El paper dels pares respecte els estudis dels fills
Pwpt 62 ed infantil
1. 62 Una manera de ser?
Insatisfets o propositius,
Inspirant llàstima o fent-nos
responsables
Rondinaires o crítics
Família Escola Acció Compartida 1
2012-2013
3. Feu una prova: escolteu algun fragment de les converses que es
poden escoltar tot anat en transport públic o en situacions similars.
Sembla com si tothom estigués queixós, disgustat, enfadat, ....
Tampoc no n’hi ha per tant…
A casa som molt de rondinar
i queixar-nos,
ara que hi penso!
3
4. La nostra manera de FER amb els
nostres fills els EDUCA!
El que vivim quotidianament EDUCA!!!
Els nostres fills fan allò que ens veuen fer.
Tant en positiu com en negatiu!
http://www.youtube. http://www.youtube.
com/watch?v=KHi2 http://youtu.be/9D1I
com/watch?v=1jSk7 eiR_ZWY
dxSf9hw onPXm0
(els nens fan el que (Actitud. Lo mejor
(Haz que vean lo de la vida)
veuen fer als adults) mejor de ti)
4
5. Els nostres fills /alumnes seran més o
menys rondinaires, insatisfets,
inspiradors de llàstima en la mesura que
aquestes conductes els “serveixin” per
aconseguir reclamar la nostra atenció i
satisfer els seus desitjos.
Quina imatge es van formant de sí mateixos,
però!!!!
5
6. Calen canvis!
“Si segueixes fent el que
has fet fins ara, seguiràs
obtenint el que has
obtingut fins ara. Per
aconseguir quelcom
diferent cal que facis
coses diferents”
6
Albert Einstein
7. 62 Però què podem
fer de diferent?
No hi ha una fórmula màgica,
però sí una actitud:
CAL SER PROACTIUS!!!
8. Sovint pares i docents actuem reactivament
arran del que fa el nostre fill/alumne.
Per ser més proactius cal:
•Tenir clars alguns límits
•No reaccionar precipitadament
•Ser empàtics amb els fills /alumnes
•Actuar anticipant-nos a algunes situacions
8
9. Anticipar-nos:
Ells, en ocasions, també saben anar per
davant nostre.
http://www.youtube.com/watch?v=bafLf5M
BtgI
http://youtu.be/Rd
aNMDMu6xU
(ranitas)
10. Això no és gens fàcil!
Cal molta serenitat i energia per tractar
els fills en algunes situacions!
Aquest és el nostre “paper” en
l’educació... I sempre és millor
que queixar-nos i rondinar!!!!
10
11. Desenvolupar el sentit crític alhora que la
responsabilitat personal i col·lectiva per
millorar el nostre entorn és una part
important de l’educació.
Si no podem modificar les injustícies,
sí que podem entendre i estimar els
qui les pateixen!
11
12. Potser no podem canviar la nostra
manera de SER, ni la dels nostres fills,
però sí que podem canviar la nostra
manera de FER, de relacionar-nos amb
els altres...
12
13. Buffff! Ja estem com sempre: la feina és per a
nosaltres, els pares i docents!
Si la societat fos
d’una altra M’ha semblat sentir
manera... algú queixant-se?
Sols no ho Alguna lamentació,
podem fer tot! potser?
Nooo I ara !!! 13
14. Parlem de fer-los
responsables
Però de quines tasques parlem? Fem-ne una llista!
15. Responsables,
de què?
Vestir-se, parar taula, endreçar les joguines, dur la roba
bruta a la rentadora, fer la llista d’anar a comprar, regar
les plantes, fer-se el llit…
I a mida que se’n vagi fent responsable assolirà major
AUTOESTIMA! Un infant amb una autoestima adequada
és un infant que no té tants motius per rondinar i encara
el dia amb una altra actitud.
16. I quan millori...
Hem de valorar i donar suport als seus progressos, a les
seves qualitats i destreses.
Cal valorar actuacions concretes i com més immediatament
millor. Dient-li:
“He vist que has fet……….. i m’ha agradat molt.
En comptes d’expressions genèriques del tipus: ets molt bo,
o t’has portat molt bé.
Serà eficaç fer-los una reflexió a posteriori del tipus:
“te’n recordes ahir que…” tot fent-los evident que recordem
la seva millora i ens recomforta.
17. Què hauríem de fer?
- Fer-los saber que els estimem de manera incondicional
- Expressar-los el nostre amor de forma clara i repetida
- Evitar conductes agressives
- Incloure en la vida quotidiana un grapat de feines que puguin fer per
ells mateixos
- Donar-los la iniciativa (en tot el que puguem)
- Mostrar interès pel que fan
- Compartir interessos amb ells
- Valorar els seus petits assoliments
18. Què NO hauríem de fer?
- Despreocupar-nos de les conseqüències del seus actes
- Fer per ell el que pot fer per ell mateix
- Ensenyar-li a fer quelcom que ho pugui aprendre per ell
mateix
- Menysprear els seus avenços perquè els considerem
petits des de la nostra perspectiva d’adults
- Pensar que les seves pors, problemes o desitjos no
tenen gaire importància
19. Si algú encara pensa que
hi ha més motius per
queixar-se i rondinar
que per estar esperançat i comprometre’s…
Aquí teniu un estudi “estadístic” fet per una casa
comercial
que us pot fer canviar d'opinió...
o d’estat d’ànim!
http://www.youtube.com/watch?v=LygzYFa
jC1Q
19