1. DIETARI PARROQUIAL 1939-1968 *
Sempre he cregut
que el primer record
que conservo de
Mn. Jaume Busquet,
antic rector de
l`església
parroquial Mare de
Déu dels
Desemparats, tenia
molt a veure amb
l´escola primària, tot
i que l´Avelina
Silvestre, antiga
deixebla d´Escoles
Pompeia, assegura
que això no és
possible, ja que el
nostre col.legi, per
la seva demarcació,
pertanyia a la parròquia de Sant Ramon.
Així i tot, segueixo associant aquella sotana negra que li
arribava fins als peus amb l´escola del senyor Calduch.
Tot el que he sabut posteriorment del seu caràcter autoritari, i
de tracte un xic difícil, ho he llegit en monografies editades per
la pròpia parròquia.
El retrat de com era mossèn Jaume també ens ho donen
empresaris, botiguers i veîns a qui havia visitat.
El seu tarannà i desimboltura per obtenir recursos econòmics no
sempre era del gust de tothom, però hem de reconèixer que va
ésser l´home providencial, millor dit, el sacerdot que va
aconseguir aixecar de les runes de l´antic temple parroquial, un
de nou, i tot un seguit d´edificis culturals i d´esbarjo, per al
servei de la barriada.
Aquest home que va fer possible la gran obra parroquial va
nèixer a Teià, un poble de la comarca del Maresme, el 27 de
novembre de 1901. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona
i va ésser ordenat sacerdot l´any 1926.
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
2. Durant una dècada fou coadjutor de nombroses parròquies, fins
que el 23 de juny de 1939 va ésser nomenat ecònom de la Mare
de Déu dels Desemparats, emplaçada al sector de la Torrassa.
Avans de la revolta militar del 18 de juliol de 1936 aquest
districte estava considerat com la “capital de l´anarquisme ateu
revolucionari i violent”, segons l´opinió del primer rector, Mn.
Enric Xicola. Més endavant afirmava que era un “barri
eminentment obrer, i de gent bona, humil i senzilla”.
Mossèn Xicola amb domicili al carrer Dr. Martí Julià nº115, no
va gaudir gaire temps de la seva parròquia, només vuit mesos.
A l´empar de l´aixecament militar, poc després de l´ofici
religiós de les onze del matí, un grup de incendiaris eixelebrats
va calar foc a les dependències religioses. El rector va fugir de
la fúria dels iconoclastes, cercant refugi a la seva Badalona
nadiua.
La fi de la guerra permetia obrir els temples i normalitzar la
vida parroquial arreu d´Espanya.
Quan Mn. Jaume arribà a la Torrassa duia l´experiència de
nombroses parròquies de la provincia de Barcelona, a més
d´haver sigut, durant la guerra civil, capellà auxiliar del
Regimiento de Infanteria de Badajor nº73.
Les perspectives a les que s´enfrontava eren poc afalagadores,
si més no pels deutes, que devia acceptar si volia tirar endavant.
Per poguer ser-hi ben a prop dels seus feligresos es va instal.lar
en un habitatge de la Rambla Catalana nº36 –construît en 1923
pel propietari Joaquim Benlliure. Segons el criteri del clergue
de Sant Viator, Carmelo Maleta, mossèn Jaume “vivió en un
piso normal y corriente, acogido con generosidad por sus
propietarios, la família Benlliure”. Malgrat això, el nostre rector
deia en un to de retret que s´havia “vist obligat a viure en un pis
sense condicions de cap mena i a pagar un lloguer de 100pts
mensuals, sense ajuda de ningú”.
La primera obra que encetà Mn. Jaume, un cop creada la Junta
de Reconstrucció, fou la inauguració d´un temple provisional,
el 16 de setembre de 1939. A partir d´aquesta data, es troben un
munt de projectes realitzats sota la seva permanent supervisió.
Tota aquesta tasca es pot trobar extensament exposada en
l´opuscle titulat “Nuestra Señora de los Desamparados 1935-
1985”, i que ha servit en part, de suport per l´elaboració
d´aquest treball. La seva obra social també fou de gran
significació. No estalvià esforços per afavorir als més
necessitats, quan aquests li demanaven ajuda econòmica, “un
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
3. ingrés a un hospital, medecines –era el temps de la tuberculosi-,
una feina o una vivenda”.
A ell se li deu la creació de dues manifestacions de signe
oposat; l´una religiosa, la Processó dels Passos de Setmana
Santa i l´altra d´esbarjo, la recuperació de la Festa Major de la
Torrassa l´any segûent. De la primera vull fer esment de les
subvencions municipals que va rebre Mn. Jaume així com les
quantitats rebudes en concepte de contribució per a la
construcció del temple parroquial.
El primer
any que la
Processó
dels Passos
va sortir al
carrer, la
Comissió
Municipal
Permanent li
va concedir,
el 9 de maig
de l´any
1941 un
donatiu de
250pts “para
los fines
(de) dicha parroquia”. Es de suposar que aquests diners eren per
a solventar les despeses que originava el seguici processional.
L´any segûent el propi rector demanaria la subvenció al
consistori, que va donar només que 300pts per cobrir el
dispendi extrordinari de la processó.
Al gener de 1943, des de la parròquia, s´inicià la campanya per
recaptar donacions per a la construcció del nou temple. A
aquesta crida a la col.lecta va respondre el consistori
hospitalenc amb l´entrega de 40.000pts. Al juliol els carrers
Viena i Alianza s´anomenarien Santiago Apóstol i Mare de Déu
dels Desemparats.
Tanmateix, aquell any, no consta cap quantitat adreçada a la
processó, però si l´any segûent.
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
4. De les 70.000pts de les que disposava l´Ajuntament per a la
subvenció de tres esglésies hospitalenques, la dels Desemparats
va rebra 50.000pts.
El 31 de març, l´alcalde Enric Jonama proposà adquirir el pas
“Entrada de Jesús a Jerusalem”, encargant a mossèn Jaume
Busquet la seva adquisició, junt amb els accesoris necessaris
per un total de 6.038pts, “que se haran efectivas con cargo al
capítulo de Imprevistos del presupuesto vigente”.
Essent batlle de l´Hospitalet el veí de Collblanc-la Torrassa
Josep Puig i Miracle, va fer una donació de 1.500pts per a la
processó de 1945, i al mes segûent, el regidor d´Hisenda, el
senyor Caixal, va prendre l´acord de sufragar la plataforma amb
rodes i bateries de cotxes, amb un cost de 1.103´95pts, que
hauria de dur el pas Entrada de Jesús a Jerusalem, “regalado por
el Ayuntamiento el año anterior”.
Al maig de 1946 queden enregistrades dues partides més de
diners: la primera, de 1.000pts, pels honoraris cobrats per la
Banda de Música del Regimiento de Infantería de Jaén nº25,
per la seva actuació la nit del Dijous Sant; i la segona, de
300pts, pel muntatge de “ruedas, ejes, baterías y carrocería en el
Paso Entrada de Jesús a Jerusalem”.
Al març de 1947, la subvenció que rep Mn. Jaume de 1.500pts
és per atendre les despeses de la processó i les festes religioses
per honorar la patrona parroquial. A l´octubre del mateix any se
li fa entrega de 2.000pts, “al igual que años anteriores al
Certámen Catequístico organizado por el Rvdo. Jaime
Busquet”.
Al 1948 es lliurada la mateixa quantia de diners per ambdós
conceptes, afegint´hi a més mil pessetes per l´actuació de la
banda de música.
Com cada any, La Vanguardia Española n´oblidava de fer la
crònica del seguici religiós, al que acudien milers de
barcelonins. En la d´enguany deia que, “Fue devotamente
presenciada por una ingente multitud”.
El 24 d´abril de 1949 s´inaugurà el nou temple paroquial beneît
pel bisbe Dr. Gregorio Modrego en presència de les primeres
autoritats, tan de Barcelona com d´Hospitalet.
Vint dies abans d´aquesta data, el ple municipal aprovà la
pavimentació del carrer Mare de Déu dels Desemparats, entre la
plaça Espanyola i el carrer Santiago Apóstol, a càrrec de
l´Empresa Construcciones Llagostera, S.A, per 65.238´26pts.
L´Ajuntament, que llavors estava regit altra vegada per l´Enric
Jonama, es faria responsable de les despeses produîdes pel
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
5. guarniment de l´interior i façana de l´església, així com dels
carrers i la plaça del voltant, que lluîen com si fos festa major.
Fins i tot, es va comprometra a pagar les targetes d´invitació i
l´actuació d´una cobla, que oferí una audició de sardanes. Tot
plegat sumava 5.970pts. Es clar que no podia mancar la
subvenció de 1.000pts per a la processó i la mateixa quantitat
per llogar la banda de música.
Entre 1950 i 1952 les consignacions adreçades per a la processó
es mantindrien en la mateixa quantia, però la lliurada per a la
banda de música es doblaria.
Al gener de 1952 es va celebrar una gran festa a l´església
parroquial, amb motiu de la inauguració de la torre i benedicció
de les campanes a càrrec de l´Ajuntament amb dues mil
pessetes.
Sis mesos
més tard
també
abonaria el
cos total d´un
rellotge de
quatre esferes
lluminoses, la
construcció i
instalació del
qual es va
encarregar a
l´industrial Isidre Tribó per 47.670pts.
En el ple de l´11 de març de 1953, éssent Josep Tayà i Solanes
la màxima autoritat municipal, previa declaració d´urgència, es
va concedir una subvenció de 10.000pts al rector de la Mare de
Déu dels Desemparats. Aquesta quantitat anava destinada a
contribuir a l´adquisició del pas del Sant Sepulcre.
Dues setmanes més tard s´afegiria un complement de 3.000pts,
com els anys precedents, per a les despesses de la processó.
Durant el trieni 1954-1956, la processó del Dijous Sant rebria la
mateixa ajuda econòmica dels anys anteriors. Són tres lustres
sortin al carrer, con si fos la representació d´un auto
sagramental, vist per una multitud de persones des de la
primera filera de butaques, arrenglerades al llarg dels carrers,
per on passa el seguici processional.
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
6. L´any 1957, les dues úniques subvencions municipals que va
rebre la parròqia van ser 200pts la primera, a l´inici del mes de
juliol, concedides a la Rvda. Superiora del Col-legi Parroquial
“para la adquisición de premios para sus alumnas”.
La segona, de 1.000pts, és l´import de diverses reparacions del
rellotge de la torre de l´església, a finals del mateix any.
L´obra parroquial que duu a terme mossèn Jaume Busquet és
tan excepcional que, any rera any, necessita incrementar l´ajut
econòmic que rep de nombrosos feligresos, alguns anònims.
S´ha de tenir en compte que des de la restauració del temple
provisional l´any 1939, fins a la benedicció del Col-legi
Parroquial Santiago Apòstol, vint anys després es van invertir,
només en equipaments parroquials, 13.359.267´85pts.
L´obra benèfica que es va promoure des de la parròquia també
fou prou significativa entre els més necessitats de la barriada.
Almoînes, aliments, lots de Nadal, roba, bitllets de retorn a
pobles d´origen i receptes de metges, només l´any 1957 s´hi van
invertir 64.129pts.
A l´últim assumpte que es tractà durant el ple municipal del
12.3.1958, presidit pel batlle Ramon Solanich i Riera, s´acordà
concedír a la parròquia dels Desemparats un donatiu de
7.000pts per atendre les nombroses despeses que originava
organitzar la Processó dels Passos.
Fou un any generós per part de la batllia, ja que cinc mesos més
tard van oferir 100.000pts per les obres del Col-legi Parroquial
Santiago Apòstol, on dos anys enrere s´havia posat la primera
pedra.
Així i tot, a principi de 1959, els membres de la Casa Gran van
encarregar a la Banda de Música de Barcelona una vintena de
concerts per donar suport festiu a festes majors i processons
religioses de l´Hospitalet, entre les quals es trobava la dels
Desemparats.
Per altra banda, un cop més la Hoja Diocesana feia objeccions a
les formes de vestir “poco cristianas” d´algunes dones; l´hi
preocupava que aquestes no portesin mitges a l´hora de rebre la
comunió.
A finals de setembre, es podia haver inaugurat el Col.legi
Parroquial Santiago Apòstol, però per indicació del bisbe
Gregorio Modrego es va beneí l´onze d´octubre en presència de
les primeres autoritats civils de Barcelona i l´Hospitalet.
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
7. Un dels atractius de l´època per a les famílies del barri eren les
excursions organitzades per la Junta del Centre Moral
Recreatiu. El destí d´aquestes sortides col.lectives eren
preferenment cap els monastirs de Poblet, Santes Creus, el de
Piedra, Montserrat i el Pilar de Saragossa.
Concórrer a la representació de la Passió d´Esparraguera, eran
de les més recomanades; l´autocar sortia a un quart de nou, però
abans, els excursionistes havien d´assistir a missa de set a la
parròquia.
Les ajudes econòmiques municipals dels dos anys segûents per
a la processó del Dijous Sant es van mantenir com els anys
anteriors.
Pel que fa a 1962,
degut al notable
dispendi econòmic
que representava
organitzar la
processó, mossèn
Jaume va prendre
la decisió
d´adreçar-se al
President de la
Corporació Municipal per demanar-li una consignació de
10.000pts. El 10 de març els hi va comunicar el seu desassossec
pel cost de l´any anterior, que va ascendí a 28.242´40pts.
Tres setmanes després li van concedir només 8.000pts. Era
l´ultim any que Ramon Solanich presidia l´alcaldia. També fou
l´any de la gran nevada que paralitzà la ciutat, del casament dels
prínceps Juan Carlos i Sofía i de la mort d´Emili Vendrell,
Raquel Meller i Marilyn Monroe.
1963 és l´any de la desaparició de la Marina agrícola
hospitalenca, per iniciar-se la construcció del Polígon Bellvitge.
L´alcadia estava presidida per Josep Matias d´España i
Muntadas, que concedí 12.000pts a mossèn Jaume per a
sufragar un cop més, les despeses de la processó.
A mitjans de juny faria l´entrega de 4.000pts per al Centre
Moral i Recreatiu, per cobrir part del cost que produia “la gran
labor cultural que lleva a cabo”
El periodista de Solaridad Nacional, Josep Macià, recordava el
costum, ja perdut, de quan a la carretera de Collblanc
s´instalava el Mercat del xai per als dies de Setmana Santa,
enguany envaîdes les dues voreres per “tenderetes de baratijas”.
Més endavant escriuria impressionat pels milers de persones
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
8. que contemplaven la processó, ja que aquesta posava de nou “el
subrayado de su fervor y fe cristiana”.
L´any segûent, la donació fou de 15.000pts per a la processó i
de 4.000pts per a la banda de música Armónica Barcelonesa
dirigida pel director Josep Maria Iglesias, que participava també
en el seguici processional.
Y com cada any, els empleats del Metro Transversal sortíen
vestits amb túniques de natzaré acompanyant el pas Jesús i el
Cirineu.
A l´agost d´aquest 1964, mossén Jaume va patir els inicis de la
greu malaltia que l´obligaria a deixar tota activitat.
Al 1965 l´escrit que adreça mossén Jaume a l´Ajuntament
recalca la necessitat d´augmentar un cop més la subvenció per a
la processó del Dijous Sant, ja que el dispendi és molt superior
a les possibilitats de la parròquia. La instància assenyala
particularment, la presència de la Banda de Música de la Creu
Roja, formada de cinquanta professors. A més s´ha de tenir en
compte la cera, l´organització i la sastreria, imprescindible per
crear l´ambient que exigeix una processó com la de la Torrassa,
per la “gran afluencia de barceloneses que como en ninguna
otra ocasión concurren todos los años”. Li van otorgar
17.000pts.
A partir de l´abril d´aquest any s´havia d´aplicar la normativa
municipal vigent a Barcelona, sobre la supresió, als
enterraments de la comitiva fúnebre a peu darrera el cotxe fins
al cementiri.
En el ple municipal celebrat el 10 de desembre, es va presentar
una moció en la qual s´atorgava la Medalla d´Or de la Ciutat a
mossén Jaume Busquet i Casal, com a gratitut per la seva labor
“docente, cultural y religiosa”, que durant vint-i-cinc anys havia
realitzat a la Torrassa amb “ejemplar sencillez y merecimiento”.
També s´acordà posar el seu nom al carrer Boada, homenatge
que es va haver d´ajornar fins el diumenge 6 de febrer per la
malaltia.
Malgrat l´augment de dificultats que s´anaven trobant any rere
any per arranjar la processó, no es veien senyals de defalliment
per part de la junta organitzadora.
Amb aquest estat d´ànim tant enlairat arribem a 1966; seria
l´últim any de la Processó dels Passos de la Torrassa.
La nombrosa presència de cotxes als carrers, per on devia
desfilar el seguici processional, era un gran entrebanc, inclús
pel veînat assegut a les voreres.
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
9. Per altra banda, en arribar aquests dies festívols es produien
valuoses desercions entre els participants, que es decantaven
per la segona residència.
N´obstant això, no fou obstacle perquè l´Ajuntament la
subvencionés amb 20.000pts, sense oblidar-se del Centre Moral
Santiago Apòstol amb una ajuda de 5.000pts, per a “sufragar
parte de los gastos que actualmente tienen”.
Fou l´any de la campanya a Barcelona de “Volem bisbes
catalans” i del traspàs de l´eminent oftalmòleg barceloní Ignasi
Barraquer i de l´escriptora ampurdanesa nascuda Caterina
Albert, més coneguda pel pseudònim de Victor Català.
En el nº10 de la Hoja Diocesana corresponent al 5 de març de
1967, es podia llegir el segûent texte: “Reunida la Junta Central
de la Procesión de los Pasos, después de escuchar y ponderar
numerosas razones que expuso el cura párroco, ha acordado por
unanimidad suprimir la procesión del Jueves santo”. Més
endavan, deien, lamentaven haver de posar fi a la pietosa
manifestació que tant profundament havia arrelat a la barriada,
donant-li molta popularitat. També afegí que l´actual conjuntura
de l´església no era favorable a mantenir manifestacions
d´aquesta mena.
La determinació parroquial no va caure gairebé a un sector de la
feligresia, que protestà, demanant la seva continuïtat. Uns altres
ho van acceptar convençuts de que s´havia pres la decisió més
assenyada.
La Junta expressava la seva
gratitut a totes les confraries i
entitats pels seus afanys dedicats
a l´organització de la processó.
Els convidaven a participar al
Via Crucis que sustituîria el
seguici processional, sortin al
carrer el Divendres Sant al matí.
La notícia de la renúncia la va
recollir el diari Solidaridad
Nacional, en l´edició del dijous
9 de març. També es feia ressò
de les declaracions del batlle
José Matíes de España
Muntadas, assegurant que des
de l´Ajuntament no havia cap
raó que justifiqués la supressió,
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
10. ans al contrari, sempre li havien donat el recolçament moral i
econòmic.
Per altra banda, encara que moltes persones poguessin sentir-
se´n afectades, des del municipi, no existien mesures legals per
obligar a realitzar una processó, ja que l´església s´havia
pronunciat al respecte.
Cal pensar també que la delicada salud de mossèn Jaume
Busquet devia ser un factor decisiu per suspendre la processó,
que va sorprende a tothom.
Els auguris d´un final proper es van manifestar a principis
d´abril de l´any segûent; fou l´últim acte públic que va celebrar
mossèn Jaume.
A les cinc de la matinada del 25 de juliol de 1968, després
d´una llarga malaltia, va morir. La notícia de la seva mort fou
ampliament difosa per la premsa barcelonina.
El seu funeral es convertí en una gran manifestació de dol,
afegint-se la suspensió de la Festa Major de la Torrassa.
Fou enterrat al cementiri de Sants, junt amb els seus pares.
Inocencio Salmerón Vargas
• Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que
es citi la seva procedència.
Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
