1. LA IMPORTÀNCIA DE LA MOTIVACIÓ A
L’AULA DE LLENGÜES ESTRANGERES
(ADULTS)
_______________________________________________
Abans de centrar-nos en el paper que juga la motivació a l’aula de llengües
estrangeres (si és que en juga algun, de paper) seria bo començar pel principi i
intentar explicar
QUÈ ÉS LA MOTIVACIÓ?
El terme la motivació és una via fàcil de referir-nos a un concepte que
s’acostuma a considerar un tret humà de gran importància, però que alhora és
d’una complexitat immensa.
Així doncs, la motivació és un concepte hipotètic tan ampli i complex que
sempre hi ha lloc per a la polèmica i l’argumentació, sens dubte el veritable
problema de la motivació és que tothom vol una resposta senzilla i única. Ras i
curt, podríem dir que la motivació analitza perquè les persones es comporten
com ho fan, però aquesta afirmació porta cua….
1

2. Un dels treballs més ambiciosos i possiblement més aconseguits sobre la
definició del concepte de motivació és el que van fer Kleinginna i Kleinginna
(1981). Aquests autors van seleccionar un total de 102 definicions de motivació
de diferents procedències i a partir d’una anàlisi minuciosa van proposar una
classificació de deu categories que van etiquetar de la manera següent:
definicions fenomenològiques, fisiològiques, energètiques, direccionals,
funcionals, vectorials, restrictives, temporals, restrictives de procés, d’espectre
ampli (globalitzadores), inclusives i escèptiques.1
Les definicions globalitzadores o d’espectre ampli són probablement les més
completes, ja que destaquen tant:
- les característiques de la conducta motivada (intensitat i direcció)
- com les variables determinants (processos fisiològics, incentius,
cognicions influents en l’activació i la direcció de la conducta)
Una de les definicions incloses en aquesta categoria la plantegen Morgan, King
i Robinson (1979). Aquests autors afirmen que la motivació és la manera
general de referir-nos als antecedents (és a dir a les causes, els orígens) d’una
acció. En definitiva la motivació és una energia que orienta la conducta humana
cap a un objectiu.
El capteniment humà té dues dimensions bàsiques:
- La direcció
- La magnitud (la intensitat)
La motivació s’ha d’aplicar a totes dues per definició perquè
determina:
- La tria d’una acció en particular
- L’esforç esmerçat en aquesta acció i la persistència mostrada
Per tant, la motivació explica:
• Perquè les persones decideixen fer una cosa
• Fins a quin punt ho intentaran
1
Limonero Garcia, J. (2006) Motivació i emoció
2

3. • Quant de temps estan decidides a dedicar-hi per sostenir aquesta
activitat
La motivació inclou tres aspectes:
1. Un estat impulsor dins l’organisme que s’activa per necessitats
corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara
records o pensaments
2. La conducta activada i dirigida per aquest estat
3. La meta cap a la qual es dirigeix l’esmentada conducta2
LA MOTIVACIÓ A L’AULA
La motivació és el nivell d’interès (d’acceptació i rebuig) que experimenta un
alumne, en un context determinat, envers una tasca acadèmica determinada.
Entenem doncs la motivació com un “estat” (contraposat al que seria un “tret”
de personalitat) inestable i subjecte a les característiques de cada situació
educativa concreta, i diem que un alumne està motivat quan la tasca que li
proposem forma part de la seves prioritats en aquell moment i, que no n’està,
quan les seves prioritats no se centren en l’activitat proposada de tal manera
que si l’alumne pogués triar, possiblement faria una altra cosa3
En conseqüència, amb aquesta concepció, motivar vol dir “canviar els
interessos i les prioritats d’una persona” i des d’aquest punt de vista, un dels
objectius primordials de l’ensenyament serà canviar les prioritats dels alumnes,
això és, intentar que s’interessin per coses per les quals abans no
s’interessaven.
Els professors de llengua acostumen a fer servir el terme “motivació” quan
descriuen un alumne amb bons o mals resultats. Aquest ús reflecteix la nostra
creença intuïtiva i correcta que, al llarg del prolongat i sovint enutjós procés
d’aprenentatge d’una segona llengua o llengua estrangera (L2) fins a dominar-
la, l’entusiasme, l’entrega i la persistència de l’estudiant són factors cabdals
que en determinen l’èxit o el fracàs .
TIPUS DE MOTIVACIÓ
Deci i Ryan (2000) van plantejar un model el què s’incloïen diversos tipus de
motivació en el qual qualsevol tipus de motivació es pot manifestar a diferents
nivells. Estableixen un model de motivació humana en què a més de motivació
2
Dörnyei, Zoltán (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom.
3
Clariana i Muntada, Mercè (200). Ensenyar i aprendre.
3

4. intrínseca i extrínseca s’inclou el que anomenen desmotivació o amotivació.
(AR)4
LA DESMOTIVACIÓ
La desmotivació o amotivació és un estat d’absència de motivació i de falta
d’intenció per actuar. L’alumne desmotivat no té intencionalitat, la qual cosa
desencadena:
• Pensaments sobre la pròpia falta de capacitat per realitzar una tasca
• Convenciment que la tasca és massa difícil per l’estudiant i no se sent
competent per realitzar-la amb èxit.
• Sentiments d’indefensió i de falta de control, pel que fa a una percepció
generalitzada que els resultats obtinguts no depenen en absolut de
l’esforç realitzat5
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Les activitats intrínsecament motivades són:
• Les que els subjectes consideren
interessants i les que volen portar a terme
sense tenir en compte les conseqüències
• Les que són interessants per elles mateixes
i no necessiten cap tipus de reforç
• Les activitats la motivació de les quals està basada en la satisfacció
inherent a l’activitat en ella mateixa
O bé la motivació intrínseca és:
• La tendència innata a buscar la novetat i els reptes a ampliar i exercitar
les pròpies capacitats, a explotar i a aprendre
Podem diferenciar tres tipus de motivació intrínseca:
Motivació per conèixer
4
Dörnyei, Z. (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom
5
Ramajo.A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua
extranjera. Universidad Antonio de Nebrija
4

5. S’entèn com la participació en una activitat per satisfer que s’experimenta
aprenent o tractant d’entendre alguna cosa nova. Es relaciona amb l’exploració,
metes d’aprenentatge o curiositat intrínseca.
Motivació de l’èxit
Té en compte el paper motivador associat al plaer que se sent quan una
persona intenta de superar-se a ella mateixa, aconseguir o crear alguna cosa.
El focus d’atenció se centra en el propi procés i no tant en el producte final o el
resultat. Està relacionada amb termes com a repte personal, motiu d’èxit o
competència personal.
Motivació per experimentar estimulació
Aquesta modalitat es posa en marxa quan es participa en una activitat amb la
finalitat de viure sensacions agradables. Ha estat menys estudiada i té una
menor aplicació en els nivells bàsics de l’adquisició del coneixement, encara
que ho ha estat en àmbits com el plaer de la lectura, l’aprenentatge autoregulat,
la creativitat o la resolució de problemes.
Segons les investigacions realitzades existeix una major probabilitat que un
alumne se senti intrínsecament motivat envers una tasca si experimenta
sentiments d’autonomia o de competència mentre la realitza i si se li permet
relacionar-se amb d’altres companys; a més el recolzament a l’autonomia a
l’aula també fomenta aquest tipus de motivació.
LA MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Segons Deci i Ryan (2000) la motivació extrínseca és “qualsevol situació
en què la raó per a l’actuació és alguna conseqüència separable d’ella, ja sigui
proposada per altres o autoadministrada”. La conducta motivada
extrínsecament és tota aquella en la qual l’esforç i la persistència estan regulats
principalment per incentius externs:
5

6. • objectes i esdeveniments que es produeixen a l’entorn
• contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per a una convenció
social)
Deci i Ryan (2000) proposen quatre tipus de motivació
extrínseca:
Regulació externa:
Les conductes regulades externament es realitzen per satisfer una demanda
exterior o per obtenir un premi. Són típiques d’estudiants d’ensenyaments
obligatoris ja que els alumnes necessiten per a la seva motivació a pares i
mares i al professorat. D’altra banda els docents consideren l’alumnat poc
independent, escassament motivat i que necessita molta atenció. Aquests
estudiants perceben l’entorn educatiu com controlador, es consideren a ells
mateixos poc autònoms i tenen baixes percepcions de confiança, competència i
i autoestima.
Regulació introjectada:
Es dóna quan les accions es porten a terme sota un sentiment de pressió, amb
la finalitat d’evitar la sensació de culpa o ansietat o per afavorir l’autoestima.
Són motivadors freqüents els motius:
• Aconseguir aprovació
• Evitar sentiments negatius
• Experimentar vàlua personal o demostrar capacitat per aconseguir
lloances
Regulació identificada:
La identificació és el procés a través del qual la persona reconeix i accepta el
valor implícit d’una conducta, per la qual cosa l’executa lliurement fins i tot
malgrat no li resulti agradable. Es considera extrínseca perquè la conducta
sigui essent un mitjà i no es realitza pel gaudi o la satisfacció que produeix. Se
sol associar a un gran sentiment de competència i autoestima, a una gran
confiança en les pròpies possibilitats i a l’afrontament positiu del fracàs.
Regulació integrada:
Es produeix quan la identificació s’ha assimilat dins del propi jo, establint
relacions coherents, harmonioses i jeràrquiques entre aquesta conducta i
d’altres valors, necessitats o metes personals. Aquesta forma de motivació,
malgrat que comparteix certes qualitats amb la motivació intrínseca (per
6

7. exemple, l’autonomia) encara es considera extrínseca perquè la conducta es
porta a terme pel seu valor instrumental respecte a un resultat que és diferent
d’ella, malgrat que sigui volgut i valorat per ell mateix. Per exemple: un alumne
que rebutja sortir amb els seus amics perquè ha de preparar un examen. O el
treballador que s’esforça perquè li paguen, però no li agrada la seva feina: el
nen que practica un esport perquè és una ocasió d’estar amb els seus amics.
L’adolescent que estudia fort perquè el seu pare li ha promès una moto, el nen
que fa els seus deures perquè els pares no el renyin són també exemples de
motivació extrínseca.6
QUINS SÓN ELS FACTORS QUE
MOTIVEN ELS APRENENTS D’UNA L2 A
APRENDRE?
Segons el model de Gardner de 1985, el grau de motivació d’un individu
adult vers una classe de llengües es determina per tres factors:
• El desig per aprendre o poder utilitzar la llengua en qüestió
• Les activitats envers l’aprenentatge de la llengua
• L’esforç que l’estudiant està disposar a fer
Cada vegada més la pedagogia moderna
dóna més importància als aspectes afectius
de l’aprenentatge perquè quan aquests
aspectes es tenen en compte s’aprèn més i
millor. Incloure els aspectes afectius ens pot
portar a un aprenentatge de llengües més
efectiu:
La importància que tenen les emocions i la
dimensió afectiva en el procés d’aprenentatge
d’una L2 ens empeny a fomentar les
emocions positives a l’aula.
Podem facilitar el procés d’aprenentatge d’idiomes si:
Estimulem diferents factors emocionals positius com:
• L’autoestima
• L’empatia
• Crear un ambient de suport i d’atenció
6
Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua
extranjera. Universidad Antonio de Nebrija
7

8. Segons les investigacions realitzades, existeix una probabilitat més gran que un
alumne se senti intrínsecament motivat envers una tasca si experimenta
sentiments d’autonomia o de competència mentre la realitza i si li permet
relacionar-se amb d’altres companys.
QUINS SÓN ELS FACTORS QUE
OBSTACULITZEN LA MOTIVACIÓ?
Com a professors de llengües estrangeres hem d’intentar contrarestar les
emocions negatives que puguin sorgir a l’aula. Entre aquestes emocions
Heron7destaca l’ansietat, que és el factor afectiu que obstaculitza amb més
força el procés d’aprenentatge. L’ansietat és el temor o aprensió que pot sorgir
quan un alumne realitza una actuació en la llengua estrangera.
Podem diferenciar diversos tipus d’ansietat dins de l’ansietat existencial, que
sorgeix d’una situació grupal i té tres components lligats entre ells:
• L’ansietat d’acceptació
• L’ansietat d’orientació
• L’ansietat d’actuació
L’intent d’expressar-se davant dels companys de
la classe mitjançant un vehicle lingüístic
inestable suposa una gran vulnerabilitat. Amb
l’aparició dels enfocaments comunicatius, els
quals donen més importància als aspectes
personals com els sentiments, creix la
possibilitat que es produeixin situacions que
provoquin ansietat sinó es busca un ambient
emocionalment segur.
La inhibició és un altre dels factors negatius
que poden dificultar el procés d’aprenentatge
d’una llengua estrangera. En els darrers anys els enfocaments de
l’ensenyament d’idiomes han considerat la necessitat de crear situacions
d’aprenentatge en les quals minvin les barreres de la inhibició i de l’ego amb la
finalitat que es pugui produir la lliure comunicació. Per això, s’ha d’establir un
marc afectiu adient, s’ha de crear un clima d’acceptació que estimuli la
seguretat de l’estudiant i l’animi a experimentar i descobrir la llengua meta,
arriscant-se, sense avergonyir-se.
L’extraversió és un tret de personalitat que posseeixen els individus que
exterioritzen fàcilment. En les classes de llengües estrangeres, els alumnes
extravertits participen més i busquen contínuament oportunitats per practicar la
llengua. La introversió, en canvi, caracteritza les persones que es repleguen
7
Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua
extranjera. Universidad Antonio de Nebrija
8

9. en elles mateixes. Els estudiants introvertits, en ser més reservats, i en
autocontrolar-se massa tendeixen a participar menys a l’aula i per tant això els
pot perjudicar pel que fa a l’aprenentatge de la llengua.
ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR UN
ENSENYAMENT MOTIVADOR
Com a professors desenvolupem un paper molt important en el procés de
adquisició d’una llengua estrangera i som nosaltres qui unim la capacitat
cognitiva i l’afectiva, la qual cosa produeix més rendiment del potencial
intel·lectual de l’alumne i per tant més èxit en l’aprenentatge de llengües
estrangeres.
Estratègies para crear les condicions bàsiques per a
un ensenyament motivador:
- Conducta apropiada del professor
- Atmosfera agradable a la classe
- Cohesió de grup i normes grupals adients
Estratègies per generar la motivació inicial:
Augmentar els valors i les actituds dels estudiants envers l’ L2.
Incrementar les expectatives d’èxit la qual cosa es resumeix de la
següent manera:
o Oferir ajut i permetre que els alumnes s’ajudin entre ells
o Establir un model d’èxit i clarificar els criteris d’èxit
o Considerar i eliminar els possibles obstacles en el procés
d’aprenentatge
Incrementar l’ orientació de metes
Fer el material interessant per als alumnes, seguint les següents
formes d’actuació:
Utilitzar tècniques d’anàlisi per detectar les necessitats, els objectius i els
interessos dels alumnes i introduir-los en el currículum
Relacionar els temes amb les vivències quotidianes dels estudiants i les
seves experiències prèvies
9

10. Implicar els estudiants en el disseny i el desenvolupament del curs
Crear creences realistes als alumnes sobre el seu aprenentatge
Estratègies per mantenir i protegir la motivació
És important mantenir la motivació al llarg de tot el procés d’aprenentge per la
qual cosa s’estableixen les següents estratègies:
Fer l’aprenentatge estimulant i divertit:
Trencar la monotonia de l’aprenentatge variant les activitats proposades i
introduint tasques innovadores
Fer activitats interessants per als alumnes introduint elements lúdics,
innovadors i tractar temes que siguin de l’interès de l’alumnat
Augmentar el grau d’implicació dels estudiants en les activitats proposades
Presentar les tasques de manera motivadora: explicant el propòsit i la finalitat
de la tasca i proporcionar estratègies adequades per a la realització de la tasca
Establir metes específiques en l’aprenentatge, especialment a curt termini
Protegir l’autoestima de l’alumne i incrementar la seva autoconfiança tot
proporcionant experiències d’èxit i ensenyant estratègies d’aprenentatge i de
comunicació; d’aquesta manera reduirem l’ansietat de l’estudiant i l’animarem a
aprendre
Permetre als alumnes que mantinguin una imatge social positiva i evitar
situacions que portin a la crítica i a posar en evidència a companys de la classe
Promoure la cooperació entre els estudiants tot realitzant activitats en grup
Crear l’autonomia de l’alumne: permetre que els alumnes tinguin el major
número d’opcions sobre el seu aprenentatge, delegar sobre els alumnes rols
típics del professor.
Adoptar el rol de professor-facilitador
Proporcionar estratègies motivadores d’aprenentage:
Estratègies de control de compromís
Estratègies metacognitives
10

11. Estratègies per al control de la sacietat
Estratègies per al control de l’emoció
Estratègies per al control de l’ambient
Estratègies per finalitzar l’experiència d’aprenentatge:
animar a l’autoevaluació positiva
No hem d’oblidar que la manera de finalitzar l’experiència d’aprenentatge és
fonamental per consolidar les bases de la futura motivació. La manera en què
s’analitza el passat influeix enormement en les actuacions futures. Per facilitar
aquesta avaluació positiva Dörney ( ens proposa diverses estratègies, entre les
quals destaquem la de proporcionar una retroalimentació motivadora realitzant
una crítica constructiva per ajudar l’alumne a millorar el seu aprenentatge. Per
exemple: els reforços externs en forma de recompenses, les bones notes o el
simple afalagament es consideren formes excel·lents de motivar els alumnes
mediocres.
11

12. UNA BONA PRÀCTICA MOTIVADORA
MOTIVAR UNA CLASSE D’ANGLÈS D’ADULTS PER ESCRIURE
UNA REDACCIÓ
De tots és sabut que en una classe de llengua estrangera la part de les
redaccions és la més carregosa. A ningú no li agrada escriure, molts pensen
que no dominen prou l’L2 per poder expressar-se bé, d’altres argumenten que
no tenen idees, que no són imaginatius que no són CREATIUS????
En aquest apartat proposem treballar la
creativitat, fugir dels tòpics mitjançant els deu
principis creatius segons Munari (1987), per
tal de motivar els alumnes d’una classe de
llengua estrangera amb una HISTÒRIA DE
FANTASMES!! I de passada riurem una
miqueta. I per cert, estem en una classe de
llengües estrangeres per a ADULTS!!!
Concretament alumnes catalans en una
classe de llengua anglesa. Dibuixarem un
gran núvol a la part de la dreta de la pissarra.
Cada estudiant haurà de copiar aquest núvol
en un paper. Direm als alumnes que escriguin dins del núvol adjectius, noms,
verbs, frases curtes relacionades amb fantasmes. Al cap d’una estona, els
estudiants en parelles podran comentar el que han escrit. Més tard explicarem
que en aquesta classe volem treballar la creativitat, maneres de ser imaginatiu.
Ara cada estudiant haurà de copiar algunes de les paraules que ha escrit al seu
full a la pissarra.
La pissarra quedarà així
Walking THROUGH WALLS
WHITE TERROR CHAINS
wailing
Spirits DEAD Cemetery
Old Houses Candles blow out
Vanishing
Fear
COLD
12

13. Ara explicarem els deu principis creatius per motivar els alumnes a escriure una
història de fantasmes des d’un punt de vista diferent al tradicional. A partir del
que han escrit els alumnes a la pissarra i una vegada explicat el principi els
estudiants podran comentar-lo, afegint idees amb la qual cosa els motivarem a
parlar.
PRINCIPI 1. CANVIAR DIMENSIÓ
Tendim a pensar que els fantasmes tenen mida humana. Pensem en un
fantasma gegant o un mini-fantasma. O una combinació de mides, com una
família de fantasmes: pare, mare i infants
PRINCIPI 2. CANVIAR COLOR
Hem vist que la classe ha coincidit que el fantasmes són blancs o transparents.
Per què no fer-los de colors?
PRINCIPI 3. CANVIAR EL MATERIAL
Els fantasmes no tenen substància o porten un llençol. Però podria haver
fantasmes de pedra o de líquid
PRINCIPI 4. CANVIAR EL LLOC
Els fantasmes es troben als castells, cementiris i cases velles, perquè no els
situem a una cuina d’un pis modern?
PRINCIPI 5. CANVIAR EL TEMPS
Els fantasmes estan connectats amb el passat, amb els morts. Imaginem el
fantasma d’algú del futur. O podríem situar la història al futur i nosaltres ser els
fantasmes.
PRINCIPI 6. CANVIAR L’OBJECTIU
Pensem que els fantasmes són terrorífics i amenaçadors. Però podrien ser
amables, simpàtics, divertits. Ens podrien ajudar a rentar els plats o estendre la
bugada.
PRINCIPI 7. CANVIAR LA VELOCITAT O EL TIPUS DE MOVIMENT
Podríem tenir un fantasma que nedés o que ballés en lloc de volar.
PRINCIPI 8. MULTIPLICAR
13

14. En lloc d’escriure la història d’un fantasma, escriurem la història d’una ciutat
sencera encantada amb milers de fantasmes.
PRINCIPI 9. INTERCANVIAR ROLS
En lloc que sigui el fantasma que atemoritzi els humans, els humans podrien
atemorir el fantasma
PRINCIPI 10. PERSONIFICAR
En lloc d’escriure sobre el fantasma d’un humà podem parlar d’un fantasma
d’un animal. Combinant-ho amb el principi d’intercanvi de rols podríem tenir una
cadira fantasma que desapareix quan algú s’hi vol asseure.
Amb aquestes idees i suggeriments aconseguirem relaxar els alumnes i crear
un clima d’entusiasme a la classe que permetrà que els estudiants es
diverteixin aprenent i a més, en el cas que ens ocupa, tinguin ganes de posar-
se a escriure la redacció.
_________________________________________
Bibliografia
Deci, E.L., Ryan D:C.(2000) Intrinsic Motivation and Self-Determination in Human Behaviour. New
York. Plentum
Dörnyei, Z. (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom. Cambridge University Press.
New York
Limonero Garcia, J. (2006) Motivació i emoció. Editorial UOC. Barcelona
Murani, B (1987) Fantasia. Editorial Presença. Lisbon
Sion C. (ed.) (1991) More Recipes For Tired Teachers. Addison-Wesley
14

15. Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua
extranjera. Universidad Antonio de Nebrija
15