, multimèdia i
desenvolupament web, participa fre-
qüentment en diferents publicacions
i esdeveniments en els temes que do-
mina: dinamització de comunitats,
xarxes socials, web social, tendències
a Internet, empresa 2.0, innovació so-
cial, educació, noves professions, etc.
Ha publicat Socionomia, Los jóvenes
en la era de la hiperconectividad, etc.

23
¿Podem continuar entenent l’Adminis-
tració pública i les tasques de govern
com s’entenia ara fa cent o dos cents
anys? ¿Podem imaginar que la idea
de democràcia que fèiem servir en el
fordisme segueix sent vàlida en plena
era d’Internet? La resposta pot ser po-
sitiva si fem referència als valors que la
democràcia expressa: igualtat, justícia
social i poder que emana del poble.
Però cal ser molt més prudents si fem
referència a la manera concreta com es
prenen les decisions i com relacionem
poders públics i societat. La democrà-
cia representativa va ser la fòrmula que
es va trobar per combinar legitimitat
popular del poder i capacitat efectiva
de prendre decisions per part dels qui,
temporalment i en nom de tots, ocupa-
ven els espais institucionals legalment
establerts per fer-ho. Podríem dir que
els “absents” (la societat) avalaven amb
els seus vot els “presents” (els electes)
perquè decidissin en nom de l’inte-
rés general. La participació, en aquest
sentit, s’esgotava amb l’exercici del dret
de vot. I l’Administració era una mena
de maquinària al servei dels que eren
electes, que havia de portar a terme o
executar el que s’havia decidit.
La gran transformació tecnològica
i social que representa Internet està
modificant fortament aquest escenari.
Com bé sabem, Internet posa en qües-
tió aquells espais d’intermediació que
no aporten un valor en si mateixos. Si
les coses es poden fer directament (uti-
litzant les noves vies que obre el canvi
tecnològic), no cal fer servir instituci-
ons, entitats o persones que basaven
el seu estatus en el seu rol d’interme-
diació. Aquesta constatació val, o pot
valdre, per a agències de viatge, dia-
ris, partits polítics, administracions o
universitats, per posar només alguns
exemples. Avui dia, “els absents” poden
estar “presents” si cal, no en forma de
democràcia instantània (ja que la de-
mocràcia no només es decisió; també
és, i sobretot és, deliberació), però sí
en forma de mecanismes de consulta,
debat i agregació de preferències. Co-
mença a ser possible que els diputats
en alguns parlaments participin des de
casa o des d’un altre lloc als debats de la
cambra de què són membres. Són “ab-
sents”, però se’ls permet ser “presents”.
Hi podríem ser la resta? Té sentit que
l’Administració porti a terme les seves
tasques de manera opaca i experta (és
a dir blindada), quan des de la socie-
tat poden haver-hi moltes alternatives
i solucions disponibles que poden aju-
dar a millorar els resultats globals?
Participar no només vol dir ser pre-
sents en les instàncies representatives.
Ha de voler dir també poder ser copro-
ductors de polítiques, compartir la ge-
neració d’alternatives, implicar-se en el
debat sobre allò que ens afecta i cercar
les possibles respostes. Cada cop més,
l’esfera pública no és només l’esfera de
les institucions públiques. És l’esfera on
col·lectivament busquem respostes a
problemes comuns. Tenim suficients
exemples que ens diuen que compartir
és millor que competir o que limitar-se
a aportacions d’experts (Viquipèdia
versus Enciclopèdia Britannica o versus
Encarta).
Govern obert ha de voler dir govern
de tots i per a tots. Cadascú des de les
seves responsabilitats i des de les seves
possibilitats. Participar cada dia més
vol dir fer. I fer-ho entre tots és segura-
ment millor que limitar-se a obeir allò
que altres han decidit. El nou entorn i
la nova realitat que Internet afavoreix
pot generar bones i males notícies. En
tenim constància cada dia. Però el que
és innegable és que ofereix oportuni-
tats per fer les coses de manera més
oberta, transparent i participativa que
en el marc que anem deixant enrere i
que ha anat acumulant moltes insatis-
faccions i desafeccions.
Conceptualització
14
Joan Subirats
@subirats9 és doctor en ciències eco-
nòmiques, catedràtic de ciència polí-
tica i investigador de l’Institut de Go-
vern i Polítiques Públiques (IGOP) de
laUniversitatAutònomadeBarcelona.
És especialista en temes de governan-
ça, gestió pública i en l’anàlisi de polí-
tiques públiques i exclusió social, així
com en problemes d’innovació demo-
cràtica i societat civil, temes sobre els
quals té publicats nombrosos llibres i
articles. Col·labora habitualment a di-
versos mitjans de comunicació. El seus
darrers llibres són: Análisis y gestión
de políticas públicas, Ariel, Barcelona,
2008; Otra sociedad ¿Otra política?,
Icaria, 2011; Repensar las políticas ur-
banas, Diputació de Barcelona, 2012;
Decisiones públicas, Ariel, 2014.

24
“No es pot dur a terme un canvi fona-
mental sense un cert grau de bogeria.”
Thomas Sankara
Un govern obert com a filosofia té com
a objectiu garantir la transparència, la
rendició de comptes i la participació
ciutadana en la gestió pública. Un go-
vern obert defensa l’Estat de dret i fa
especial èmfasi en la integració de les
veus dels ciutadans en el seu modus
operandi. Per tant, la participació pú-
blica és un principi central del govern
obert. Com vaig sentir dir a un partici-
pant en una reunió sobre govern obert,
la transparència és una finestra que
permet al públic mirar a dins i veure el
que està fent el govern, però el govern
obert, d’altra banda, no és només una
finestra, sinó una porta que permet al
públic d’entrar i participar / col·laborar
/ interrogar tan com vulgui.
Les polítiques i serveis estan dissenyats
per respondre als problemes experi-
mentats o previstos per l’Estat o els ciu-
tadans. Emmarquen la relació que els
ciutadans tenen amb el govern i entre
ells. La participació pública no tracta
només sobre el control ciutadà de les
activitats del govern en els afers públics
ni tampoc es limita a interrogatoris
sobre transaccions històriques per so-
lucionar decisions injustes. És una ne-
cessitat per als governs a l’hora de dis-
senyar polítiques i serveis com a part de
l’execució del seu mandat en nom dels
ciutadans. En molts països africans,
ajustar el marc de formulació de polí-
tiques per incloure la participació pú-
blica iterativa en cada etapa del procés
continu de polítiques comportarà, en
molts casos, canvis fonamentals en les
lleis, en les prioritats de finançament i
en les regulacions. Per tant, requereix
un cert pensament revolucionari entre
els tecnòcrates i encara més una acció
revolucionària entre la classe política.
El pensament revolucionari i les ac-
cions cap a canvis fonamentals en
les polítiques públiques comencen al
principi del cicle de vida de la política
i es van desenvolupant al llarg del seu
camí. Algú podria argumentar que hi
ha pocs motius per considerar revolu-
cionària la formulació participativa de
polítiques, però permeteu-me dissen-
tir. Quan el marc de referència per al
disseny de polítiques o de la política
que es proposa amenaça l’equilibri de
poder, només el pensament revolucio-
nari assegurarà que l’obertura està sal-
vaguardada en el procés. No tenir en
compte el canvi resultant en el poder
causat per les veus dels ciutadans és
imprudent i probablement una de les
raons per les quals es veuen obstaculit-
zats els esforços del govern obert. Una
forma de donar cabuda a aquesta reali-
tat és ajustar la nostra visió del cicle de
vida de les polítiques públiques lluny
de la suposició que es tracta d’un pro-
cés força lineal amb els que participen
en la formulació de polítiques, format
per éssers humans racionals que pre-
nen decisions racionals durant el pro-
cés. La vida real demostra que aquesta
suposició poques vegades es compleix.
Aquests éssers racionals prenen decisi-
ons basades en una varietat de conside-
racions que van més enllà de l’evidèn-
cia concreta i el disseny de polítiques
sòlides per donar cabuda als interessos
creats, les intrigues polítiques i les am-
bicions i temors dels que són a la tau-
la. Un enfocament obert, participatiu
i basat en les proves per dissenyar po-
lítiques i serveis garanteix que aquests
altres factors es considerin en obert i
que els ciutadans tinguin l’opció d’in-
cloure’ls com a consideracions, o no.
Fins i tot després d’una acurada pla-
nificació, recaptació de fons i imple-
mentació de programes elaborats per
a la participació pública, de vegades
sembla que els resultats que volen ob-
tenir els professionals del govern obert
no s’assoleixen. Finalment, afrontem
qüestions com ara la manera de fer que
Disseny de
polítiques
i serveis
15
Muchiri Nyaggah
@muchiri exerceix com a director
executiu adjunt a The Open Institute,
un think/do tank que dóna suport tèc-
nic i assessorament en govern obert i
dades obertes. Amb experiència com
a consultor en tecnologia i innova-
ció, va fundar Semacraft Consulting
Partners. Actualment, el seu focus
d’atenció se centra en com les orga-
nitzacions i els governs dels països
en desenvolupament poden salva-
guardar el desenvolupament inclusiu
i sostenible a través de la innovació i
la participació ciutadana en la gestió
pública. També participa en diversos
consells assessors com DEMO Africa
demo-africa.com). Viu a Nairobi,
Kenya, amb la seva dona i tres fills.

25
els governs siguin més oberts o com
aconseguir que els ciutadans partici-
pin. Però la pregunta que mai hem de
perdre de vista és: Per què molestar-se?
Per què molestar-se amb el govern
obert o la participació pública? Per què
preocupar-se d’obrir dades? Per què
molestar-se a sol·licitar l’opinió del pú-
blic quan els experts ja són a la sala? Per
què molestar-se amb tot això? Respon-
dre a la pregunta per què molestar-se és
important perquè perseguir les dades
obertes amb la finalitat de les dades
obertes no és sostenible. Tampoc no ho
és perseguir el govern obert o la trans-
parència o la rendició de comptes com
un fi i no com un mitjà. És similar a
la construcció d’un pont que no du en-
lloc. Una revolució necessita una raó, i
la raó, al meu parer, ha de ser la recerca
del desenvolupament humà. Aquesta
recerca tracta de progressar en la di-
recció correcta pel que fa als mitjans de
subsistència i a la qualitat de vida de les
persones que viuen a l’Àfrica.
Si entenem que es tracta de persones
i desenvolupament, correrem un risc
menor de caure en el fetitxisme de les
dades obertes, la tecnologia cívica i el
govern obert. Els éssers humans vi-
uen els seus dies en un espai polític i
el desenvolupament és per si mateix un
exercici de política. Els professionals
en l’espai del govern obert han d’en-
tendre que mentre la ruta curta per a
la rendició de comptes, que es descriu
en l’Informe sobre el desenvolupa-
ment mundial 2004 (WDR 2004), pot
encaixar perfectament dins del nostre
enfocament programàtic, pressupost i
terminis, pot oferir resultats poc satis-
factoris en el mitjà i llarg termini. La
ruta llarga, que inclou la participació
en l’espai polític dels agents de canvi,
no s’ha d’ignorar, ja que representa la
millor manera de convertir els guanys
ràpids aconseguits a la ruta curta en
canvis institucionalitzats a través de la
política. Per a algunes parts interessa-
des, això no és atractiu, en part a causa
de la delicada relació entre els donants
i els països en els quals treballen, però
també en part a causa de la impacièn-
cia i la cerca de guanys ràpids. Per tant,
cal un canvi fonamental no només en
el sector públic, sinó també entre els
proveïdors de fons amb l’esperança
d’aconseguir els seus objectius de go-
verns oberts establerts. La revolució
no s’hauria de circumscriure dins del
sector públic.
Tant l’Estat com els ciutadans existei-
xen en un context polític, que no pot
ser ignorat. Així que, encara que nor-
malment no ho articulem d’aquesta
manera, el govern obert, incloent-t’hi
el disseny participatiu de polítiques i
serveis, tracta principalment de polí-
tica. De bona política. Com més aviat
ens acostumem a aquesta idea, serà
més fàcil progressar sent més delibe-
ratius sobre com involucrem les per-
sones especialment en l’era post-2015.
La participació no és el final que bus-
quem, sinó un mitjà per al desenvolu-
pament sostenible de tothom. Thomas
Sankara tenia raó; una mica més de bo-
geria al nostre món pot ser just el que
necessitem.

26
Un dels elements clau que defineix
qualsevol acció de govern és la presa de
decisions. A través de les diferents me-
sures que un equip de govern decideix,
es respon, per una banda, al contin-
gut del programa electoral sota el qual
aquest equip es va presentar a la gover-
nança d’una determinada Administra-
ció; i, per altra, durant el transcurs del
mandat s’hauran de trobar respostes
a nous requeriments, necessitats... i, a
través de les decisions que es resolguin,
s’anirà configurant la pròpia acció de
govern.
El recorregut tradicional de la presa de
decisions estableix un espai on el ciu-
tadà té un paper passiu. La implicació
ciutadana durant el procés és baixa
perquè l’Administració i l’equip de go-
vern corresponent estableixen quines
són les millors decisions per tal de res-
pondre als requeriments i necessitats
que sorgeixen. D’aquesta manera, els
projectes que es porten a terme respo-
nen a plantejaments del propi equip
de govern. Les solucions que aporten
aquestes iniciatives no sempre tenen
l’acompanyament ciutadà que merei-
xen i, al final, el grau de satisfacció no
és massa alt. En definitiva, el baix paper
participatiu del ciutadà en el procés de
decisions fa que la solució final no si-
gui entesa com quelcom propi. L’apo-
derament del ciutadà ha estat molt baix
i la mesura final acaba sent fruit d’una
acció de govern unidireccional.
La conceptualització de la presa de de-
cisions sota el prisma de govern obert
és diametralment diferent. El procés
participatiu del ciutadà és més alt i el
grau d’apoderament en la solució final
és major. Els projectes ja no sempre
són plantejats per l’equip de govern i és
la ciutadania la que, a vegades, planteja
propostes per tal que siguin debatudes
i aprovades per l’equip de govern. Du-
rant el procés, els ciutadans aporten
coneixement, experiència i visió so-
bre la solució que es planteja. Aquesta
àgora permet que els agents (empreses,
organitzacions...) puguin ser partícips
dels diferents debats i que aportin els
seus punts de vista i solucions. Els be-
neficis d’adoptar un model de presa de
decisions sota els paràmetres del go-
vern d’obert són que la responsabilitat
de les mesures és compartida i s’apro-
xima més al ciutadà, ja que aquest hi
ha participat implicant-se en el procés.
Altres elements i eines que configuren
un govern obert complementen i faci-
liten aquests processos participatius.
L’obertura de dades públiques repre-
senta un estímul perquè els ciutadans
puguin establir noves solucions que,
molts cops, no havien estat plantejades
per l’equip de govern. D’altra banda,
els instruments que ofereix la votació
electrònica o l’ús dels espais de debat
a les xarxes socials faciliten el procés
d’elecció o deliberació. Durant aquest
procés de presa de decisions, sota l’òp-
tica del govern obert, s’obre la possibili-
tat d’enriquir els processos democràtics
per part de la ciutadania. L’equip de go-
vern té la possibilitat de donar a conèi-
xer normatives, límits pressupostaris,
competències... i, per tant, la cultura
democràtica del conjunt de la comuni-
tat millora.
Presa de
decisions
16
Antoni Gutiérrez-Rubí
@antonigr és assessor de comunica-
ció i consultor polític. Desenvolupa la
seva feina a Espanya i a Llatinoamèri-
ca. Professor en màsters de comunica-
ció i cursos de diferents universitats.
Autor de diversos llibres, escriu habi-
tualment a diferents mitjans com El
Periódico de Catalunya, El País (on
escriu en el seu blog Micropolítica)
o Cinco Días, entre altres col·labora-
cions.
www.gutierrez-rubi.es

27
Les paraules són meravelloses. Per
exemple, del verb produir hem deri-
vat producte, producció i productor(a).
D’altres vegades les paraules ens dece-
ben. El concepte servei no s’explica a
partir del verb servir, no hi ha la servi-
ció i la paraula servidor/a presenta con-
notacions indesitjables. El diccionari
reconeix que els serveis són difícils
d’entendre. La seva gestió és escorre-
dissa, perquè són intangibles i perquè
la producció i el consum tenen lloc de
manera simultània. A més, la qualitat
de servei es defineix en funció de l’ex-
periència de l’usuari, no de paràmetres
purament objectius. I cada usuari és un
món. Ho sabeu prou totes les persones
que treballeu de cara al públic.
Els serveis públics tenen, en canvi, una
feliç característica: la seva funció és
millorar la vida de la ciutadania. No és
necessari captar i fidelitzar la clientela.
Els serveis públics, a més, es distingei-
xen dels privats en el fet que els seus
usuaris en són coresponsables. A dife-
rència dels clients d’un restaurant, que
es limiten a consumir, la ciutadania té
una responsabilitat en el bon funciona-
ment dels serveis públics, amb el doble
paper de mestressa i destinatària. Tal
com vaig llegir en una pancarta a Lis-
boa, “els serveis públics són del poble”.
Les administracions públiques enca-
ren, des de la seva fundació, el repte
de disenyar serveis útils i satisfactoris.
En alguns casos, s’ha aconseguit. Així,
la sanitat pública espanyola és la més
cost-efectiva d’Europa i una de les mi-
llors del món. En altres casos, la revo-
lució s’ha ajornat sine die. Després de
les bones pràctiques dels anys 90, tres
circumstàncies afavoriran una segona
transformació dels serveis:
1. L’accés massiu a la tecnolo-
gia, que permet resoldre alguns
dels eterns desafiaments del màr-
queting de serveis, com són l’auto-
matització, la personalització i l’es-
tandardització, en condicions més
còmodes i més econòmiques.
2. El fenomen del prosum i, en ge-
neral, l’obertura a la participació
ciutadana en el diseny, prestació i
avaluació dels serveis suposa, si ho
aprofitem, una revolució que apro-
fita la intel·ligència col·lectiva en
benefici de la comunitat.
3. La posada en valor de l’in-
traemprenentatge, en un con-
text d’innovació pública, aspira a
construir organitzacions de serveis
dinamitzades per la iniciativa res-
ponsable de persones que desitgen
millorar cada dia.
Ara és el moment. Necessitem direc-
tius públics que entenguin aquesta rea-
litat i contrueixin entorns favorables al
canvi. Tenim les condicions per acon-
seguir-ho. Fins i tot el fet de comptar
amb pressupostos menors hauria de
constituir, dins de certs límits, un es-
peró per pensar els serveis públics de
manera diferent, amb la involucració
creativa de treballadors i treballadores
públics i del conjunt de la ciutadania,
en una xarxa de relacions que trans-
cendeixi les fronteres organitzacionals.
La millora de serveis, en un model de
govern obert, dependrà que greixem
l’engranatge de la participació per a la
cocreació de millors serveis.
Millora
dels serveis
públics
17
Alberto Ortiz de Zárate
@alorza és especialista en el CANVI,
amb majúsculas. Fundador d’alorza.
net, plataforma des de la qual exerceix
de professional in(ter)dependent. Pio-
ner en l’obertura de dades públiques i
en les polítiques de govern obert. Ve-
terà de l’atenció ciutadana multicanal.
Escriptor, docent i conferenciant. Ha
estat càrrec públic, funcionari i con-
sultor; ara posa la seva experiència al
servei de projectes que millorin la vida
de les persones.

28
Els europeus ens vam posar d’acord per
definir què significa un govern obert
tenint en compte tres valors clau: par-
ticipació, col·laboració i transparència.
La transparència i la participació apa-
reixen -a la majoria de llocs que ana-
litzen o promouen el tema- com els
elements més importants, als quals es
dedica més atenció, més comentaris,
més espai. La col·laboració, en canvi,
sempre arriba en el tercer lloc. Fins i
tot hi ha llocs de govern obert que ni
tan sols l’esmenten. I no perquè sigui
menys important.
La transparència -essencial en la mesu-
ra que ens dóna seguretat que el con-
junt funciona com hem acordat- és exi-
gència de tots, però, més aviat, és una
tasca de l’Administració.
La participació implica accions de la
comunitat que poden anar des de la
votació fins a l’enviament d’informa-
cions; limitades sempre a un moment
concret i que no requereixen involu-
crar-s’hi més.
La dificultat de la col·laboració radica
en el fet que és el valor més exigent.
Requereix que cadascun de nosaltres
assumim una responsabilitat activa i
constant. Per això mateix és, a la vega-
da, el punt més elusiu i el més trans-
cendent, el que requereix un veritable
canvi de paradigma en la nostra relació
amb els assumptes públics.
Feliçment comptem amb les eines ne-
cessàries. Internet, el web i les tecnolo-
gies de la informació i la comunicació
afavoreixen moltes de les accepcions
del terme col·laboració: l’enviament de
notes a un diari o revista, treballar amb
qualsevol empresa sense pertànyer a
la plantilla, fins i tot contribuir amb
diners, medicaments o aliments a qual-
sevol campanya o acció social. Però el
que és fonamental, parlant d’un govern
obert, consisteix en el fet que les TIC
permeten que treballem junts per un fi
comú, fins i tot amb desconeguts. Tot
això és gràcies al fet que qualsevol punt
d’una xarxa, connectat, pugui comuni-
car-se amb qualsevol altre sense passar
pel tamís de les jerarquies que eren,
fins fa poc, la forma d’organització més
eficient.
Aquesta possibilitat, demostrada tant
pel moviment dels Indignats com per
la primavera àrab, facilita l’expressió
popular i fins i tot l’enderrocament
d’un govern repressiu. Però aquests
moviments de protesta tan celebrats…
s’evaporen tan bon punt assoleixen el
seu objectiu. No porten a un treball de
conjunt.
La col·laboració, facilitada per la pene-
tració de les TIC, representa un repte
per a tothom.
Les autoritats tradicionals, acostuma-
des a girar instruccions i ordres, no
saben treballar al mateix temps que
els ciutadans. I nosaltres estem acos-
tumats a obeir o a protestar. Ni manar
ni obeir ni protestar és suficient en un
món tan complex com el d’avui.
Afrontar un repte amb les eines ade-
quades és una oportunitat meravellosa.
Col·laborar en la realització dels as-
sumptes de la ciutat és la millor manera
de dotar-la d’una veritable intel·ligèn-
cia humana -la nostra- i de reinventar
la política, que tant ho necessita.
Col·
laboració
Francis Pisani
@francispisani és escriptor, colum-
nista i conferenciant. Va començar a
escriure sobre les TIC durant la seva
prehistòria: els anys 90 a l’Àrea de la
Badia de San Francisco. Recentment
ha finalitzat una volta al món (45
ciutats, 5 continents) d’innovació. El
seu blog, que es publica en francès,
castellà i anglès, s’està reconvertint en
un llibre que es pot descarregar des
de francispisani.net. Actualment
treballa en ciutats intel·ligents (smart
cities), participatives i innovadores
arreu del món.
18

29
La coproducció de serveis funciona
com una nova modalitat que, basada en
el principi de la participació i principal-
ment en el de la col·laboració, possibi-
lita el lliurament de prestacions i béns
públics sobre la base d’un treball com-
partit, distribuït i coordinat entre enti-
tats públiques i altres actors del sector
privat, societat civil, entre altres. Com
a part de l’enfocament de govern obert,
i facilitat per les plataformes tecnolò-
giques i eines digitals disponibles, és
possible promoure una dinàmica par-
ticipativa que potenciï la transformació
social i la millora dels processos i re-
sultats de la gestió pública, coproduint
valor públic. Per tant, per als fenòmens
de cocreació, com la coproducció de
serveis, el ciutadà transita des d’un rol
d’observador passiu, usuari i especta-
dor davant l’Administració a posicio-
nar-se com a principal protagonista i
actor clau del procés i els seus resultats
(prosumidor), la qual cosa suposa pas-
sar d’un model analògic, hermètic i au-
toreferent de govern i gestió pública a
un de digital, obert, distribuït i inclusiu.
En qualsevol cas, la cocreació i la
coproducció de serveis es poden consi-
derar com les dues cares d’una mateixa
moneda en el marc de les estratègies i
polítiques de govern obert. Cocrear
suposa que el focus està posat a trobar
les potencials respostes a un problema
públic, les opcions disponibles, l’apro-
fitament del coneixement i els talents
distribuïts més enllà dels límits de les
entitats estatals. Té a veure amb el dis-
seny, la formulació de propostes des de
la complicitat, el compromís recíproc,
l’interès conjunt i la confiança; funci-
ona més a nivell d’idees, prototips, etc.
Coproduir va més enllà i s’orienta ja no
només a trobar respostes adequades a
problemes socials o políticament més
complexos, sinó a com concretar aques-
tes propostes en el terreny pràctic.
Coproduir va en paral·lel amb aprofitar
al màxim les capacitats i disposició de
múltiples actors per afegir valor públic
en els processos de creació, lliurament
i provisió de serveis públics (i fins i tot
més enllà) i articula els espais de col·la-
boració, cooperació i coordinació entre
una xarxa d’actors múltiple.
En el cas de cocreació podem dir que
el focus està més posat a fomentar, pro-
moure i articular espais amplis per a la
participació i la involucració ciutadana
(citizen engagement), sobretot en la de-
finició i resolució dels problemes que
els afecten o contribuint a la resolució
dels desafiaments que els governs tenen
i/o volen afrontar de manera conjunta
amb els actors socials. En l’àmbit de la
coproducció, ja no només estem davant
d’un espai de participació en alguna de
les seves modalitats (informativa, con-
sultiva, deliberativa, etc.), sinó més avi-
at en un territori on l’element catalitza-
dor per a l’èxit radica, principalment, en
la col·laboració, la complicitat i l’apro-
fitament de capacitats i recursos dis-
ponibles fora dels límits de les entitats
estatals. Un exemple freqüent d’aquest
tipus d’iniciatives el constitueixen els
anomenats laboratoris d’innovació ciu-
tadana, tallers o hubs sobre canvi i in-
novació social, les hackatons de dades
obertes o les plataformes per a l’empre-
nedoria cívica. Tots suposen àmbits de
treball no convencional (sota models
d’organització híbrids), els resultats dels
quals impacten positivament en la soci-
etat i en el treball del sector públic, com
ho han demostrat recentment les inici-
atives sobre visualització de dades, l’ús
de dades obertes i la reutilització d’in-
formació pública per al control social
o la rendició de comptes, entre d’altres.
Com esmentàvem abans, ambdós con-
ceptes, no obstant això, estan íntima-
ment relacionats i en la majoria dels
casos no és possible explicar o separar
un de l’altre, ja que generalment a par-
tir de processos de cocreació o codis-
seny (de polítiques públiques o serveis,
per exemple), s’esdevé una segona fase
associada a la coproducció o responsa-
bilitat compartida per la gestió, imple-
mentació i lliurament de determinades
prestacions. La frontera és difusa però
Coproducció
de serveis
Álvaro V. Ramírez-Alujas
@redmatriz és fundador i inves-
tigador del Grup d’Investigació en
Govern, Administració i Polítiques
Públiques (GIGAPP), Espanya, i aca-
dèmic de l’Institut d’Assumptes Pú-
blics (INAP) de la Universitat de Xile.
19
obeeix a la lògica sistèmica que funci-
ona en els espais de treball de configu-
ració oberta, on l’obertura de recursos
(dades, informació, coneixement, pràc-
tiques, etc.), les xarxes, la participació
activa, el treball col·laboratiu i la con-
fiança van consolidant noves formes
d’innovació amb, per a i a través de la
ciutadania que transforma, de manera
radical, la manera d’entendre i practicar
l’exercici del govern, les polítiques i la
gestió pública en el segle XXI.

30
Podem caracteritzar el rol de l’Admi-
nistració com a tractora de la societat
en les tres dimensions següents:
Lideratge
Una bona Administració és un factor
determinant de benestar econòmic i de
cohesió social. És constatable que els
països més desenvolupats econòmica-
ment i socialment compten amb insti-
tucions públiques sòlides, i viceversa.
Efectivament, les institucions públi-
ques exerceixen un rol de lideratge
generant les condicions perquè les
activitats econòmiques puguin desen-
volupar-se adequadament i, també, or-
ganitzant els mecanismes de solidaritat
que afavoreixin la cohesió i la justícia
social.
Des de la perspectiva concreta del go-
vern obert, l’Administració ha de ser
tractora de la col·laboració entre els
diversos agents públics i privats que
intervenen en les diferents polítiques
públiques. Aquest rol adquireix una
importància primordial en les actuals
societats complexes, en les quals cap
dels agents socials té tota la capacitat,
per ell mateix, per donar resposta als
grans reptes socials del nostre temps i,
per tant, és imprescindible articular la
col·laboració en xarxa de tots els agents
que puguin aportar el seu coneixe-
ment, el seu treball i els seus recursos
per trobar les solucions que millor sa-
tisfacin els interessos generals.
Innovació
L’Administració ha de ser, també, mo-
tor d’innovació, mitjançant l’impuls de
la innovació oberta amb la participació
de la ciutadania, els grups d’interès i els
professionals públics i, també, mitjan-
çant la utilització exemplar de les noves
tecnologies com a tractora de la socie-
tat de la informació i el coneixement.
La innovació implica una aposta de-
cidida i permanent pel canvi, antici-
pació de les demandes i necessitats de
la ciutadania, així com adaptabilitat i
obertura a les noves idees, conceptes i
processos.
Exemplaritat ètica
El rol tractor de l’Administració ha
d’incloure, també, una dimensió ètica,
perquè el canvi que les nostres institu-
cions necessiten s’ha de sostenir sobre
una sòlida base ètica.
Els líders públics, amb el seu exemple,
han d’exercir una influència positiva
sobre les actituds cíviques i democrà-
tiques de la ciutadania.
Els principis del govern obert: trans-
parència, participació i col·laboració,
constitueixen una bona referència per
definir aquesta base ètica.
Així mateix, aquesta exemplaritat èti-
ca que es reclama es pot inspirar en els
valors de l’Administració proposats
per Alberto Ortiz de Zárate: equitat,
servei, transparència, participació, in-
novació i intensitat.
l’Administració
com a
tractora
Iñaki Ortiz
@balapiaka treballa al Govern basc
com a tècnic d’organització des de
l’any 1983. El 1995 es va incorporar a
l’Oficina per a la Modernització Ad-
ministrativa, com a responsable de
projectes. Entre els anys 2009 i 2013
va desenvolupar el càrrec de director
d’Innovació i Administració Electrò-
nica.
Actualment treballa com a responsa-
ble de projectes a la Direcció d’Aten-
ció a la Ciutadania i Innovació i Mi-
llora de l’Administració (DACIMA).
És coeditor del blog Administracio-
nes en red des de l’any 2005.
20

31
Sigui de manera proactiva o bé reacti-
va, les iniciatives de govern obert gua-
nyen terreny i semblen destinades a
quedar-se, per a satisfacció dels impli-
cats i en especial dels ciutadans. Però
sense dubtar de les bones intencions
dels promotors, amoïna comprovar
que en la creació i el desplegament de
les plataformes tecnològiques que han
de canalitzar el contacte i la supervisió
dels ciutadans amb l’Administració no
sempre s’apliquen els principis d’efici-
ència i obertura que formen part dels
principis del govern obert.
En concret, és habitual que s’encoma-
nin desenvolupaments específics per
portar a terme funcions ja disponibles
en altres administracions, desaprofi-
tant la possibilitat de reutilitzar desen-
volupaments aliens. Sovint s’addueix
l’existència de peculiaritats que no per-
meten clonar de manera idèntica un al-
tre desplegament, però cal demanar-se
si les diferències entre els dos casos jus-
tifiquen l’increment de cost i de temps.
En la majoria dels casos, la resposta és
negativa i l’estalvi que s’obté adoptant
una solució genèrica compensa el fet
de no assolir d’entrada el 100 % dels
objectius funcionals desitjats. Investi-
gar quines aplicacions de codi obert es
troben ja disponibles a escala interna-
cional en l’àmbit d’interès hauria de ser
el primer requisit a l’hora de plantejar
el component tecnològic de qualsevol
projecte de govern obert. En qualse-
vol cas, les adaptacions i desenvolu-
paments específics de la plataforma
genèrica que s’acabin fent s’haurien de
posar a disposició de la comunitat.
La popularització dels dispositius mò-
bils -telèfons avançats, tauletes- ha
obert un nou front tecnològic en els
serveis de govern obert. I en moltes
ocasions, tampoc s’afronta de la ma-
nera més eficient. En concret, l’enllu-
ernament amb l’amplitud dels catàlegs
d’aplicacions de les dues plataformes
mòbils més populars -Android i iOS-,
cadascuna amb més d’un milió de tí-
tols disponibles, ha fet que es dediquin
recursos públics a desenvolupar per
duplicat aplicacions natives per als dos
sistemes citats, quan pràcticament en
tots els casos es poden aconseguir les
mateixes funcions adaptant correcta-
ment a mòbil els llocs web existents.
Una bona web per a mòbils és molt
més universal -i més econòmica- que
dues aplicacions privatives que, a més,
s’han de distribuir mitjançant catàlegs
gestionats per dues empreses privades
-Apple i Google- amb seu als EUA.
Però el màxim exponent d’obertura de
l’Administració en l’àmbit de la tecno-
logia consisteix a posar a disposició
dels ciutadans les eines d’accés a la in-
formació que els permetin desenvolu-
par aplicacions i serveis propis a par-
tir de les dades públiques. La creació
d’unes API -interfícies de programació
d’aplicacions- completes i ben docu-
mentades és la millor inversió possible,
perquè sempre acaba donant lloc a més
aplicacions i millors que les que es pu-
guin crear amb els recursos propis.
Desenvolupament
Albert Cuesta
@albertcuesta és periodista, ana-
lista, traductor i conferenciant es-
pecialitzat en tecnologia. Les seves
col·laboracions en diversos mitjans
de comunicació catalans, estatals i
internacionals es poden consultar a
http://albertcuesta.com.
Impulsor de la traducció de Twit-
ter al català, des de 1997 fomenta la
participació ciutadana digital amb la
creació i la gestió de la llista de correu
ciutadana de Cardedeu, el municipi
del Vallès Oriental on viu amb la seva
família.
21

32
No ens enganyem, la integració és, sens
dubte, l’ingredient bàsic del govern
obert. És més, m’atreviria a dir que és el
llevat imprescindible per expandir els
conceptes de col·laboració, transparèn-
cia i participació, els tres esglaons de la
piràmide del govern obert.
‘Completar un tot amb les parts que
falten’. La mateixa definició del concep-
te integrar ho diu tot, i ens situa davant
la realitat de l’estat de l’art del govern
obert en el món. Aquesta nova forma
de governar, imprescindible per adap-
tar-se als temps i a la demanda social,
ha d’aglutinar tots i cada un dels ciu-
tadans, amb independència de la seva
manera d’organitzar-se. Perquè aquesta
unitat real tingui lloc, s’ha de comple-
tar el tot, o el que és el mateix, s’han
d’integrar tots i cada un dels individus
que componen la societat. La realitat,
tossuda en els seus plantejaments, ens
adverteix que estem lluny d’arribar al
tot, per això ens situa en els inicis del
govern obert, un espai al qual s’hi ani-
ran sumant tots i cada un dels ciuta-
dans del món democràtic, però al qual
actualment tan sols s’hi han sumat, in-
tegrat, una selecta minoria.
Una integració real ens duria al paradís
del que els americans en diuen engage-
ment, una simbiosi en què no es podria
diferenciar l’administrat de l’adminis-
trador, o el ciutadà del polític. Men-
tre aquesta unió es produeix, que ho
farà, per descomptat, sense distinció
de classes, procedència o grau d’im-
mersió digital, cal anar preparant, amb
la resta de conceptes de govern obert,
el terreny de joc en què, units, tots els
membres de la societat construiran el
seu futur.
Aprofitar el potencial social, de forma
directa i indirecta, és la manera d’asse-
gurar-se que el millor coneixement es-
tarà plasmat en l’estratègia de govern.
De forma directa, amb idees i propos-
tes, i de forma indirecta, amb fórmu-
les d’escolta activa que extreguin les
veritables demandes en el disseny de
polítiques i serveis. Només així acon-
seguirem la cocreació, o si no pot ser,
un cop més, la integració d’idees, com-
partint-les de forma transparent per a
la seva avaluació, millora, adaptació i
execució.
La integració, tot i que té en la seva
vessant personal el perfil més rellevant,
també té una altra vessant important
que forma part ineludible de l’acció de
govern obert. L’eina que possibilita la
transparència, la col·laboració i la par-
ticipació és un element fonamental en
la responsabilitat de l’èxit. D’entrada,
l’esperit de reutilització amb què s’ha
d’afrontar qualsevol desenvolupament,
respon a l’autèntic propòsit d’integrar
de forma global els principis de gover-
nança. D’aquesta manera, la integració
de qualsevol comunitat a aquesta acció
de govern descartarà com a principal
escull per al seu compliment el cost.
Igualment, afavorir la reutilització de
qualsevol element útil que es compon-
gui amb objectius de transparència so-
bre la base de formats oberts, és un clar
senyal d’invitació a la integració.
Seguint la línia dels instruments neces-
saris per a la creació d’un entorn de go-
vern obert real, la interoperabilitat és
una mostra més d’integració. Que to-
tes les administracions parlin el mateix
idioma i que els ciutadans l’entenguin a
la perfecció, és el facilitador de la con-
versa, element bàsic en la generació de
dinàmiques participatives. No obstant
això, perquè en aquesta conversa, un
cop més, s’hi integrin tots els membres
que corresponen, aquests han de tenir
al seu abast tota la informació necessà-
ria per generar un marc d’opinió real.
L’obertura de dades total es fa més ne-
cessària que mai perquè de debò tots
els actors de la conversa juguin en el
mateix terreny. Sense dades, definitiva-
ment, no hi pot haver mai integració.
Integració, sinònim d’assimilació, ens
situa tots al mateix nivell. És mes-
clar-se, conjugar-se, recolzar-se, com-
Integració
Guzmán M. Garmendia
@GuzmanGarmendia és consultor
tecnològic a ORACLE per a l’Ad-
ministració pública i membre de la
Junta Directiva de l’Open Knowled-
ge Foundation (OKFN). Després de
treballar al Govern de Navarra com
a director general de Govern Obert
i Noves Tecnologies, assessora dife-
rents administracions en estratègia
de govern obert i en la construcció
de les seves lleis de transparència. A
més, és un col·laborador habitual a
seminaris, conferències i cursos de
tecnologia, política, govern obert i
transparència al sector public.
22
plementar-se i moltes paraules tan
boniques com útils. Feliç integració.
Benvingut govern obert.

42 Voices About Open Government - Catalan version

42 Voices About Open Government - Catalan version

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais de Megan Eskey

Mais de Megan Eskey (6)

42 Voices About Open Government - Catalan version